Sortim de Sant Joan i anem fent per les pistes i corriols, un Camí que va pujant poc a poc i s'enfila fins la collada de can camps d'aquí ja enfilem la pista que ens porta el desviament de la gran pujada cap el puig estela... aquí la pujada no dona treva i poc a poc anem pujant... el Cèsar ja començar a pensar-se això de fer la cursa... aquesta pujada te dos trams diferenciats, el primer molt vertical i en algun tram amb ajuda de les mans i desprès un rampa de vacàs fins el cim... i quan tot sembla que ja esta fet veiem el Taga el final de la serra Cavallera... foto el cim del puig estela i conversa amb un grup de corredors que també entrenant la cursa.
Baixada cap a la portella... Aquí decidim que millor agafar ja el camí de retorn i per coma de l'olla i a baix per aquell tobogan de herba! entrem el bosc i la sorpresa.. tot el camí enfangat fins els tomells, fang i fang i relliscada, relliscada no es pot córrer tot i que es force divertit, si segueix plovent tot aquest vespres aquest tram serà molt divertit...
i un cop a la collada de can camps ja cap a Sant Joan, ens retem les cames el riu i cap a casa del Xori, rebentats...
Ara ja nomes queda un setmana i retrobar-nos amb aquesta bonica cursa, cursa que va ser el meu primer repte en muntanya i des d'aquell dia a plogut molt i també m'he adonat que córrer per la muntanya és molt més que un esport...
Deixo els detalls per la crònica del Cèsar en el bloc dels "team bichovoladores"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada