dimecres, de maig 31, 2017

II Vallalta Trail (Curta 10km)

A voltes m'he agrada fer curses rapides per muntanya, pocs quilometres i desnivell que et permet córrer tota l’estona i anar gas a fons tota la cursa, sempre m'ha agradat la velocitat i fins i tot l’única distancia que algun cop faig, amb asfalt, son els 5000m. Així que diumenge cap Sant Iscle de Vallalta a fer la curta de la Vallalta Trail.

L'any passat ja vaig participar en la primera edició de la Vallalta Trail, en la distancia de 10 quilometres i 290m positius. Vaig gaudir molt i vaig fer cinquè de la general de 88 corredors/es. Aquest any tornava amb moltes ganes, havia entrenat el recorregut sencer dos cops amb la Mercè, amiga dels @maduixots que esta començant a donar guerra amb les curses de muntanya, i en coneixia molt be els corriols, les pujades i baixades. El circuit tenia 100m més de desnivell positiu amb més corriols i afegia algun tram tècnic de baixada guapo. La cursa és dividia en dos trams, el primer un bucle de prop de 5,5km on pugues gairebé tot el desnivell i baixes fins l'entrada del poble per tornar a fer un altre bucle de poc més de 4 quilometres, més trenca cames i amb una bona baixada final.

Diumenge a les 8 del Mati, ja soc a Sant Iscle de Vallalta, ens trobem amb la Mercè i a buscar els dorsals, canviar-nos i comentar la jugada. Sense gaire temps més, cap a l'arc de sortida. Aquest any hi ha més participant i com sempre tinc la sensació que hi ha molta més pota! Tot i així decideixo sortir davant de tot i gas a fons quan sona el petard de sortida.

Sortim en pujada, en col·loco en el grup de davant, tot i que poc a poc vaig perden corda dels primers, intento seguir a bon ritma ja que ser que quan sortim del poble acaba la pujada i els dos primers quilometres son prou plans i que t’obliguen a córrer ràpid. Vaig be i en sento prou ràpid. Arribo prou be al tram de pujada que son 1,5km amunt, per una antiga pista i corriol que va guanyant alçada i que es pot fer corrent, decideixo baixar un pel ritma per poder córrer fins a dalt. La pujada el meu punt dèbil i alguns corredors en pesen, gairebé tots son de la cursa de 20km però en sorprèn i avanço algun de la cursa curta que ha punxat de sortida. Sense caminar arribo dalt de tot del turo amb molt bones sensacions i escoltant l’home tocant la gaita! Com l’any passat!

Un tram de pla amb baixada i arribo al punt on el circuit deixar de ser el mateix de l'any passat. En aquest punt miro el rellotge, és l’única referencia que tenia de temps de l'any passat, i veig que vaig 1 minuts més ràpid. Això en fa pujar la moral i ara toca una baixada de 1,5 quilometres on puc estira la pota i anar ràpid, un bonic corriol pel mig de bosc amb revolts i trams tous que permet anar gas a fons avançant corredors, però amb la sensació que no vaig a tope, però quan GPS en marca que porto 5km miro el rellotge i veig que he fet el darrer quilòmetre a 3:50 minuts!! i penso: poder!!! hehehe

Arribo al primer avituallament i la majoria de corredors que porto davant marxen cap recorregut llarg i jo segueixo baixant per la pista ampla deixant anar les cames i atrapant a un corredor molt jove que va mort, en poso darrera d'un pare i un fill molt jove que van molt i molt be i intento que no marxin, pensant que algun dia poder som jo i en Blai.

El segon tram son petites pujades i baixades que van trencant el ritma i les cames. Vaig fent el xicle amb el pare i fill, en els trams de pujada marxen i a les baixades els atrapo. Començo a notar les cames cansades i en alguna de les petites pujades més verticals decideixo caminar amb la intenció de no carregar més les potes ja que ser que els darrers quilometres son en baixada i per el tram més tècnic del recorregut. Mantinc un bon ritma però amb la sensació que soc un pel lent pujant... Sense gaire temps per pensar en trobo al segon avituallament enganxat a la família i fent els últims metres de pujada. Portem 8 quilometres i les sensacions son molt bones, ara en toca deixar-me anar i baixar com últimament ho faig i poc a poc deixo enredera el pare i el fill i un altre corredor que ens havia gairebé atrapat dalt del Turo. Baixo com un isard per un corriol molt divertit i trencat on cal vigilar on posar les potes. Arribo a les primeres cases del poble i ara toca seguir baixant fins a meta per l'asfalt, sort que és en baixada i en permet anar ràpid sense veure cap corredor davant i sense sentir cap darrera. Un petit tram d'escales i arribo a meta i anuncien quan arribo que soc el sisè classificat amb un temps de 51 minuts.

Molt content i satisfet pel resultat, sempre mola arribar tant al davant!! Sent conscient del nivell de la cursa. Però poder algú dia sona la flauta i no es presenten els maquines! heheh. Arribo amb 1:30" més que l'any passat però amb un circuit un pel més dur 100m més de desnivell positiu , fent sisè amb el doble de participants (168) que l'edició anterior (88) i sobretot gaudint molt! Amb molta confiança, seguretat i volar pels corriols. Això si, amb els deures de millora pujant.

Vaig a menjar alguna cosa, un entrapar de pinxos, anar el cotxe a buscar una samarreta neta i espera que arribi la Mercè que tampoc pot trigar gaire i quan portem 1:07:00 arriba la setena de les noies!! Molt be Crak!!!

