diumenge, de març 29, 2009

Que la Crisis la paguin els Rics!

Dissabte cap a la mani convocada per la plataforma "que la crisis la paguin els rics" i secundada per un centenar de col·lectius, sindicats, organitzacions polítiques, etc..
El temps no acompanya, tot i això, hi ha force gent, tot i que no una massa de gent com la que caldria, això si, més que l'ultim a mani que vaig anar d'aquesta plataforma.
Peró segueixo tenim la sensació que aquesta crisis no comportara una canvi a fons del sistema i el capitalisme seguiré amb les seves continuades mutacions i això farà que seguin mantenint aquest sistema d'oprimits i explotades contra aquells que acumulant la riquesa. Tot i això, sempre hi ha un escletxa d'esperança si no defallim amb la nostre lluita i aconseguim cada dia ser uns quants més!


Bloc de l'Esquerra independentista.

Manifestació arribat a la Rambla.
Capçalera de la manifestació.
Bloc dels sindicats amb la CGT, intersindical-CSC, etc..
Acció davant de Foment del Treball. (taüts amb els drets que s'estan enterrant)

divendres, de març 27, 2009

Flors contra porras...

Ahir arribava a la plaça universitat i l'hora que buscava amb un amic que havia quedat, em vaig
trobar amb vells i bons amics i també visitants de la finestra...

La plaça poc a poc s'omplia de gent, hi havia molta, de la mateixa manera que també es veia molta policia per tots els carrers propers i tampoc podia faltar a la cita els secreters de torn a les cantonades de la plaça.

la mani comença a caminar, i poc a poc ens adonem que no anem cap el centre, anem trobant barreres de mossos que aturant el pas pels carrers que portant cap el centre, però la manifestació sense cap problema avança pels carrers de Barcelona... ahir el vespre una massa de gent pacifica prenia els carrers de Barcelona.

Tothom esta content de l' èxit de la mani, però crec que em deixat escapar una oportunitat de mostra amb més contundència que estem a les portes d'un problema social important, que hi ha un generació de joves, la seva majoria, que no veuen clar el seu futur i que començar a haver un descontentament, que creix i fàcilment, amb el sistema polític i econòmic que ens governa... tot i que per mi la mani no va ser un èxit el 100% crec que si que va ser un gra de sorra important que va molt més enllà de Bolonya... perquè ahir no nomes sortíem el carrer per pla Bolonya...

Tornat ahir, ells no van tenir la foto que buscaven, aquella dels "violents" "okupes", que s'enfronta-van a la policia, ahir va quedar demostrar qui és qui genera la violència i practica el terrorisme d'estat... ahir d'encaputxats, amb armes, amb escuts, cascos, etc... nomes hi havia uns...





dijous, de març 26, 2009

No era això (II) "Reflexions.."

A voltes, quan parlo amb els companys, amics i saludats de temes de política, sempre solem ser la diada on van a parar tots els dards els cops aquells que hem decidit militar i treballar des de la política institucional per canviar les coses. Som els culpable de tot, de tots els mals... i fins i tot dels dels nostres companys temporals de viatja.
El que si esta clar, es que el meu compromís, el meu treball sempre va amb la linear de la transformació del model de societat, econòmic i polític actual que no comparteixo. Ocupar el poder, per ocupar el poder no es la meva manera d'entendre la política, ni la meva finalitat, fins i tot no ho és pactar amb aquells que la seva estratègia sigui la de ocupar per que manin ells i no aquells però que tot segueixi igual... això si amb una capa de pintura ben verda i vermella.

Aquesta primera reflexió la faig, la faig per que el proper dijous aniré a manifestar-me amb els estudiants, els ciutadans, amb la gent que sortir el carrer per mostra el rebuig a la reprensió policia desmesurada i inacceptable que han portat a terme el cos dels mossos d'esquadra en aquest últims dies. No entra en el meu cap que dins del model de societat i de país que vull i pel qual treballo i estic compromès existeixin comportaments reprensió, violents,etc.. dels cosso policials . No ho acceptava avanç, no segueixo fent ara i no ho faré mai. El terrorisme d'estat és inacceptable, vingui del estat que vingui.

I ja no vull entrar a valorar que hagués passat si el conseller d'interior fos d'ERC... crec que estarien demanar la supressió de les competències en seguretat... expulsar ERC del govern, que ERC es immadura, i no ser quantes coses més... però esta clar que quan les coses es fan malament des de l'eco dels socialistes aquí no dimiteix ningú, aquí no hi han responsabilitats...

Això si, animo a tothom a anar a la manifestació i dir prou a la repressió policial!


i dissabte 28 a 17:30 de març tots i totes a la mani... estem vivint un Març calent, tan pel temps com per que sembla que cada cop s'he alçant més punys a l'aire!

dissabte, de març 21, 2009

Tornem a posar-nos el fulard...

Avui excursió de la unitat de Pioners de l'A.E Gripamons. El "comando d'antic" ens havíem compromès a ajudar-los, a portar-los a la muntanya i poc a poc anar aportant el nostre granet de sorra per poder contribuir en la nostre mesura en el retorn de l'escoltisme a Castelldefels.
Així que avui amb 8 Pioners i 3 Caps i 3 antics... ens em anat a fer una de les clàssiques... Castelldefels - Castell d'Eremprunyar. Sortim des del Castell, obrim el mapa i comencem... Pel camí anem descobrint el Garraf, les seves plantes, animals, els seus camins, els seus colors,etc... a l'hora que compartim viatja amb aquest nois i noies que poc a poc, crec que van encenen la flama de l'escoltisme dins seu... I com si tornes uns quants anys enrere tot tornar a ser com sempre, arribar el castell, descoberta, dinar i una activitat per prepara el projecte dels pioners per aquests campaments de primavera que aniran participara a la Murga un projecte d'Escoltes Catalans. I ara a casa, amb bones sensacions, de haver retrobat un part important de la meva vida. D'haver compartit part d'un viatja amb un nois i noies amb ganes, compromís i il·lusió per escapar-se d'allà on la societat vol portar els joves, de revelar-se i no voler deixar-se endur per la massa...
Molta sort! i ja sabeu que Sempre apunt! per fer-vos un cop de ma!

Descobrint...

Cel i Castell el fons.

Descoberta del Castell.

Pioners!

A l'Ermita.

En plena activitat.

La unitat de Pioners i els "Antics"

Avui ja sabran com fer anar el mapa ;)

dijous, de març 19, 2009

No era aixo...



Ho sento, però no em puc estar d'escriure i plasmar la meva indignació per l'actitud dels mossos ahir, tant al matí com al vespre... lluny del que seria una actitud d'un cos de policia democràtic i més propera a aquell de la nit franquista o els mateixos que han substituït....
No entraré a valorar Bolonya i fins i tot estic allunyat de les protestes dels estudiants i les seves demandes... Però no és acceptable i és totalment rebutjable l'actitud dels mossos d'esquadra. No va ser un desallotjament, sino la utilització de la violència gratuïtament... Violència d'estat contra una reivindicació pacifica, les imatges i els vídeos parlant per si sols.
Tot plegat em recorda temps passats on les esquerres ens posàvem les mans al cap i demanàvem la dimissió de la delegada del govern. Encara recordo les rodes de premsa dels partits després de l'actuació policial en les manifestacions contra la Europa del Capital... i més concretament la del Sr. Herrera .. i ara tot es repeteix o fins i tot les fan més grosses i tothom callat... La policia segueix torturant, reprimint i s'allunya de qualsevol model "democràtic" de policia... i està clar que si els mossos el que estan fent és actuar d'esquenes al conseller, aquí hi ha molts responsables, (cap de l'operatiu, caps, etc...) que haurien de ser destituïts si realment això fos una democràcia... i si no és així el Sr. Saura hauria de fer un pensament...
Tota la meva solidaritat amb els ferits i aquells que han patit agressions, aquells que han patit el terrorisme d'estat. A mi no em trobaran defensant allò indefensable... ni em quedaré callat... que ara i sempre la violència d'estat, la violència gratuïta i desmesurada no haurien de formar part de cap eina d'un país democràtic i socialment just.

dimecres, de març 18, 2009

Matins...

Ahir el mati, vaig decidir anar a estirar les cames. Aquesta nova situació em permet escapar-me pels voltants de casa... La meva sorpresa es que ahir em vaig trobar més gent que mai pels camins del Garraf... unes 8 persones amb BTT i uns quants caminants... Tot i així una bona volta, Castelldefels cap a la Morella, cim de les Agudes i cap a la clota i baixar pel camí del castellers de l'Eremprunyar...
Ahir tb vaig descobrir que des de fa uns mesos han tornat a emetre en directe des del niu de les àligues cuabarrades del parc natural del Garraf... ja han posat dos ous..

Vista Panoramica des del la basse dels pla de les dues basses.
Flors el pla de les basses.
Fites.
Garraf i les seves formes.
Fent Camí cap a les Agudes.
Les formes que donant nom al cim de les Agudes.
No vaig poder atrapar cap papallons, en el moment que pitjava el boto de la camara, elles batien les ales...
Treballant...

dimarts, de març 17, 2009

La crisi en la pròpia pell...

A voltes parlem des d'un punt de vista allunyat de les problemàtiques o ens fem un idees sobre un tema després de llegir, escoltar, etc... i fins i tot molts cops juguem a posar-nos en el lloc d'aquells que tenen les problemàtiques i opinem i donem els nostres punts de vista i solucions...
Està clar que la crisi la patim tots i totes, alguns amb més grau i d'altres en menys, però tots i totes o la gran majoria som potencialment víctimes del sistema polític - econòmic que en aquests moments ens està ofegant.

El passat dijous, la meva empresa ens comunicava als 5 treballadors que en una setmana signaríem el nostre acomiadament. L'empresa segueix amb els 4 socis, però l'única mesura que hi ha per conservar l'empresa és acomiadar els seus treballadors i superar aquesta crisis com puguin. No estem parlant de cap fàbrica ni de cap gran empresa... però sí d'un sector de petites empreses que es dediquen al disseny de màquines lligades a l'automoció i que degut a la crisi que afecta el sector de l'automòbil ho estem passant molt malament... Massa cops es parla de SEAT o NISSAN, etc... pero hi molta, moltíssima gent que depèn d'aquesta gran empresa de capital estranger que els seus centres de decisió estan lluny i només miren on portar la producció per seguir amb els seus beneficis, sense mirar el cost social que això comporta...

Ara, després de 10 anys de treballar, em sento estrany i una mica descol·locat... Però sobretot impotent i defraudat amb aquesta globalitat que cada dia ens porta cap a una situació insostenible, ja els que em coneixeu sabeu que el meu discurs no és fruit de la situació actual, mai he comprès com pot ser que siguem esclaus del capital, que abaixem el cap i seguim caminant tot i tenir el precipici, sempre, tot i els bons temps que he tingut a la meva feina, sempre he estat allà quan els companys i companyes de lluita em demanen solidaritat.... Ara sóc part d'aquesta massa que cada dia és més gran d'aturats i aturades amb ganes de treballar...
i encara em sento més defraudat i emprenyat amb la classe política, amb aquells que ens han de fer sortir del pou i que s'omplen la boca parlant de potenciar al país una política de centres d'investigació, de producte de valor afegit, de conservar els centres de disseny, investigació i desenvolupament, etc... i les úniques mesures que prenen és ajudar aquells que ens han ofegat, i encara em fa més mal quan tot plegat ho diuen partits que s'anomenen d'esquerres...

Amb aquesta crisi es demostra que tenim un teixit productiu massa lligat a les inversions estrangeres, que seguim sent un país de serveis, de mà d'obra barata i poca cosa més. Que no som competitius dins del mercat global i que això de la globalització del comerç i del capital és un gran engany del capital que els ha esclatat a les mans. Perquè pel camí de la globalització s'han deixat el fet de globalitzar els drets dels treballadors i treballadores, el seu benestar, la construcció de l'estat del benestar, etc...

I tot això només acaba de començar, però qui té assegurada la cadira i el menjar està incapacitat per solucionar la problemàtica de la ciutadania. I la nostra classe política ho està, i segueix anant a dormir amb tota la tranquil·litat del món, perquè això no va amb ells, perquè la gran majoria viu allunyada de la realitat social del país. Viu en el seu món...

I seguiran esperant fins que algun dia la gran majoria comencem a passar gana i decidim que fins aquí hem arribat. Perquè ja triguem a reivindicar els nostres drets... però seguim immersos i encadenats al capital, els bancs i caixes... Però espero que aviat comencem a trencar les cadenes i ens plantem i diguem que ja n'hi ha prou que siguem sent els mateixos els que acabem pagant els plats dels sopars suculents que tenen banquers, polítics i els grans empresaris!

dissabte, de març 14, 2009

i avui delta del llobregat...

Avui sortida el costat de casa... feia temps que no visitava la reserva natural del delta del Llobregat. Com sempre vaig visitar el Remolar-filipinas.
Avui feia un bon dia, càlid i tranquil... d'ocells i aus poquetes... però diverses.
Aquí us deixo amb algunes de les fotos i el que crec que son, tot i que hi ha un que espero que algú ens comenti quina especie és...
I ja sabeu, els que sou d'aquí aprop, amb un cop de cotxe es descobreix un indret el costat de l'aeroport que sembla mentida les aus encara faci parada en aquest indret. Raó que encara reforçar més la raó que teníem els que defensàvem i lluitàvem per salvar aquest espai...




?


Bernat Pescaire

Encara falta una mica de nitidesa.. però crec que això ja es qüestió de una bona lent...

dimarts, de març 10, 2009

Nova campanya dels grocs!

Jo sóc dels Grocs, i tu?

És divendres. Són les nou del vespre. Agafo la camisa i la faixa. El meu marit i els meus fills agafen la camisa i la faixa. Sortim. Avui és dia d’assaig.
Arribem al local, saludem i ens posem les faixes. Els nois es descalcen.
Arriba més gent. Homes, dones, nois, noies, nens, nenes. Alguns es col·loquen les faixes, d’altres, a més, es descalcen. I d’altres s’ho miren i peten la xerrada.
Arriba la tècnica: el cap de colla, el segon cap de colla, el cap de pinyes i els caps de canalla.
Comença l’assaig. Nois i noies i nens i nenes practiquen pilars a la paret. El cap de colla prova troncs per un futur castell de set i crida tothom a fer pinya. Es fan proves per aixecar un castell exclusivament de dones. S’assagen les pinyes. Es fa pujar la canalla. S’aixequen castells. De tant en tant n’hi ha un que cau, però ningú no es fa res. S’aixequen pilars. A la pinya, de vegades, es xerra massa, i el cap de colla demana silenci.
Acaba l’assaig. És tard i hi ha gana. El cap de colla ens recorda que el proper cap de setmana tenim sortida. Ens acomiadem i tornem cap a casa.
Estem desfets. Després de tota una setmana de feina i d’escola, d’encàrrecs i de futbol, de maldecaps i de mil històries, és divendres i nosaltres, per postres, hem tingut assaig de castells. Són les onze i no hem sopat. Escalfem unes pizzes i, mentre les devorem, comentem la jugada. Al meu marit li fa mal l’espatlla esquerra. El meu fill petit, que fa de “dosos”, està esgotat perquè ha hagut de pujar a tots els castells. El meu fill gran fa poc que assaja i, per poc que faci, acaba sempre cruixit. Jo he fet de baixos en el castell de dones i em sento tan xafada que hom diria que l’he aguantat jo tota sola, el castell.
La setmana vinent tenim sortida. Ho hem de dir a la família i als amics, a veure si aconseguim prou gent per fer pinya. I el proper divendres, uf!, l’assaig serà més llarg.
Ens mirem i somriem. Ens morim de ganes que arribi divendres! Perquè anirem al local i saludarem els amics i els preguntarem com els ha anat la setmana. Perquè plorarem de riure quan un dels castellers que hi ha a quarts, que sempre es descuida el cinturó, es quedi en calçotets quan pugi l’enxaneta. Perquè quan “fem pinya” comprendrem, millor que ningú, tot el sentit de l’expressió. Perquè organitzarem un sopar, o una festa, o una sortida, amb qualsevol excusa. Perquè ens emocionarem quan aconseguim aixecar aquell castell que tant ens costa. Perquè ens sentirem molt propers els uns dels altres. Perquè ens sentirem especials.
El meu marit, els meus fills i jo arribarem a casa esgotats, però satisfets, perquè haurem estat junts fent quelcom que ens agrada i que ens uneix.

I tu, vols ser dels Grocs?
http://castellerscastelldefels.blogspot.com/

dilluns, de març 09, 2009

Visita al Delta de l'Ebre

Diumenge, tot i que no sona el despertador... aviat soc esmorzant i decidint que faig. Així que com tinc ganes de fer fotos a bitxos, decideixo anar cap el Delta de l'Ebre. No he estat mai, tot i que sempre he sentit parlar molt be. Així que cap allà baixo. una mati amunt i avall per la zona sud de la delta, la punta de la banya, la tancada, l'illa de buda... realment em vaig gaudir molt de l'indret, per tornar amb més temps i passar un bon cap de setmana, que segur que hi han molts racons per descobrir i poder veure els arrossars amb aigua i creixent.