diumenge, de juny 30, 2013

Des del Camp Nou #ConcertLlibertat

Ara, estic assegut al camp nou, en un moment q segur q marcara la historia del nostre petit pais... (ara sona les notes d aquesta canço) som part de la historia q l escrivim ahir, avui i dema...
Ple d energia x cantar, saltar, lluitar agafats de la ma del q seu davant, al costat i darrera...
Som un sol poble en moviment que nomes demanem poder expresar-nos en llibertat i democracia!
Ningu ens negara el dret que tenim i q escrivim entre la majoria del poble!
Independencia! Som-hi! 


dissabte, de juny 29, 2013

Falles d'Isil

Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a les falles d'Isil a l'Alt Pirineu. Però el compromís personal amb la flama del Canigó a Castelldefels no em permetia marxar... i després de 26 anys participant activament en l'organització i veient que L'AE Grimpamons torna a ser motor de l'organització de la flama em vaig decidir a fer campana per un any. Decisió difícil...

Així que després de parar a escalar a mig camí, a Camarassa, arribem a Isil cap a les 20h. La primera sorpresa és trobar-nos cotxes aparcats en la petita carretera que puja fins a Isil i la segona és adonar-nos que estacionar a l'aparcament del poble són 10€. Això si, l'aparcament és una bona esplanada on a la nit hi dormirem. Així que els 10€ són com pagar un càmping. El petit poble bull de gent amunt i avall, a la plaça del poble davant de l'església veiem la falla major plantada i com alguns dels fallaires petits van amunt i avall. Sopem el “menú de Sant Joan” (Entrepà+Beguda+Coca de Sant Joan 6€) i esperem, tot mirant a la muntanya a veure si veiem els fallaires, que es facin les 22h que és quan comencen a preparar la falla major per cremar-la i donar la senyal als fallaires que són dalt de la muntanya que han de començar a baixar.

Passades les 22h s'encénn la falla major, al mig de la plaça, i amb la foscor de la nit es veu com dalt de la muntanya comencen a baixar les falles, la majoria segueixen el camí dibuixant una serp de foc i d'altres baixen muntanya avall pel dret fins que totes les falles, primer les petites i després les grans arriben a Isil. Abans de deixar-les cremar al foc de la falla major, primer van al cementiri per recordar els antics fallaires i després fan una volta al poble per acabar al mig de la plaça dipositant totes les falles i ballant els tradicionals balls. La nit s'allarga fins la matinada amb orquestra i DJ's...

Una bona manera de celebrar la nit i els focs de Sant Joan del solstici d'estiu a l'Alt Pirineu i coneixent tradicions i costums d'arreu dels país.







































dijous, de juny 27, 2013

Escalada a la cresta del conill

Camí als Pirineus què millor que fer una parada a alguna zona d'escalada. Així que diumenge marxem cap a Isil per viure les falles de la nit de Sant Joan. Ens aturem a Camarassa per anar a escalar a les crestes del conill. Unes parets que sempre criden l'atenció des de la carretera de Camarassa i que són a l'altra banda del Segre.
Arribem al mig dia i després de dinar a Sant Llorenç de Montgai anem cap a les parets. L'aproximació és ràpida i en 10 minuts estem a peu de les vies. Triem, per començar, les vies de V+ del mig de la paret. Fem 3 vies de V+ que també fa la Marta. Fa un sol de justícia i tampoc disposem de molt més temps així que ràpid faig un 6a (Omega) i després provo un 6a+ on l'últim pas té una excursió entre xapa i reunió. L'encadeno fins l'última xapa però com que no veig la reunió decideixo deixar-ho per una altra visita a la zona.

Un bonic sector amb vies durilles i verticals en un entorn molt guapo vora el riu, que quan no baixi tanta aigua convida a fer un banyet.








dimecres, de juny 19, 2013

Calella - Montnegre - Calella (BTT)

Com que no puc sortir a córrer i entrenar a peu agafo la bici per cremar-ho tot! Així que de ruta pel Montnegre, surto amb la intenció d'anar fins a Sant Martí del Montnegre amb BTT. Surto des de Calella i vaig a buscar el camí del PR C-146 per la pujada de l'urbanització de la primera rotonda d'entrada a Calella que hi ha després del Far. Segueixo tota l'estona el PR fins al Coll de l'Era d'en Móra. Passo pel turó de les guilles on faig la primera petita parada. Des del coll de l'Era d'en Móra segueixo fins la carretera/pista que em porta fins al collet de Sant Andreu, aquí decideixo baixar per la pista que ens porta a Cal Capità i després a Can Pallofa agafem la pista que passar per sota de Can Buc de les Nogueres i que en una lleugera pujada sense treva ens porta fins al coll de quatre camins. Miro el mapa i des d'aquí agafo la pista que puja fins al coll del porc per anar a buscar el GR92. La intenció és agafar el GR fins a Sant Martí de Montnegre. Arribo al coll del Porc on trobo una senyal plena de indicacions, fins i tot una de les indicacions marca la distància i direcció fins a l'estrella polar!
Agafo el GR direcció a Hortsavinyà (a 3km) i Sant Martí de Montnegre (a 10km) una llarga pujada amb força desnivell fins a L'ermita de l'Erola. Des d'aquí el camí perd desnivell tot i que va pujant fins a Hortsavinyà. Sense aturar-me vaig cap al Coll de Bernat on decideixo anar cap a Sant Martí del Montnegre. La pista és un pujar i baixar sense gaire desnivell que fa que els 7km es facin ràpid i aviat arribo a Sant Martí.
Des d’aquí vull intentar seguir el GR5 per baixar cap a Sant Iscle de Vallalta, no tinc clar si aquest tram de GR5 està en bon estat per poder anar amb BTT i poder agafar el GR5, i com que veig que el primer corriol és difícil per anar amb BTT miro el mapa de l’Alpina i veig que puc fer una mica de volta per la pista per evitar el corriol de sortida. Segueixo primer un petit tram de pista, que és el GR-5 direcció Sant Celoni, i a l'arribar poc abans de la creu d'en Ginestar agafo la pista de l'esquerra que puja i que ens porta a un altre encreuament de camins, GR-92 amb GR-5 i amb la pista que vinc jo. Aquí enfilo ja pel camí de GR5, la pista cada cop que puja es converteix en un corriol que poc a poc és més petit i fa més difícil anar amb la BTT. Alguns dels trams més difícils del corriol els faig a peu, els més drets i els més trencats per l'aigua, tot i que hi ha algun petit tram planer de camí més ample que em deixa pujar dalt de la bici.
Després d’aquest tram arribo al coll de les basses on retrobo la pista en bon estat, la segueixo, encara de pujada, fins arribar al coll de vaivé de la Casanova on iniciem la baixada pel GR-5. En aquesta baixada també faig alguns trams a peu per la dificultat, tot i que segur que molts les podrien baixar dalt de la bici.
Arribo a Can vives de la Cortada i des d'aquí ja no poso cap peu a terra fins arribar a Calella. Arribo per una bona pista a Sant Iscle de Vallalta i des d’aquí ja per la carretera fins a Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol i Calella.

Ruta al meu wikiloc gravat amb Garmin 405cx