dimarts, d’octubre 28, 2008

Els grans debats d'aquest país....

Noticia d'última hora:
"una consellers d'ERC el govern de la Generalitat acaba de sortir del W.C i no a passat l'escombreta, tertulians a sou, opinadors, diaris, radiós, web's.... s'estan fent reso d'aquesta important noticia. L'oposició esta demanant el cap del conseller i els seus socis de govern estan preparant una campanya contra la crosta del W.C" Crec que aquesta noticia no s'escapa gaire de la realitat i pot ser comparable a la gran hipocresia que s'ha viscut amb el tema del cotxe oficial del Parlament. Que desprès de repassar el tema del cotxe s'ha entrat a valorar i jutjar si el Sr. Benach a de viure a Reus i treballar a Barcelona... estic pensant demanar-li el meus caps que em comprin una casa a Sabadell per no haver de fer els 120km diaris... es inadmissible haver-me de traslladar cada dia! això si, si el Sr. Benach es compres un pis a BCN i amb les seves despeses amb seguretat, etc... una altre portada i més carn per les aus carronyeres.... Com deia avui en Xavier Bosch a un article del diari avui "contra Esquerra tothom s'hi atreveix" per menystenir l'independentisme parlamentari... Totes aquestes polèmiques, no fa més que refermar-me que son els que molestem més, els que encara vivim amb les llums i els taquígrafs. Tothom vol intentar erosionar a ERC pel seu espai polític...
Segur que l'hem cagat (però hem passat l'escombreta, cosa que no han fet molts altres) però que algú m'anomeni algun polític de l'arc parlamentari català i ja no dic espanyol... que hagi demanat disculpes o dimitit assumint les seves responsabilitats pels seus errors (seguim sent humans no?)... a mi nomes em ve a la memòria consellers d'ERC i el president del parlament... No entraré a fer la llarga llista de malbaratament de fons que s'han fet històricament o els responsabilitats no admeses per bona part dels polítics del país, consellers... però si aquest son els grans debats i problemes del país anem be... El que tinc clar es que atacs com aquest, em reafirma'n que soc on haig d'estar i que seguim més vius tot i que hagi molts que ens volen veure lluny...

divendres, d’octubre 24, 2008

Revolta permanent (II) Refundem el capitalisme? és millor que ho dinamitem d'una vegada

L'economia no és el meu fort i menys encara fer grans debats i tesis de teoria política... Però si una cosa sempre he defensat es que el capitalisme es la part més salvatge del home, la part que funciona per sobre de la resta, perquè no es racional i esta totalment deshumanitzada... Es posa per davant els beneficis d'uns pocs per sobre dels altres. on preval tenir més que el veí que compartir, i es aquí on es demostra que els nostres "gens egoistes" guanyant la batalla... Ara es parlar de re-fundar el capitalisme, els poder econòmics i polítics ho tenen clar i res de res de canviar el sistema econòmic mundial, tot el contrari, el G-20 (o 21 si ZP el final aconsegueix anar, si no li recomano que compri un barri del cervesa i es presenti a la festa, a les pel·lícules sempre els acabant deixant entrar) nomes buscant blindar-ho, volen encara més blindar la seva riquesa, el seu poder, el seu control... si no perquè excloent la gran majoria del món?? com sempre uns quants decidiran per sobre de la majoria. Cada cop hi ha hi ha més persones el món que tenen dificultats, sense parlar d'aquella gran massa de gent oblidada el sud. I a l'hora de plantar alternatives, seguim creiem-nos que tots aquells que defensem un model diferent i confrontada l'actual models actuals econòmics i polítics son populistes, son dictadors, etc... i estem tenyits d'aquell antic roig que també va fracassar, curiosament, en una bona part per els mateixos "gens egoistes" pero com deia una cançor de Brams Cap mala pensada: 

"que si no han estat reeixits alguns intents vistos fins ara
no es pot dar tot per perdut que entre l'Stalin i "Otan-Sí"
bé hi deu haver un altre camí i és el que ara volem fer."

Crec que hem d'avançar en aquella tercera via, que parlava ja fa temps i que avui rellegia un paràgraf que torno a engantxar aqui:

"La il·lusió de l’obertura de un procés de transformació social adaptant el socialisme a les actuals demandes socials (llatinoamericà), ens ha de servir de exemplar per adonar-nos de tot el que ens envolta a les “societats desenvolupades i occidentals”. No hem de tenir por i enfrontar nous intents de canvis socials en les nostres societats, en el fons el que succeeix en aquest moments a llatinoamericà i el que cal fer aquí és el mateix: l’alliberament de les classes oprimides, dels pobres, dels camperols, el repartiment de riquesa, la defensa de la natura, la construcció d’una democràcia participativa i oberta, la construcció d’una societat justa i digna per tothom, en desenvolupament humà personal i col·lectiu. Construir un societat forta amb valors i cultura, construir dones i homes lliures... Tot això sembla una utopia, però a llatinoamericà caminen en aquest sentit tot i els entrebancs que existeixen i el pessimisme col·lectiu que impera la nostra societat globalitzada."

Però crec que la majoria no estan disposat a renunciar i guanyar la batalla els nostres "gens egoistes"... Tot i així en nego a renunciar a la utopia i seguirem treballant, pero no en la linea del G-20 perque no crec en cap re-fundació i si en la destrució del capitalisme com a primer pas per anar edevant!


dimecres, d’octubre 22, 2008

Entre Boires i el sol

El diumenge cap a Montserrat, com sempre el millor lloc per pedres i recarregar piles. Ostres aquestes roques sempre m'han tingut el cor robat... Aixi que decideixo anar a fer, com l'anomeno jo: "la vota a Sant jeroni" sortint de Santa cecilia, pujar per la canal de Sant Jeroni i baixar pel torrent del mig dia. El dia s'aixeca amb molta boira i gris, arribo a l'aparcament de santa cecilia i les puntes de les agulles i parets esta cobertes de boira. No trobo ningu per la canal de sant Jeroni, molta humitat i cada dia la canal esta més erosionada... un cop el dalt de tot de la canal i emvoltat de boira vaig cap el cim, amb el silenci de companyia. Cim i cap al torrent del mig dia, un camí agradable per la vassant sud ja amb el sol fent que escampi la boira... fins arribar el coll del mig dia i baixar fins el camí de l'arel per tornar a Santa cecilia... veien com el sector dels farers el sol ja ha fet que els farers encantats recuperesin la visió sobre la plana...
2:30h i 650m de desnivell positiu... una bona matinal entre sol i boires..





V 2.0 una finestra de bon temps 2008

Avui he redissenyat la finestra i començo amb aquesta "V2.0" una nova etapa que espero seguir compartint amb tots i totes. No deixare de seguir penjant fotos de monte, castells, reflexions, etc.. i mantenir viva la finestra, sense oblidar el passat (la gran raó de no hever volgut que desapareixes, tampoc ningu la volia fer desapareixa...) pero com deia en el post anterior, mirant el futur!
Aixi doncs, sense pedre més temps, ens posem a caminar...

Gràcies a tothom per ser-hi

dimarts, d’octubre 21, 2008

Camins...

Ser que pot ser un mica complicat, pero sempre he pensat que quan hi una cosa que s'acaba començar un altre, que si relment t'estimes a les persones que son el teu voltant has de compendre les seves decisions i desitjar-lis un bon camí i fugir d'egoismes... Desitjar la felicitat tot i que sigui luny de tu. 
Tambe crec que cal apendre del camí viscut, sigui bo, dolent o normal i és per aixo que tot i que hem decidit sortir de la tenda i agafar camins diferents no volia que la finestra que haviem obert es tanques... perque sempre es pot mirar enrerar per apendre, sense nostalgia, pero amb il·lusió....

Aixi que aquest dies espero fer alguns cambis a la finestra per donar el tret de soritda a la seva segona epoca, seguire escrivint de tot alló que em passa pel cap, de les meves excursions i escalades, de les meves descobertes i de la meva modesta visió del mon que ens ha tocat viure i com no del meu petit pais i els seus probelmes... i espero que amb la mateixa intensitat que ho faig jo i ho ha fet fins ara l'Eva segueixi col·laborant quan volgui i ho desitgi... poder perdi un gran part dels lectors i lectotres... pero aqui seguirem intentant canviar el món i lluitant dia a dia des d'aquest part de la trinxera...

Fins ara!

i com no podia ser d'un altre manera, hos deixo amb el grup de capçalera d'aquesta part de la finestra:



dilluns, d’octubre 20, 2008

Tot està per fer

A vegades les coses van com les esperem, a vegades no, i a vegades cal fer un cop de timó per retrobar el camí. Anava a escriure el bon camí, però em sembla que amb trobar un camí normalment és suficient. La gent com l'Esteve i jo que estimem i hem après tant a la muntanya ho sabem prou bé.

L'Esteve i jo hem hagut de fer aquest cop de timó, i per primer cop en molts anys, cap a bandes diferents.

Jo no sé si m'hi acabo de trobar bé, escrivint aquí, ara mateix. És per això que, ara per ara, m'acomiado d'aquest blog. L'Esteve té ganes de mantenir oberta la finestra, que és l'àlbum del que ens ha passat pel cap, del que hem viscut, viatjat, somiat i compartit amb vosaltres, amics i lectors, tot el temps des que vam obrir la finestra.

Quan dic que l'Esteve vol mantenir oberta la finestra, vull dir que hi continuarà publicant. L'animo a fer-ho, perquè en realitat (només cal mirar les estadístiques que no tenim fetes) és qui manté viu aquest blog i li dóna vida de veritat. Jo miraré de continuar escrivint en d'altres bandes, llegint i comentant aquí, perquè el que l'Esteve tingui a dir segur que serà, com sempre, font de polèmica, diversió i discussió. Impossiblement podria ser d'altra manera.

Com que Miquel Martí i Pol és, com va dir l'Esteve, el poeta de capçalera de la finestra, i com que (i això ho he après de l'Esteve) tot està per fer i tot és possible. Com que no trobo jo mateixa les paraules, com de costum, les manllevo.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol

divendres, d’octubre 17, 2008

No estat tot perdut....



... i fins i tot una
anxaneta ens ha promès
que ens baixarà la lluna...
... Aixi que jo vaig fent castells per si algun dia l'anxaneta ens baixa la lluna...



dimarts, d’octubre 14, 2008

Miquel, aquest llevant fa molt temps que dura

Si hi ha un llibre del que no em voldria desprendre per res del món, aquest és la Nova Antologia de Miquel Martí i Pol, a cura de Pere Farrés. Me'l vaig comprar un dia, ja fa molts anys, i mai l'he llegit sencer. Però cada vegada que l'he obert (i l'he obert moltes vegades), per atzar, perquè sí, m'hi he trobat alguna cosa que em revoltava. M'hi he trobat aquell poema que t'he enviat perquè no podia deixar de compartir-lo. M'hi he trobat una idea que no m'ha deixat seure tranquil·la en setmanes. 

Mentre l'Esteve fregeix patates, sec a terra, al mig del meu estudi, i passo fulls. Escena d'extranya quotidianitat. I avui, Martí i Pol, actual com sempre, parlava del món, del que em passa a mi per dintre, del que passa a fora de casa, del que no tenim i del que sí, del que dia rere dia em fa rebel.

ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye'ls, Miquel!-
només poden permetre's 
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa,
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant
fa molt temps que dura,
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
¿No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

Miquel Martí i Pol


Miquel, gràcies per les paraules justes, les que ens falten tan sovint.

diumenge, d’octubre 12, 2008

XIV Trobada de colles Castelleres del Baix Llobregat

Tercera sortida de la temporada.. Nervis... ja que en aquesta sortida era el moment per comprovar si havíem fet els deures i si el mateix temps haviem mantingut la motivació de la colla després de l'arrencada... 
Ens plantàvem a la XIV Trobada de Colles del Baix Llobregat amb 4 castells per dur a plaça, tot i que només teníem dues rondes. Després del pilar de 4 d'inici,  teníem clar que de sortida intentaríem descarregar el 4/6 amb l'agulla per deixar enrera l'intent (una mica caòtic) de l'última sortida. Perfecte! Un castell que portàvem treballat... i tot perfecte, ràpid, sense tremolors i molt net..
Després intentem la torre de 6... que varem desmuntar ja que l'acotxadora va tenir petits problemes, tot i que la torre la teníem molt bé... (jo pujava a nivell de terços... i vaig tornar a comprovar aquella sensació d'estar dalt d'un castell sense mans que t'aguanten...) i ja després en la ronda de repetició 3/6 descarregat... el segon de la temporada i el nostre castell estrella! i per acabar dos pilars de 4 de comiat!
Ara a treballar per la sortida del 9 de Novembre a L'H on esperem poder portar a plaça el 5/6...  i descarregar la 2/6.

Però per sobre de tot, el millor és tornar a vaure camises grogues a la Trobada de Colles del Baix, tornar a tenir la sensació que anem pel bon camí gràcies a la feina, la il·lusió, la passió i l'esforç de tota la colla, vells, antic, grans, joves, petits, etc....

Una altre cop Gràcies i enhorabona a tots i totes!

Pilar de 4 de entrada.

4/6a (d)

Sortida del tronc del 4/6a

Pilar del 4/6a.
intent de 2/6.

intent de 2/6.

intent de 2/6.

Segons del 3/6 (d)

3/6 (d)

3/6 (d)

Dos Pilars de 4 de comiat!

Dos Pilars de 4 de comiat!

dijous, d’octubre 09, 2008

Jordània

Acabo de tornar de Jordània. Hi he estat visitant un amic. Ell al seu blog s'ha dedicat a explicar tot el que vam fer. Jo, que encara tinc pendent d'escriure tantes coses de Senegal, no ho faré ara mateix, però sí que ho explicaré en imatges.





Potser durant el cap de setmana tinc temps de posar més fotos i alguna explicació. Però sí que comentaré que a part de les fotos i els indrets increïbles que hem visitat m'ho he passat estupendament amb un grup d'amics als que mica en mica vaig coneixent i que m'agraden cada dia més. Donar-vos les gràcies, gràcies de tot cor, nois, per haver-me permès i haver-me convençut d'afegir-me a aquesta aventura, per com m'heu cuidat i com m'heu mimat, com m'heu fet riure i tota la companyia que ens hem fet. I us ho dic en català per molestar, eh. ;) 

dilluns, d’octubre 06, 2008

Concurs de Tarragona: Reflexions i fotos…

El post anterior, l’Uri a obert el gran debat en el món casteller. La competitivitat portada el món casteller que te com a punt visible el concurs bianual de Tarragona. Primer de tot cal dir que el concurs neix el 1932 i amb diverses interrupcions i no es fins el 1980 que te la continuïtat actual. Aixa que podríem dir que sempre ha format part dels Castells i més en la seva època daurada, els anys 90 quan el món casteller experimenta una gran expansió. També, segons diuen els experts i gairebé tothom coincideix que la competitivitat es qui va fer néixer els Castells, ja que va fer convertir el Ball dels valencians en els actuals castellers. La competitivitat entre els diferents balls per alça les seves construcció més altes que la resta, va fer anar evolucionant el ball fins els actuals castells...

Tot i que amb el concurs es fa més evident aquest competitivitat entre colles, cada dissabte o diumenge existeix aquesta competitivitat, tant a nivell individual de les colles castellers com a nivell de les colles que celebrant diades a les places i viles. I per suposat entre les “Grans colles també existeix aquesta competitivitat” fins i tot entre en el joc les colles que decideixen no anar el concurs. És competèix per ser els primers en alçar castellers inèdits o portar a plaça el seu millor repertori i sortia de plaça com la colla que ha alçat millors castells...

Però aquesta combativitat per mi no és dolenta i fins i tot es una part molt important per la motivació de les colles, per fer créixer les colles i mantenir la cultura.... Creieu que ahir Vilafranca podria mobilitzar a mig poble sense aquest esperit? Qui diu Vilafranca diu qualsevol altre que ahir omplien autocars amb gent dels seus poble per anar el concurs a fer els millors Castells possibles.

Clar que el concurs es va una mica més al límit, però també depèn de la colla, (un exemple es l’actitud dels capgrossos de Mataró no arriscant en cap moment i això els va fer sortir de la plaça amb molt bona posició, grans castells i sense cap caiguda..). Això si, no hi ha més perill que en qualsevol diada, castellera. Recordo caigudes a places molt més series que les vistes ahir i colles anant el límit per les seves festes major i diades importants... i tampoc ens enganyem, nomes hi ha 2 o 3 colles que portant la calculadora a la ma durant el concurs… i poder ariscan massa.. i estar clar que tothom es conscient del que pot comportar una caiguda i dels danys que pot produir…Però tampoc caiguem al parany que els castells son molt perillosos i donem una imatge ireal.

De la mateixa manera que crec que hi ha comportaments que no s’haurien de portar a plaça i que poder potenciant una mala imatge i que el meu entendre estan lluny de l’esperit del concurs i del món casteller.. Com la mocadorada a la decisió de donar per carregat el 2/8 del Castellers de Vilafranca, les diferents xiulades entre les parts del públic i algunes colles, etc... 

Per mi la competitivitat és part també de la cultura, i crec que per la majoria de castellers es més un esperit de superació saludable que fa avançar els castells anys rera any...

Avui he rebut un correu de un bon amics i lector de la finestra, un dels punts verd de les fotos... i m'ha recomant llegir aquest article interasant d'un castellers dels minyons de Terressa.. molt interesant i que tambe pot fer comprendre tot una mica més...

Ep, aixo si espero trobar-vos a tots i totes el proper dissabte 11 de Octubre a les 17h a Sant Feliu del llobregat! on els castellers de Castelledefels intentarem seguir avançant en els nostre petits repte, Carregar tota la gama de 6 aquesta temporada!

2/8 (d) Xiquets de Tarragona.

4/9fa (d) Castellers de Vilafranca.

5/9f (intent) de la Jove de xiquets de Valls.

3/8 (d) Castellers de Barcelona.

Pinya del 3/9fm (d) dels Capgrosos deMataro.

3/9f (d) Capgrosos de Mataro.

Pont del 4/9fm (d) Capgrosos de Mataro.

P8fm (c) de la Vella dels Xiquets de valls.

P8fm (d) Castellers de Vilafranca.

Castellers de Vilafranca amb el P8fm (d) i la seva afició.

2/8f (d) Castellers de Barcelona.

3/9f (C) Castellers de Sants

3/9f (d) de la Jove de Xiquets de Tarragona. 

Intent de 2/8f dels Xicots de Vilafranca.

2/8 (c) dels Castellers de Vilafranca.

4/9 (c) Castellers de Vilafranca (impresionant, tot i la .... camara de TV3)

Celebració de 4/9 (c) dels Castellers de Vilafranca.

Pinya del 2/8f (d) Capgrosos de Mataro.

Pont del 4/8 (d) dels Castellers de Barcelona.

5/8 (d) Jove de Valls.

Les Fotos no son de gran qualitat... la remodelació de la plaça m'ha fet complicada la feina de reporter... (encara no ser prou per jugar amb aquestes diferents de llum)... pero espero que agradint i que transmetin les sensacions que es viuen en una plaça amb prop de 13.000 persones...

diumenge, d’octubre 05, 2008

Avui dia de colors, pero per sobre de tot de color Verd..

Avui, cap a la plaça de bous de Tarragona, com fa dos anys, torno el concurs una data marcada amb vermell i punts blancs el calendari. Aquest any em plena pasió intenra castellers per el moments que tornem a viure els castellers de Castelldefels... no hem podia pedre el concurs (el mudial Casteller) Pero avui no sortiem nosaltres a plaça... ho feien 18 colles... entre elles les millors del pais. Com en els ultims 4 concursus, els Castellers de Vilafranca han estat els gunyadors, els guanyadors merescuts amb una gran actuació! (Demà + fotos) Pero avui nomes volia escriure que ha estat un dia molt especial, on he compartit plaça amb moltes persones, amb molts colors i que una colla de persones,  ens han fet vibrar amb els castells. Un plaça entregada 
a la seves colles, a una cultura i el seu pais... i uns castellers que son un simbol de compromis, esforç, solidaritat i amistat...
Aquest son els colors del dia d'avui:



dijous, d’octubre 02, 2008

Que, el nou musical!

Molts de nosaltres, sempre ens queixem del fet de no poder viure plenament en català, que en molts ambits sempre es prioritzar el castellar per motius economics i politics...  En l'ambit del teatre musical, hi ha molt poca oferta en català i sempre m'he queixat que les grans producions, ja que aqui traduixan, perque collons no es fan directament en català? (un altre tema seria la covenencia de tradució o no, que soc de l'opinio que seria molt millor escoltar-los en versió orginal i subtitulada en Català)...

Des de fa dies que escoltava a la radió l'apsota que en Manu guix, Àngels Llacer i Alex Mañas havia portat a l'escena, un musical fet per ells, el text, la musica i lletre i que l'havien escrit amb la seva llengua... en Català... amb el titol de què!
Vaig sentir critiques de tot tipus, la majoria bones i tenia molta curiositat d'anar a veure aquest musical, cal reconeixar que ho feia per la curiositat de que fos en català i per donar suport a una iniciativa com aquesta... Te collons que siguem tant resistencialistes i trobem anormal un fet que en qualsevol pais seria la normalitat, Consumir cultura en el nostre propi idioma...
Aixi que dimarts, despres de tenir la sort que el programa del Món RAC1 em regales dues entrades per anar a una previa, vaig anar cap el teatre... 
2:30h despres del començament sortia del teatre amb un bon regust de boca, un interpretació bona amb uns actors que ho fan prou be, tocs d'humor, una musica molt potent, i un argument amb petites dosis de critica social i que penso que encara que no sigui molt (per mi es aqui la part més fluixa) et fa pensar... Estar clar que jo no soc entens en la materia, pero em va agrada molt. Ara espero que sigui tot un exit i que els grans distribuidors de cultura de mases s'adonin que en català tambe es pot fer grans musicals... un 10 per la gent del musical "què!" i tot el meu suport!