dilluns, de juny 20, 2016

I Trail de la Vallalta (Sant iscle de Vallalta)

Amb una mica de retard, la crònica de la Vallalta trail del passat 5 de juny. Una cursa a “casa” a 10 minuts i pels corriols i pistes del Montnegre. Com aquell dia tenia diada castellera a Pineda de Mar va decidir fer la cursa petita de 10km i deixar la distancia llarga per una propera edició. Uns parell de dies abans vaig anar a entrenar el circuit i vaig veure que era un circuit molt corredor i un circuit de pujar fins el punt més alt i baixar. Així que a primera hora em planto a Sant Iscle de Vallalta, recullo el dorsal, escalfo i cap al punt de sortida.

Sortim els corredors i corredores de les dues distancia al mateix moment 100 de la cursa i 200 de la llarga (18km) sortim del mig de poble i enfilem cap el Montnegre pel GR5 i el carrer del Dr. Barri que puja ràpidament fins arribar a la pista de sorra. La pujada i el tram de pista el fem molt rapida, realment no sembla una cursa de muntanya pel ritma que portem, els dos primers quilometres per sota de 5min/km tot i ser en petita pujada. El quilòmetre 2.2 iniciem la pujada per un pista antiga que va guanyant alçada poc a poc però sense treva. Arribem dalt del turo i iniciem la baixada on trobem el primer avituallament i seguim avall. Segueixo tenint la sensació que anem molt ràpid i que hi ha molta gent de la cursa curta que van a fons... però per sorpresa meva en el desviament de les dues curses la majoria de gent que porto davant fan cap el circuit llarg i pocs anem cap el curt.

El curt segueix avall per un pista ampla i només veig una persona davant meu i un altre que va enganxat a mi, seguim baixant i en un petit fals pla veig com poc a poc perdo de vista el corredor de davant i el que porto darrera m’he avança i en els trams més plans en treu metres i veig que vaig curt de punta de gas. Després del tram de més baixada toca els últims dos quilometres per pla i pista on toca no aixecar el peu de l’accelerador, tot l’estona veig els dos corredors que van davant però no acabo de retallar distancia, entrem en els carrers del poble amb alguna petita pujadeta i després d’un revolt molt tancat veig l’arc d’entrada i gas fins el final.

A l’entrada a meta veig que només hi ha 4 corredors arribat, així que he fet 5e!! Flipo perquè pensava que anava més gent davant! Una bona sorpresa i un bon gust de boca d’aquesta cursa, això si el recorregut de 10km molt corredor i poc tècnic però que serveix per seguir mantenint aquest punt de gas que sempre m’ha agradat i amb una bona injecció de moral per fer 5e!

Ruta a Wikiloc gravada Garmin 405:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada