dimarts, de febrer 23, 2016

A peu, per les muntanyes del Berguedà

Fa unes setmanes que vaig pujar a entrenar en solitari pel Berguedà i com sempre, en vaig omplir d'energia amb un dels indrets més bonics i màgics que conec. Per sort, està poc transitat.

Així que uns quinze dies després pugem amb la furgo a passar el cap de setmana, dissabte fem la via Nicolau en BTT i diumenge tocava calçar-se les botes i caminar. Dormim el càmping de Fontfreda ja que durant la nit, quan buscàvem algun furgoperfecte, ens cau la un gran ruixat que feia pinta que duraria tota la nit, com va ser. Així que amb en Blai millor anar al càmping.

Ens aixequem al càmping amb una boira que poc a poc el sol fa fora i deixa un bonic mar de núvols sota nostre. Després d'esmorzar anem cap al Santuari de la Mare de Deu de Corbera on aparquem i sortim a caminant seguin les marques de PR, direcció la font de Tagast o la masia de Can Déu. El camí va pujant, guanyant alçada ràpidament. Arribem a Can Dèu i seguim pujant pel torrent de Tagast, seguint les senyals de PR que ens porta fins la font de Tagast. Una bonica font amb unes vistes bestials on és bo fer un bona parada. Aquest tram el recordo de quan vaig fer alguns anys la marató de Berga. Des de la Font seguim pujant pel PR fins el coll del pla de la Bassa on trobem una les primeres neus i veiem bona part del Pirineu.

Des del coll i sense perdre alçada anem seguint el camí cap a l'esquerra pel mig del bosc i on trobem ja una capa continua de neu. Seguin el camí, anem fins una petita pista, si es pot dir així, (Roderes) que seguim fins el Cim de la Torreta amb 1985m on hi ha una gran antena i un gran vèrtex geodèsic. Des de dalt del cim contemplem una bona vista de tota la vall del Berguedà, Pirineus, Montserrat... 

Des del cim baixem seguin la carena direcció est, cap el coll de Puigventós per seguir per un corriol molt dret que baixa ràpidament direcció el coll de l'Estela i passa per la Font de Puigventós i poc després per la Font de Estela. Des del coll ens apropem fins el cim d'Estela o Cogulló d'Estela (1862m) un punxegut cim que sembla inaccessible des de lluny. El camí busca el pas entre els rocs i els arbres i te un petit tram de grimpada amb un cable que ens porta fins el aeri cim. Des del cim contemplem com la boira puja i fa uns bonics jocs de llum i contrallums. Un bonic cim amb grans vistes. Tornem a desfer el camí fins el coll d'estela on dinem i juguem a fer la croqueta!

Després de dinar baixem per la pista que surt des del coll i va fent llaçades. En els últims trams agafant els camins que baixen pel dret fins trobar-nos amb un revolt molt tancat, més o menys a 1550m d'alçada, on agafem un altre pista a l'esquerra. La pista poc a poc es converteix en camí i va fins la masia de las planes i des d'aquí agafem el PR que va fins tornar a Can Deu. Des de Can Deu baixem fins al punt de sortida per una pista que ens dur directament.

Una bonica excursió, on hem trepitjat neu per primer cop aquest any i per primer cop a la vida en Blai! La seva primera hivernal! Una bonica excursió seguin molts dels corriols de la Marató de Berga i que recorre un bonic indret de les nostres muntanyes.

De baixada anem a visitar el Pi de les Tres Branques, que encara que sembli mentida, és el primer cop que vaig i que visitem recordant la malaurada noticia, que aquella nit coneixíem, de la mort de la Muriel Casals. Per ella i pet tots i totes els que ens miren des d'allà dalt, la victorià serà el nostre millor homenatge. Per ells també construirem la Republicà catalana lliure i justa!

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc: 















diumenge, de febrer 21, 2016

Fent quilometres amb BTT (Via Nicolau, Bagà)

Dissabte 13 de Març, al migdia pugem cap el Berguedà, a la furgo les bicis, cascs i cadireta i cap a Baga a fer una petita «via verda» Arribem a Bagà i busquem puguem fins a Sant Joan de l'Avellanet.

Dinem i entrem a la via de Nicolau per un petit corriol que baixa fins trobar el que era l'antic traçat de la via. La baixada la fem a peu amb les bicis el costat, ja que amb en Blai a la Cadireta és fa difícil. un cop a la via, anem direcció Bagà, la via no és una via verda convencional i és més per fer a peu que amb bici, però és pot fer amb bici. Seguim per la via que fa baixada que passa per pots, plataformes i un parell de ponts i uns camins molt bonics amb bones vistes. Passem Bagà, fem un tram que és més per carretera i agafem el darrer tram que ens porta fins a Guardiola de Berguedà. La via verda aquí acaba i decidim fer una circular per tornar el punt de partida per la part alta. Des de Guardiola pugem cap el Monestir de Sant Llorenç on fem un parada, mengem i en Blai estira les cames. Des del monestir anem direcció el Coll de la Sala i després cap a la font de la Vinya Vella. Després de la vinya vella seguim fins trobar-nos un encreuament de pistes i agafem la pista que fa pujada per anar cap a la font del Cot d'en Roca. El desnivell de pujada ja es nota, seguim per pista fins arribar el mirador major de Bagà i baixem fins Sant Joan de l'Avellanet.

