dimarts, de desembre 30, 2014

Recull de les ultimes curses, Pujada al Castell, Marxa de Sant Andreu i Sant Silvestre “La Calellenca”

Pujada al Castell 6/12/2014 (5km)

Com sempre per la Festa Major de Castelldefels toca la pujada al Castell. Una cursa que intento no perdrem cap any. És “la cursa” d'asfalt que faig cada any i és també la cursa més curta i rapida (5km) pels carrers de la ciutat. Aixi que el passat 6 de desembre cap a Castelldefels a corre la cursa de “Casa”.

Abans de la sortida retrobar-me amb l'Edu, el Marc, l'Isa i amb la sorpresa de trobar-me el Miki, un company dels Castellers de l'Alt Maresme que ha vingut des de Calella per corre també la cursa! Escalfem i ens posem en la linear de sortida el més davant possible. Sortim i tothom surt llançat i molt ràpid. Aixo dels 5km és un bogeria! Els primer quilometre te només desnivell positiu, aixi que costa agafar el ritma i que la musculació agafi el to. Però vaig a tot gas. El segon quilometre és de baixada i aquí em deixo anar per recuperar temps, tot i ser baixada no tinc temps de recuperar-me prou per encara el tercer quilometre que es tot pla i que transcorre per la part més baixa del circuit. El 4 quilometre ja comença a fer pujada i es nota els canvis de ritmes i començo a patir en una llarga recte de petites pujades i baixades. Tot i aixo, intento anar més ràpid, ser que vaig be i que puc fer un bon temps. Inicio el ultim quilometre amb moltes ganes, primer tram és pla, després una petita baixada i toca fer la pujada al castell!! i aquí és on veig que punxo! I en els últims 300m em trobo molt carregat de mocs i em costa respira be i anar ràpid. Pateixo en els últims quilometres però arribo amb 20:30 minuts i fent 5,150km. Em surt una mitjana de 4:00m/km però tinc la sensació que havia anat més ràpid que els anys anteriors. Espero els amics patem la xerrada i cap a escalar a penya ginesta després d'una bona matinal!

Al arribar a casa, comparo els trancs i em donar que l'ant passat també vaig fer una mitja de 4:00m/km i que vaig fer 19:54 però amb 4,970km. En aquestes distancies tan curtes es nota molt els segons!! Com sempre una bona cursa i amb molt bona companyia dels amics i coneguts de la Castelldefels, un circuit prou divertida i que et permet anar a tot gas per carrers de Castelldefels.







Marxa de Sant Andreu 8/12/2014 (13.5km i 1200m acumulats)

El dilluns 8 de desembre vaig participar en la Marxa de Sant Andreu que organitza els amics escoltes i l'agrupament escolta Montnegre de Calella. La marxa s'havia d'haver celebrat el dia 30 de Novembre però el mal temps va fer aplaçar la Marxa una setmana. Per mi molt millor ja que aixi vaig poder participar, el dia 30 de novembre tenia la diada dels maduixots.

La Marta baixa a prepara les inscripcions i jo amb la calma espero l'hora d'anar cap a la sortida, ja que he quedat amb el Marc. Baixo i em trobo amb el Marc i després d'uns petits xerra una estona. Sortim els prop de 130 corredors i Marxaries, poc a poc els que la fem corrent anem agafant distancia i fem un grup de 5 corredors. Anem fent a bon ritma i anem parlant per la riera del torrent del raig. Parlem fins el iniciar de la pujada del turo de popa, on nosaltres decidim pujar caminant. Anem a bon ritma seguint les marques de la marxa amb un dia que sembla de primavera. Pesam pel Turo de les Guilles o Golinons i anem fins el coll de l'Era d'en Mora on trobem el primer avituallament. Des d'aquí seguim amunt pel camí dels escoltes fins a ca l'Estol per baixar per la vessant nord fins al collet de Sant Andreu i des d'aquí pujar a Sant Andreu on trobem el segon avituallament. Fem la volta pel Can Xic delmau i agafem la pista ampla direcció Calella, tot i que poc després de passar pel collet de Sant Andreu trenquem a la dreta per baixar per un nou camí que en obert els amics escoltes i que baixa pel mig del bosc. Corriol molt divertit que porta fins a la pista que baixa per les torrenteres cap a Sant Cebrià. Seguim un tram de pista i tornem a enfilar un corriol que pujant poc a poc i que ens porta fins la carretera i en pocs metres tonem a passar pel coll de l'era d'en Mora, ultim avituallament i ens llacem pista avall per arribar fins a la Font de Sant Quirze on ens espera una bona botifarra. Com l'any passat, gaudeixo molt del recorregut i aquest any amb la companyia del Marc! Que en els últims quilometres hem anat gas a fons! Al final 13,300km en poc menys 1:24h i tot i no ser una cursa i on la majoria de gent la fa caminant, sempre fa gracia arribar el 5 i 6 de tots els que hem sortit! Un encert el nou recorregut d'aquest any! I fins la propera!




Sant silvestre de Calella “La Calallenca” 28/12/2014

I em feia gracia tornar a fer un 5000m, últimament tinc ganes de fer curses curtes i explosives tant de muntanya com fins i tot fer alguns tastets d'asfalt. Poder el proper any em plantegi fer un 10000 i una mitja d'asfalt. Així doncs cap a la Calellenca del passat diumenge 28 de desembre. Una cursa que és feia al passeig de mar de Calella, el lloc d'entrenament. Em vaig apuntar el mateix dia per seguir provant curses de 5km i aquest cop plana, sense desnivell. Sempre havia corregut curses de 5km amb pujades i baixades.
Aixi que el diumenge a primera hora vaig a fer inscripció el punt de sortida, torno a casa i amb la Marta tornem anar cap al punt de sortida. És una cursa molt casolana on participem poc més de 100 persones. Com sempre surto a tota llet i veig que vaig massa ràpid ja que estic amb els 3 primers corrent durant uns quants metres però poc a poc els vaig perden i faig el primer quilometre a un molt bon ritma. Intentant trobar un bon ritma en terra ninfu. Poc a poc veig com els trens primers marxen, vaig quart i per darrera ve un grup nombrós de corredors. Al quilometre 2,5 em passa un corredor i el segueixo, però no poc aguantar el ritma, cap el quilometre 3,5 em passa un segon i jo al meu ritma. Cap el quilometre 4,5 em passa un altra que va com un llamp i tot i que intento anar un pel més ràpid no puc atrapar els corredors que tinc davant. Al final 8 o 7 de la general, no ho tinc clar (no hi classificació) i molt content per el temps que vaig fer 19:41m en 5km clavats! La meva millor marca personal en aquesta distancia! Un bona sant Silvestre! Aixo si encara em falta ultima, el dia 31 a Mataró, nocturna i per la muntanya.






diumenge, de desembre 28, 2014

Maduixots, un any fent pinya 30/11/2014


Ja fa prop d'un mes que varem acabar la temporada de castells els maduixots, la primera temporada de la nostre petita historia. Fins i tot ja hem estat acceptats com a colla de ple dret de la coordinadora de colles castelleres.

Tenia pendent escriure un petit resum de la temporada, amb ganes de reflectir tot aquest curt camí que ens ha dut fins aquí. Difícil resumir uns inicis que van ser un pel durs, no per la feina a fer amb els maduixots si no pel fet de deixar la colla de sempre, els grocs i tornar a començar de nou on ara visc. Però poc a poc em vaig sentir molt ben acollit i com si portes tota la vida aquí fent castells i poc a poc varem construir un bon projecte maduixot. Que sense escapar-se dels problemes, dificultats de totes les colles hem acabat una primera temporada per emmarcar i que no hagués pesat mai que podíem haver acabar l'any amb 75+2 Castells (Descarregats + Carregats) amb 140+3 Pilars i havent fet 2 4d7 i un intent de 3d7.

Durant aquest llarg any ja he penjat diverses cròniques que poder totes es podrien resumir en la del passat dia 30 de Novembre a Malgrat, la crònica de l'ultima actuació de la temporada que tancava un cercle que iniciàvem el 31 de Novembre del 2013 en l'assemblea constituent que varem Celebrar a Malgrat.

Aixi, el dia 30 de Novembre ens plantàvem, amb les ganes de fer la millor actuació de la colla al pavelló de l'escola Vedruna de Malgrat de Mar, els pronòstics de pluja per aquell dia ens varen fer buscar un indret a Malgrat sota cobert per poder actuar. Poc a poc varem anar omplin el pavelló de l'escola de camises vermell maduixa amb moltes ganes de fer-ho be. Havíem descartat portar el 9d6 a la diada, ja que els últims assajos no ens havien donat prou confiança per poder portar-lo a plaça. Teníem previst sortir de 4d7, després del P4 per sota, i si tot anava be seguir amb el 3d7 per acabar la ronda de castells amb un 7d6. I en rondes de pilars, encara els pilars amb el vano de cinc i després seguir amb els 6 pilars de quatre, un per cada poble de la colla i acabar amb el P4f de canalla que havíem assajat molt últimament. A la nostre diada ens acompanyaven els castellers de Castellar del
Vallés i els Castellers de Rubí, bons companys per una bona diada.

Aixi que comencem els pilars de benvinguda les 3 colles a la vagada i fem el primer Pilar de 4 per sota de la colla, l'havíem assajat en els últims assajos i el teníem prou be i teníem moltes ganes de portar el pilar aixecat per sota que per diversos motius no l'havíem pogut assajar fins a final de temporada. Descarreguem el pilar de 4 per sota i comencem a tancar el 4d7. Teníem la confiança de portar molts bons assajos i teníem clar que era un bon castell de sortida. Quan entrem els terços no ens trobem del tot comades, però seguim amunt, el castell és un pel més dinàmica que els anteriors i la canalla a l'alçada de dosos no ho veu clar i desmuntem el castell. Decidim en segona ronda tornar a pel 4d7, teníem la confiança que el podríem fer i que només era una qüestió de nervis. El castell puja molt més tranquil i ràpid. El tenim molt més parat que els altres intents i que el descarregat a Mataró. El castell va molt be i ràpid i sense adonar-nos sona l'aleta i el castell en aquell instant comença a tornar a patir de nerviosisme sense patir l'estructura, però no el descarreguem amb tranquil·litat. Cal que aprenguem a mantenir la calma a l'hora de descarregar els castells grans. En 3 ronda, ataquem el 3d7, realment veníem amb molta confiança per la feina feta assaig, la colla tenia moltes ganes i tothom tenia aquella combinació de confiança i respecte que es mereix aquest castell. El castell puja be de mides i ràpidament col·loquem terços i quartes. Les dosos va també rapides i l'aixecadora va per feina i va pujant ràpidament fins a col·locar-se pero poc a poc quan l'enxaneta passa el pis de terç la rengla de la plena, a nivell de terços, per tota la mide i quan volem desmuntar el castell i el castell cedeix amb aixecadora col·locada. Una rabia important perquè no va fer justícia de la feina feta i del treball a les esquenes que portàvem. Després de comprovar que tothom esta be decidim en ronda de repetició fer el 7d6 que surt com una “Puta Postal” maco, maco!

Encarem el vano de cinc amb moltes ganes però a l'entrada de l'enxaneta, a la motxilla, el pilar far una gran rebrincada que salvem, però que fa que l'enxaneta baixi i desmuntem el pilar tot i que fem molt be els dos pilars de 4 que acompanyaven el pilar de cinc. Per finalitzar la diada, fem 6 pilars de quatre, un per cada poble de l'àmbit territorial de la colla, tot i que el Pilar de Santa Susanna es queda en pilar desmuntat. Per acabar fem un pilar de 4 amb folre de canalla on puja tota la canalla al folre i el tronc (menys el baix).

