divendres, de juliol 31, 2009

Tancant carpetes (III)

El dimarts era el dia de descans, de canviar de vall, per anar cap a la vall de viados, per fer des d'alla el Gran Bachimala i el Posets des del refugi de Viados. Així que no no sonar el despertador i després de prop de 10h de dormir m'aixeco... dutxa i esmorzar avanç de marxar cap a viados.

Pel camí m'aturo al poble d'Aínsa, sempre havia passat de llarg per aquest poble, però avui decideixo aturar-me a fer una volta pels seus carrers, fer alguna que alte compre. Descobreixo un bonic poble dalt del turo entre els dos rius, amb unes vistes impressionats els Pirineus des del seu castell (el que queda) i des del poble fotografio un gran colònia de voltors que sobrevolant el poble i els seus voltants.

Segueixo el camí cap Viados. Arribo cap a les 13:30h a l'aparcament de ref. de viados i com el temps es estable, fa un bon dia i tinc encara moltes hores de llum i em trobo molt be i he fet bondat 24h... decideixo sortir cap el cim, faig la motxilla amb el material per si es fa fosc i roba d'abric (per si les mosques) i cap a dalt. Un camí com el de l'Alba, pujada i pujada en els seus primers 500m desnivell per després anar fent per dalt de una carena arrodonida que ens porta al "collado de la señal de viados". Des d'aquí agafo el camí que vorella tota la vessant sud-oest del Gran Bachimala fins a trobar la carena que un altre cop sense treva, en porta a la cresta cimera que sense dificultats però aèria em dur fins el cim del Gran Bachimala amb els seus 3177m en prop de 2:35h i 1550m de desnivell. Mirador impressionant de els grans macisos del Pirineu, encara amb moltes hores de llum descanso el cim una bona estona i després de les fotos cap a baix pel camí de baixada.

Camí que esdevé l'ultim d'aquest dies per les muntanyes deixant encara la carpeta del Posets per una altre intent, com moltes altres que restant obertes, però ara ben ordenades...

Sempre he dit i manifestat que el mon aniria millor si tots i totes dediquem més temps o algun moment a l'any a caminar per la natura, a estar en silenci o em companyia y contemplar tot allò que ens envolta per un instants, lluny del dia a dia... segur que tot aniria millor...

Ara aquest dies a casa, amb moltes ganes de muntanya... però també amb moltes ganes de festa major del poble, setmanes d'anar amunt i avall per l'assaig del Gar i Got, Castells...

Aínsa

Carrerons a Aínsa.

Aínsa

Aínsa

Gran Bachimala 3177m (esquerra) i la punta Sabre 3123m (dreta)

Tram cap a la carena.

Vistes del Posets, amb el seu petit glacial...

Gran fita amb el cim el fons.

Ultims trams de la cresta.

Ultims trams de la cresta amb la lluna de companya (es veu poc pero hi es a la dreta)

Primer pla cresta fins la punta del Sabre, el fons Posets.

Vistes cap a Ordesa.

Primer pla cresta fins la punta del Sabre, el fons Posets.

Primer pla, macís del Perdiguero i el fons macís de Aneto-Maladeta.

Crestes.

Cim del Gran Bachimala 3177m

Cim del Gran Bachimala 3177m

Tram de cresta

Colors del Pirineu al cap vespre...

dijous, de juliol 30, 2009

Tancant carpetes (II)

Tornar a sonar el despertador, son quarts de vuit, avui cap un cim que va ser dels primers que vaig intentar. Quan era Pioner de l'A.E Joan Ballester varem fer un campament d'estiu a cavall entre la Vall d'Aran i el macís de l'aneto-Maladeta. Com a preparació per pujar a l'Aneto, varem fer dos cims, el Pic de Paderna i també volíem fer el pic de l'Alba, però l'inexperiència ens va fer pujar la tuca blanca de Paderna, això si, nomes varem arribar el Nico i jo aquest cim.

Així que uns quants anys desprès... tornava a intentar el Pic de l'Alba i aquest cop des de l'aparcament des banys de Benasc. Un recorregut curt però amb prop de 1500m de desnivell positiu. Agafo el camí del GR i en poc més de 200m, el trencall cap a l'Alba. Un camí que puja sense treva pel costat d'un barranc. Ràpidament agafa alçada fins el turonet de l'Alba un petit descans i a seguir amunt i amunt.

Un camí que ressegueix uns bonics racons i on, aquest cop si, puc fotografia moltes Marmotes, fins i tot sembla que alguna volguí posar per mi... segueixo el camí marcat amb punts blaus i les corresponents fites, camí marcat tot i que no trobo ningú, això si, tinc una parella de francesos que em trepitjant els talons...
Arribo amb poc temps el forat de l'alba, un indret on l'aigua de l'ibon de l'Alba desapareix entre la roca i torna a sortir 500m més avall a la font de l'Alba, curiós fenomen, un embut natural. Des de l'ibon el camí és poc marcat, tot i que amb atenció es pot anar seguint les fites i algun que altre punt blau, això si, sense descans, puja i puja per prats inclinats i després per un gran pala de roques. El GPS em donar que no vaig pel camí del mapa alpina, tot i que el camí que faig segueix les marques.. (seria un bon treball, treballar recorrent els camins i marcar-los desprès els mapes... ofertes???)
I avui sembla que tinc prou sort i la meva sorpresa es trobar-me prop de la carenar, a uns 2800m de alçada una parella de perdius blanques. Mai havia vist cap d'aquest ocell que estan en situació delicada a les nostres muntanyes, tant de prop. Ràpidament intento canviar de l'objectiu i fer-li moltes fotos, però diguem que no soc en el millor lloc... en mig de un grimpada amb un bon estimball... així que les fotos no son de molt bona qualitat, però no podia deixar de penjar-les.
Ja en les rampes finals, nomes queda fer els últims passo de cresta fàcil fins el cim i arribar dalt de tot per contemplar un mar de núvols que hi ha a la vessant nord dels Pirineus, menjar alguna cosa, dir alguna que altra onomatopeia amb els francesos i cap a baixa pel mateix lloc de pujada...

Tarde de càmping, piscina, llibre i escriure amb una visita a Benasc per comprar unes coca-coles per acompanyar el sopar de pasta!!


Inici del camí, amb els punts blaus i grocs.

Camí de pujada amb el Barranc.

habitats de les Marmotes.

Marmota vigilant.

Marmota vigilant.

Ibon de l'Alba

Forat de l'Alba.


muralla amb la "brecha de Alba"

Perdiu Blanca.

Perdiu Blanca.

Últims trams de la cresta.

Des del cim amb vistes a tota la cresta amb el diete de alba, muela de alba, pico sayó..

Cim de l'alba 3107m

Vistes cap a la tuca blanca de paderna i el mar de núvols.

Mar de núvols.

Mar de núvols.

Mar de núvols.

Som molt petits... en aquesta immensitat.

Tram final de la cresta.

Cim de l'Alba

Cim del Gendarme de l'alba















Vida a la furgoneta...

i la lluna s'amaga darrere les muntanyes...

+ fotos a l'àlbum de picasa