dimecres, de novembre 27, 2013

Volta per Cor del Montnegre

Diumenge s'aixeca un dia gris, les previsions de fred i vent desaconsellen anar cap l'Alta Muntanya i els llençols ens atrapen el llit.
Així que després d’esmorzar agafem el cotxe i puguem cap al Montnegre, per acabar una excursió que fa un temps vàrem deixar a mitges per manca de temps. Puguem amb Cotxe, per les pistes forestals que porten de Calella a Hortsavinyà i que passa per les urbanitzacions que destrossen el paisatge, fins el Coll de Can Benet (523m) on deixem la furgoneta. Agafem la pista direcció Sant Martí de Montnegre (GR92) i en el primer desviament, a ma dreta, deixem el GR i seguim per un pista que perd alçada ràpidament. Pista que va a buscar el fons de la vall resseguien el riu del Sot de la Brinxa que va ple d’aigua per les pluges dels últims dies. La Pista baixa ràpidament fins al fons de la vall i arriba fins el petit Pantà de la Brinxà o del Grog Negre, un petit pantà en mig de la vall. Des d'aquí la pista segueix sense perdre alçada fins a Can Riera on agafem el desviament, un petit corriol que puja dret i que és el GR-83. Anem direcció Mataró. El GR és un corriol que puja per terreny típic de Montnegre, Alzines i terra de sauló ple de petites canal de erosió de les pluges. el camí puja sense treva.
Pel camí trobem moltes restes de tires de plàstic de senyalització d’alguna Marxa o cursa, realment fastigós trobar tants plàstics penjats els arbres i no d’una cursa de fa un dia o dos, que encara no en recollit, si no son plàstics de fa temps que ningú ha recollit. Un fet denunciable i fastigós que l’organització no sigui prou responsable per netejar les restes de senyalització de la cursa. He investigat i no trobo quina cursa va ser la que va transcórrer per aquests corrriols. Seguim pujant i guanyant desnivell fins a un cruament de camins i pistes, aquí deixem el GR i busquem “la Rajoleria” que marca el mapa alpina, Deixem el GR i agafem la pista de la dreta que puja suaument i en uns 100m a la dreta del camí trobem el petit forn on es feien Rajoles molt malmès per la vegetació. Et pots fer una idea de com era el forn de rajoles. Seguim per la pista per anar a buscar la pista principal que passa pel costat del “Suro Gros” que també esta marcat al mapa de l'Alpina. Seguim la Pista fins arribar a Sant Martí de Montnegre (484m). Des de Sant Martí es veu tot el Montseny i part de les muntanyes del prepirineu.
Puguem fins la pista on hi ha cruament del GR-92 i GR-5 i des d'aquí enfilem el corriol de GR-5 que també és el SL-C 103 que junts van a buscar el coll de Basses (691m). El camí transcórrer pel mig de bosc de castanyes i alzines ple de les fulles caigudes de la tardor. Arribem el Coll i deixem el GR-5 (que baixa fins a Sant Iscla de Vallalta) i seguim pel les marques de SL-C 103 que ens porta per una pista fent carena fins el cim de la Telefonista o Turó Gros (759m). Des d'aquí baixem per una petita pista fins a Santa Maria de Montnegre on deixem el SL i agafem la petita pista que baixa per darrera de les restes de l’arbre monumental i que porta fins la pista del GR-92 que ens porta fins el coll de Can Benet.
Bonica excursió pel cor del Montnegre, on trobes una barreja de paisatges, boscos, construccions… En un dia fred que al final ha sortit el sol. Molt recomanable per estira les cames i descobrir els racons del Montnegre.




Pantà de la Brixà

Pantà de la Brixà



GR-83


Montseny (Turo de l'Home i Les Agulles)





La Rajoleria

Suro Gros

Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre



Santa Maria de Montnegre




Coll de Can Benet

dilluns, de novembre 25, 2013

Calella-Sant Pere de Riu-Calella (BTT)

Dissabte 23/11 ens aixequem tard i tot el fred preparem les BTT per anar a fer una volta per les muntanyes de Montnegre. Sortim des de la plaça de l'església de Calella i baixem cap al Mar per la riera per anar a buscar el passeig de Mar. Els primers quilometres son plans i amb vora el mar seguin tot el passeig de Calella fins arribar a Pineda. Només entra a Pineda agafem la carretera que puja per la riera de Pineda. travessem el pont de la NII i seguim per la carretera que puja direcció Sant Pere de Riu, un casa de colònies i església que es veu des de Pineda. La carretera puja sense adonar-te, passa per sota de l'autopista i quan arribem el desviament de Sant Pere Riu seguim la carretera i deixem el desviament a la dreta, que serà per on baixarem després.
Així que seguim la carretera fins el cruament de Can Pallofa i agafem la pista ampla de Can Buc de les Nogueres, aqui els camí puja i puja, és el tram més dret que ens porta fins el coll de Quatre Camins, on fem un parada per fer fotos i descansar una mica. Des d'aquí agafem el PR C-146 Direcció Sant Pere de Rius. La pista no perd massa alçada i fa petites pujades i baixades, sense deixar el PR, passem per Sant Pere de Riu on fem la segona parada del dia. Després baixem fins la carretera per una pista asfaltada i desfem el camí de pujada fins al passeig de Mar de Pineda i fins a Calella.
Prop de 20km i 350m de desnivell, amb un bon temps per estira les cames i fer BTT pel Montnegre amb uns bonics colors de Tardor.








dilluns, de novembre 18, 2013

Salts, salta!

Dalt del cim d'una agulla de Montserrat, a a la plaça de Marràqueix, a les platges d'Euskadi, els cims del Pirineus Aragonès, Català o dalt de tot de l'Atles Àfrica, a les dunes d'una illa Cubana, dins una cova a Vinyales, entre els murs d'un castell d'Escòcia, davant d'un talaiots o una platja vermella de Menorca, saltant al Mar de Còrsega o dins d'un llac del Pirineus francès, sobre un mar de lava o sobre un mar de glaç, o sota una gran cascada, sota Volcans d'Islàndia, a les platges del Delta de l'Ebre...

Saltant de lloc en lloc, aprenen en cada salt. Per deixar de toca amb els peus a terra per instant i tornar a la realitat. Saltant per superar les adversitat i per avançar plegats. Compartir les alegries i els somriures a cada salt. Cada Salt és diferent, per l'indret i per com saltem, però tot és part del mateix gran salt, fins el proper salt!


divendres, de novembre 15, 2013

II Cursa de la Ratafia 26km ±2400m 10/11/2013

I diumenge 10 cap a Santa Coloma de Farners. Durant la Festa de la Ratafia és celebra la cursa de la Ratafia, una cursa per muntanya de 26km i 2400 de desnivell acumulat. L'any passat ja vaig fer la seva primera edició i aquest any tornava també per tornar a córrer amb el Xori també participava i sempre és bo trobar amics a les curses.
Fa unes setmanes vàrem anar a Santa Coloma de Farners per presentar la Ratafia que hem elaborat aquest any. Ens hem presentat el concurs de Ratafies dins de la Fira de la Ratafia, i ja vàrem aprofitar per fer una excursió per alguns dels corriols de la cursa i per visitar el Castell de Farners punt mig de la traçat i per on sempre passes massa ràpid i no pots contemplar-lo. Així que amb un mica de reconeixement previ i amb alguns canvis en el recorregut de l'any passat el dia 10 estàvem a primera hora del mati a l'aparcament per canviar-nos, trobar el Xori i sortir com un coet!
La Marta ens fa la foto sota l'estelada de la Sortida/Arribada i ens col·loquem a lloc, la sensacions son estranyes ja que fa dies que torno a tenir molèsties el genoll i no tinc clar com sortir, però em dura poc els dubtes ja que quan sona el trabuc que donar el tret de sortida no poc baixar el ritma i surto com sempre, el primer quilòmetre fa una lleugera baixada que fa que el fem a 3:50 i des d'aquí ja comença la muntanya rusa, primer uns trams de pistes amples que poc a poc van perdent amplada i que em col·loca el meu lloc arribant al final de la primer pujada un pel justet per l'esforç inicial. La primer baixada es prou divertida i ràpida per allargar la pota i continuar a ritma per un corriol em mig de la faixeda de roures i castanyers i aquí la segona pujada que ja fa que comencem a caminar en algun tram fins arribar al primer avituallament i un dels cims de la cursa. Des d'aquí iniciem un bonic descens amb trams de pista i tècnics que pots córrer prou be. El ritma de la cursa es ràpid i ja començo a estar en el mateix grup de corredors que ens anem avançat i fent la cordior. després de la baixada toca pujar fins el castell de Farners una pujada que ajuda a recuperar les cames dels primers quilometres.
Al Castell segon avituallament i inici de la baixada, una llarga baixada i trams plans per un camí a l'obra i em mig del bosc frondós. Aquí i ja quan portem 12km les punxades del genoll és fan presents i cada cop tinc més carregat tota la zona i fan mal. Però em permet córrer i això em fa pensar que almenys intentar acabar la cursa. Després del pla iniciem un pujada que hem de fer a 4 grapes i on la sorra fa rellisca, Tot i que les pujades no son el meu fort aquí vaig millor ja que quan vaig amunt el genoll no fa mal, així que aprofito per intentar anar més ràpid aquí, son un parell de murs amb un petit descans entre mig d'una zona de pista plana, però tant el primer mur i el segon que son concentrat en dos quilòmetres fan que la cursa es faci molt més dura que l'edició de l'any anterior. Amb calma i recuperant temps arribo fins el cim de la cursa i on comença una llarg baixada de prop de 8km que porta fins l'arribada. El primer tram de la baixada es per pista fins el tercer avituallament, parada ràpida agafar taronges i cap baix tot i el dolor que em deixar córrer però no tot el que voldria i fins i tot crec que podria. Amb un pel de resignació baixo com puc fins a l'ultim regal que fa que no siguin 8km de baixada continua, un petit corriol que puja sense treva a buscar ja la part d'ultima pista i el quart i últim avituallament i cap baix primer per un terreny pla amb algun petit desnivell de pujada fins arribar els corriols que per terreny més tècnic baixa ràpid i per un terreny molt divertit fins al riu i des d'aquí ja per un corriol pla per mig de la faixeda fins l'arribada on intento anar ràpid fins atura el rellotge amb 2:55:56 amb el GPS que marca 25.95km i 1200m de desnivell positiu.
A l'arribada la Marta en fa les fotos i em comenta que tenim premi del sorteig del numero del dorsal i resulta que ens toca una caixa de 12 cerveses artesanes Keke!!! Primer regal amb cara i ulls en una cursa! Això si un regust amarg i preocupació pel genoll que no acaba de recuperar-se i em fa no poder gaudir el 100%
Acabem el matí fent una volta per la fira de la Ratafia on no hem tingut sort amb les nostres ratafies! provarem sort l'any vinent en la ratafia i en la cursa!


















dimecres, de novembre 13, 2013

Pirineus, en vídeo (Tardor al Pirineu IV)

I després del vídeo de Islàndia ara toca el vídeo del pont de de tots sants que amb les entrades anteriors fem un bon resum de la tardor pels Pirineus, sense neu però ple de molts colors.


dilluns, de novembre 11, 2013

Tuc deth Port de Vielha 2605m (Tardor al Pirineu III)

I diumenge 3 ens tornem a Aixecar a l'aparcament de Conangles i decidim fer un cim proper per no marxar gaire tard de tornada cap a casa. Així que matinem, esmorzem i anem cap la Boca sud del túnel de Vielha, fins l'aparcament de l'antic Hospital de Vielha (Refugi) a 1622m
Des d'aqui decidim pujar al cim de Tuc deth Port de Vielha resseguint el camí del GR211.5. El camí forma part dels "espais de la memoria" que recorden la lluita contra el franquisme i els fets oblidats de la Guerra civil i de la llarg anit franquista. El camí puja i puja i no deixar de pujar en cap moment sense donar cap mena de descans, ja que en pocs quilometres supera els 1000m que hi ha entre la boca Sud i el Tuc. Prop del "pòrt vielh deth hòro" trobem alguns dels bunquers que va construir el franquisme (linear pirinaica o Linear P) per defensar-se d'una hipotètica invasió aliada, que per desgracia mai es va produir, Els visitem i seguim el camí que des del "Pòrt Vielh deth Hòro" flanqueja i donar un petit descans, fins el port de Vielha 2442m. Aquí deixem el GR i puguem per la cresta arrodonida però vertical fins el cim del Tuc deth Port de Vielha 2605m. Amb unes grans vistes de tota la vall de Barravés, però on transcorre la carretera N-230 i amb un mar de núvols sobre tota la Vall d'Aran. Des del tuc també es veu en Lac Redon i tot el massís dels Bessiberris. Baixem pel mateix camí de pujada i cap al cotxe i desfem el camí cap a casa després de 4 dies per les muntanyes.