Aquest dies i els que vindran tindrem els mitjans i l'exercit de progressistes i fins i tot algun indignat, indignats encara més per la "injustícia" que per ell és la sentencia contra el Garzon. Per mi tot plegat és teatre (Dolent) d'aquesta espanya dual que no tant en el fons és la mateix. El Sr. Garzon tasta la seva pròpia medecina, aquella que va fer servir contra els independentistes Catalans el 1992 o la seva caça de bruixes contra l'esquerra abertzale i el seu entorn. Tasta la justícia que ell ha fet servir, aquella amb olor a naftalina i camisa blava.
I clar a l'escenari es ple de molts cridant justícia, aquells mateixos que només crida'n justícia quan la causa es en benefici d'ells i que no els vàrem sentir en els temps dels tribunals constitucionals contra l'estatut, o amb els casos de Tortures, o demanat l'anul·lació dels judicis del franquisme, els mateixos que també aplaudien l'homenatge a Fraga...
I tornarem a veure com aquesta justícia penja dels fils del poder, tornar mostra el seu color blau i les seves fletxes i aquesta justícia justifiqui els crims del franquisme amb la seva negativa a jutjar els crims del Franquisme, els crims de la dictadura! I no oblidem el que passara amb el cas de Palma arena...
I el final la pregunta que cal que ens fem és si realment vivim en una democràcia o els ciutadans som ciutadans lliures. Una societat on existeixi igualtat entre tots i on la justícia sigui lliure i sense olors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada