dilluns, de febrer 17, 2014

Pel Montseny. Turó de l'Home, Les Agudes, Boira...

Diumenge, abans d'anar cap a Castanyet, al dinar amb els Gegantes de Calella, decideixo anar cap al Montseny per fer una entrenament, més quilometres i més desnivell per seguir agafant forces. Així que pujo fins a l'aparcament de Santa Fe del Montseny, em canvio i sense tenir-ho massa clar si podré fer molts quilometres, per la boira i algunes gotes, surto des de l'aparcament del costat del restaurant direcció el turó de l'Home.
La idea és fer la ruta circular, que vàrem fer ja fa un temps amb la Marta, però sortint des de Santa Fe i afegint al turó de l'home el cim de les Agudes.
Així que surto seguint el PR-C 208 (que seguiré gairebé en tot el seu recorregut) les marques son blanques i grogues. El primer tram del camí puja per una pista/camí vora la riera de Santa fe fins la Font de Passavets (aparcament). Des d'aquí comença la pujada. Segueixo amunt i passada la font, segueixo les indicacions de Turó de l'home, deixant a l'esquerra el desviament que marca direcció a les Agudes del mateix PR (camí de tornada). Vaig pujant fent els revolts plens de fulles i que poc a poc guanyant alçada. No vaig molt ràpid, però tampoc em canso massa i vaig fent fotos a l'hora que no deixo de córrer en cap moment.
Al mateix temps que guanyo alçada, deixem la fageda i em trobo amb una zona d'avets denominada "l'avetada de passavets" i la boira es fa més espessa. Sort que he sortit amb paravents i la tèrmica!
Un cop passat l'avetada el camí és una mica més planer tot i que poc després de passar pel costat del “pou del comte” el camí tornar a fer pujar i ja sense descans arribo a la carretera que hi ha dalt del turó de l'home.
Travesso la carretera i seguint les senyals segueixo amunt per una pista que poc a poc és fa corriol i em porta fins el cim del Turó de l'home 1706m. No és veu res de res i fa un pel de fred. Faig alguna fotos i ràpidament des del cim baixo fins el coll de sesbasses i segueixo el PR que ràpidament deixo per agafar el GR 5.2 (Vermell i blanc) que en porta fins el coll de les Agudes sense perdre gaire alçada i on retrobem el PR. Des del coll només em cal fer l'ultims metres de pujada fins el cim de les Agudes 1706m on el sol per un moment guanya a la boira i escalfa per un petit instant. Fotos, aigua, menjar alguna cosa i pujo a l'instagram alguna foto més del recorregut (que també em serveix com eina de seguretat ja que les fotos que pujo les geolocalitzo a l'aplicació i així com vaig sol sempre deixo un petit rastre per on vaig i cap on vaig).
Des del cim baixo ràpid per no refredar-me massa, fins el Coll de les Agudes i torno agafar el PR-C 208 que sense deixar-lo i per un bonic corriol ple de fulles i per un terrenys tou em porta fins la font del Briançó i des de la font segueixo baixant molt ràpidament cap a la font de passavets per recuperar el camí de pujada i tornar a l'aparcament de Santa Fe. Això si, poc abans d'arribar al cotxe miro el rellotge i veig que puc allargar un pel més la sortida, així que des de l'aparcament segueixo el camí de color lila que donar la volta a la Zona de Santa Fe i que esta adaptat per fer amb cadira de rodes i que em serveix per allarga un quilometra més l'excursió.
Una bona matinal amb desnivell uns 12 quilometres, però prou salvatge, amb fred i boira i sense gairebé ningú per les muntanyes. Amb molt bones sensacions i gaudint a cada pas!


La zona de la Fageda
Cim del Turó de l'Home amb la boira 1706m
Cim del Turó de l'Home amb la boira 1706m

Camí de les Agudes
Vista des del cim  de les Agudes
Cim de les Agudes 1706m
Cim de les Agudes 1706m
Cim de les Agudes 1706m
Camí de Baixada.
Riera prop de la font de passavets

dimecres, de febrer 12, 2014

Volta per Bellver de Cerdanya (Font de l'Ingla)

Diumenge ens aixequem a Bellver de Cerdanya, després de descansar i dormir com feia temps que no fèiem! Això si, amb la panxa ben contenta després de sopar un bon trinxat de la Cerdanya casolà que ens fan l'Alba i el Cèsar.
Aprofitem el matí per fer una excursió per la Vall d'Ingla, la primera intenció és pujar fins al refugi. Sortim des de Bellver de Cerdanya en direcció al poble de Talló, passem pel petit poble de Talló i des d'aquí enfilem la pista de sorra amb marques de GR que puja cap la Vall d'Ingla. Sense deixar la pista principal passem per la petita ermita de Sant Sermi de Coborriu.
El camí no te pèrdua ja que segueix sempre la pista. Mig quilometre després de l'ermita ens trobem neu al camí, que tot i deixar-nos caminar, fa molest el passeig. La vall poc a poc es converteix en un petit congost. La pista puja poc a poc sense gaire desnivell i després de fer sis quilometres arribem fins a la Font de l'Ingla on hi ha una zona d'esbarjo amb taules i barbacoes. També hi ha una parell de masies que segons el mapa son: "L'Ingla de Baix". Aquí decidim tornar pel mateix camí fins a casa i deixar per un altre dia pujar al refugi.
Una bona matinal per estira les cames els peus del Cadi per la vessant de la Cerdanya.








dimarts, de febrer 11, 2014

Corredor Vermicell a Cambradase

Dissabte matinem i sortim des de Calella molt aviat per arribar a les 8:30 a l'aparcament de l'espai de Cambre d'Aze on ens esperen l'Alba i el César. L'objectiu és fer el corredor Vermicell al circ de Cambre d'Aze. Un corredor clàssic que des de fa molt de temps tenia ganes de fer i que ja havia intentat un cop amb el César. Arribem a l'aparcament i el temps no acompanya, fa molt de vent i un cel ennuvolat.
Ens equipem i sortim des de l'aparcament de l'estació de l'espai de Cambre d'Aze en el poble de Eyne 2600. Sortim direcció el circ de Cambradase per la pista ampla del final de l'aparcament, caminem per les pistes d'esquí per anar a buscar la part més alta de les pistes, fins últim "telearrastre". Sortim de les pistes pel mig del bosc, buscant el millor camí per anar pujant entre els arbres.
Hi ha molta neu tova que fa difícil i cansat puja però poc a poc ens apropem més a l'entrada de la canal, sempre visible durant tota l'aproximació. El vent no deixar de bufar i molesta molt, però com ningú diu res, seguim amunt fins l'entrada del corredor. Fem la primera pala fins la part més estreta i abans d'iniciar els 250m del corredor, ens col·loquem els grampons i canviem els pals d'esquí pel piolets. Entrem en la canal i el vent desapareix, ja que estem protegits per les parets del corredor. La neu esta en molt bones condicions, i ens anem rellevant per obri traça.
Com sempre, el corredor des de sota i des de lluny impressiona molt més que des de dins seu. Quan fèiem l'aproximació anava pensant que aquell corredor era molt més que 45º/50º i no les tenia totes. Per un cop a dins les coses canvien i és un corredor per gaudir. Sortim del corredor i ens retrobem amb el vent i el fred, intentem anar a buscar el cim, que jo creia que era a la dreta del corredor i puguem fins la cota 2711m. Voliem intentar baixar per la dreta de la muntanya, però degut a les condicions meteorològiques i la nul·la visibilitat ens estimem més recular i baixar per la canal central a l'hora que ens adonem que el cim es sobre la canal central, que jo estava equivocat, però amb el vent, fred i la poca visibilitat decidim baixar sense pujar al cim.
Baixem pel corredor central, amb molt de vent, tot i que en un lloc un pel protegit fem un parada per agafar forces, amb la companyia d'una altre cordada que ens hem trobat i venien darrera nostre en el Vermicell. Mengem alguna cosa i seguim baixant cap al punt de sortida, desfent el camí de pujada amb la neu tova. En algun tram trobem a faltar les raquetes de neu per evitar els enfonsaments fins la cintura al caminar.
Un corredor que cal tenir a la llista, fàcil i bonic, que tot i el patir mal temps l'hem pogut gaudir amb molt bona companyia!! Ara haurem de tornar per pujar fins el cim de Cabradase!


















dimarts, de febrer 04, 2014

Trail de Rocacorba "Quan tornes a volar...." (02/02/2014)

Diumenge de bon matí enfilem cap a Canet d'Adri, avui també ve la Marta a donar-me ànims! Així que matinem i després d'un divendres i dissabte un pèl tocat pel refredat arribem a Canet d'Adri, un petit poble a la vall de Llémena prop de Girona. Recullo el dorsal i em trobo amb dos companys dels Castellers de l'Alt Maresme que també fan la cursa de 20km, parlem i compartim sensacions i ens fem una foto del "Team maduixot". Escalfem una mica i cap a la sortida. Un dia fred però amb un cel obert i amb els primers raigs de Sol que escalfen les primeres hores del matí. Busco ràpid la Marta per deixar-li la roba, una foto de la sortida i cap amunt!

