dimarts, d’abril 30, 2013

MTBCN pluja, fred, aigua i més aigua (i una mala organització)

Uns quants dies després de la cursa agafo aire i faig la meva crònica; primer la més esportiva i després algunes reflexions. 

Arribo cap a les 8:15 a buscar el dorsal, plou i quan passo per davant de l'hotel amb cotxe veig que hi ha molta cua, decideixo aparcar malament, sobre la vorera, i anar a buscar el dorsal i el xip. Aquí veig que la cosa anirà per llarg ja que hi ha una gran desorganització a l'hora de donar els xips i els dorsals. Sort que trobo un company del CERN que feia cua, i així puc colar-me. Al final estic prop d'un hora per recollir dorsal! Vaig cap el cotxe i com que el tinc mal aparcat decideixo anar cap al punt d'arribada per intentar deixar el cotxe allà. Amb molta sort de trobo un lloc a mig camí de la sortida i l'arribada. Només tinc 15 minuts per canviar-me i anar al punt de sortida.

Em canvio, truco a la Marta per dir-li on tinc el cotxe, dir-li que aquí plou molt i que potser en comptes de fer els 42km faig la cursa curta (21km). Vaig cap el punt de sortida que està a poc menys de mig quilòmetre d'on tinc el cotxe, aquest tram em serveix d'escalfament i per mullar-me sencer. Sembla que hi ha molta gent encara sense dorsal i xip, els ànims a la sortida s'escalfen poc a poc, alguns xiulets, ja que hi ha gent que fa molt de temps que espera sota la pluja. Amb prop de 15 minuts de retard donen la sortida. Veig que hi ha molta gent, massa, i poso un bon ritme per intentar anar endavant i així evitar els taps quan arribin els primers corriols, però vull controlar-me perquè no tinc clar com respondré. El fred, l'aigua, el fang són punts a favor meu, ja que és el terreny de joc on millor en moc.

Els primers quilòmetres són ràpids i els primers corriols la cursa perd una mica el ritme perquè hi ha massa gent i el terreny no està com per anar a tope i es nota que hi ha gent que fa “poca muntanya”. Això si, la sorpresa és en la segona gran pujada, prop del quilòmetre 8 on el corriol de pujada amb el fang fa un gran tap i obliga a aturar-se! Aquí hi estic uns cinc minuts sense mourem del mateix lloc. Després d'uns minuts seguim a quatre grapes ja que el fang fa impracticable la pujada. Arribem al primer avituallament, agafo taronges i segueixo camí del coll de Vallgrassa. Aquí la cursa ja s’estira molt perquè la cursa curta no segueix per aquí (més de 700 inscrits) i només quedem la “resta”.

Arribo al Coll de Vallgrassa amb 1:18h, molt content pel temps que porto i amb bones sensacions i amb prou motivació al comprovar que vaig bé. La pluja segueix i m’enganxo a un grupet de corredors que fins i tot un em reconeix d’altres curses de muntanya, així que parlem una mica a l’hora que entrem a la riera de Vallgrassa, aquí les pedres rellisquen molt i es fa difícil anar ràpid. Aquest tram quan està sec ja es fa difícil i ara, amb mullat es fa més complicat, tot i així segueix sent un terreny molt favorable per mi i vaig avançant a gent. Això si, no em lliuro d’una relliscada que per poc em deixa fora de la cursa.

Arribo al segon avituallament, carrego un parell de taronges i un gel a la butxaques, bec un got de coca-cola i cap al cim de la Morella. Em proposo no deixar de córrer fins el cim i vaig fent a bon ritme. Dalt del cim miro rellotge, agafo aire i baixo cap a la pista, aquí una patinada em carda un bon cop al genoll i em faig un petit trau que em deixa adolorit tot el genoll i la cama. Baixo com puc els primers metres de la pista fins que s'escalfa, al mateix temps que intento netejar les ulleres per no ensopegar ja que amb l'aigua i el vapor del meu cos no veig res. Al final trobo que la millor manera de baixar és sense ulleres.
Tram de pujada a la Morella (jo estic sota mes o menys sota la creu pujant)
Com em conec aquest tram de la cursa se que és un tram on cal córrer si no vols perdre massa temps. Des del cim de la Morella ja només seguim per aquest tram els corredors de la Marató i ja estem prou dispersats. Faig molts quilòmetres sol sense perdre ritme, arribo a la pista que uneix begues i palau novella prou sencer, tot i que esperava trobar un avituallament aquí, però vaig equivocat. Així que sort que tinc encara el “gel” i les taronges a la butxaca i utilitzo la pujada per hidratar-me bé i menjar-me el “gel” i els talls de tarongers que porto. Des del coll intento agafar un bon ritme i a les baixades retallo distància amb uns corredors que porto davant que acabo d'atrapar pocs metres abans de la carretera de Palau Novella on trobo l’avituallament. Aquí ja portem 30km i ja em sento cansat i em toca fer un tram de cursa que no conec. Després de l'avituallament em poso a ritme seguint un llarg tram de pista que voreja la urbanització de Palau Novella i empalma amb la pista que uneix Palau Novella amb Sitges.


En aquesta pista sense gaire desnivell toca anar a ritme i no enfonsar-se psicològicament, sort que plou i no fa calor.... En aquest tram em passa una noia, que va força ràpid, i em costa seguir-la però això em fa incrementar el meu ritme i avançar a un parell de corredors. Faig la pista fins al poble abandonat de Jafra. Des d'aquí tot va de baixada fins a l’últim avituallament a 6 km de l’arribada, aquí m’aturo a omplir el bidó per si les mosques (crec que no hauria d'haver perdut aquest temps) i cap baix amb la sorpresa que encara queda una última rampa que fa que entri en reserva. Em passen un parell de corredors i quan arriben els últims 3 quilòmetres de baixada intento donar-ho tot però ja estic tocadet. Últims quilòmetres i ja entro a Sitges content, ja que veig que puc baixar de les 4:45h. Al final faig 4:42h i en la posició 43 de 407. Molt content perquè venia d'unes setmanes molt baix de moral i cansat. I encara més content quant trobo a la Marta a l’arribada!!


El meu recorregut de la cursa pujat a wikiloc (gravat amb el Garmin 405cx)


i ara algunes reflexions al voltant d'UTBCN molt més enllà de la mateixa cursa... 

La MTBCN era la meva 87 cursa de muntanya, podem dir que des de setembre de 2004 a la cursa del Taga n'he viscut de tots els colors, però realment mai havia sortir d'una cursa amb poques ganes de tornar. I no és pel temps meteorològic, que per mi va ser una l'al•licient, o pel recorregut i paratge, que el Garraf és del millors llocs per córrer per muntanya on he après a saltar i fer el cabra... Tots els problemes sorgits tenen remei i estic segur que en cap moment ningú organitza una “historia” així per emprenyar al personal, tot el contrari.

En el fons, la majoria de crítiques són un reflex de la transformació que està patint aquest món, que ha deixat de ser petit per fer-se massa gran i cada cop estan més bruts els recorreguts pel llançament de merda dels corredors/es, poc a poc hi ha menys respecte i solidaritat entre corredors/es...

Caldria reflexionar a fons com aquesta explosió pot acabar amb la màgia de les curses de muntanya, aquesta massificació i fins i tot privatització mal portada està, en part, acabant amb molts dels valors esportius que té el córrer per les muntanyes.

Tot plegat un mica trist, sort que si saps buscar, si coneixes el món de les curses pots trobar moltes curses on poder seguir gaudint i corrent per la muntanya com el primer dia, que qui l'organitza la fa pensant més en els corredors/es, en allò que ens impulsa a córrer i fer el cabra per les muntanyes, que en fer negoci o ser la millor cursa del món....

dilluns, d’abril 29, 2013

Ecos 1223m per la Canal dels Micos. (i més feina enrederida)

El passat diumenge 7 d’abril varem anar cap a Montserrat, feia molt de temps que no feia la Canal dels micos per pujar a la Miranda d’Ecos, La miranda dels Ecos l’he pujat 3 cops, dos per la Canal dels micos i l'altre per la canal equipada amb una cadena, pel vessant d'agulles. Així com que la Marta també tenia ganes de pujar per la “mítica” canal dels micos. Varem decidir anar cap allà. La miranda d'Ecos es el segon cim més alta de la muntanya de Montserrat. Varem dedicar el cotxe a l’aparcament des d’on surt el camí dels francesos (PR). Aparcament que esta a mig camí entre el restaurant de la Vinya nova i Can Jorba. Sortim i seguim el PR que sense treva puja i puja. És la part més dreta de la ruta (sense tenir en comptes la canal) En aquesta zona ens varem trobar un parell de cabres que busquen l’ombra del sol de primavera, entre els poc pins que hi ha la part més alta del camí. Pugem fins el coll de l’ajaguda i des d'aquí baixem pel camí de marques blanques fins la canal del migdia que anem seguint fins a pocs metres del coll de la Portella del migdia. Aquí agafem el camí de la Canal dels micos i que seguin els arbres, les cordes i algunes cadenes ens porta fins el cim de la Miranda dels Ecos 1223m. Fem les fotos del cim, asseguts en la petita base del cim i decidim baixar per per la vessant d'Agulles per una canal que te un ressalt d prop de 10 metres equipat amb una corda i una cadena. Baixem cap el coll de la salamandra, entre el patufet i la roca del migdia. Un Camí poc transitat i que a voltes costa de seguir. Baixem fins el camí que puja el Montgròs i el seguim de baixada passant per la Canal de la Salamandra fins a baixar una altre cop fins la canal del migdia. Des de la canal nomes cal desfer el camí cap el cotxe. Un bonica excursió que recorre el cor de la muntanya de Montserrat, pujant a la segona agulla més alta per la canal dels micos, una canal a mig camí entre via ferrata i camí equipat. Un gran alternativa poc transitada.

























diumenge, d’abril 28, 2013

Setmana Santa'13 pel país del Càtars (Feines enrederides)

Per setmana santa una visita al País dels Càtars, Castells, pedres, carretera natura, muntanya, historia, sol i molta pluja, massa... Indrets per tornar, racons per visitar i descobrir de nou. Fins la propera!