dijous, de gener 30, 2014

Puigsacalm 1515m des del coll de Bracons (25/01/2014)

Dissabte passat anunciaven mal temps així que busquem alguna alternativa per estira les cames i decidim anar cap la zona de Puigsacalm, tot i que el dia és ple de núvols i boira i durant el camí cap el coll de Bracons. Així que un pel tard sortim des del coll de Bracons per anar a pujar el Puigsacalm i enfilem el camí cap a la collada de Sant Bartomeu, un camí que conec del les edicions de la Marxa del matxos. En poc més de 10 minuts de sortir, cal buscar un desviament, marcat en fites, del camí principal. El camí va a buscar la carena de la muntanya i poc a poc deixa la boira sota els nostres peus. Seguim el camí fitat i molt fresat puguem per la carena que en alguns trams és molt vertical. Seguim pujant per un camí amb algun tram de grimpada ajudats per les arrels dels arbres i que ràpidament guanya alçada fins arribar a l'ultima pujada que ens porta fins el puig Tossell Xic 1408m i des d'aquí enfilem una petita rampa fins el Puig Tosell Gros 1461m. Des del cim contemplem un mar de núvols que inunda tota la comarca d'Osona i que intenten entra a la Garrotxa. Un efecte meteorològic que s'anomena "efecte foehn"

Des d'aquest cim seguim pel camí més fresat que al principi baixa i després sense perdrà alçada ens porta fins a trobar-nos amb el camí que puja de la font Tornadissa (per on baixarem després) des de l'encreuament dels camins passem una porta de fusta i enfilem l'últim tram, primer pla i després una petita pujada, fins el cim del Puigsacalm 1515m, gran mirador de la Garrotxa i Osona i des d'on veiem també el Pedraforca i bona part del Pirineus.

Baixem pel mateix camí fins la porta de fusta i des d'aquí seguim la baixada direcció la Font Tornadissa i després cap a la collada de Sant Bartomeu, on tornem a endinsar-nos dins la boira. Des del coll de Sant Bartomeu agafem el camí direcció la collada de Bracons per tornar al punt de partida.

dimecres, de gener 29, 2014

Volta a la Mola (12/01/2014)

Una matinal pel parc natural de Sant Lloreç de Munt. Sortim des del final de l'urbanització de Matadepera, per una aparcament per on passa el PR 31 "Camí del Monjos". Així que iniciem l'excursió seguim el PR fins al dipòsit de sobre l'urbanització. A poc metres del dipòsit, deixem el PR i agafem el camí ampla que surt a la dreta al costat dels pals indicadors. Seguim el camí més fressat i que fa pujada i ens porta fins el coll del Malpàs. Seguim fins a la Castellassa de Can Torres passant pel Pas de Malpàs. Un pas aeri amb bones vistes. Des de la Castellassa agafem la canal Gentil (bonica i no molt complicada) que ens porta fins el camí de la senyora. Quan trobem el camí de la Senyora, busquem un corriol poc marcat que puja pel dret i que ens porta fins el camí de la Font Soleia. El camí de la Font Soleia el seguim direcció la Cova de les ànimes passat per sota dels grans parets que hi ha. Molta boira que no ens deixar contemplar les vistes, tot i que també te el seu encant.

Des de la cova de l'ànimes enfilem per la canal que ens porta fins la carena de la cova de les ànimes. Dalt de la Carena contemplem ja el cim de la Mola entre les boires i els núvols alts. A l'alçada de la font del saüc (que ens desviem una mica del camí per visitar) agafem una amagada canal que ens porta ràpidament fins el últim tram que ens porta al cim de la Mola. Molta gent, massa... que fa que ens estiguem poca estona dalt del cim i baixem ràpidament.

Des del cim baixem cap Morral del Drac i des del moral del drac agafem el camí que baixa cap a Can Robert, passat per forn de calç. Quan el camí es fa més ampla cal mantenir l'alçada i deixar el camí de Can Robert per anar cap a l'aparcament de Can Pobla i des d'aquí anar cap el Cavall Bernat i després pujar per la canal que ens porta per el sector d'escalada de les gralles i al cim de la toca de l'esquirol i el pla dels escorpins per tornar agafar el camí dels monjos per sobre de la canal dels monjos i baixar fins l'aparcament des d'on hem sortit.
















diumenge, de gener 26, 2014

Pengem el groc...

Per explicar-me be:

Diumenge passat (19/01/2014) m'aixeco aviat, plou però agafo les sabatilles grogues i surto a córrer pel Montnegre, pels corriols, pistes i turons que des de fa ja un any son casa meva. Pujo fins el turó del Garbí i comença a plourà més intensament i durant tota la baixada no deixar ni un instant de caure aigua. Però era una bon dia per refrescar-me el cap. Al migdia actuava a Begues amb els Castellers de Castelldefels, la colla que em va ensenyar a fer castells d'infant i jove i que el 2007 en va donar l'oportunitat de tornar a recuperar la motivació, la passió castellera. La colla, que m'he ensenyat, on he après i on he fet de tot una mica. He pujat en gairebé totes les posicions dels castells i he dedicat bona part de les hores d'aquest últims anys. La diada a Begues va anar molt be, increïble, com les ultimes actuacions de la temporada passada i demostrant que els castells de set en arribat a Castelldefels per quedar-se. Així que tres pilars de quatre durant el cercavila, un pilar de quatre de benvinguda i un 3d7 en primera ronda (i única) que demostra el bon nivell de la colla que amb només dos assajos plantàvem el nostre castell limit de la temporada passada a Begues i per acabar la diada un 4d6 de germanor entre les dues colles on pujava de segon per últim cop (com dic sempre: ara per ara) de groc.

La impossibilitat de poder gestionar la distancia física que ara mateix em separa de Castelldefels, visquen a Calella, em fa prendre la decisió de fer un pas enredarà i no participar els assajos i només assistir a les sortides que poguí per ajudar amb les pinyes. Estar clar que el fet del naixement al costat de casa dels Castellers de l'Alt Maresme m'he ajudat a prendre aquesta decisió ja que no volia deixar de fer castells.

I diumenge de tornada a casa, després d'escalar a penya senyal, mil coses pel cap, mil moments i moltes persones. L'escalfor que em va donar la colla no te paraules, l'escalfor de la gent fa que tot sigui un pel més fàcil, perquè la decisió no ha estat fàcil i cada missatge de whassap o al facebook en posa “gallina de piel” i em fa estar un pel desbordat. L'escalfor d'aquells que un dia van entre per la porta del local fa anys, sense fer soroll i que ara son pilars importants de la colla i que junts, amb més o menys encert, hem superat una etapa llarga que iniciàvem el 2008 amb la recuperació de la colla i que amb molt l'esforç i compromís de tots i totes l'hem portat fins aquí. Estar clar que la colla te reptes importants, com el de créixer en camises, però penjo la camisa activament amb el convenciment de deixar la colla en el millor moment d'aquest últims anys amb una gran projecció de futur i amb un grup de persones al seu capdavant que son imparables. Cal seguir obrin-se el poble, fer difusió, ser pesats amb amics i amigues perquè vinguin a la colla, donar-ho tot allà on més falta faci, valorar la feina de tothom, donar pit, alçar les mans i els colzes, pujar finets i pel mig, pressionar a l'últim cordo i no deixar que el baix baixi cap mil·límetre...

I sou molt grans, les persones, amics i amigues que seguiren sent amics i amigues i que en els moments difícils en estat allà i que sense adonar-vos m'he donat molt més del que ara dieu que els he donat jo. Vosaltres sous els imprescindibles!

Uffff que voleu que us digui, però és difícil escriure tot el que la colla m'he donat.... Mil moments a la memòria, que ens en fet saltar llàgrimes i alegries. I que m'heu ajudat molt personalment, a voltes no valorem prou tot el que els castells ens donen, a més a més dels pisos que anem alçant. Però a la memòria em ve aquells pilars de 4 solitaris que fèiem el 2007 (11 de setembre) on patíem de valent per descarregar-los, la primera actuació a casa l'agost del 2008 on no podíem descarregar cap castell però tenim la il·lusió i el convenciment que ho faríem aviat. El setembre 2008 a les Roquetes on recuperàvem els castells de sis, descarregant un 4d6. Aquell 2008 ens va portar un 2d6 i el pilar de 5 que més m'ha fet vibra... i des d'aquell dia lluita, lluita i lluita, treball, treball i moltes hores de castells, fora i dins dels assajos que ens van portar etapes molt complicades on va faltar poc per llaçar la tovallola, però que gràcies a la persistència i a la voluntat de tothom que va decidir no deixar de remar, donar pit i que no va abandonar i va saber superar les adversitats, vàrem superar i van portar dies que mai oblidaré. El 2d6 el 2011, fer una actuació amb tres castells descarregat, el 4d7 de 2012 (amb la afegit de fer de segon amb la meva germana Eli de de baix) recuperar el 5d6 i retrobar-nos amb el pilar de 5. Fer els primers castells de sis nets els assajos de dimarts i divendres, trobar la combinació perfecte pel 3d7 i batallar amb un 4d7 que es resistia i plantar dos castells de set a casa! I com no, somiar de terç amb un 2d7, que segur que tard o d’hora arribara de color groc!

Estar clar que no és cap adéu per sempre! que no deixo de fer Castells i que m'he aparto en el millor moment, quan aneu molt i molt amunt i que els vostres èxits els seguiré considerant meus i intentaré ser amb la camisa groga i la faixa a totes les pinyes possibles de la colla! i de veritat tinc la sensació que us deixo en les millors mans, amb la motivació i els coneixement per anar molt amunt! amb una tècnica que ha demostrat sobradament el seu compromís i empenta i les seves ganes de sumar. I amb una colla que après que només si anem junts podrem anar amunt. Ara ja no teniu cap excusa, ja sou una colla normal, no us poseu límits i endavant!

Ens veiem a les places, ens veiem aviat!

dijous, de gener 23, 2014

Lanzarote V 28/12/2013 (Montaña roja i Montaña Negra, Monumento al campesino, a la recerca de hubara pel “el Jable” , Jardin de los cactus, Arrecife)

I l'ultim dia per l'illa amb alguns deures a fer i poc temps! Decidim aixecar-nos aviat i fer una excursió pels volcans que tenim més aprop de casa i que no havíem trobat el moment per fer-ho. El dia és un pel gris però, tot i alguna petita gota, ens posem a caminar per anar a pujar un parell de volcans que estén un junt l'altre, “La montaña roja i montaña negra”. Una bonica excursió per un zona plena de roques de totes els colors i amb grans formacions de bombes i de roques volcàniques.


Després de la reunió fem una visita al monument al caperol i abans d'anar cap al Jardí de “los cactus” fem un incursió per la zona del “el Jable” amb cotxe per unes pistes en mig de petites dunes que ens fan encallar el cotxe un parell de cops al més estil Dakar. Això si, no veiem cap Hubara però ens ho passem be tot i algun moment de nervis treien sorra de sota el cotxe. Seguim cap “el Jardin de los cactus” un jardí integrat dins del paratge natural que ocupa i on es pot contemplar un gran ventall de cactus de tot el mon a més a més d'un gran moli i amb poc temps marxem cap Arrecife per fer una visita llampec a la part més antiga i dinar vora el port per tornar cap a l'aeroport.