divendres, d’octubre 24, 2014

XXV Concurs de Castells, Punt i seguit o Punt i apart?

Diumenge 5 d'octubre tornàvem a entra a la TAP, després d'acompanyar els Marrecs dissabte 4, diumenge era el torn d'acompanyar els Capgrosos. Entrem a la plaça dels últims, sona els segador i comença el concurs.

Que explicar del millor concurs del mon, on varem poder veure dos 2d8sf carregats, tres 3d10fm carregats, dos 4d9fa i un 3d9fa a més de dos 5d9f i quatre intents de 2d9fm que només una carregada. Una passada de concurs on no podem oblidar el gran nivell de totes les colles superant o igualant els seus castells màxims. Vaig gaudir dels castells a més de gaudir de com gaudien els companys i companyes dels maduixots que eren a la plaça. Tots i totes amb moltes ganes d'algun arribar a trepitjar la TAP amb la camisa vermell maduixa!

Per mi, i com un casteller més, que sempre ha fet castells modestos, vaig viure el concurs amb molta simpatia cap a les colles de valls. Estava emocionat amb l'aposta de la colla jove pels castells sense folre (per mi son els millors castells) em feia pensar que posarien difícil les coses els verds. Els entrebancs de la colla jove amb el 4d9sf després d'un bonic 5d9f i el bon concurs de la Vella em va fer animar fins el darrer moment a la colla vella, amb ganes que guanyessin el concurs a l'hora que veia amb molts bons ulls com la jove de Tarragona plantava cara.

Això si, els dies posteriors es va parlar molt de la rivalitat, tan en els mitjans castellers com en les tertúlies dels assajo era difícil explicar el que va succeir a la plaça els nous companys i companyes castellers. Xiulets, esbroncades, comportament de la grada i de la plaça... Poca cosa a dir, des del meu modest punt de vista. Jo reconec que xiulo quan la grada dels verds desplega el domàs, però que aplaudeixo quan els verds fan els grans castells i demostren el seu domini, que els admiro i els respecto i sobretot desitjo que facin sempre els seus grans castells. Però que trobo que alguns cops fan mostres de superioritat que no caldria i que en certa manera son vistes amb una manca de respecte cap la resta de castellers. He trobat a faltar certa autocrítica de perquè hem arribat fins aquí, quan el problema no neix en aquest concurs i tampoc crec que sigui un tema només dels verds. Els castells son moltes coses, però també son sentiments que hauríem de saber administrar per no desviar l atenció del que és més important, que el passat 5 d'octubre vàrem veure els millors castells.































dimarts, d’octubre 21, 2014

II X Trail de Sant Mateu 20.6km i 2300m Acumulats

Diumenge cap a Premia de Dalt, a corre la XTrail de Sant Mateu, l'any passat vaig fer la cursa de 11km i aquest any vaig anar a fer la mitja marató. Cursa prop de casa i cursa que ja mirant el perfil pintava un puja baixa constant. Com la cursa no surt fins les 9 no cal matinar i sense gaire presa vaig cap a Premia, arribo, busco aparcament, tot una aventura a Premia i cap a recollir el dorsal. Faig més cua que normalment, intento veure la sortida de la Marató però el temps estira a sobre i vaig cap al cotxe a canviar-me i arribo amb només un minut per donar la sortida. 
 Pel perfil i pel que coneixia del circuit de 11km de l'any passat, la meva intenció era anar mantenint un bon ritma constant en tot el recorregut. Sortim i com els primers carrers fan baixada em deixo anar a bon ritma pels carrers de Premia, fem una volta de poc més d'un quilometres i entrem en els primers trams de pista. El primer quilometra el faig a 4:07 min. Veig que tothom va molt i molt ràpid, sembla un 10.000 i no una mitja de muntanya. Arribem a les primeres rampes importants i baixo el ritma. Vaig fent sense caminar a les pujades i fent la goma amb un grup de corredors. Primera pujada i cap baix, amunt i pujar fins el primer avituallament, aigua i seguim per la un pista ampla fins trobar la primera baixada important, primer per pista i després per corriols. A les baixades vaig a tope i molt be. amb molt bones sensacions i gaudint molt. Pero quan començo a gaudir de la baixada torno a trobar una pujada fins a trobar-nos el segon avituallament. Miro el rellotge i veig que vaig be. Els avituallament cada dia paro menys!.

Després de l'avituallament inicio la baixada que és per una pista molt ampla i transitada, aquí una marxa més i fort cap a baix a bon ritma. Poc abans d'arribar el desviament i enfilar un altre pujada em prenc el gel per tenir un pel més de gas per aquest segon tram de circuit. La pujada és per un corriol amb molta ombra, que fa que la pujada sigui molt agradable ja que fa molta calor, el corriol esta molt trinxat i erosionat i fa difícil anar a un ritma constant, vaig pujant i pujant amb alguns trams plans que ens porta fins el punt més alt de la cursa i sense descans tornem a una baixada ràpida i trepidant per corriols que deixar corre bastant fins arribar al tercer avituallament. Em trobo molt be i amb moltes ganes, intento pujar una marxar més per acabar els darreres 7 quilometres a tope. A les pujades vaig a ritma suau, però constant sense caminar i a les baixades vaig a fons! Faig la penúltima pujada fins arribar on coincidim amb els corredors de la cursa de 12km. El primer tram que compartim és per una pista que ens permet avançar-los be, tot i que quan iniciem la primera baixada per un corriols ens trobem amb un bon tapat que fan els de la cursa de 12km que van molt més lents que nosaltres.
Baixem fins la Font intentant avançar el màxim de gent possible i des d'aquí seguim a un ritma viu per un terreny molt més corredor amb algunes petites rampes que ens porten fins a dalt de la darrera pujada i últim avituallament. Aquí arribem un grup de cinc corredors de la mitja que hem anat junts els darrers quilometres. Agafo només un got d'Isostar, busco aigua per refredar el cap, però no trobo i baixo ràpid! Tiro avall ja que ser que queda molt poc per l'arribar, un dels cinc corredors baixar més ràpid i es col·loca davant meu, ell va molt be per les pistes però en els trams més tècnic li retallo distancia a l'hora que deixo enrera la resta de corredors. La baixada anem molt ràpids i segueix sent un pel molest trobar-nos corredors de la cursa de 12km que van a un ritma inferior al nostre. Arribem els carrers del poble i no puc atrapar el corredor que duc davant, el paio en l'asfalt va molt més ràpid que jo i en aquest últims metres em pilla un dels corredors que he portat enganxat els darrers quilometres i que em diu que l'he fet de molt bona llebre. Els últims metres faig un sprint per que no em deixi enrera i entrem junts a Meta, amb molt bon rotllo ens saludem els 5 corredors que entrem gairebé junts. Hem gaudit molt dels últims quilometres. Una cursa molt guapa, que tot i dir que eren 850m de desnivell positiu em surten 1150m. On he trobat a faltar alguna cosa més de menjar els avituallaments (taronges) i aigua ja que només hi havia isotònic. 

El recorregut és guapo, un bon puja i baixar, amb baixades tècniques i pujades no massa exigents que et fan anar molt ràpid. Un circuit corredor. Això si, hagués estat molt be trobar menys tram de pista. Però content amb l'organització, el tracta rebut i la calidesa dels voluntaris. 

Propera parada al 9 de Novembre a la III Cursa de la Ratafia! Una cursa del mateix tipus, un pel més llarga i dura... Ens veiem!



dissabte, d’octubre 18, 2014

i si, seguim treballant!


Sempre és curiós que quan arriben les tempestes els que més rebem som els d'ERC, des de tots els fronts i des de totes les atalaies. Si només fos des d'una part de la plaça ho podries entendre, però quan no són uns són els altres i fins i tot hi ha moments, com ara, que una part de la plaça diu cap aquí i l'altra diu cap allà. Això sí, sempre et fan responsable del suposat desastre i amb certs aires de superioritat i prepotència, alliçonant el que hem de fer i desfer. Com deia el Joan Tardà, som els camàlics de l'independentisme i ja estem acostumats a no rebre cap mena de copet a l'esquena quan fem les coses bé. Tampoc ho esperem i seguim pas a pas, amb les nostres errades i encerts camí de l'alliberament nacional i social.

Som on som per molts motius i factors i espero, quan siguem un país normal, que algú faci justícia i tingui prou visió històrica per reconèixer el paper i els moments claus que ens han portat fins aquí i dibuixar amb claredat qui hi havia al darrera. Això ja ho deixem per quan siguem un país com qualsevol altre.

Però no perdem el temps, que no en tenim molt. Després d'aquestes darreres setmanes i de tots els moviments, crec que hem d'anar cap unes eleccions el més aviat possible. Però no podem oblidar el procés participatiu del proper 9N2014 que cal que totes les forces polítiques que desitgem construir un país nou ens posem les piles per garantir que sigui un èxit de participació. Tinc clar que d'aquell 9N2014 no sorgirà cap mandat democràtic, però sí un mandat moral que ha de precipitar eleccions anticipades. No és la consulta desitjada, però jo crec que el més important és poder exercir el dret a vot com a mostra de sobirania del poble de Catalunya.

Tots els esforços per fer del 9N2014 un pas més en el procés d'alliberament nacional http://www.participa2014.cat/ al mateix temps que buscar i fer més grans les complicitats per construir una majoria social que decideixi en unes eleccions el futur del poble de Catalunya. Una majoria que pugui votar un programa electoral netament i clarament independentista amb un full de ruta clar.

dimarts, d’octubre 14, 2014

Trail Bisaura 21.3km i 2200 acumulats

I sense mantenir gaire, l'equip de trail dels Maduixots sortiem cap a Sant Quirze de Besora el passat diumenge. Aquest cop tocava la II edició del Trail de Bisaura, una cursa que l'any passat ja vaig mira però que per dates no vaig poder fer. De camí cap a Sant Quirze plou durant tot el camí i pinta que almenys el terreny estara mullat i divertit. Mirem el radar i te molta pinta que a l'hora de sortida la tempesta marxara, tot i que deixara la muntanya ben xopa. Arribem al poble amb molt de temps i recollim els dorsal, com anem amb temps fem un Coca-Cola al bar de la plaça per fer temps i també, com sempre, comentar com va la colla.
Cap a les 9h ens anem a caviar i cap a la sortida, ens col·loquem davant de tot. Després d'estudiar el perfil la meva estratègia és sortir ràpid els primers 5 quilometres, ja que hi ha poc desnivell, fer la primera pujada a bon ritma i arribar amb prou pota per fer la segona meitat de la cursa amb un ritma intens i donar gas a fons des del últim gran cim de la cursa. Arribo be de moral i em trobo be tot i que no he pogut entrenar com hagués volgut aquestes ultimes setmanes.
Sortim pels carrers de Sant Quirze i ràpidament entrem en una zona de pistes, el Marc ja em diu que començara a un ritma més tranquil i jo sense adonar-me estic el desè de la cursa, poder he sortit un pel massa ràpid, però veig que vaig be sense ofegar-me. Fem un tram de pista i agafem un petit camí i ens trobem el primer tram amb fang. Pujades suaus, travessem l'antiga carretera i cap el castell de Montesquiu, des d'aquí baixada curta fins el primer avituallament i segueixo a bon ritma per uns trams de pistes i corriols fins l'inici de la primera gran pujada que ens espera amb una porta de l'infern! Aquí una rampa plena de fang fa difícil la pujada i cada dos passes endavant fas tres enrera, al final de la pujada ens trobem amb els diables animant amb els timbals i les forques. Des dalt de la pujada hi ha unes grans vistes. Des del turó seguim per la carena direcció el castell, un camí molt bonic amb unes vistes espectaculars, amb algun tram amb cordes i d'altres de grimpada, escales i trams amb alguna grapa que et porten fins el cim on hi ha el castell de Besora. Al cim hi ha el castell on dos Miquelets et donen al benvinguda a cop de fusell. Fem la Volta al castell i cap a Santa Maria de Besora, que marca mes o menys la meitat del circuit. Com ser que tenim l'avituallament a tocar, em prenc "gel" que porto. Arribo a l'avituallament dos gots i segueixo. Primer un llarg tram de pista on cal prema les dents per seguir a bon ritma, principalment la pista fa baixada amb algun tram pla que és fa un pel llarga fins que arribem a una riera. Des d'aquí baixem fins el peu d'un bonic salt d'aigua on tornem a tenir un altre avituallament. Realment a nivell d'organització de la cursa esta molt i molt be! Des de l'avituallament al peu del salt d'aigua seguim pel mig de riu per iniciar la darrera gran pujada, en algun tram molt vertical i en altres que et deixar corre i que sense adonar-te et puja fins un coll, que és el punt més alt de la pujada. Aquí trobem el penúltim avituallament i em llenço de baixada amb la pota que em queda per fer els últims 6 quilometres. Les potes responen be i baixo amb seguretat tornant a tenir bones sensacions, tot i que sense anar encara el 100% a les baixades. Una baixada molt i molt guapa per un terreny de pedres i roques que ràpidament ens deixar a l'alçada del darrer avituallament i on només falten un parell de quilometres, amb alguns bons regals. Un parell de petits turons ens separant de la meta. Amb bona pota i descansades intento no baixar el ritmar. En aquest últims dos quilometres intento donar tot el gas que em queda. Arribo molt be al poble de Sant Quirze amb 2:31:35 i amb 21.3km i 2200m de desnivell acumulat.
Molt content del temps, quatre minuts després entra el Marc, menjar alguna cosa i dutxa i cap a casa.
Aquesta és una cursa que m'ha deixat molt bon regust de boca en tots els sentits, l'organització un 10, el paisatge i els racons també un 10 poder caldria mira d'evitar alguns trams de pista. Però una cursa que espero l'any vinent tornar i fer la cursa de 44km que segur que pinta igual de be.
Propera parada amb moltes ganes: diumenge vinent 19/10 a Pineda de dalt, aquest any faré la mitja.










dimarts, d’octubre 07, 2014

Dissabte XXV Concurs de Tarragona

Dissabte al mig dia l'expedició dels maduixots baixàvem cap a Tarragona ajudar els nostres Padrins els Marrecs de Salt, gairebé omplíem un autocar per baixar els dos dies de concurs. Arribem a Tarragona amb el temps just, ens afegim el cercavila d'entrada a plaça amb els Marrecs i cap dins de la plaça. Sempre és emocionant tornar a la plaça de Tarragona, tot i que algun dia quan entri amb la meva colla ho serà més encara!
Dissabte va anar molt be, era el primer cop que assitia a la jornada de dissabte i vaig gaudir molt de tots els castells, el nivell i sobretot de l'ambient que es respira a la sorra de la TAP de Tarragona. També va ser molt divertit trobar-te per les pinyes de les colles amics i coneguts que entre castell i castell aprofitaves per explicar com va les colles i la feina de futur.
També va ser una bona jornada per la resta de maduixot que van descobrir el concurs i que ja molts pensaven que havíem de fer per tornar d'aquí a dos anys amb camissa pròpia. La resposta sempre era la mateixa:

Feina, assaig i només dependrà de nosaltres!  

Expedició dels maduixots