Una gran diada, amb un regust amarg amb el pilar de cinc i el 3d7, però una gran diada per els maduixots que amb només un any de vida ja hem fet moltes passe importants per fer una bona feina. Tot i que realment no hem fet res d'especial i la feina dura vindrà en els propers anys i temporades quan toqui seguir amunt, motivant a tothom amb els reptes col·lectius, quan toqui treballar fort per tornar les nivells dels anys anteriors i superar-nos amb la mateixa filosofia que hem dit sempre, pas a pas, pis a pis.

I quina millor manera d'acabar la diada, amb un bon dinar de la colla amb prop de 180 camises assegudes a taula! Amb molt bon ambient i amb ganes de tornar aviat a assajar i donar guerra a les places!



P4xs (Primer P4xsota dels maduixots)

4d7

7d6

5P4+P4id

P4f Canalla

P4f Canalla

Canalla

Dinar de la colla

dilluns, de desembre 15, 2014

Cursa de Colera XTrem (23/11/2014) quan les coses no surten be...

Amb retard i amb molta feina per actualitzar el blog que s'acumula a l'ordinador, aixi que avui espero iniciar unes quantes entrades per acabar l'any, avui la crònica de Colera Xtrem del passat diumenge 23 de Novembre.
Des de la primera edició que vaig descobrir aquesta cursa. sempre mirava si podia fer-la per les dates, en les primeres edicions no vaig poder participar. Però el diumenge 23 de novembre vaig pujar cap a Colera a fer la cursa de 21km de la Colera Xtrem. Pujada amb el Marc i allà ens varem trobar amb el Xori que tornava a corre una cursa de muntanya! Mira que és complicat corre una cursa amb ell! Un pota negre!
La cursa sobre el paper, semblava que era d'aquelles cursa que a mi m'agrada, pujar fins la meitat del circuit i després baixar fins a meta. Així que la meva estratègia era sortir fort i després baixar el millor possible. Venia d'unes curses que no havien anat del tot be, pero tenia ganes de anar gas a fons.
Arribem, recollim dorsal, fem una petita volta pel poble, ens trobem amb el Xori i cap a la punt de sortida. Una cursa amb poc més de 100 corredors en la distancia més llarga.
Sortim junts els de 21km i 11km i fem un tram urbà que fa baixada i aquí em deixo anar. Ràpidament anem amunt, sortim del poble, travàssem la carretera i comencem a pujar per una carena del turons que baixen fins el mar, nosaltres anem en direcció contraria al mar, amunt!. Aquí em trobo molt pesat de cames i no puc anar al ritma que voldria, em trobo molt pesat i vaig a un ritma lent i moralment em vaig a baix. El camí puja i puja sense treva, combinant pistes i corriols que a cada pas deixam el mar més avall. Com hi ha boira no podem contemplar el paisatge de les muntanyes que construeixen una frontera fictícia entre les dues Catalunyes ocupades. Vaig amunt i vaig al meu ritma a l'hora que poc a poc vaig perden de vista al Xori i el Marc i em vaig adaptant mentalment al ritma d'avui. Arribem el segon avituallament i vaig molt tocadet però vaig fent i poc a poc em vaig trobant un pel millor.
Arribem el punt més alt i comencem la baixada per un terreny tècnic i bonic, la boira en segueix tapant les grans vistes que segur que existeixen des d'allà dalt. Ara vaig baixant a bon ritma tot i que em noto les cames molt cansades, el primer tram de la baixada es força vertical i gaudeixo molt. Després comença un tram d'un corriol que no deixar corre gaire i que no fa tot baixada com creia jo. Un tram amunt i avall per un corriol estret i amb alguns trams equipats amb cadenes que em tornen a fer patir!. Baixem fins el fons de la vall i ens trobem l'ultim avituallament i aquí ens trobem amb el tram més fluix de la cursa i que destros una bonica cursa de mitja muntanya. Des de l'ultima avituallament hi ha 3 quilometres de pista plana que és fa llarga i dura tot i que vaig a un ritma viu. I per acabar la cursa, la pista es converteixen en un quilometre més per dins de la riera encimentada per acabar fent una volta per colera. Aquest tram és una merda i realment et deixar amb un regust amarg de la cursa.
Arribo el 49 de la general i a 7 minuts del Xori, que esta fet una maquina! El marc entra darrera meu a 2 minuts. Una cursa que si no fos per l'ultim tram segur que repetiria. Aixi que dutxa i cap a casa.








dissabte, de novembre 22, 2014

III Cursa de la Ratafia #9N2014 25,5km i +1200m

El #9N2014 matinem més que les urnes i anem cap Santa Coloma de Farners. Torno a la cursa de la Ratafia que ja és una clàssica del meu calendari. 2012 2013  No he faltat a cap edició i és una cursa que gaudeixo molt, sempre pateixo, però gaudeixo, sobretot amb les bones baixades tècniques que te. Això si, poder un pel massa de trams de pista tot i que cada any son menys. Arribo després de la diada de castells a Mataró on hem descarregat el primer 4d7 dels @maduixots, amb poques hores de descans, però amb la motivació pels núvols.

Arribem al parc on és la sortida, avui també ve la Marta que aprofitara per fer una volta per la fira de la Ratafia. Aparquem i el ritual de sempre, recollir dorsal, canviar-me de roba, escalfar i cap a la sortida. Surto darrera ja que tinc la primera intenció de sortir tranquil, però com sempre, no ser anar lent i ràpidament estic a un ritma alt en els primers metres que son plans. Quan iniciem les primers pujades vaig al meu ritma sense força i ja veig que les cames no responen com caldria aquestes alçades de cursa. Aixi que amb un ritma tranquil i constant, vaig fent els primers quilometres. Els primers quilometres transcorren entre pistes i corriols i son molt corrible i amunt i avall. Arribem el primer avituallament que per mi esta un pel lluny, al quilometre sis i des d’aquí em deixo anar per la primera gran baixada, on puc recupera un pel les cames i des d’aquí baixar i pujar un parell de cops, amb trams de corriols i algun tram de pista. Vaig amb un bon grup de corredors que anem alternant posicions segons baixem o puguem.

Arribem al segona avituallament (11.4km) al peu del Castell de Santa Coloma de Farners i aquí ens trobem els corredors de la cursa curta. Des de l’avituallament només cal pujar fins el castell, com ser que el proper corriols serà estret, em llenço ràpidament amunt per arribar sense gaire gent al castell i poder baixar ràpid. Baixem per una nova i bonica baixada des del castell on gaudeixo molt i puc anar a un bon ritma fins el tram de corriol ampla que baixar fent unes llargues “S” fins la riera des d'aquí iniciem un tram de forta pujada on cal ajudar-se en algun tram amb les mans, la pujada es dura i gairebé pel mig del bosc. Petita tram de baixada i una petita rampa que ens porta fins un avituallament amb aigua al quilometre 14.8km, aquí em trobo amb uns quants corredors que anaven davant meu tot i que ara venen pel darrera, ja que s'havien perdut en un tram anterior i porten gairebé un quilometre més. Des del tercer avituallament seguim primer per una petita pista que puja poc a poc i que cal fer corren fins trobar-nos amb l'inici del gran mur. Una llarga pujada que cal no despistar-se i anar a bon ritma. Ser que des de dalt només cal baixar un grapat de quilometres, tot i que ser que hi ha un petit mur divertit.

Els primers metres de la baixa es per un corriol dins del bosc que ràpidament ens porta a la pista que ens du fins al quart avituallament al quilometre 17.5. Paro poc i avall! Vaig amb la primera dona, però a la baixada per la pista no la puc seguir, el seu ritma és més alt que el meu i vaig fent ja un pel tocat. Veig que vaig un pel cansat de cames a les baixades i que no puc anar ràpid com voldria i tenia previst. Baixo un bon tram de pista fins trobar-me l'ultim tram de pujada que faig prou be. Avui vaig al reves que sempre, a la pujada vaig be i a les baixades no em trobo del tot be. Un tram de pista i arribem a l'ultim avituallament el quilometre 21,6 on sense voler agafo fanta llimona que en deixar una sensació estranya a la panxa. Segueixo intentant no perdre la roda de 3 corredors que porto davant. Però poc a poc marxen i no els puc seguir. Entrem a la zona dels últims quilometres de baixada per un bonic corriol que és molt divertit tot i que vaig un pel tocat de moral per no poder anar ràpid com sempre. Vaig molt cansat i també noto massa el terra a les trepitjades, tinc la sabatilles molt gastades ja des de fa un temps i crec que aquesta serà l'ultima cursa amb elles.

I pensant amb la sabatilles i veien com alguns corredors em passen en els últims quilometre enfilo l'ultima tram del passeig de parc on esta l'arribada i on la Marta m'espera! Al final em surten 25,5km i 2400m de desnivell acumulat amb un temps 3:04:39 el 53 de 199. No del tot satisfet i amb un regust amarg ja que creia que arriba em millor condició. Falta més entrenament i descansar un pel més!
La propera el diumenge 23 a Colera!







dilluns, de novembre 17, 2014

i 4d7 dels Castellers de l'Alt Maresme, 4d7 dels Maduixots!

Fa un any que iniciàvem els assajos dels Castellers de l'Alt Maresme, el dia 30 de Novembre del 2013 fèiem l'assemblea de constitució... des d'aquell dia no hem parat els assajos, actuacions i molta feina de pica pedra. Poc a poc, la feina ha donat els seus fruits.
Per mi, els primers mesos, tot era un pel estrany, deixar la meva colla, la camissa groga i tornar a començar, dies estranys. Però poc a poc em vaig adaptar be a l'Alt Maresme.

Ens vàrem presentà a la primera actuació, l'abril de 2014, i sense esperar-ho descarregàvem els 3 castells de sis a Tordera i tot seguit ens plantàvem al nostre bateig a Calella amb la feina feta i tornàvem a descarregar els tres castells de sis a plaça. Des del bateig hem anat caminant, a vagades hem accelerat, però ens hem adonat a temps que poder anàvem massa ràpids i hem reduït la velocitat i hem seguit fet camí, pas a pas i pis a pis!

Hem après a cada assaig i la clau és no haver-nos posat cap límit i poc a poc pis a pis hem anat cremant etapes, cremant castells. A mitjans de temporada havíem assolit la majoria d'objectius i la colla demanava més, així que començàvem assajar els castells de sis nets i dibuixàvem nous troncs i pinyes d'estructures complexes.
Tot i alguns entrebancs i moltes hores de feina a l'escola Sant Jordi de Pineda, arribàvem al passat 8 de Novembre a Mataró amb ganes de descarregar el primer castell de set! Erem prop de 120 @maduixots amb moltes ganes i amb la motivació adient per encara el nostre primer 4d7! El cap de setmana anterior havíem tastat dos probes a la diada de Mollet que no havien anat malament pero que no varem poder carregat. També portàvem sis 4d6nets fets a l'assaig, així que amb els deures fets muntem en primera ronda el 4d7, quadrem l'estructura i cap amunt.
El castell puja nerviós tot i que amb bones mides, la canalla va per feina i puja ràpid. El tremoli del castell es constant per tot va be, sona l'aleta i la plaça vibra pero toca seguir treballant per descarregar-lo, treballar més els nervis que cap altre cosa, però surten les quartes i esclatem d'alegria! ufff, molt content, molt satisfet de la feina feta.... baixo de la pinya i abraçades amb uns i els altres i no paro de pensar que fa un any la majoria de maduixots no havíem vist un castell en directa i ni molt menys encara havien participat en cap colla. El cap comencen a venir les imatges dels primers assajos i els somriures de la majoria quan baixaven de les seves primeres proves. Tothom ha fet molt be la feina, pinya, tronc, canalla i les gralles ens en guiat fins a dalt. Una diada increïble!

Al 4d7 el varem acompanya del 7d6 i del 2d6 amb el P5 i 4 pilars simultanis de quatre, fent la millor actuació de la historia de la colla.

I ara som camí de l'ultima actuació de la temporada 2014, amb 73+2 castells (Descarregats + Carregats), 132+3 Pilars, amb molta ganes de poder tornar a una de les nostra plaça, Malgrat de Mar, per poder fer castells de set a casa, a una de les nostres cases. Estar clar que tenim dos setmanes per fer bons assajos i probes per poder arrodonir aquesta primera temporada dels castellers de l'Alt Maresme. Tenim les ganes, il·lusió i l'empenta per fer-ho! Hem picat molta pedra i tenir 4 assajos per picar encara més. Sobretot tenim un bon grapat de maduixots amb ganes de demostra que un flor no fa una tardor de color vermell maduixa!

 Esteu tots convidats Diumenge 30 de Novembre 11:30h a la plaça Anselm Clavé, Malgrat de Mar.














dilluns, de novembre 10, 2014

9N2014 Hem Votat!


Que dir del dia d'ahir, moltes imatges i records, moltes emocions a flor de pell. Tot amb una gran prèvia, dissabte amb els maduixots descarregàvem el primer 4d7 de la nostre petita historia. Vàrem dormir poc i cansat de bon matí anem cap a Santa Coloma de Farners.

Al dia #9N2014 començàvem amb la 3a cursa de muntanya de la Ratafia. De camí cap Santa Coloma de Farners veiem com el país es desperta groc i com la gent ja es concentra davant dels instituts per on passem. Faig la cursa i baixem cap Calella on la Marta ha d'anar a votar. El camí de Santa Coloma a Calella el faig amb els ulls humits, escoltant les dades i les histories que la radio ens explica. Pell de gallina escoltant els avis, els joves... com un poble vota, vota i vota i fa realitat els somnis.

Arribem a Calella i trobem una gentada. L'institut de Calella esta ple de gom a gom, una cua que arriba al carrer, una cua que fem somrient, alegres i observant com la gent que surt de dins de l'institut porta un somriure a la cara, alguns amb els ulls humits i d'altres molts satisfets i alegres. Els mires i et somriuen. Parles amb els companys i companyes de cua tot i que no els coneixes de res.
Impressionant, veure com gent amb molts anys a l'esquena, van amunt i avall ajudats per poder exercir el seu dret a vot.
Arribem a l'urna i la Marta vota, fem la foto i al mateix temps escoltem com en una de les taules aplaudeixen a una avia de 101 anys que ha votat. Crec que mai havia sentit tanta alegria i emocions davant de les urnes.
I de Calella cap a Castelldefels on em toca votar, el meu cap va a mil, no deixo de pensar i de recordar tot el temps dedicat des de fa molts anys a construir un nou país, els companys del llarg viatge, els moments, les hores de manifestacions, cartells....
La radio segueix minut a minut el dia i sembla que no siguem prou conscients del dia que estàvem vivint. Arribem a Castelldefels, saludo els amics d'ERC que estan a la carpa davant del col·legi recollint signatures per denunciat l'estat espanyol i vaig a votar. Papereta i cap a la taula on em toca votar. Increïble dipositar el meu vot, Si i Si. Penso amb els que no estén entre nosaltres, però sobretot amb aquells que estén per venir, pel futur del Blai, pel futur dels que aviat seran el present.

Saludar els companys que estan fent de voluntaris a les taules, abraçades i somriures de complicitats i alguna llàgrima els ulls. Fins i tot una estona ajudant a la meva mare a la seva teula on es vocal. Dinar a Castelldefels i tornar cap a casa, amb la radio que segueix explicant histories, moments, imatges radiofòniques que dibuixen una realitat que fins no fa massa era un somni. Arribar a casa i segueixo endollat a la radio esperen les dades a l'hora que edito els vídeos de la diada de Mataró.
Emocionat quan parlen de 1,9 milions de participació a les 18h de la tarda....
Estirats al sofà, ens quedem dormits, portem uns dies a tope, de moltes sensacions, de moltes alegries....

El dia 10N ens aixequem amb unes dades impressionant de participació, amb el convenciment que tard o d'hora guanyarem, que poder perdem massa temps parlant de la unitat dels partits polítics, quan la veritable unitat és la que ahir es va demostra a peu de carrer, lluny dels despatxos, lluny de les reunions. La força en aquest moments rau en el poble, si no ens aturem, si seguim així ho aconseguirem! Mil histories a la retina, mil somriures de complicitat, mil gestos de dignitat que ens faran lliures!

divendres, d’octubre 24, 2014

XXV Concurs de Castells, Punt i seguit o Punt i apart?

Diumenge 5 d'octubre tornàvem a entra a la TAP, després d'acompanyar els Marrecs dissabte 4, diumenge era el torn d'acompanyar els Capgrosos. Entrem a la plaça dels últims, sona els segador i comença el concurs.

Que explicar del millor concurs del mon, on varem poder veure dos 2d8sf carregats, tres 3d10fm carregats, dos 4d9fa i un 3d9fa a més de dos 5d9f i quatre intents de 2d9fm que només una carregada. Una passada de concurs on no podem oblidar el gran nivell de totes les colles superant o igualant els seus castells màxims. Vaig gaudir dels castells a més de gaudir de com gaudien els companys i companyes dels maduixots que eren a la plaça. Tots i totes amb moltes ganes d'algun arribar a trepitjar la TAP amb la camisa vermell maduixa!

Per mi, i com un casteller més, que sempre ha fet castells modestos, vaig viure el concurs amb molta simpatia cap a les colles de valls. Estava emocionat amb l'aposta de la colla jove pels castells sense folre (per mi son els millors castells) em feia pensar que posarien difícil les coses els verds. Els entrebancs de la colla jove amb el 4d9sf després d'un bonic 5d9f i el bon concurs de la Vella em va fer animar fins el darrer moment a la colla vella, amb ganes que guanyessin el concurs a l'hora que veia amb molts bons ulls com la jove de Tarragona plantava cara.

Això si, els dies posteriors es va parlar molt de la rivalitat, tan en els mitjans castellers com en les tertúlies dels assajo era difícil explicar el que va succeir a la plaça els nous companys i companyes castellers. Xiulets, esbroncades, comportament de la grada i de la plaça... Poca cosa a dir, des del meu modest punt de vista. Jo reconec que xiulo quan la grada dels verds desplega el domàs, però que aplaudeixo quan els verds fan els grans castells i demostren el seu domini, que els admiro i els respecto i sobretot desitjo que facin sempre els seus grans castells. Però que trobo que alguns cops fan mostres de superioritat que no caldria i que en certa manera son vistes amb una manca de respecte cap la resta de castellers. He trobat a faltar certa autocrítica de perquè hem arribat fins aquí, quan el problema no neix en aquest concurs i tampoc crec que sigui un tema només dels verds. Els castells son moltes coses, però també son sentiments que hauríem de saber administrar per no desviar l atenció del que és més important, que el passat 5 d'octubre vàrem veure els millors castells.