dimecres, de setembre 26, 2012

#25N i l'esquerra poruga!

Per tots els fronts, som en un moment important, en un moment en que la política tornar els carrers, els bars, a la feina. Però davant d'aquest fet, ens trobem els discursos i les estratègies de certa part de l'esquerra català i espanyola que realment en decep un altre cop. Ja no només escoltem els atacs de la dreta i de la caverna mediatica espanyola, la maquinaria de l'esquerra espanyola comença el seu cant de sirenes de voler menystenir la voluntat de bona part del poble. Excuses que amaguen incapacitats de l'esquerra espanyola i presumptament federalista que intenten desviar i menytenir la independència, atribuint ara la independència a la dreta Catalana per la manca de discurs propi.
Obliden o volen oblidar, suposo que per estratègia política i partidista, que hi ha molta gent, molts sectors, que fa molts anys que treballem per construir una nació lliure i ciutadans lliures, que treballem des de tots els fronts, partits polítics, municipalisme, associacions. Des dels valors del republicanisme, des de l'independentisme combatiu, des de tots els punts de vista de l'esquerra.

Per mi intentar desviar el punt d'atenció només remarca grans febleses dels discursos de aquesta presumpta esquerra:

- La incapacitat de l'esquerra de construir un contrapoder els poders polítics actuals, de construir una majoria unitària per avançar en la construcció nacional i social amb el mateix pas. Fins i tot la incapacitat i el punt mort del procés de construir, a nivell d'això que anomena espanya, un model d'estat federal. Demostrant les seves pròpies incapacitats de construir majories socials i polítiques.

- La incapacitat d'assumir el dret d'autodeterminació, buscant excuses per no afrontar el debat i la por d'afrontar un debat seriós sobre el dret d'autodeterminació i l'independentisme dins de les mateixes organitzacions polítiques, la poca maduresa d'un discurs de radicalment democràtic, es donar la perplexitat que aquest sectors de l'esquerra son els primers en assumir els drets d'autodeterminació de pobles llunyans i incapaços de fer-ho aquí i dir allò: "aqui cap totohm:Federalsites, independentistes, autonomistes..."

Companys i companyes, no és això, no és això...

i així doncs, cal avançar per una esquerra independentista forta i amb voluntat de ser majoritària pel proper #25N

Companys i companyes, tenim l'oportunitat de canviar el rumb de la historia i de fer-ho girant cap l'esquerra, només hauríem de ser capaços de sumar esforços per construir una majoria social i polítiques que pogués portar el rumb del canvi democràtic. No vulguem amagar les nostres fableses i afrontem el moment en que podem trencar la baralla i construir un model social i polític més lliure i just, solidari amb la resta dels pobles de mon. Que parli el poble i si el poble vol un veritable canvi social i polític tindré opcions polítiques per fer-ho, com sempre ha tingut. Així que si realment creiem amb les persones, en el benestar de la societat i la defensar dels drets poder caldria reflexionar tots i totes i fer un pas endavant de les sigles i caminar cap a l'unitat en una candidatura prou amplia de l'esquerra independentista d'aquest país!

Molta feina a fer, molta lluites per guanyar si les fem plegats!

dilluns, de setembre 24, 2012

i tornem els orígens!

Setembre sempre és un mes especial per les curses, ja que hi ha dos dates al calendari marcades amb vermell, de dues de les curses que sempre intento anar.

La nit (08/09/2012)
Primer la Burriac atac, la cursa nocturna que puja des de Vilassar de Mar fins a Castell de Burriac i baixar un altre cop fins la platja. Cursa molt ben parida en tots els sentits i que aquest any era la cinquena edició que prenia part i la quarta que la finalitzava. Córrer pels corriols de muntanya de nit es una sensació molt màgica, fer-ho també per lloc tècnics, amb l'ajuda de llum del frontal es tot una aventura. L'organització impressionant i cada any fan de la Burriac Atac una de les millors curses, tot i que és una cursa amb saturació de corredors i corredores. I la cursa, força ge, tot i tenir una sensació estranya a la sortida després de les vacances i del poc entrenament, surto a donar-ho tot, per poder arribar els corriols dels primers quilometres prou davant per no patir els primers taps, d'aquí la primera pujada a bon ritma i a la baixada a tot gas Així va ser durant tot el recorregut, fins i tot corrent en alguna pujada amb públic que t'anima a no deixar-ho de fer. La nov apujada a Castell increïble i la baixada per gaudir com una cabra! i des d'aquí a intentar no deixar de córrer! El final arribada a la platja amb un temps de 2:06:35 molt content per la sensacions i per haver finalitzat una Burriac més! esperem no faltar els propers anys!