Una bona ruta amb la qual hem descobert una part del Berguedà. Recollim tot i baixem a Bagà a fer una volta i tastar els croissant de xocolata del forn de Sant Esteve.

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc:







dilluns, de febrer 08, 2016

Trail de Rocacorba 2016 (20km i 800 positius)

Per tercer any consecutiu diumenge 7 de febre participava el Trail de Rocacorba, una cursa que va molt be per començar la temporada de curses de muntanya i sobretot que a mi m'he agrada molt pel tipus de recorregut, l'indret on és fa l'organització. A més si afegeixes la pluja i el fang, fan del trail Rocacorba una gran cursa.
El Recorregut és explosiu, 3km de un fals pla, per després trobar un mur de 5km on guanyes 800m de desnivell fins arribar el cim del Rocacorba, i iniciar un descens de prop de 12 quilometres, amb alguna petita rampa i tornar els 3 últims quilometres, de l'inici, per prema les dents un altre cop en el fals pla. Un cursa de puja i baixar amb una baixada tècnica, per un bonic bosc prop d'una riera. Per mi una de les cursa amb tots els ingredients d'una bona cursa de muntanya i amb la filosofia de pujar un cim i baixar. Sense grans xifres de quilometres i desnivells que sembla que és el que cada cop està més de moda.
Així que diumenge cap a Canet d'Adri amb en Marc, el company de quilometres d'aquests darrers anys. Sortim a les 7:30 de l'Alt Maresme amb una fina pluja que esperem que aviat deixi pas el sol i les temperatures agradables d'aquest hivern primaveral. Arribem a Canet d'Adri i més pluja, més núvols i una boira que cobreix el cim del Rocacorba. Recollida de dorsals, canviar-nos, prepara material i cap a la sortida sota una fina pluja que ens fa sortir amb l'impermeable.
3,2,1 i gas a fons, tinc bones sensacions i en noto que torno a tenir aquella espurna de velocitat d'anys anteriors, així que intento anar fort en aquest 3km per poder evitar els taps dels corriols de la pujada. Tot i sortir ràpid, veig que la gent cada dia corre més i tot i anar a un ritma elevat hi ha força corredors que van més ràpids. Arribo be el corriol de pujada i aquí ja em trobo els primers taps, ja que el corriol puja pel dret i cal ajudar-se amb en les mans en algun petit pas. El ritma de pujada és alt, però els taps em permet recupera i fins i tot avançar algun corredor. El primer quilometres de la pujada son molt drets i cal conservar pota fins arribar dalt del primer cim de la carena, on ja es poden contemplar unes grans vistes entre la boira. Després de passar la Roca de Mascaró el corriol és una combinació de seguir pujant pel dret amb petites baixades entre arbres i rocs per sobre d'una bonica cinglera amb un bon pati! Aquí cal regular i anar amb compte i tenir present que és un tram llarg fins el cim i que cal dosificar be la pota. En aquest darrer tram de la pujada veig que puc augmentar el ritma i intento anar més ràpid i corre els petits plans i trams de petita baixada que en porten fins trobar el castell de Rocacorba i iniciar el descens, agafo un parell de talls de taronges en l'avituallament i cap baix. Primer un tram de pista que fa més pujada que baixada fins trobar el corriol on iniciem el veritable decens. Com en conec el recorregut, ser que el primer tram baixar molt i amb algun tram molt tècnic. Decideixo no anar massa ràpid i conservar pota per poder tenir gas en els quilometres de després. En el tram tècnic em trobo amb un bon grapat de corredors que fan difícil l'avançament i que no ajuden gaire a ser avançats.
Una de les coses que cada cop noto més en les curses de muntanya és que poc a poc és perd aquell bon ambient entre corredors, deixar passar si venen ràpid per darrera, facilitar els avançaments, ajudar, ser conscient de les limitacions de cada un i tenir esportivitat, no embrutar la muntanya... cada cop veig més atletes corrent per les muntanyes, que muntanyencs corrent pels cims. Però això donaria per una bona entrada...
Després del tram tècnic, una petita pista i un petit corriol amb fulla que tapa les roques del terra i que ens porta fins una pista vora al riera on toca donar una volta més el puny de gas i baixar ràpid sense frenar les cames per no carregar els genolls! Em trobo be i amb prou pota per anar poc a poc incrementant el ritma i anar atrapant corredors que tinc pel davant. Després de la pista entrem en un corriol que va per un bonic bosc molt verd i humit, amb una constant pluja fina que fa que tots els rocs estiguin mullats i on cal vigilar. El corriol és molt divertit i gaudeixo molt fins i tot les petites pujades les faig a ritma fins arribar al darrer avituallament i on empalmem amb els 3 quilometres de fals pla fins l'arribada. Aquest ultim tram arribo amb el darrer cartutx de gas, que havia guardat ja que era conscient que si arribes molt tocat de pota aquest darrers tres quilometres pots patir molt. Així que a ritma i cap baix sense baixar el ritma fins arribar a la meta amb un temps de 2:10:38h baixant 14 minuts els temps de l'any passat i amb molt bones sensacions, content amb la cursa feta!

Una cursa molt recomanable on també hi ha la distancia de 30km i una modalitat de 38km en parelles. Així que esperem que aquesta cursa i amb les bones sensacions sigui l'inici d'un bona temporada de fer el cabra per la muntanya, ara que poc a poc la vida familiar permet poc a poc tornar a entrenar amb més regularitat.

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc: