Des de la primera edició que vaig descobrir aquesta cursa. sempre mirava si podia fer-la per les dates, en les primeres edicions no vaig poder participar. Però el diumenge 23 de novembre vaig pujar cap a Colera a fer la cursa de 21km de la Colera Xtrem. Pujada amb el Marc i allà ens varem trobar amb el Xori que tornava a corre una cursa de muntanya! Mira que és complicat corre una cursa amb ell! Un pota negre!
La cursa sobre el paper, semblava que era d'aquelles cursa que a mi m'agrada, pujar fins la meitat del circuit i després baixar fins a meta. Així que la meva estratègia era sortir fort i després baixar el millor possible. Venia d'unes curses que no havien anat del tot be, pero tenia ganes de anar gas a fons.
Arribem, recollim dorsal, fem una petita volta pel poble, ens trobem amb el Xori i cap a la punt de sortida. Una cursa amb poc més de 100 corredors en la distancia més llarga.
Sortim junts els de 21km i 11km i fem un tram urbà que fa baixada i aquí em deixo anar. Ràpidament anem amunt, sortim del poble, travàssem la carretera i comencem a pujar per una carena del turons que baixen fins el mar, nosaltres anem en direcció contraria al mar, amunt!. Aquí em trobo molt pesat de cames i no puc anar al ritma que voldria, em trobo molt pesat i vaig a un ritma lent i moralment em vaig a baix. El camí puja i puja sense treva, combinant pistes i corriols que a cada pas deixam el mar més avall. Com hi ha boira no podem contemplar el paisatge de les muntanyes que construeixen una frontera fictícia entre les dues Catalunyes ocupades. Vaig amunt i vaig al meu ritma a l'hora que poc a poc vaig perden de vista al Xori i el Marc i em vaig adaptant mentalment al ritma d'avui. Arribem el segon avituallament i vaig molt tocadet però vaig fent i poc a poc em vaig trobant un pel millor.
Arribem el punt més alt i comencem la baixada per un terreny tècnic i bonic, la boira en segueix tapant les grans vistes que segur que existeixen des d'allà dalt. Ara vaig baixant a bon ritma tot i que em noto les cames molt cansades, el primer tram de la baixada es força vertical i gaudeixo molt. Després comença un tram d'un corriol que no deixar corre gaire i que no fa tot baixada com creia jo. Un tram amunt i avall per un corriol estret i amb alguns trams equipats amb cadenes que em tornen a fer patir!. Baixem fins el fons de la vall i ens trobem l'ultim avituallament i aquí ens trobem amb el tram més fluix de la cursa i que destros una bonica cursa de mitja muntanya. Des de l'ultima avituallament hi ha 3 quilometres de pista plana que és fa llarga i dura tot i que vaig a un ritma viu. I per acabar la cursa, la pista es converteixen en un quilometre més per dins de la riera encimentada per acabar fent una volta per colera. Aquest tram és una merda i realment et deixar amb un regust amarg de la cursa.
Arribo el 49 de la general i a 7 minuts del Xori, que esta fet una maquina! El marc entra darrera meu a 2 minuts. Una cursa que si no fos per l'ultim tram segur que repetiria. Aixi que dutxa i cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada