dimecres, de febrer 29, 2012

i per les terres de l'Ebre (La cameta coixa)

Sempre que he baixat per les terres de l'Ebre a fer curses de muntanya he gaudit com una cabra! Però sempre les curses d'allà baix et sorprenen, el circuit, el paratge, els indrets i sobretot, el caliu humà de corredors i organitzadors...
Diumenge baixava cap a Miravet a la cursa de la cameta coixa 19km 1250m amb ganes de cursa, amb ganes de muntanya i ja començant a posar el calendari curses dures i amb desnivell. Arribo el poble vaig a bsucar el dorsal, estiraments i cap a la sortida, molta gent, 320 corredors/es i 250 participants de la Marxa.
Disparen el coet i cap a dalt! la cursa ràpidament puja pels turons de darrere del castell de Miravet i per un seguit de trinxeres de la batalla de l'Ebre (fet que em fa pensar que tornaré a d'excursió per aquest indrets) que l'organització ha marcat (un gran detall que a mi em fa posar la pell de gallina). Així que una mica de gas i cap dalt... vaig avançant corredors ja que havia sortit conservador (ja no surto a tota llet com fa temps...) i sense adonar-te corriol a vall, amunt... trams tècnics de baixada... i quan aixeques el cap unes bones vistes. El quilometres 10 baixem fins tocar el riu i cap a dalt, sense treva una pujada dura, dura que al so d'un gaita es fa una mica menys faixuga. i des de dalt de tot, cresta tècnica, per gaudir i ja anar direcció de tornada cap el poble... pero amb un parell de regals en forma de pujades, la primera em deixa mort i la segona la faig com bonament puc fins els peus de la muralla del Castell per ja baixar el poble i entre pels seus carrerons...

Gran cursa, on amb els seus 19km varem fer 1250m de desnivell positiu (2500 acumulats), amb una gran organització, ambient... una cursa per deixar fixa el calendari!

Inici de la cursa pels turons.
Pujades.
i en aquesta el km16... em va...
Últims quilometres amb grans vistes.


dissabte, de febrer 25, 2012

i camins per Montserrat.

Després d'uns dies amb les primeres esquiades de la temporada per Boi, amb poca neu, però amb prou per tornar les classes promesos d'aprenentatge d'esquí a la Marta, millor dit a ensenyar a baixar que jo d'esquiar esquiar poc! però baixar si. Així que desprès de comprovar a l'alçada de Benabarre que vol dir que l'alternador deixi de funcionar i la furgo poc a poc et deixi el boral de la carretera i baixar amb grua i matinar i tornar a pujar...
Després d'un cap de setmana amunt i avall i amb un dilluns de vacances enfilem l'A2 per tercer cop en tres dies i cap a Montserrat, aparcament del Vermell del Xicarró i estira les cames per la zona de la cova de l'Arcada i cap a Agulles per el pas del Princep, refugi d'Agulles i tornar pels Pallers per sobre del Vermell del Xicarró per anar cap l'aparcament.













diumenge, de febrer 19, 2012

Espanya és crisi!

Fa temps que els independentistes d'aquest país fem la màxima pedagogia per avançar cap a la plena sobirania. Omplim d'arguments la idea que per poder avançar com a país lliure, tant socialment com econòmicament, la solució que proposem és la independència. Com per exemple ara ho estan fent amb normalitat els escocesos. I a voltes em pregunto què més cal perquè ens adonem que pertànyer a això que anomenen estat espanyol no és rendible i que ens enfonsa cada cop més com a societat. Ens empobreix com a ciutadans i enfonsa el nostre teixit productiu, econòmic i l’estat del benestar.
Les enquestes, cada dia més, demostren que els catalans i catalanes caminem cap a la plena llibertat. Tots aquest últims anys i malauradament els que vindran, ens deixaran més clar que amb espanya no anem enlloc, ni amb l’espanya del PSOE, ni amb l’espanya del PP, que quan miren cap a Catalunya es comporten de la mateix manera. I no podem oblidar el paper de comparsa que fa CIU i Artur Mas, que només es limita a vendre'ns fum, a retallar, i que no planten cara a aquells que ens empobreixen i ens condemnen a retallar serveis bàsics, a retallar en educació i en sanitat, perquè en el fons, a CIU, ja li va bé, perquè comparteix amb el PP el model social, el model de la privatització de l’espai públic i dels serveis, com s’ha demostrat a Castelldefels i amb els pressupostos de la Generalitat. Però no defallim, seguirem treballant i compromesos en construir un estat propi per sortir de la crisi global i de la crisi de l’espoli fiscal!
Som-hi! la llibertat nacional i social ens espera!

(Article publicat diari delta de Castelldefels Febre)

divendres, de febrer 17, 2012

Cursa d'Espolla i temps d'entrenament.


Dissabte 12 a ultima hora decideixo apuntar-me a la cursa d'Espolla, una cursa de muntanya de 15km per la zona de l'Empordà. Com el temps marcava fort vent els Pirineus i temperatures molt baixes vaig decidir anar a fer-la. Tot i acumular tres curses en tres cap de setmana. Aixi cap a Espolla. Arribo el petit poble i fa molt de fred!, recollida de dorsal, foto a la font del poble congelada i cap a la furgo a espera l'hora de sortida. Prop de 115 corredors i corredores. Sortim i els primer trams per pista ens fan molt ràpid, la cursa te pinta de molt ràpida, així que intento no pedra el ritma, pistes i corriols que anem convinant i els quilometres van passant. Fins i tot un parell de baixades prou boniques de corriols per gaudir tot que en algun tram em trobo amb algun tap de gent que no em deixar anar ràpid. Bones vistes de l'Empordà i de la serra de les Alberes i també amb el mar de fons. Els últims quilometres em falta espurna per no deixar escapar el grup que persegueixo, però al final arribo força sencer i content del temps marcat. Ràpidament cap a la furgo i cap a casa. Una cursa més, la propera el 26 de Març a Miravet.

Plaça del Poble
Les Alberes i zona de la cursa.

I temps d'entrenament: 

Tornat a estar enganxat això de córrer per la muntanya, acumulant quilometres pel Garraf i amb la llista de curses al cap. Això si aquest any el gran objectiu és intentar el proper 16 i 17 de juny la marxa d'ultraresistencia de l'Emmona 106km amb 8300m de desnivell positius... amb menys de 36 hores com pujar el Everets amb desnivell!
Molt motivat per fer-la i amb moltes ganes d'acabar-la. El seu circuit es espectacular sortida des de Sant Joan de les Abadesses per anar fins el puig estela, baixar a Pardines, i pujar cap el Cerveri, Balandrau, baixar a coma de Vaca anar cap el Bestiments i fer tot la cresta, pic de l'infern i fins el coll del noucreus per baixar a Nuria i enfilar-se el Puigmal (sostre de al cursa) baixar cap a Planoles i anar fins a Ribes de Freser per la serra del Montgrony i des de Ribes enfilarem el camí del Taga fins el cim per tornar a Sant Joan.... ufff cada dia que penso tinc més ganes...

Així que amb molts quilometres pel Garraf, curses i marxes per fer!!

Delta des del Castell d'Eramprunyar.

Les Agulles i Morella.
Garraf vermell.

dimecres, de febrer 15, 2012

i on és ara el soroll?

Fa temps que dono voltes i el temps posa cada cosa a el seu lloc. Enredarà queda els temps que no deixaves de donar explicacions pels pactes, de intentar eliminar el soroll i les cortines de fum que des de molts sectors es feien creixa. D'enumera mil cops les diferencies que hi ha entre ERC i CIU, camins, eixos... Però ara lluny d'aquell soroll, em pregunto on son ara totes aquelles persones, totes aquelles campanyes de "acoso y derivo" contra la "dignitat del país" que era pactar amb PSC. I ara que? on es el soroll quan CIU salta a les mans del PP i dia rere dia sumen més passos enredarà a la transició nacional i la transformen en transició nacionalitzadora espanyola. On son les critiques del "patriotes" convergents que ens cridaven botiflers i que de cap de setmana criden independència? On son quan Mas i Duran setmana rera setmana voten del braça del PP tant a Catalunya com l'estat espanyol. I sense cap mena de vergonya segueix empobrint a les classes populars, segueix retallant els serveis bàsics i donant suport a la reforma laboral del PP....

Doncs companys i companyes, jo si que veig diferencies, jo si que crec en esquerres i dretes, en transicions nacionals o independència, entre espoli fiscal o pacte, entre que espanya ens roba i el cafè per tothom, en el peix el cove o plantar-se o ser súbdits d'un regne o ciutadans lliures de la nostre pròpia nació, Però tot i els vents, que aquest cop venen de casa nostre, no escolto la resposta dins d'ell, no escolto el soroll de tertulians, diaris, televisions, patriotes... d'aquesta política que empobreix a la societat catalana, que ha posat preu el país i dia rera dia ens fan menys nació. Tot plegat posar de manifest que CIU no son cap salvadors de la pàtria, que de patriotes poc, ja ni patriotes de cartera. Això si, seguim immersors en aquell país de botigues, en aquell país de no toquis res que no s'espatlli...

I ara es l'hora!

Però com sempre la societat civil caminant per davant i es on hi ha la força, qui pot ara fer-nos créixer, qui pot arrossegar els polítics cap a seguir els passos d'Escocia. no pot ser que quan més independentistes hi ha el pais no siguem capaços d'anar-hi! Els moviments en l'entorn de l'Assemblea Nacional de Catalunya son esperançadors, el creixement de l'independentisme es fa somiar que anem amb la direcció bona i que la majoria silenciada o orfe cada dia es més majoria i que no s'ha resignat a tenir referents polítics. un fet que segueix demostra'n la distancia entre parlaments i assemblees, entre els polítics i la societat civil que s'organitzar per anar molt més lluny i amb més valentia! optimista perquè a cada revolt que fem, un revolt menys!

divendres, de febrer 10, 2012

I la justícia segueix amb la mateixa olor.

Aquest dies i els que vindran tindrem els mitjans i l'exercit de progressistes i fins i tot algun indignat, indignats encara més per la "injustícia" que per ell és la sentencia contra el Garzon. Per mi tot plegat és teatre (Dolent) d'aquesta espanya dual que no tant en el fons és la mateix. El Sr. Garzon tasta la seva pròpia medecina, aquella que va fer servir contra els independentistes Catalans el 1992 o la seva caça de bruixes contra l'esquerra abertzale i el seu entorn. Tasta la justícia que ell ha fet servir, aquella amb olor a naftalina i camisa blava.
I clar a l'escenari es ple de molts cridant justícia, aquells mateixos que només crida'n justícia quan la causa es en benefici d'ells i que no els vàrem sentir en els temps dels tribunals constitucionals contra l'estatut, o amb els casos de Tortures, o demanat l'anul·lació dels judicis del franquisme, els mateixos que també aplaudien l'homenatge a Fraga...
I tornarem a veure com aquesta justícia penja dels fils del poder, tornar mostra el seu color blau i les seves fletxes i aquesta justícia justifiqui els crims del franquisme amb la seva negativa a jutjar els crims del Franquisme, els crims de la dictadura! I no oblidem el que passara amb el cas de Palma arena...

I el final la pregunta que cal que ens fem és si realment vivim en una democràcia o els ciutadans som ciutadans lliures. Una societat on existeixi igualtat entre tots i on la justícia  sigui lliure i sense olors

dimarts, de febrer 07, 2012

Amb el fred siberià, que millor que muntanya i de nit!

Arribada
I dissabte una nova cursa i aquest cop nocturna! 22km i 1000 de desnivell per les muntanyes Gironines, per la zona del Rocacorba. Tenia moltes ganes de córrer per la nit, és una disciplina dins de les curses de muntanya que m'he agrada molt ja que comportar anar ràpid, per la muntanya amb la llum del frontal i la lluna. Amb les previsions (alarmistes) de neu i fred, l'estat del circuit era una incògnita. Però quan arribo a Canet d'Adri, un petit poble vora a Girona, de la neu cap senyal, això si, un fred... ufff que impressionant... JA havia après la llisor de la cursa del cap de setmana passat, així que portava un motxilla amb tot el necessari per no passar fred!
Arribo i a la recollida de Dorsal em trobo amb el Josue, la seva parella i un amic seu. Un company de feina de les èpoques glorioses de Tecni-Sabadell i Budima! Un company amb que hem compartit moltes hores de feina i algunes més de córrer per les muntanyes, tot i que ell com sempre molt i molt fort!
Cap a la furgo amb el dorsal i malles llargues, samarreta interior, samarreta tècnica i fins i tot començo a escalfar amb el paravents, gorro, buff i guants. Escalfament, deixo paravents el cotxe i cap a la sortida amb el frontal! la cursa surt ràpida, per pistes, que puja amb alguna petita baixada, pero en general els primers 6km molts ràpids per pistes que guanyen desnivell. Arribem a una masia on hi ha públic i enfilem ja per un corriol la pujada a Rocacorba, el camí es un bon corriol que no puja massa i que permet córrer molt, aquí ja veig que al final patirem. el corriol cada cop puja més i alternem el caminar amb el córrer i poc a poc guanyem alçada amb unes vistes impressionants del pobles que tenim sota els peus amb un cel net. El fred no es nota per tant i fins i tot a cops sobra alguna peça de roba.
Arribo dalt del rocacorba amb 1:04:00 decidit a llaçarme cap baix a recuperar temps, però aquí veig que la baixada es pista i més + pista algun trams de corriol tècnic molt maco per la neu on em permet avançar, però aviat tornem a la pista, de baixada però pista que tot i voler córrer veig que em falta gas per anar més ràpid. Arribo a la masia de pujada i queden 5km que es fan un pel llargs per mi. però arribo molt content a meta! amb 2:16:26h sencer. Aqui trobo el Josue que ha arribat 6 minuts per davant meu i la seva companya que ha fet segona a la cursa de 11km.

Una bona cursa, per l'organització, l'entorn, tot i que per mi, li falta una mica més de muntanya, més de corriols, més trams tècnics.. però el que queda clar que el que més falta son quilometres a les meves cames! Aixi no es faran tant llargues les pistes!

La propera final de febre cap a Miravet!

 Sortida!

Amb el Josue a l'Arribada

dijous, de febrer 02, 2012

Mitja de Vilamaniscle: Neu, Fred i pluja!

I tornada a les curses de muntanya! després de les curses de l'any passat amb bones sensacions, aquest any començo més aviat que mai a posar-me els pantalons curts (gran equivocació del passat diumenge) per arreplegar quilòmetres per poder fer els objectius d'aquest any. Així que diumenge cap a Vilamaniscle, un poble a pocs quilometres de Figueres. El temps, de bon matí, ja marcava que ens mullaríem. Arribar al pavelló, recollir el dorsal, saludar els companys de batalles de sempre i fins i tot retrobo a una companya del Centre excursionista de Castelldefels i cap el cotxe a fer temps i descansar fins l'hora de sortida. Decideixo anar amb pantalons curts i al final agafo el windstopper ja que les condicions són un pel "xtrem". Sortim amb 30 minuts de retard ja que l'organització tenia problemes per arribar als punts més alts per les condicions meteorològiques...
Sortim uns 60 corredors i corredores amb una pluja fina i cap amunt, primer per pistes, després per un corriol brut que ens esgarrapa ja les cames! i tornem a la pista i en aquest tram comença la nevada. Baixem per la pista i enfilem uns corriols ja en plena nevada que deixa el paisatge ben blanc. Anem pujant i amb aquelles condicions meteorològiques poc mires el ritme. El teu estat físic més les condicions del terreny no et fan anar al 100%. Arribem a 550m d'alçada amb 3 dits de neu i amb un cotxe de l'organització que han decidit retallar el recorregut i fer-nos baixar... aquí ja el vent fa que faci encara més fred! i comenci a notar les cames com una pedra... baixo el més ràpid possible, tornem a pujar i seguim per pistes i corriols cap al poble, els trams finals ja sense neu, però amb la pluja fina, fins la meta. Al final 16km i uns 730m de desnivell positiu... Això si, la cursa amb les condicions meteorològiques més adverses que he fet mai... tot i que aquest dissabte (en mig d'aquesta onada de fred) tinc cursa Nocturna a Rocacorba! aquest cop no em deixaré les malles tèrmiques, ni el buff, ni el gorro....