Al dia #9N2014 començàvem amb la 3a cursa de muntanya de la Ratafia. De camí cap Santa Coloma de Farners veiem com el país es desperta groc i com la gent ja es concentra davant dels instituts per on passem. Faig la cursa i baixem cap Calella on la Marta ha d'anar a votar. El camí de Santa Coloma a Calella el faig amb els ulls humits, escoltant les dades i les histories que la radio ens explica. Pell de gallina escoltant els avis, els joves... com un poble vota, vota i vota i fa realitat els somnis.
Arribem a Calella i trobem una gentada. L'institut de Calella esta ple de gom a gom, una cua que arriba al carrer, una cua que fem somrient, alegres i observant com la gent que surt de dins de l'institut porta un somriure a la cara, alguns amb els ulls humits i d'altres molts satisfets i alegres. Els mires i et somriuen. Parles amb els companys i companyes de cua tot i que no els coneixes de res.
Impressionant, veure com gent amb molts anys a l'esquena, van amunt i avall ajudats per poder exercir el seu dret a vot.
Arribem a l'urna i la Marta vota, fem la foto i al mateix temps escoltem com en una de les taules aplaudeixen a una avia de 101 anys que ha votat. Crec que mai havia sentit tanta alegria i emocions davant de les urnes.
I de Calella cap a Castelldefels on em toca votar, el meu cap va a mil, no deixo de pensar i de recordar tot el temps dedicat des de fa molts anys a construir un nou país, els companys del llarg viatge, els moments, les hores de manifestacions, cartells....
La radio segueix minut a minut el dia i sembla que no siguem prou conscients del dia que estàvem vivint. Arribem a Castelldefels, saludo els amics d'ERC que estan a la carpa davant del col·legi recollint signatures per denunciat l'estat espanyol i vaig a votar. Papereta i cap a la taula on em toca votar. Increïble dipositar el meu vot, Si i Si. Penso amb els que no estén entre nosaltres, però sobretot amb aquells que estén per venir, pel futur del Blai, pel futur dels que aviat seran el present.
Saludar els companys que estan fent de voluntaris a les taules, abraçades i somriures de complicitats i alguna llàgrima els ulls. Fins i tot una estona ajudant a la meva mare a la seva teula on es vocal. Dinar a Castelldefels i tornar cap a casa, amb la radio que segueix explicant histories, moments, imatges radiofòniques que dibuixen una realitat que fins no fa massa era un somni. Arribar a casa i segueixo endollat a la radio esperen les dades a l'hora que edito els vídeos de la diada de Mataró.
Emocionat quan parlen de 1,9 milions de participació a les 18h de la tarda....
Estirats al sofà, ens quedem dormits, portem uns dies a tope, de moltes sensacions, de moltes alegries....
El dia 10N ens aixequem amb unes dades impressionant de participació, amb el convenciment que tard o d'hora guanyarem, que poder perdem massa temps parlant de la unitat dels partits polítics, quan la veritable unitat és la que ahir es va demostra a peu de carrer, lluny dels despatxos, lluny de les reunions. La força en aquest moments rau en el poble, si no ens aturem, si seguim així ho aconseguirem! Mil histories a la retina, mil somriures de complicitat, mil gestos de dignitat que ens faran lliures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada