dimecres, de febrer 27, 2013

Ferrata de les dames.

Montserrat és, en tot els sentits, una gran muntanya on podem practicar mil activitats i les Ferrates en són una d'elles. Així que diumenge, després de les nevades de cap de setmana, cap a Montserrat amb ganes de finalitzar la ferrata de les Dames, ja que l'únic cop que la vaig anar a fer no la vàrem acabar i ens vàrem saltar l'últim tram de la via. Ens plantem a l'aparcament que hi ha a la pista que porta des de Collbató a la Vinya nova, preparem les motxilles i cap a dalt pel camí de la canal de l'Artiga Alta fins a agafar el camí que en 10 minuts ens porta fins l'inici de la ferrata.

Primer trobem una cadena i uns petits graons per superar dos sòcols de roca que no són part de la ferrata pròpiament dita. Arribem a una petita plataforma de sorra sota un mur de roca polida i amb el cartell de la vida Ferrata. Aquí ens equipem i iniciem la via. El primer pas és un pas llarg que cal posar molt bé els peus per poder superar-lo. Cal estirar-se i fer servir unes roques a peu de paret per fer de "tamboret" per poder arribar a la primera grapa. Des d'aquí el primer mur amb alguns esglaons doblegats per la caiguda de pedres, ja que la ferrata recorre el camí natural que fan les roques i l'aigua que baixen per la canal. El segon mur s'inicia amb una cadena llarga i després un mur amb esglaons i un tram de roques cimentades com si fos un rocòdrom natural. Aquí la dificultat és més baixa però cal estirar-se en algun tram. des d'aquí anem seguint el camí per la canal superant diferents ressalts de roca fins arribar a un tercer tram, que supera el mur més llarg en dues parts, la primera estirant de cadenes i la segona un llarg tram vertical i desplomat en el seu inici d'esglaons de plàstic i després grapes de ferro. Aquest tram també és el que té més ambient! Des d'aquí seguim per la canal fins a arribar a un pas amb un cadena que ens ajuda a superar l'últim petit mur que rellisca molt i fem servir la tècnica castellera per ajudar a superar-lo. Superem aquest penúltim tram i apareixem a sota un gran canaló que ha format l'aigua sobre la roca. La via segueix per aquest tram només amb l'ajuda del cable. La roca està polida i a més a més cal tibar fort ja que els peus en els primers trams no són de molta ajuda. Són 10 o 15 metres que cal fer estirant de la corda i pots descansar a cada seguro. Arribem a dalt de tot d’aquest últim tram que ja és el final de la ferrata. Seguim per la canal, que està plena de neu, fins trobar el camí de sortida i baixem cap a l’aparcament.

Una ferrata guapa, però que amb el pas de la gent i sobretot de l’aigua fa que cada cop els passos estiguin molt més relliscosos i això la fa un pel més difícil. Una gran ferrata que descobreix les boniques canals de Montserrat.













dimecres, de febrer 20, 2013

I una dura Marató de muntanya, 2ª Marató Hivernal de Campdevànol


Diumenge cap a Campdevànol a participar a la segona marató hivernal de muntanya. Amb el turmell gairebé recuperat, tot i que per seguretat portava un taping. A les 7h ja sóc a l'aparcament de la sortida de la marató. Fa fred, tot i que poc a poc s'aixeca el dia i pinta que farà un bon dia.
Recullo el dorsal i espero l'arribada del Rubén, que tornem a coincidir en una cursa com també va ser a la mitja d'Eramprunyà. Ell arriba amb el temps just, ens canviem i cap a la sortida on hi ha molta i molta “pota”.
El Rubén em diu que ell sortirà conservador i que la vol fer més com entrenament. Jo no acabo de tenir tota la confiança del món amb el meu turmell i la intenció és anar també tranquil, tot i que em conec i sempre és difícil dosificar-me.

Sortim i els primers quilòmetres són plans, per una pista ampla que poc a poc va pujant. Entrem en corriols que en alguns trams ens fan caminar. Els primers corriols ja et transporten a una veritable cursa de muntanya, d'alta muntanya. Arribem al primer avituallament i em trobo bé, però de sobte, després de fer dos glops d'aigua començo a tenir ganes de vomitar i trec tota l'aigua que havia pres. Aquí el Rubens m'atrapa i es queda a fer-me companyia. Després de l'ensurt reprenem la marxa i comencem a anar plegats. Decidim compartir cursa, tot i que és ell qui decideix venir al meu ritme, que el tio està fet una bèstia!
Seguim per trams de corriols on es pot córrer molt amb altres de més pujada, un continu caminar- córrer que ràpidament ens fa guanyar alçada. Arribem al tercer avituallament i des d'aquí iniciem la pujada per una pala plena de neu que gràcies a una corda podem anar pujant sense relliscar massa. El Sol comença a escalfar i el cansament es comença a notar tot i només portar 13 quilòmetres. Anem pujant la pala plena de neu fins al llom que ens porta fins al primer cim i des d'on podem contemplar unes grans vistes de tot el Pirineu Gironí i central a més a més d'un mar de núvols que cobreix bona part del país.
Des d'aquí és un puja i baixa per 4 cims de més de 2000m, petites baixades i pujades que acumulen més desnivell a les potes i quan no semblava que arribaria mai, des de l'últim cim una llarga baixada entre herbes i plaques de neu. Però la baixada no dura per sempre i tornem a un tram de pujades i baixades amb plans que ens porten fins al santuari del Montgrony ja som al quilòmetre 29 i queda més baixada que pujada. Des d'aquí seguim pels corriols i pistes que es fan llargs, trams on anem en solitari sense companyia.
Arribem al penúltim avituallament on diuen que queden dos petites pujades i ja està. Així que toca apretar les dents si volem baixar de les 6h. Anem bastant a roda en els trams de corriols i poc a poc deixem enrere un grup de corredors que ens havien atrapat a l'últim avituallament, anem força bé de ritme tot i que jo, justet de forces. Però a l'última baixada em deixo anar per entrar junts a meta amb el Rubén.

Una gran cursa amb un recorregut molt genial al mateix temps que un recorregut dur però espectacular de paisatge, tant per les vistes com pels racons i corriols que travessa. Una cursa diferent ja que és la primera que faig tota l'estona amb un gran i bon amic! Que l'ha fet molt més suportable i que tot i sortir conservadors jo ho he donat gairebé tot, per no dir tot!

Propera parada: la cursa de la font de Xerta el proper 10 de març per anar després, el 17 a la Marató de la Vall del Congost!  















 

Ruta gravada amb amb Garmin 405cx

diumenge, de febrer 10, 2013

Baumes Corcades -Via ferrata-

Diumenge cap a Centelles. Dissabte ens havíem comprat el llibre de vies ferrades de l'Alpina, així que calia donar-li ús a més d'estrenar els guants per fer ferrates que els reies havien portat!

Ens aixequem tard i arribem cap a quarts de 12 a l'aparcament de la ferrata. Ens preparem les motxilles i cap a la via. Veiem que hi ha molts cotxes aparcats i patim per trobar la via plena de gent. Pugem amb una parella que també fa horari de “dominguero”. Arribem a l'inici del cable, arnés, casc i dissipador i cap a dalt! El primer tram ens posa les piles, un ressalt vertical i amb algun petit desplom però molt ben equipat. Des de dalt del ressalt seguim pel camí fins a trobar la segona part de la via. Iniciem el tram per una feixa fins al desviament de la variant del pont nepalí. Decidim fer-la ja que no hi ha gent, i és arribar i travessar-lo. Són 70m de pont que posa les piles, sobretot mentalment. Passem ràpid i tornem al tram de la via normal que fa un flanqueig llarg per diversos trams de les baumes. Arribem a un tram on hi ha el camí de sortida i una variant, la variant de l'esperó. Com que desconeixem aquesta variant, ja que tot i comprar el llibre no hem llegit la ressenya, decidim seguir per la via normal, fem l'últim tram de graons i cable i tornem a caminar per empalmar amb l'últim tram de la via. Pugem per un camí prou dret fins al peu de l'últim esperó. Un desplom que ens porta fins una escala penjada, en aquest tram cal tibar fort. Superem el primer desplom i el tram d'escala i arribem al penúltim tram que desploma un pel més tot i que és un tram molt més curt. Arribem ja prop del cim del Puigsagordi (984m) i resseguint les indicacions de la via fem un petit ressalt, l'últim de la via, que ens deixa al mateix cim.
Des del cim veiem unes gran vistes de tot el Pirineu, Montseny i plana de Vic. Fem les fotos al cim i cap a baix pel camí normal equipat de pujada al Puigsagordi fins l'aparcament.

Una gran i bonica ferrata que haurem de tornar a fer la variant de l'esperó.   



Primer ressalt
Primer ressalt
Pont nepalí
Pont Nepalí 70m
Pont Nepalí 
Montseny 
Travessa 
Últim tram del segon tram.
Últim tram i desplomat 
Últim tram i desplomat 
Escala de l'ultim tram

Últim tram i cim.

Cim Puigsagordi 984m