Taga 2040 (Any: 2004)



La primera: (16/09/2012)I una setmana després pujava per la carretera cap a Sant Joan de les Abadesses, amb moltes coses pel cap. Pujava per participar a la cursa del Taga, la primera curses que vaig fer el 2004, la cursa que em va obrir les portes aquest mon de les curses. i aquest any amb alguna petita modificació del circuit que a nivell de perfil i recorregut el feia més gran i dura. Arribo dissabte tarda, cafè amb el Xori i l'Olga al Bar al Metro, anar a buscar l'Ona, passeig per Sant Joan, recollir dorsal, parlar amb el Xori del recorreguts, dels temps...
Un cursa també especial pel recórrer a l'Esteve Martinez.
Diumenge ben d'hora acomiadar al Xori que marxar a fer de control i faig el meu ritual de dutxa, menjar un planten i veurem un litre d'aigua isotonica. Em vesteixo amb la roba per la cursa i cap a l sortida.
Arribes i et fas molt petit, ja que sempre tens la sensació que tothom va molt més preparat que tu, que hi ha massa pota i que arribares l'últim, fatal! Sortim i tothom va molt ràpid els primers 5km els faig a bon ritma tot i que patir un pel massa, tinc l'estómac un mica regirat i amb molts mocs a la gola... però res que no hi ha temps per descansar i de cop el mur de la cursa, una pujada sense treva, a voltes amb algun petit tram de grimpada facil pero que acaba de rebentar-me i arribo dalt del cim del Puig Estela (9km i 1300m de pujada) amb les cames massa pesades. La primera baixada intento recuperar-me i avançar posicions cosa que no havia fet fins ara, em deixo anar i vaig recuperant sensacions, el final de la baixada comences a trobar a tots els maquines que ja en fet el cim del Taga i tornen cap a Sant Joan.
La pujada el Taga vaig a ritma i sense problemes em planto el cim amb 2:04:00 veig que no vaig tant malament i em recupero moralment que estava una mica tocat, baixada el Taga i ultima pujada on aquí torno a trobar-me sense gas! ufff ara si que trobo a faltar els entrenaments, les pujades... Un cop dalt de l'ultima pujada toca baixar amb les cames massa tocades! arribo al control on estar el Xori mort, fins i tot paro a fer un "riu" i comentar la jugada, mira que les baixades sempre vaig be, però aquesta em sembla que és una de les baixades mes lentes que faig. Arribo a l'avituallament, menjo unes taronges i cap a baix, miro rellotge i si soc capaç de superar aquesta sensació que vaig fatal puc arribar a complir l'objectiu de baixar de les 3:30h així que poc a poc i amb una baixada mes suau vaig trobant el meu ritma, fins i tot torno a avançar a corredors. Arribo el nou tram per tornar a Sant Joan i vaig a prou benzina per intentar no deixar de córrer corriols amunt i avall, avituallament i trepitjar fort... Ara si que estic gaudint i tinc la sensació d'anar ràpid, aixi que els últims quilometres a tot gas per arribar a Sant Joan amb 3:39h! Amb la sensació que tinc molt marge de millora i que en cal entrenar més per poder gaudir encara més d'aquesta cursa!
Per mi després de molts anys de curses la cursa del Taga segueixin sent una de les millors i que guarda aquella romanticisme de sortir d'un poble, anar a pujar una muntanya i baixar i clar això amb la calidesa de la companyia d l'Ona, L'Olga i el Xori fa que tot sigui un pel més fàcil!

Propera parada cursa de Tivissa 14 d'octubre

Tram de Burriac Atac 2012
Arribada Burraic Atac
Arriabda Taga EVO2014


dilluns, de setembre 17, 2012

I més penya ginesta!

Dies d'escalda per Penya Ginesta, aprofito els dies que encara hi ha llum després de la treball per seguir amb les escapades de la tarda a Penya Ginesta. Ja hem fet gairebé totes les vies humanes que es podiem fer i algunes molts cops! Hem tornat a encadenar a la primera Preludio d'andromeda 6a+ o Mal al dit 6a, que tot i que fa molts anys que esta oberta, encara la seva escalda es adient el seu nom. Tampoc hi ha temps de llum per marxar molt més lluny! així que encara algunes tardes més pujarem per Penya Ginesta a fer alguna via més!!






dimecres, de setembre 12, 2012

Avui amb el somriure de la revolta!

Ahir era un Català més pels carrers de Barcelona, un català més d'una de les columnes d'aquest exercit on les armes eren les nostres veus, les nostres banderes, els nostres instruments musicals... Hem passat de reaccionar a proposar, d'estar emprenyat a adonar-nos que l'utopia poc a poc es transforma en realitat. Hem perdut la por!

Ahir caminàvem ja no sobre un somni, si no sobre una realitat de colors, plena de matisos, però amb un estel vermell o blanc que volava per sobre dels nostres caps.

L'escletxa ja no es tant escletxa i ahir es convertia en un pas per on passava molta gent! Estar clar que podem ser critics en molts expectes, que podem fer discursos maximalistes per fugir de la realitat que trepitgem. No cal renunciar a res, perquè això és el que ens ha fet arribar fins aquí, però hem d'entendre, comprendre a l'hora que hem de seguir treballant per donar contingut polític el moviment, a la revolta pacifica de bona part del poble català! Cal seguir defensant el models polític que desitgem per la societat!

Avui, amb el somriure de la revolta, sense presa, però sense renuncies! I per mi ara, la clau es posar sobre la taula eleccions, eleccions que esdevinguin unes eleccions constituents del nou estat d'Europa!

Som-hi que la feina només a fet que començar!

dilluns, de setembre 10, 2012

Marxem cap a la Independència!

Marxem! #11s2012
Demà manifestació a Barcelona, demà diada nacional, Barcelona serà la capital de la llibertat. Sempre l'11 de Setembre és un dia important, un dia on sortim els carrers per reivindicar el dret del poble de Catalunya a ser lliures. un estat dins del mon!
Aquest any i gràcies a la força de la societat civil, a la gent de ANC hem aconseguit fer del proper dia 11, un dia clau cap la llibertat. Podem trobar tots els "peros" possibles, podem trobar tot els matisos però demà és un dia per mostra unitat del poble de Catalunya que ha perdut la por i que ha deixat de somiar per posar-se a caminar!
Demà trenquem les cadenes, trenquem amb la por! No fem cas del soroll, de els mentiders, dels insults seguim caminant!

Deixem els discursos maximalistes per un dia, baixem els carrers amb la veïna convergent, amb el company de feina de l'antiga guàrdia progressista, amb aquells noubinguts que dia a dia intenten aprendre català i que fan castells per integrar-se a la cultura del país i no ens oblidem amb l'avia o fins i tot la Mare i el Pere que en perdut la por, que van deixar morir el dictador el llit pero que no volen deixar morir el somni de la llibertat!

Amics, companys, saludats, demà ens veiem els carrers! pel futur de tots i totes, demà comencem a marxar!

Visca la terra! Visca Catalunya lliure!

dimecres, de setembre 05, 2012

Ciénaga de Zapata, Bahía de Cochinos: Biodiversitat. (Fins a la victòria sempre IV)

Un dels llocs que tenia moltes ganes de conèixer de Cuba a nivell de natura, era la Ciénaga de Zapata, des del primer moment que vaig començar a tenir ganes d’anar a Cuba vaig descobrir que hi havia un lloc on es podien veure moltes espècies d’ocells, animals i amb una gran diversitat natural. A més a més forma part de la Bahía de Cochinos, lloc on el govern revolucionari va aturar un atac contra el govern revolucionari pagat i patrocinat per EEUU.
Arribar fins la Ciénaga ja va ser tota una aventura, amb un Chervolet del 56 de 8 places que varem compartir prop de 5h amb 4 austríacs, 1 cubà (xofer) i nosaltres dos. I jo als últims seients compartint camí amb les motxil·les. Varem passar dues nits en una agradable casa a Playa Larga on varem trobar el caliu d’una parella molt agradable que ens van ajudar molt i ens van acollir com si estiguessin a casa. Així que primer dia de descans, fer el primer bany a Playa Larga i tastar la calor xafogosa de la zona. A la nit anem a la platja vora de la casa a fer fotos al cel ple d’estels i a descobrir com són de grans els crancs d’aquest país!
 El dia següent agafem un Ford del 51 i cap a la zona oriental de la bahía de Cochinos. Amb un biòleg del parc, un savi que és un llibre obert, caminem diferents recorreguts descobrint basses d’aigua dolça, aigua salada amb molts peixos, coves amb ratpenats, llangardaixos, ocells, aus, i fins i tot un mamífer, la jutía (una espècie de rosegador gegant). Aprenem molt del guia i ens ensenya molts racons, ocells, reptils... realment un recorregut molt interessant per la natura, tot i que a voltes en alguns trams dels camins també parlem de política... Aquí fem centenars de fotos i acumulem centenars de noms científics, comuns de tot allò que veiem, plantes, ocells, animals...
Anem cap a casa, descansem i lloguem unes bicis per anar cap a les platges que al mati hem vist per poder fer snorkel. Així que amb ulleres que ens deixen a la casa i dos bicis fem prop 15km per la carretera fins que trobem, després d'alguns intents, una platja ideal on fem uns banyets amb la companyia de centenars de peixos de tots els colors, en una platja de pedres i amb un fons marí de sorra blanca... uau! així que amb 30km de bici se'ns fa l’hora de sopar, mengem un bon peix i una bona sopa de frigoles i a dormir que demà anirem cap a Cienfuegos per passar-hi una nit de camí a Trinidad.