Jo no en podia quedar molt més! ja que a les 12h actuàvem amb els @maduixots a Vilafranca, així que cap a casa, anar a buscar en Blai i la Marta i sortir cap a Vila! Allà vàrem fer la clàssica de set 3d7, 4d7, 2d6 i P5. Seguim a bon ritma pis a pis, pas a pas! consolidant les estructures bàsiques de set, per encara els propers trams de la temporada amb moltes coses per fer!

i tornant a les curses, toca una setmana d'acumular quilometres i treballar les pujades, per pujar dissabte a Ribes de Freser a fer la curta (27km 1500m+) dels Bastions. Amb l'ull posat i ja nerviós amb la Marató de la Buff trail del 8 de Juliol per Aigüestortes!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:






dijous, de maig 18, 2017

Trail de Cap de Creus 2017



Amb una mica de retard, aquí la crònica de l'ultima cursa. El passat 7 de Maig corria El Trail de Cap de creus que surt des de Roses i recórrer bona part del cap de creus.

Així dissabte 6, després de l'actuació del 3er aniversari dels @Maduixots agafava la furgo i pujava a dormir a Roses, per poder dormir més hores i no haver de matinar tant. Ja només arribar, dissabte a la nit, en trobo l'aparcament ple de furgo, demostrant així l’èxit d'aquesta cursa. Jo he fet 3 (2012, 2013 i 2014) anys la Marató, tot i que un any (2013) no la vaig acabar i en vaig retira al quilòmetre 25. Aquest any en vaig apuntar al Trail de 24 quilometres i 1200m positius. Per canviar, perquè no les tinc totes de competir ara per ara amb tants quilometres a un bon nivell.

Diumenge sona el despertador a les 7h, surto de la furgo per buscar el dorsal, esmorza i cap al punt de sortida, el port de Roses. Molta gent, prop de 500 corredors/es en el Trail. Arribo amb el temps just i a les 8h sortim a un ritma viu, els primers quilometres son pels carrers de Roses, un tram un pel llarg d’asfalt de 2,5km, que vaig ràpid, poder un pel massa. Arribem al primer tram de pista que poc a poc es converteix en un corriol. He sortit prou ràpid per evitar taps. Corro sense rellotge, perquè no en funciona be el meu, i ho faig un pel més alliberat, tot i que més endavant el trobaré a faltar per tenir bones referencies. En el quilòmetre 3 comença la pujada, un corriol que va a buscar la carena del Puig de la Àliga, la pujada és constant i guanyat desnivell ràpidament. Pujo be, caminant, i com porto bidó, decideixo beure petits glops ja que veig que patirem per la calor i vull evitar patir per deshidratació. Després de la primera pujada, fa una baixada fins el pla de Can Causa, un tram corredor que et permet estira la pota per tornar a córrer cara amunt fins el primer avituallament i seguir amunt fins el cim de la cursa, al Puig Alt, situat al quilòmetre 8. Des d’aquí toca baixar fins la Cala Jóncols. En aquest tram intento recuperar-me poc a poc i agafar velocitat, incremento el ritma intentant connectar amb un grup de 10 corredors que tinc davant, poc a poc vaig retallant distancia fins avançar uns quants en el darrer tram, abans d'arribar a la Cala. Vaig be i en sento molt be de cames tot i que tinc molta calor i crec que en l’avituallament en llenço més aigua per sobre que la que bec. Des de la Cala toquen 4 quilometres trencacames fins arribar a la Cala Montjoi. Aquest tram el conec per les anterior participacions a la Marató i ser que és dur si vas just, és un tram amunt i avall vora el mar on cal anar prou be de pota per no perdre gaire temps. Així que, tenint present que encara queda l’últim tram de pujada, intento corre a un ritma que en permeti arribar amb forces per l’últim tram. Però tot i tenir-ho clar, al sortir de la Cala Jóncols, de sobte en trobo un pel tocat. Vaig be, però sense la punta de gas que voldria. Toca patir un pel per arribar al quilòmetre 18 a Cala Montjoi. Avituallament, carregar aigua, taronger i cap amunt. Son 3 quilometres de pujada amb uns 200m positius. Fins al tram més dret, vaig corrent i quan comença la pujada, tocar caminar i en trobo força tocat. La pujada és fa dura i poc a poc en passen corredors/es, i tot i així, avanço algun corredor que va pitjor que jo. Quan sembla que ja estem, toca un petit tram de pla per tornar anar cara amunt, ara un pel més recuperat. Arribo dalt de tot i toca baixar i fer els darrers quilometres fins a la meta, intento anar gas a fons però les cames no en responen prou be, baixo ràpid, però no com voldria, les cames en fan un pel figa. fins i tot dos corredores en passen en els darrers quilometres i en toca premé el cul fort per arribar a meta. Molt fos i amb el dipòsit de benzina buit. Estic tant petat que no puc aixecar-me de la cadira que he agafat al arribar.
Un temps de recuperació observant com arriba tothom i enviant fotos del meu estat a la Marta i en Blai. I quan en puc aixecar, menjo, bec, recupero les forces i cap a la dutxa per ja net i polit tornar a menjar i beure abans de tornar a casa. Al final 2:53:40 el 74 de la general de 448 arribats.

Realment una cursa molt maca, per un paisatge increïble on l’eslògan de la cursa "Benvingut al paradís" és molt encertat. Un recorregut corredor i amb els seus trams tècnics, mar, muntanya. Com sempre molt bona feina de Klassmark amb tot la logística, marcatge i atenció els corredors/es. Aquesta gent ho fa molt i molt be! Si hem de posar alguna pega, el tram d'asfalt al principi. No podré córrer cap més cursa de la X-Mission que organitzen, una pena. Això si, l’any vinent poder tornem a la distancia marató. Propera parada el proper 28 de Maig els 10km de la Vallalta Trail. Sempre és divertit córrer a casa i en curses curtes!