Druides pel Montnegre per Sant Joan

Així que dissabte fem una volta pel Montnegre. Els antic de l'agrupament de Calella feien una sortida per anar a buscar herbes aromàtiques per poder elaborar ratafia.
Sortim de Calella i cap amunt per la riera, a la recerca de les herbes. Tenim una llista amb les indicacions de les herbes, les quantitats i com fer-ho tot plegat un cop tinguem tots els ingredients. Anem pujant i escoltant les recomanacions i consells. Pugem i quan els especialistes en la material troben les plantes tots a recollir-les en les mides corresponents.
L'excursió també serveix per descobrir l'ermita, millor dit, el que queda de l'ermita de Can Anton. El final prop de 20km amb el cistell ple fent de druides pel Montnegre. Ara a sacar les plantes, tot a dins de les ampolles a sol i serena... i d'aqui a uns 50 o 60 dies ja tindrem la Ratafia!

Aloc 

 Cap d'Ase

Ca l'Estol

Can Anton

 Nous verdes

Marxa del Cap de Rec

Tenia moltes ganes de sortir a tope, de fer una bona marxa. Els entrenaments d'aquest últims mesos i la sensacions eren bones. Així que tot i portar una setmana molt cansat i un divendres de boixos... Arribo a les 2 de la matina a l'aparcament del Refugi de Cap de Rec per dormir una mica més de tres hores i cap a la sortida. Estic apunt de no sortir, em trobo molt cansat.. Decideixo sortir i a més anar a tope! surto ràpid i en el primer quilòmetre ja soc el cinquè, tot i que en un despistes vaig per terra, faig un aterratge de boca... aixecar-se i cap baix. els primers quilometres vaig be, tot i que poc a poc veig que les cames es fan massa pesades, tot i així puc mantenir el ritma fins la meitat de la cursa que passo per la font de closca entre els 15 primers i aqui arriba la segona pujada de 1300m de desnivell sense treva que en deixa fora de lloc. vaig poc a poc i la pujada es fa eterna. intento no aturar-me i anar a ritma.
Faig una petit parada al refugi de Perafita i segueixo cap el coll. D'aquí tot es baixada menys els 4 quilometres de pista. Aquí recupero una mica físicament i sobretot moralment, i decideixo intentar anar el més rapid possible.
El final arribo un altre cop al refugi de Cap de Rec amb un temps de 8:10h 25 minuts menys que el 2007 quan la vaig fer per primer cop. 
Tenia ganes de poder baixar de les 7:30h. Haurem d'espera a la propera edició. Això si, una de les marxes amb unes paisatges més increïbles i bonics, valls per anar a gaudir amb tranquil·litat i fins tot fer algun banyet el riu.

Segona pujada camí refugi.

Ultims metres per arribar el coll.

ultims 4 quilometres per la pista.

Pic de Ríbuls 2827m o el cim del costat.

Dissabte vencem la mandra, els quilòmetres, els embolics de carreteres i anem cap a Viliella, un poble de la Cerdanya vora Lles de Cerdanya. Volem pujar fins el pic de Pessons des de Can Jan de la Llosa. Arribem a la masia del final de la pista on aparquem la furgo. i sortim seguint el GR107. Aquest és part del camí que faré dissabte a la marxa del cap de Rec. Pugem per una vall que ressegueix el riu per un pista i sense adonar-nos arribem fins a prat Xuixira i d’aquí fins la Cabana dels esparvers, on el GR107 segueix fins la portella Blanca i nosaltres seguim el camí del GR11 que ens porta per la Vallcivera. Per la vall del Vallcivera, poc a poc, sortim del bosc i el paisatge s’obra i també apareixen les primeres marmotes que al nostre pas corren als caus.
Arribem fins el pla de Vallcivera i aquí fem la segona aturada. Ara només ens queda pujar fins al coll. La pujada al coll guanya desnivell ràpidament. Ja al coll, decidim intentar resseguir la cresta per anar al cim de Ríbuls directament. Pugem per la Cresta, fàcil i molt planera, i fins el cim. Ens fem unes fotos (amb el mòbil, perquè resulta que a la càmera no hi havia la tarja…!) i dubtem si caldria fer un petit tram de cresta fins l’agulla que hi ha al costat d’on som ara. El GPS, amb el mapa de l’Alpina, no ens deixa clar si som al cim o no. Però com que ja hem fet un bona excursió decidim que aquí ens quedem.
Fem uns entrepans, mengem, fotos i cap baix pel camí de pujada, perquè fa vent i el cel es tapa poc a poc. Arribem a la furgo, i al final hem fet una bona sortida de 25km i 2600m de desnivell acumulat. Amb un bon dia! De baixada, i ja que Berga és a mig camí, fem parada a la Patum, res, un moment per anar a fer un mos i un passeig pels carrers de la ciutat i fins i tot veure com surt des de la plaça de Sant Pere el passacarrers, i cap a Calella...

P.D: A casa amb més tranquil·litat, mirem per internet, fotos i mapes i ens adonem que ens hem quedat a uns pocs metres del cim de Ríbuls, ja que calia fer els últims 50m de la cresta (allò que veiem al costat) fins al cim. Una bona excusa per tornar!

Ruta GPS a Wikiloc

Espurnes de Patum'12

Com sempre, els divendres després de dijous de patum, un està cansat i té una imatge confusa de la nit a la plaça de Sant Pere de Berga. No per la barreja, si no per l'estona dins de la plaça; la calor, salts, cops, espurnes, amunt i avall... Com sempre, el moment de pell de gallina de l'Àliga i els salts descontrolats amb els nans nous, que fan que et sentis part de la Patum. De sobte et trobes rodejat de plens, de fuets de patum, que en el moment que sona el tabal, els llums s'apaguen i la música sona, la plaça pren i tothom balla al ritme dels plens.
Dijous de Patum, que amb un salt de plens complert tornem cap a casa, amb més forats a la camisa i amb aquella olor a patum...

Bona patum! I fins la propera!

Sense treva, pel Trail del Montroig

Diumenge amb la ressaca dels castells de la trobada del Baix Llobregat, cap a Sant Llorenç de Montgai a córrer una nova cursa de muntanya. el III Trail de Montroig de 26km i 1100m de desnivell positiu. La setmana passada vaig decidir de no participar a l'Emmona d'aquest any, tinc ganes encara de fer més quilòmetres, de seguir gaudint de les curses curtes en aquesta temporada, que era l'objectiu que em vaig proposar al tornar a lligar-me les bambes. Així que amb la decisió presa, vaig fer els canvis al calendari i cap al III Trail de Montroig.

Arribo al punt de sortida i el cel estava tapat, per mi millor, ja que la calor i jo no som massa amics. Recollir dorsal i fer un passeig vora l'embassament. Mirant les parets perquè algun cop, fa temps, havíem fet alguna via d'escalada!! (tinc ganes de tornar a trepar!!) Faig algunes fotos, actualitzo l'instagram i cap a la sortida. Avui no som molts 130 més o menys, això si, hi ha molta pota, ja que aquesta cursa és del circuit de curses de muntanya de la FECC. Sortim i decideixo anar ràpid, tornar a sortir ràpid i intentar no perdre massa temps en els trams plans, 5 quilòmetres vora l'embassament, que fan anar ràpid. Fem tota la volta i entrem dins d'un tram de pista que ràpidament es transforma en un corriol que puja pel dret cap al Refugi del Xut, i el camí sense treva cap dalt de tot. Vaig a bon ritme, fins i tot en alguns trams menys empinats faig alguns "trotes" que fan que vagi pujant a bon ritme. En algun moment cauen algunes gotes que refresquen ja que tot i no ha sortit el sol, fa una bona xafogor. Des d'avituallament del Refugi seguim per la cresta de les parets. En alguns moments, quan alces la vista, veus unes vistes impressionants de bona part de la Noguera. Sense massa temps per contemplar l'entorn ja que les pedres mullades fan que a voltes el camí sigui un pel perillós per les patinades. Pujades i baixades fins arribar a l'avituallament de Montalegre on comença una llarga baixada i que compartim amb els participants de la cursa petita, el primer tram de la baixada recupero pota i quan ens tornem a dividir els de la curta i de la llarga torno a donar gas en uns trams que són més plans. Passem el 4t avituallament i veig que les cames son més pesades. A l'avituallament diuen que en 4 quilòmetres tenim un altre avituallament i 4 o 5 més de baixada fins a meta. Trams més plans però molt bonics entre el blat i els correus, trams on toca anar allargant la trepitjada. Ja a l'avituallament un parell de glops, una ampolla pel cap, una petita baixada i ja es veu el Càmping des d'on sortíem. Així que a intentar volar cap a baix! Corriols, travessar la via del tren i pista fins la meta!