Em conec una part del recorregut de la primera edició que vaig córrer (era una cursa en format nocturn). Tinc la cursa al cap, amb l'estratègia a seguir, els primers 6 quilòmetres són corredors on caldrà no perdre roda, després hi ha 3km de pujada on guanyem gairebé tot el desnivell de la cursa per després baixar als prop de 11km fins el poble. Sona el tret de sortida i em col·loco seguint el grup capdavanter a un ritme prou viu que em permet córrer en totes les pujades i mantenir un bon nivell sense anar amb la llengua fora. En els primers quilòmetres tinc bones sensacions i em sento ràpid i poc cansat, així que en les petites baixades augmento el ritme i després intento seguir els corredors que tinc davant. Hi ha molt de fang que fa un pèl difícil les pujades i les baixades pel perill de les relliscades.

Arribem al primer avituallament i com que porto bidó només agafo un parell de talls de taronja i segueixo amunt per un corriol estret i dret amb alguns trams de fang. Primer puja suau i puc seguir corrent en gairebé tots els trams ja que sempre vaig un pèl més lent si camino, així els dos primers quilòmetres de pujada vaig bé, aprofito per beure del bidó i mirar el temps i l'alçada que portem. En els últims metres de desnivell vaig una mica més lent i per darrera vénen un parell de corredors a molt bon ritme, així que m'esforço per no ser atrapat i poder fer la baixada sense ningú al davant.

Arribem dalt de tot de Rocacorba amb unes vistes increïbles que no tinc temps de gaudir, ens fan grimpar per les pedres del cim i arribem al segon avituallament abans d'iniciar el descens més tècnic. Només paro per agafar 4 talls de taronja i cap baix. Veig que vaig bé en els trams tècnics, que les cames responen i els genoll no es queixen, el terra tou segur que ajuda a fer la baixada més tècnica i divertida. En el primer tram de baixada avanço alguns corredors i només n'hi ha una parell que em passen, però em sento ràpid i segur, amb molt bones sensacions que feia temps no tenia a les baixades. Després de la baixada tècnica entrem en un tram de pista i corriol ample amb menys desnivell on veig que puc incrementar el ritme i atrapar els que tenia davant. El camí va sempre pel costat de la riera de Rocacorba i en els pocs moments que puc aixecar el cap veig que és un indret on caldrà tornar d'excursió per descobrir.

Poc a poc em sento millor i a cada quilòmetre intento anar més ràpid i començo a atrapar corredors que duc davant. En els trams tècnics gaudeixo com una cabra i en els plans o baixades de pista veig que tinc una punta de velocitat que no tenia abans. Així que amb bona motivació veig que només falten 4km i em menjo un tros de taronja que portava guardada i gas a fons. Passo ràpid pel darrer avituallament i ens marquen 3,5km de pista i aquí em poso a un ritme fort amb el qual atrapo uns corredors més i segueixo direcció Canet d'Adri. Tot fa baixada o pla. Quan connectem amb el primer quilòmetre, que és mateix de pujada i baixada, sé que només hi ha una petita rampa i que si no afluixo arribo molt bé de temps. Faig l'última rampa que em porta fins les primeres cases de Canet d'Adri i cap a l'entrada a meta a tota velocitat amb les cames senceres i amb la motivació pels núvols pel temps i al cursa! I també per les felicitacions de la Marta!!!

Content tant pel recorregut fet, pel temps 2:01:18s i la posició 23 de la general (sumant les posicions de corredors individuals i dels equips) i 16 de la meva categoria però sobretot per la sensació de córrer gaudint i divertint-me com feia temps que no ho feia! Sembla que els vespres i les nits fredes de sèries, fartleks i pulsòmetre pel passeig de Calella donen els seus resultats a l'hora de guanyar velocitat i fons, que els entrenaments i la recuperació del genoll dóna els seus fruits tot i alguna petita molèstia que em fa estar atent per les properes curses. També hem après que cal estar més descansat, no saturat de curses i quilòmetres per poder gaudir-les. L'any vinent tornarem a córrer per Rocacorba, però aquest cop farem el recorregut de 30km! que pinta molt bé! una gran organització, bona samarreta de regal, avituallaments, recorregut.... una cursa per recomanar!

I Propera parada: "Ascens a Sant Sadurní" 21km i 1200m D+ a Sant Feliu de Codina al proper 9 de Març.


Team maduixot (Amb la Judit i Miquel)



Foto Organització (Oriol Batista)



Foto organització (Guillem Casanova)


dissabte, de febrer 01, 2014

30a Marxa del Sant Pau, Sant Pol de Mar (26/01/2014)


L'any passat la Marta ja va fer aquesta marxa i jo tenia ganes de fer-la. Així que sense pensar gaire diumenge arribava a la plaça Anselm Clave de Sant Pol i pagava allà mateix els 7€ de la marxa. Em trobava amb alguns membres dels castellers de l'Alt Maresme i em posava en posició per sortir quan sones el petard.

Puntualment a les 8h sona el petard i carrer amunt. Molta gent participa a la marxa uns 1900, i per la meva sorpresa molta que la feia corrent tot i que la gran majoria son caminadors. Surto ràpid amunt i en els primers carrers de Sant Pol fem un grup de corredors que anem tirant, tot i que anem avançant gent que ha sortit abans d'hora.

Sortim de Sant pol per la zona de la urbanització de las rajoleria i pel costat de "el Morer" per anar a buscar el pont de sota de l'autopista, des d'aquí veig com el grup capdavanter de 4 corredors marxen i em costa seguir-los. Després del pont, seguim pujant per una pista que poc a poc es fa corriol per anar a buscar la pista del camí Fondo de Calella. Quan el camí és fa més petit es fa difícil avançar els caminadors que en sortit abans de l'hora. Un cop a la pista seguim per la serra de les Guilles fins a sota del turo de les Guilles o Golinons. Aquí trobem primer avituallament i seguim per un corriol que fa una mica de baixada i va trobar una pista que porta fins el turó de l'home mort, des d'aquí una nova baixada fins el fondo de la vall de Golinons on trobem una pista que baixa fins a Can Soler on tornem a pujar per una de les pujades mes dretes del recorregut fins al segon avituallament. Arribo dalt prou be per decidir intentar anar més ràpid tot i que he perdut de vista els 6 corredors que duc davant.

Des d'aquí una llarga baixada amb trams de pista i corriols ens porta fins un petit tram d'asfalt de la pista que porta fins a sant Cebrià de Vallalta i que després es converteix en pista de sorra quan girem direcció el Càmping i el golf. Aquest tram és un tram força pla on cal anar ràpid. Intento augmentar el meu ritma per no perdre corda amb els corredors de davant. Arribem prop de la rotonda de la sortida de sant pol de l'autopista i girem per una pista que fa l'ultima pujada, faig una mira enrere en un revolt que es contempla un llarg part el camí i veig que darrera venen un bon grup de corredors, en aquesta pujada no deixo de córrer i i fins i tot incremento el ritma i gas a fons pels últims quilometres. Arribo dalt de tot al tercer avituallament i em llenço avall i ràpidament entrem a Sant Pol per la urbanització els Garrofers i el Cementiri.

Passat el pont de la nacional escolto com un corredors arriba a la meva alçada ràpidament i entrem els carrers de Sant Pol junts i iniciem el tram de centre del poble a molt bon ritma. Poc abans de la pujada a Sant Pau em trobo a la Marta que esta esperant que acabi i que havia anat a fer un volt per la platja. Veig que el noi que m'ha atrapat li costa un pel la pujada, així que decideixo incrementar el ritma ja que conec el recorregut i ser el que queda. Ser que no es cap cursa, tot i així sempre surt l'esperit més competitiu... Li trec una distancia comada per arribar a a la plaça de sortida amb prou bon temps i ritma i sense cap molèstia important en aquesta primera “marxa” de l'any. Arribo el setè dels prop de 1900 participants tot i que la majoria son caminadors, és una marxa popular. Un recorregut maco, tot i que molt i molt ràpid per mi 14,5km amb poc de 450m de desnivell positiu, al final 1:13h minuts. Content i amb ganes de trial de Rocacorba diumenge 2 de Febrer.