dimarts, de febrer 07, 2017

Trail de Rocacorba 21.5km 900D+ (05/02/2017)

Diumenge 5 de Febre cap a Canet d’Adri per cinquè any. Una cursa que tinc marcada al calendari amb vermell des de que vaig córrer la seva primera edició, quan era una cursa nocturna. Dels tres recorregut que es poden fer, jo sempre faig el més curt, aquest any 21.5km i 900D+, no tant per la seva distancia i desnivell, si no pel seu recorregut que per mi és la millor expressió d’una cursa de muntanya. Pujar a un cim i baixar, sense sumar desnivell o quilometres innecessàriament.

Així que de bon matí cap Canet d’adri, el dia abans ja vaig veure que hi havia 466 inscrit a la meva distancia i vaig decidir sortir d’hora per poder arribar be, aparcar prop del pavelló i fins i tot veure la sortida de la Marató per equips. Arribo i just surten els craks de la Marató per equips. Vaig a buscar el dorsal, numero 951 i cap a la furgo a descansar, canviar-me i espera.

Surto amb prou temps de la furgo per escalfar una mica i anar ràpid a la porta de sortida, durant l’escalfament no acabo de tenir bones sensacions, mocs i un mal estar a la panxa. Però sense pensar gaire vaig al punt de sortida, l’estratègia és sortir ràpid els primers quilometres fins el primer avituallament que son 5.5km ràpids, per així evitar taps a la pujada i sobretot poder córrer el meu ritme.

3,2,1 i amb un gran ambient sortim des de dins del pavelló i gas a fons! Primer uns metres per asfalt i després per pista estretes i camins on tothom va molt ràpid. La sensacions son bones i vaig mirant el ritma al rellotge i veig que vaig be, que tinc un bon ritma i sobretot que les potes responen molt millor que a l’ultima cursa. Paso pel primer avituallament amb una aturada de F1 per recollir talls de taronges i cap amunt! Aquí comença la veritable pujada, corriol corrible en el seu primer tram per després començar a pujar més desnivell. Durant la puja vaig be, mantenint el ritma, caminant en els trams més drets i corrent quan em deixar el terreny. Per anar a buscar el “mur” de la pujada hi ha un petit tram de baixada que va be per estira les cames i agafar aire fins trobar una bona pujada, que sense treva puja fins dalt de tot de la carena del Rocacorba. Aquí és la cursa empalma amb el recorregut de l’any passat. Veig que vaig be, que tinc prou gas per anar amunt sense patir massa i fins i tot avançant algun corredor. L’aresta és espectacular, bonica i amb unes vistes impressionant de la vall del gironès. Arribo amb més o menys 1:16h al punt més alt de la cursa i començo la baixada de 12km fins a meta. El fet de conèixer la baixada és molt bo, és molt llarga i és fa dura. Si et llences gas a fons des del principi pots no tenir prou gas per arribar be a meta. Així que el primer tram serveix per estira les cames, passar pel segon avituallament i baixar fins on es divideixen les diferents curses. Des d’aquí toca començar a remar fort, la baixada combina trams de corriol amb pista molt corribles, amb algun plans, fals plans i petits desnivells on cal premé fort les dents per seguir el ritma viu. Els quilometres es fan llargs tot i la velocitat i aquí avanço algun corredor més i connecto amb un grup de 4. Em poso a roda, a la cua del grup baixant a un ritma viu!

Sortim dels corriols de la riera de canet i em pujo la velocitat per la pista que porta fins al 3e avituallament, deixo el grup i cap baix sense aturar-me i la intenció és fer aquest darreres 3km gas a fons. Però encara queda una sorpresa i en modificat una mica aquest final de recorregut. Deixem la pista poc després de l’avituallament i anem per un camp a buscar la riera de canet. Una petita sorpresa ja que els altres anys aquest darrers quilometres es feien per la pista fins a meta. No és un tram tant ràpid, però és molt més bonic ja que transcorre pel costat de la riera i les bases d’aigua. He tornat a connectar amb un altre grup i anem un pel més lents del que voldria, però es fa difícil avançar-lo pel tram que és, un corriol entre mig d’arbres i el riu. Divertit i per un tram molt bonic. La diversió acaba ràpidament i tornem a la pista per fer els darrers dos quilometres on els 5 o 6 corredors que anem puguem un pinyó més i sembla un final d’un cinc mil. Els dos darrers quilometres vaig a 4:30 i fins i tot els darrer esprint de 400m el faig a un ritma 3:41. Arribo a meta amb 2:20 i el 62 de la general. Molt content ja que he millorat el ritma de cursa de l’any passat i he tingut millors sensacions que les darreres curses. Suposo que l’energia de Montserrat ha donat el seus fruits!

Com sempre, molt content del circuit, espero que hi haguí cursa de Rocacorba per molts anys i que segueixin amb el mateix recorregut o amb aquestes variacions que la fan una cursa molt guapa. Amb un gran organització, de les millors que es poden trobar. Com sempre bona feina a la gent de Klassmark! Poder per això sempre que podem tornem a les seves curses.

Ara a descansar i seguir entrenant, i en principi pujar el 12 de Març a Vallfogona a córrer la cursa corriols de foc!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada