dijous, de desembre 27, 2012

Ferrata Olmo-Urquizo

De camí a Viella ens aturem al Congost de Mont-rebei per fer la ferrata Olmo-Urquizo. Aparquem a l’aparcament de la Pertusa i a seguir les marques de GR que són les mateixes que les del camí del congost de Mont-rebei. Arribem al desviament del camí de la ferrata. Hi ha un cartell d’acer amb el nom de la ferrata i les marques, un punt blanc amb un punt vermell a dins. Haurem de seguir aquestes marques rodones durant tot l’itinerari, tant de pujada com de baixada.

Primer és un bon tram de camí pel mig del bosc que ens porta fins a l’inici del primer tram de ferrata, un petit tram d’una cadena i després ja els primers esglaons i cables. Seguim pels camins i per alguns trams equipats amb cordes per la feixa del ciclista que ens porta fins el tram més espectacular de la ferrata, que es divideix en dos trams, el primer que supera per uns esglaons de colors una cascada sense aigua, tot i que amb algun tram mullat i el segon que supera una placa vertical que ens porta dalt de tot de la paret de la cascada. Aquí finalitza la ferrata, els trams equipats. Nosaltres seguim pel barranc fins arribar al peu del castell de Sant Llorenç. Abans de pujar a peu fins al castell, descobrim que en les últimes parets del riu hi ha dos trams nous (que no son tant nous, però que jo desconeixia) de dos noves ferrates. El primer és un segon tram de la Olmo-Urquizo que supera desploms i plaques amb cadenes i escales. Nosaltres no acabem de veure clar aquest segon tram i com que davant nostre hi ha una cordada que es prenen el seu temps per fer-lo decidim pujar a peu pel camí. Al costat d’aquest segon tram (Catalogat de MD segons he vist a la ressenya) es troba una de les ferrates més dures de Catalunya la “Feliz Navidad” a la web dels equipadors Jombigwall es pot trobar la ressenya. Des del peu de la ferrata es veu que no pinta per “mortals” i a peu de via ja diu que la seva dificultat és d’ED (Extremadament Difícil)

Tenim poc temps així que deixem per una altra visita fer aquest segon tram. Ens enfilem pel camí cap al castell i resseguint els punts blancs i vermells baixem pel camí que porta fins a l’antic refugi de Mas Carlets. Amb una bonica vista de tot el congost de Mont-rebei i els Pirineus darrera la porta que formen les dues parets. Baixem fins el refugi, veiem que en aquests moments sembla que estan treballant per tornar a posar-ho en funcionament. Parem, mengem alguna cosa i cap al cotxe pel GR. Una bona ferrata que es pot combinar amb moltes altres que hi ha per la zona, com les que es troben a la paret de la l’Ermita de la Pertusa.






divendres, de desembre 21, 2012

Neorural i camí del 2013

Diumenge vaig fer l'última cursa de l'any, la primera edició de la cursa de Muntanya de Sta Mª de Martorelles "la Neorural", una cursa de 23.8km i 2700m acumulats. Un pujar i baixar sense parar que feia la cursa dura i dura i sense gaires trams de treva. Gran cursa en mig de la serra de Marina i que sembla impossible a només 20 minuts de Barcelona. A la sortida saludo alguns corredors amics i trobo al Josue, antic company de feina que està fet un toro! Parlem, escalfem i sense més cap a la sortida. El Josue em comenta que en pocs metres de la sortida comencen els corriols i que ens posem davant de tot per evitar els primers taps a la primera pujada.

Com sempre sortida a tota llet, primers metres pel poble, pista i primer corriol. Anem pujant i veig que vaig bé, a un bon ritme. Des de la primera pujada tot el circuit és un seguit de pujar i baixar sense treva. corriols tècnics de baixada que deixo anar gas a fons i alguns trams de pista. Hi ha poc temps per descansar, amunt i avall tota l'estona, des de bon començament aguanto dins d'un grup de corredors que en els trams més plans i pujades em treuen alguns metres però que en les baixades els atrapo. Així és fins al quilòmetre 16.5 més o menys que és el 3r avituallament. Des d'aquest avituallament falten dues grans pujades, la primera només sortir de l'avituallament i que vaig fent a bon ritme. Sempre havia tingut problemes a les pujades, tot i no pujar al ritme que voldria, ja no vaig tant ofegat. Arribo a la baixada i baixo ràpid com sempre i de sobte, en un revolt, em faig una rebrincada al turmell d'aquelles que fan mal! Suposo que el cansament fa acte de presència i també anar tant ràpid. Fa mal i per un moment sembla que no podré seguir, però poc a poc baixo el ritme, fins i tot camino en algun tram i poc a poc tinc la sensació que puc seguir. Arribo al final de la baixada i comença una pista de pujada que faig corrents, una tram de pista que empalma amb la última gran pujada que és un mur! Des de baix s'escolta la bocina i tambors de la "festa que els Team Koala's" estan muntant a l'avituallament! els crits d'ànims fan que pujar no sigui tant dur. Arribo a l'avituallament, aigua, menjar i fins i tot faig un glop a una birra i segueixo amb el darrer tram de pujada fins al castell i d'aquí a baix a tot drap per un corriol molt tècnic que m'ajuda a recuperar temps. El turmell em fa mal, però em deixa seguir. Arribo a la pista i toca córrer i córrer, els últims 4 km cal que les cames apretin per no perdre massa temps. Entrem al Poble per la part de dalt i fem l'última baixada fins a la meta! Després de 2:38:55h. En un primer moment semblava que turmell em donaria molta més guerra, tot i estar molt inflat no sembla que passi d'una forta rebrincada.


Sortida del 3er avituallament 16,5km

 
Meta
Aquesta ha estat l'última cursa de la temporada 2013, una temporada on m'he trobat amb molt bones sensacions en la majoria de curses i he gaudit molt. Molts bons moments en totes elles. Comprovar que tenir un pla d'entrenament (aquesta temporada de sessions de gimnàs) dona els seus fruits. Un temporada on he tornat a gaudir al 100% a les curses i a mirar dia si i dia també el calendari per poder trobar un forat per sortir a córrer i a descobrir una nova cursa. Temporada on la majoria de les curses han sigut noves per mi.

Quin fred a la Xtrem-Vilamaniscle, tornar a córrer (massa per mi) de nit a Rocacorba, Sol i fred a Espolla, retrobar la duresa de les curses dures de les terres d'Ebre a la Cameta Coixa, tornar a la Vall del Congost, córrer a la muntanya russa de Sanaüja, tornar a patir la duresa de la Marxa dels Matxos, enamorar-me del cap de creus amb el seu Trail, Compartir les pluja, quilòmetres i pedregades amb la Marta a la Travessa del Montseny, córrer prop de casa a la cursa de la Roca Negra de Sant Boi i tornar a recórrer parets i indrets que havia recorregut en dies d'escalada pel Montroig però aquest cop a tot drap al Trail Montroig, patir massa, massa i massa al Cap de Rec, tornar-me Raier per un dia amb l'Espardenyada. tornar a atacar el Castell de Burriac de nit. retrobar-me amb la nova Taga2040 tenint a la memòria l'Esteve. Descobrir les crestes, corriols i la duresa de Tivissa. Arribar a meta i trobar-me el 14è de la classificació al final de la Marxa de les Bonesvalls. Baixar de 5h a la Marató de muntanya de Sant Llorenç Savall amb alguns moments crítics. Tastar la ratafia de la cursa de la Ratafia, córrer ràpid i per asfalt a Castelldefels amb la pujada al Castell i descobrir la duresa de la serra de la Marina amb la Neorural. Un any amb moltes imatges i amb moltes ganes de seguir gaudint de la muntanya i els corriols, de les baixades a gas a fons i de no patir massa a les pujades!

La temporada amb dades: 
21 Curses (20 de Muntanya + 1 Asfalt) 
km en cursa: 578,17 
Desnivell Positiu: 29.972m 
Desnivell Negatiu 30.167m 

Tornem el dia 13 de Gener.... a la Cursa dels cinc cims a Corbera!

dimecres, de desembre 19, 2012

#PacteDeLaLlibertat


Qui ens diria que som on som. Qui fa uns anys hagués pensat que el procés d'alliberació nacional estigues en el punt de no retorn, amb un govern i un parlament que inicien el camí cap a la llibertat. Crec que la situació actual avala molt les estratègies seguides fins ara, però sobretot cal tenir clar el paper clau de la ciutadania que el dia 11 de setembre va fer un salt de vertigen per posar a la majoria de partits polítics en la situació actual i que va dibuixar un full de ruta clar cap a la llibertat.
I ara, ja hi som, ja som dins d'un procés que no és cap tria de camins, no estem en un encreuament on ens cal triar si cap aquí o cap allà. Som en el camí cap a fer un Referèndum per la llibertat nacional del país. Des d'ahir tinc un sensació estranya, hem posat data el somni, hem posat data allò que tant cops hem escrit a les parets i que hem penjat en cartells, ponts i tot tipus de suports.
Però estar clar que la feina que es gira ara és encara molt més gran, és encara molt més dura. Però estic segur que si som capaços de seguir aguantant el fil que ens uneix a tots i totes, serà possible. Que si som capaços de mira endavant i deixar-nos de mirar enredarà i els costats, serem capaços de fer-ho real. No deixem que les sigles no ens deixin veure el camí i no deixem de perdre de vista aquell full de ruta que una majoria social demana.
Tot plegat, sense oblidar el dia a dia, no oblidem la gent, no volem deixar ningú pel camí i volem construir un nou país per tothom, si per tothom. No ens deixem contaminar pel soroll, per les contaminacions, pels diaris, poder i polítics que els seus únics arguments son la por. Tenim els arguments, tenim un país, tenim la gent, tenim les idees i solucions, tenim les eines, tenim l'il·lusió i l'empenta, el seny i la rauxa! Tenim, com deien aquells, un poble en moviment!

Camí de la llibertat, construïm un país per tothom just i lliure!

diumenge, de desembre 16, 2012

Ferrata Agulles Rodones.

Diumenge 9/12 cap a la Ferrata de les Agulles Rodones. Feia un mes que la Marta havia comprat l'equip per fer ferrates: dissipador i casc! Així que ja era l'hora d'estrenar-lo. Fent voltes per Internet i amb l'ajuda de la memòria, ens trobem amb la ressenya de les Agulles Rodones, prop de Calella i en el marc d'aquell paratge tant bonic que últimament visitem molt, la serra de l'Ardeny. Aquesta ferrata ja l'havia fet fa una pila d'anys i algun cop havia sentit que estava tancada. Així que després de la informació trobada per Internet, decidim anar cap a Solius.

Arribem a l'aparcament de la ferrata, un aparcament que està al costat de la masia de Can Llauradó. Arribem des de Santa Cristina d'Aro per la carretera que porta a Solius i que cal abandonar davant del Mas Pla agafant la pista que ens porta fins a Can Llauradó. Ja des de l'aparcament i a peu seguim per la pista, passem pel menhir de Can Llauradó i seguim les marques de PR fins que arribem a un desviament de camins on hi ha la riera. Des d'aquí travessem la riera i seguim ja les indicacions de la ferrata i les marques blaves que són les que ens porten fins al peu de la via. Ens equipem a peu de ferrata i cap a dalt. La ferrata comença amb un tram desplomat que ja ens posa les piles i que és una mica la tònica de tota aquesta ferrata, ponts, zones de desploms i ràpels. Anem ràpids i a un bon ritme, tot i que hem començat tard, decidim fer tot el primer gran tram. Arribem al primer ràpel, però com que no portem la ressenya ens emboliquem i baixem masses metres fins a empalmar en mig d'un tram de ferrata que no sabem d'on ve. Així que fem reunió com podem i seguim per la ferrata en direcció ascendent. És el tram més desplomat que fem i que ens porta fins el segon ràpel i baixem fins als trams de ponts, ponts entre arbres i tornem a enfilar-nos per una agulla i un tram de paret que ens porta fins un altre ràpel que dóna accés fins a la tirolina que no fem, ja que no tenim material per fer-la. Pugem fins al final de l'agulla, ja caminant, i decidim que per avui ja en tenim prou amb aquest primer tram que vam fer en 2h. Mengem alguna cosa i cap a baix pel camí de la ferrata per anar a fer una volta fins la riera i la pista de tornada.

Una ferrata dura i llarga que aviat tornarem a fer per poder acabar els dos trams que ens faltaven. Ferrata dura però divertida, ideal per un dia amb Sol d'hivern. De baixada aprofitem i recollim coses per fer el pessebre!





















dissabte, de desembre 15, 2012

Diada Castellera de Festa Major d'Hivern.

Som una de les colles que més allarga la temporada ja que tenim, en la primera setmana de desembre, l'actuació a casa nostra de la Festa Major d'Hivern. Portàvem molts assajos amb molta feina, amb moltes ganes de fer-ho molt bé. Sempre és especial aquesta actuació per ser l'última de la temporada i voler sempre portar els millors castells. Així que havíem treballat per poder dur el 3 i 4 de set, i fins i tot havíem fet algun assaig de 5. Els assajos havien anat prou bé, tots menys el de l'últim dimecres que les coses no va anar massa bé. Però teníem moltes ganes de tornar a fer el 4d7 i recuperar el 3d7. Així que després del cercavila i els pilars d'entrada i sortida de la Verge anem cap a davant de l'ajuntament. Actuem amb els amics de Begues i ens acompanyen també els castellers de Viladecans i gent de diverses colles, com Rubí, bordegassos...
Comencem amb els pilars de benvinguda de les colles i després muntem la pinya del 4d7, la mida és prou bona i tirem amunt, el castell va bé, es col·loquen dosos però l'aixecadora a l'entrada de dosos decideix baixar i desmuntem el castell, hi tornem, ja que tenim moltes ganes i la seguretat que el volem fer. Muntem pinya i tornem a la feina, aquest segon quatre d'inici no té la mida correcta i poc a poc es deforma i el decidim desmuntar. El quatre es resisteix però no volem deixar de provar el tres ja que en els assajos havia anat molt i molt bé. Muntem pinya, segons amunt i amb bona mida el castell es comporta igual que els assajos, però amb l'aixecador a l'alçada de quarts li cau la faixa s'embolica i baixem. Crec que el 3d7 el teníem per descarregar i segur que el primer 4d7 també hagués estat descarregat... però així són els castells i així és la canalla! Però el que queda clar és que aquest any hem arribat amb molt bona forma a la festa major d'hivern! Com que la diada ja era prou lenta, decidim anar pel 5d6 que tot i no tenir unes mides gaires ortodoxes el descarreguem, el 3r de la temporada de 4 cops que l'hem portat a plaça i el primer que faig jo de segon. Després, com a últim castell decidim fer un 2d6 per finalitzar la diada, un 2d6 que és el setè de la temporada i el vuitè consecutiu que fem des de la festa major de hivern de l'any passat que el tornàvem a descarregar. Fem pilars al balcó on puja tota la canalla i cap al local, amb un sensació estranya de saber que podem, que els tenim però que avui no ens han sortit, potser si haguéssim tingut una diada més una setmana després haguessin arribat el fruits.
Però també contents que com a reserva dels castells de set hem fet castells de gamma alta de sis amb prou solvència i que acabem una temporada que és exitosa a nivell dels nostres números, que hem guanyat la batalla de tenir prou canalla per poder descarregar castells a les places i que hem descarregat 28 castells que comparat amb el 2008 (7) 2009 (9) 2010(5) i 2011(10) és una gran evolució. Només hem caigut un cop després de carregar un 3d6 i hem fet 6x4d6 4x3d6 4x4d6a 3x3d6a 3x5d6 7x2d6 2xP5 carregats i vàrem descarregar un 4d7. A més a més hem fet tres intents desmuntats de 4d7 i un id de 3d7 amb els 88 pilars descarregats de quatre! Tot i els ànims de després de l'actuació, crec que hem d'estar orgullosos de la feina feta, dels resultats i d'haver millorat molt tècnicament tant en els troncs com en les pinyes. Hem millorat en molts aspectes que segur que ens ajudaran a recollir fruits en el futur, en les properes temporades. Hem de créixer i hem de consolidar la feina per seguir amunt!
 Però un any per recordar, per recordar molts moments, les cares de la colla el 8/07/2012 quan descarregàvem un altre cop el 4d7 i la plaça esclatava d'alegria o quan a Vilafranca amb poquíssimes camises descarregàvem tres castells amb l'ajuda de les colles de castellers de Solsona i jove de Vilafranca. Em quedo amb els dos 4d6nets que hem descarregat als assajos i amb al feina dura de tots els divendres i dimarts, a més a més de les llargues estones a casa, a la feina, al volant on dibuixava els propers castells que després discutíem a les reunions de tècnica.

 La propera temporada 2013 encara pinta molt més groc que aquesta! Segur!

5d6
id3d7
P4 Balco
2d6 
id3d7 
2d6
5d6
id4d7
P4 Cercavila
P4 Cercavila
Foto de familia amb el CRUC, Castellers de Viladecans, Begue, Rubi...

divendres, de desembre 14, 2012

Sant Llorenç de munt, Hospital de la Sang.

Divendres 7 cap a Sant Llorenç de munt. Buscàvem alguna excursió propera per fer al matí. Així que buscant dins de la CPU recordo totes aquelles excursions per Sant Llorenç de Munt buscant l'Hospital de la Sang i com que fa temps que no trepitgem aquella part de Sant Llorenç de Munt decidim que pot ser una bona alternativa per un matí assolellat però fred. Arribem a l'aparcament de l'Alzina del Salari, deixem el cotxe i enfilem pels carrers de la pre-urbanització fins arribar al coll de les tres creus. No portem mapa, ni de paper, ni digital, així que tirant de memòria i intuïció. Deixem el GR i agafem el camí del mig, el que va direcció Montserrat. Contemplem tota la vessant nord de Montserrat, el Paller de Tot l'any... Tot i que fa Sol l'ambient és fred i pel camí anem trobant llocs amb glaç i gebre. Seguim per sota de les cingleres i passem per la cova de la porquera per després anar fins la balma de la Font de Sa Pola. Sempre intentant seguir el camí principal que en direcció nord-oest ressegueix els cingles. Passem pel coll de la tanca i després visitem la petita balma/cova del racó gran que està prop del camí. Després d'una bona estona el camí desemboca en una pista forestal i en poc de 200m, en un revolt tancat a la dreta, trobem unes indicacions de color Blau amb una "H" que haurem de seguir fins arribar a l'Hospital.
L'Hospital de la Sang és un cova/balma natural que sembla que es va fer servir durant la guerra dels Carlins (+info) un curiós indret molt ben amagat on a més de la gran balma hi ha un cova de prop de 150m. Després de la visita a l'Hospital de la Sang retornem fins la pista pel mateix camí. Un cop a la pista la seguim en la mateixa direcció que portàvem per fer un circuit circular, així que resseguim la pista buscant el camí que baixa directament a l'aparcament de l'Alzina del Salari. Primer seguim la pista fins una antiga masia i veiem que ens hem passat el camí de baixada, reculem fins trobar les indicacions que ens diuen que som al coll de boix i que ens havíem saltat i baixem pel camí dels graons de Mura. I avall que el camí fa baixada fins l'aparcament.

Un bona matinal, curta amb molts indrets per descobrir, unes grans vistes de Montserrat.

Coll de les tres creus



Cova de la porquera

Cova reco gros

Hospital de la Sang