Ep, molt bona cursa, amb molt bona organització i un circuit molt bonic i corredor. A la llista de bones curses. Jo amb bones sensacions, alguna que altra cosa per posar a lloc, però gaudint com una .... cabra, tot i que encara no he recuperat la velocitat en les baixades... Apa fins la propera cursa, que serà Cap de Rec el proper 16 de Juny, 52km, que ja vaig fer ara fara uns anys i que tinc ganes de tornar a fer.

Trobada del Baix, seguim!

El dissabte a la tarda cap la trobada del Baix Llobregat. Teníem moltes ganes de seguir amb la línia d'aquesta temporada, que tornàvem a tenir resultats després de molt esforç i hores d'assaig. Així que amb ganes de fer bons castells ens plantem a Cornellà per compartir diada amb els Castellers de Cornellà, Esplugues, Molins de Rei, Sant Feliu i Esparreguera. Sortim amb un pilar de 4 i en primera ronda fem un 4d6 amb molt bones mides i amb les vistes de seguir treballant. Aquesta temporada ja en portem 4! En segona ronda intentem la torre i treballant-la molt la descarreguem, la segona de la temporada! Quina alegria i ganes!! Així que en tercera ronda decidim fer el 3d6 i amb algunes modificacions d'última hora intentem el 3d6 en l'última ronda, el 3 tenia molt bona mida en el tronc, però per indecisió de la canalla el desmuntem. Finalitzem la trobada amb dos pilars de 4 simultanis.

Un bon inici de temporada! Molt content dels companys i companyes de la colla, que tot i les dificultats i fins i tot les diferents formes d'entendre els castells seguim lluitant i treballant per la colla i per alçar castells! Som-hi grocs que hem de seguir treballant així!

2d6

4d6

id3d6

2 P4 Simultanis.

Aplec de Brugues, Castell de sis molts anys desprès!

Feia anys que a l'aplec de Brugues no descarregàvem cap castell de sis. En aquests anys amb poca gent a l'ACPC i als castells sempre l'aplec ha estat un sortida difícil. Però el passat dissabte vam aconseguir descarregar dos castell de sis, el 3d6 i el 4d6 i seguíem demostrant que aquest any recollim el fruit de la feina! A més, la diada del passat diumenge 27 tenia un significat molt més històric ja que a Brugues és on fa 30 anys vam fer els primers castells i la presentació en públic de la colla amb castells de cinc. Així que una bona injecció de moral per la colla, per tots i totes i que esperem seguir com fins ara, el millor inici de temporada des del 2008! Amb ganes de fer créixer la colla, de cada dia ser més per poder fer més pinya i poder alçar encara més alt els castells.

4d6

3d6

Propera parada aquest dissabte 2 de juny a la trobada del Baix Llobregat, on hem de seguir amb les ganes i amb els bons resultats.

Cal seguir demostrant-nos que som capaços de fer-ho! Som-hi!

I una cursa més, la que fa 69.

Noves espardenyes!

Diumenge passat, cursa prop de casa, tot i que vingui des de Calella! Però córrer per Sant Ramon, per la zona de Baix Llobregat, sempre és com córrer per casa. Sense tenir massa idea de l'itinerari i només amb una mica de por que travessi massa urbanitzacions i perdi així el caràcter de muntanya arribo a les pistes d'atletisme de Sant Boi. Recollir el dorsal i a esperar que sigui l'hora, escalfar i cap a la sortida.
Sortim puntuals, a les 9 de mati i tothom surt molt ràpid, en els primers quilòmetres puc saludar el Murillo, company dels Castellers de Castelldefels que tira fort i que ràpidament em deixa enrere. Primeres rampes, pistes i corriols que fan una cursa divertida tot i que molt ràpida. La calor ja es nota i el primer avituallament de la cursa és un pel lluny per mi. Hidratar-se i cap dalt, seguir per pistes i corriols, algun petit tram d'asfalt (testimonial) per enllaçar muntanyes i seguir per bosc fins al segon avituallament, dalt de tot i en el quilòmetre 10. Aquí sembla que vaig millor, tot i que la calor passa factura i tot i la meva voluntat d'anar més ràpid pateixo massa en els trams plans. Però recupero a les baixades.
La cursa és un sense treva de pujar i baixar, de baixar i pujar fins l'última pujada a Sant Ramon que amb al calor es fa durilla i a mi em deixa una mica tocat, tot i que el fet de saber que ja som aprop de la meta fa que els últims metres de pujada encara faci anar la pota per córrer per les pistes. I des de dalt de tot de Sant Ramon només queden forces per llançar-se cap baix a buscar la meta, arribar a la pista d'atletisme i trobar el Murillo i la Suyan... uf, quina cursa més ràpida i sense treva. Al final, els 21,5km amb 1170m de desnivell positiu en 2:30:00h i el 53 de la general del 380...

Primera hora...

 I avui, actualitzant el meu “excel” me n'he adonat que aquesta era la cursa número 69 des del que el setembre del 2004 començava a córrer... i com ja sabeu que això dels números i les estadístiques m'agraden... aquí van les 69 curses en números: 1613.11 quilòmetres en competicions amb 91213m de desnivell positius i 82676m de desnivell negatiu i 226:22:37h per les muntanyes... i després de la cursa, cap a L'aplec de Brugués... que tocava castells i ho deixo per la propera entrada. Això si, diumenge 3 cap al Trail de Montroig! Seguim!

2:30h desprès

Estirar la corda

A voltes costa d'entendre perquè en alguns moments no hem tirat pel dret i hem caminat directes cap a la porta de sortida. Fins i tot massa cops hem pensat que teníem la batalla guanyada o fins i tot ens hem deixat portar per aquells que viuen dins del somni permanent i que viuen en una realitat allunyada del dia a dia, del carrer i de la seva gent.
Tinc clar que costa d'entendre, de fer-se a l'idea que tot no és blanc o negre, potser la talaia privilegiada de viure a Castelldefels, de tocar la realitat cada dia amb els dits i escoltar-la amb les orelles em fa pensar que seguir el camí, seguir estirant la corda, sense agafar dreceres ens portaran cap a la porta de sortida que no és res més que el punt de partida. Però som on som per haver estirat de la corda dia si i dia també, perquè per demostrar que tenim la força de la raó hem de demostrar que cap on ens porten no és la solució i per això cal seguir estirant.

Camí complicat de fer entendre i d'explicar, però que si mirem amb una amplia visió podem veure com hem fet més ample el front d'homes i dones que volen ser lliures, que hem superat discursos d'espardenya i barretina i que no per córrer més (o almenys treure més pit) arribarem més d'hora. Massa cops ens hem oblidat que ens cal ser una majoria amplia, que la majoria no és prou valenta i que cal que amb els fets perdin la por per poder anar tots i totes junts.
Per mi, el pacte fiscal, no és més que un estirar més de la corda que posa sobre la taula que hi ha qui no ens deixa ser el que volem ser. Que hi ha qui ens vol sotmesos i pobres, treballant per ells i per pagar les seves festes. Així que seguirem estirant la corda per sumar, per fer encara més ampli el front, perquè no podem deixar escapar l'oportunitat, però tampoc podem caminar cap al fracàs.

Tenim pressa, però gestionem-la, perquè estic segur que aviat guanyarem i llavors s'ens girara encara més feina i haurem de veure on són els patriotes!