dijous, de juliol 31, 2008

Torna'm a dir que sí,

Torna’m a dir que sí, que sempre vindràs amb mi, que tens les mans i un somni immens per construir. Torna’m a dir que sí, que, que estàs al meu costat, que t’has afartat de mediocritat, que ho deixes tot i et passes al combat. Ja sé que m’ho has dit mil cops però ho voldria tornar a sentir.....
Mesclat "croniques colonials" 2008

Aquest dies estic una mica desconnectat de la vida política, una desconnexió volguda i també necessari despres d'aquest derrer temps. Ha arribat l'estiu, i tot que sembla que es prepara un agost i setembre mogut, ara mateix es moments de reflexió...

dimarts, de juliol 29, 2008

Amitges(III)

i ara les ultimes fotos del diumenge...
Regal de sortir d'hora cap el cim.
Bassiero i part de la seva cresta.

Cim del Pic d'Amitges 2848m
Flors el cim d'Amitges.
Turqueses a l'Estany gran d'Amitges.
Escalant la via visca la pepa 12 anys desprès.
Petits...
Equilibris sobre la pressa.
.... i cap a casa.

dilluns, de juliol 28, 2008

Amitges(II)

El pic inferior del portarró (esquerra) i el pic superior (dreta)
Pujada a peu de via.
Els escaladors/es i els espectadors/es
Raul el primer llarg..
Últims passo de la Canal del coll entre els portarrons.
Coll dels portarró.
El cim! del portarró inferior 2647m
Vistes de l'Estany de Sant Maurici
Pic del Portarró 2733m
Estany de la munyidera
Escalant a les parets dels estanys d'Amitges.
Rubens en un (V)
Aqui tots i totes!

Amitges en fotos(I)

De camí el refugi...
Les agulles d'Amitges donant la benvinguda...

Les Fotos de la nit... haure de fer moltesssssssss més probes...

Poder va ser el destí?

Poder va ser el destí? jo crec que no...
Doncs un cap de setmana on he desconnectat de tot allò que últimament tenia pel cap, amb un vells i grans amics i la companyia d'una colla de musics, amics del Raul, que m'han han fet passar un bon cap de setmana.
Tot va començar quan fa uns mesos, el Raul ens va enviar un correu electrònic per convidar-nos a passar el cap de setmana al "monte" i sense adonar-nos i mira que feia temps que no coincidim ens trobem els 4 "bichovoladores" al refugi d'Amitges amb els amics del Raul (Mireia, Eulàlia, Isaac, Miquel) l'Alba i la Irene.

Doncs un cap de setmana on he retrobat els meus amics i on he conegut d'altres, on he pujat a un parell de cims amb un desconeguts fins aquell moment, però que no ser pq sembla que els coneixia de fa temps.... On ens m'he posat els peus de gats per fer una parell de vies esportives i on ens hem banyat els estanys com la nostra mare ens va portar el mon, (espero que això no ho llegeixi cap responsable del parc ja que esta prohibit) on hem tornat a recordar les aventures de fa 12 anys en aquella vall quan m'enfilava amb companyia del Cèsar i el Raul a les agulles d'Amitges, on hem debatut si el destí esta escrit o no, hem intentat buscar el millor camí per canviar el món, a l'hora que també hem après escoltant, hem conegut xarrant de la vida, de la muntanya, l'escalda, la musica, etc... ens hem guanyat un sopar i he fet 175 fotos... que el vespres ordenaré i penjaré.
On m'he escapat per gaudit de la soledat de la muntanya a l'hora de retrobar-me be físicament per seguir somiant com deia el poeta, que tot és possible i que tot esta per fer, això si, sense que el nostre destí estigui escrit.

Així dons a seguir caminat!

dijous, de juliol 24, 2008

Oussouye

Avui escric des d'un lloc ben diferent. Sóc a Oussouye, i aquí la veritat és que no em puc queixar de l'amabilíssima cara senegalesa.

Estic a la missió piarista d'Oussouye. Al costat tinc un got del típic sabor de cafè soluble i llet en pols, ben fred i amb molt de sucre. Oussouye no es pot dir que sigui ric, però no té res a veure amb Velingara. Està molt més net, la gent està acostumada a veure blancs, et trobes catalans i cooperants a tot arreu. La gent va pel carrer amb banyador, hi ha terrasses per a prendre un refresc, està ple de palmeres i hi ha molts més bitxos, alguns enormes. He vist cargols que són com el meu puny. Ahir una mantis em va aterrar a l'espatlla i vaig fer un bot enorme i un crit, i les nenes senegaleses que estan a l'internat de la missió es van partir de riure. Després em vaig dutxar sota les estrelles amb l'aigua que un dels nens, sol·lícit, m'havia tret del pou.

Ahir, però, va ser un dia molt dur. Em vaig llevar a les 6 per marxar cap a Zinguinchor, on m'havia d'esperar el Theodore. Per primera vegada realment em disposava a viatjar sola, i em feia una mica de por. Ara, de la tornada, el que tinc és mandra.

Viatjar 250 km em va costar tot el dia, molts maldecaps i arribar caminant perquè un policia va decidir que el 7 places amb el que anavem no tenia les condicions adequades per circular. El cert és que no les tenia. Però el policia no va veure el 7 places amb el que vaig arribar a Zinguinchor. Diguem-ne que per funcionar pitjor només se li podien treure les rodes.

L'arribada a Zinguinchor tota sola va ser una mica desesperant. L'estació d'autobusos és un bullici de mosques, brutícia i molta gent que espera recollir una moneda per portar-te l'equipatge, aconseguir-te un taxi o indicar-te qualsevol cosa. Has de barallar-te amb un negre de dos metres per la teva motxilla, i si ell la posa al portaequipatges del taxi, treure-la i tornar-la a posar tu. Cal regatejar el preu del taxi, el preu de la motxilla, el preu de tot. És exasperant.

Quan per fi vaig ser a Zinguinchor, al bar que el Theo m'havia indicat, em vaig prendre una cervesa de mig litre tot esperant-lo. Amb una cervesa tot es veu més clar. Després tots dos vam tornar cap a l'estació i vam prendre un altre 7 places cap a Oussouye. Amb la pertinent negociació, clar, amb parades al mig del camí perquè un dels passatgers va pensar que estaria bé comprar peix al riu Casamance, en fi, aquí cada cosa que passa atura tota activitat.

És una mica desesperant, però cal adaptar-se i armar-se de paciència. Ja sabeu que això em costa, però faig el que puc.

Demà anirem cap a Kaolak i d'allà cap a Karang i Sokone. Després cap a Thies i Dakar. M'esperen 10 dies de paciència, o sigui que allà vaig.

Ah, i avui a les 6 anem a veure el Rei d'Oussouye! Qui m'ho havia de dir que pendria te amb la reialesa. Bueno, algú m'ho va dir. A tu salud, ya te lo dije.

Us trobo molt a faltar.

Esteve, quines fotos més brutals que has fet, tio. Te'n recordes del post de "Reptes"? Crec que es pot dir que aquest repte l'has superat. Mil petons, amor.

Concurs fotografic, divertit i creatiu...

Des de que em vaig comprar la nova maquina de fotografia, he anat visitant i em vaig registrar el fòrum de Canonistes, el fòrum dels amants de les maquines Canon en el qual s'aprèn molt, hi ha moltes idees, t'ajuden amb qualsevol problema, mercat de segona ma, trobades, concursos, etc.. i periòdicament es convoca un Gymkhana, aquest cop la IX i que consisteix que el guanyador de l'anterior proposa 15 temes per fotografiar i en el plaç de una setmana aquest cop Del 15 al 23 de Juliol has de fer les 15 fotos.... Aquest cop era el primer que participava i nomes hem arribat a 12... així que no poc participar en els premis, però m'agrada molt l'idea de voltar per caçar els 15 temes, aquí os deixo amb els 12 temes i les fotos:

1-Mundo de la música
Gralla


2-Tinta

Sin tinta


3-En Transporte público


4-Autorretrato
Des de dos angulos.


5-Roto
Árbol


6-Espejos
Espejos naturales distorsionados


7-Cigarros
No Gracias!


8-Cadenas
Cadena de tracion


9-Locura
Locura Urbanistica


10-Surrealista

11-Erótico


12-Noche
Noche en el patio interior


13-En la playa
Casitas en la playa


14-Fotografía a un palmo del suelo
A un palmo del puente


15-Invisible (se aceptan fotomontajes)

dimarts, de juliol 22, 2008

Vall de Boi (II) Punta Lequeutre per la Vall de Llobriqueto

Doncs seguin amb el fil de l'anterior post, decideixo passar la nit a l'aparcament de Caldes de Boí, per l'endemà sortir a les 6:00 per anar cap a la Punta Passet un "antic" 3003m que amb les ultima mesures va ser rebaixat 2998m, tot i que segueix considerat un dels 213 tres-mils que hi ha el Pirineu. Vaig triar pujar des de Caldes de Boí ja que era un vall que no coneixia.
Cap a les 2:30 em despertat una pedregada que en va tenir amb els ulls com taronges i cagat de por! creia que un d'aquells impactes trencarien el sostre de la furgoneta...
sona el despertador, miro per la finestra i tinc la sensació que esta tot tapat... i dono per acabada l'excursió abans de sortir del sac... cap a les 7:00 torno a mira i un cel blau.... salto del sac, esmorzo i cap a les 7:30 em poso a caminar.
de l'aparcament segueixes la carretera que puja a la presa i a l'alçada de la caseta dels forestals a ma esquerra hi ha un camí senyalitzat que marca els estanys de Gémena a 3h. un camí que puja i puja pel mig del bosc ple de fulles a terra i molt humit per la pluja del matí.
Un camí molt maco poc transitat, marcat amb "algunes" maques grogues, nomes vaig trobar una parella de francesos, el cap de 1 h ja soc el pla de la cabana, un indret també idíl·lic, amb cavalls pasturant i la font del Llobriqueto. d'aquí seguim els cartells de que marca'n els Estany el cap de 2h hores ja soc el primer estany. Aquí decideixo pujar a buscar la carena, primer per unes fites fins a un torrent i d'aquí pel dret fins la carena. La carena en el seu primer tram es arrodonida i poc a poc es fa estreta i amb algun paset que t'ajudes de les mans, però sense cap dificultat. a 2500m faig una parada per remullar-me amb un sol núvol que en deixa anar unes gotes, foto a l'únic company de pujada, un isard, un mica d'aigua i crosant de xocolata... L'ultim tram de l'aresta i ja sóc a la Punt Lequeutre 2945m amb prop de 3:30h des de Caldes de Boí. D'Aquí a la punta passet no hi han més de 100m... per una aresta filada. segueixo per l'aresta amb un pati espectacular, passos de (II) i quan vaig pel mig... Sorpresa! un talla d'uns 5m amb un baga per fer Rapel... m'ho miro, m'ho rumio, etc... tot i que sembla factible destrepar decideixo tornar per si desprès hi haguessin més sorpreses... Així que desfaig la part de l'aresta feta, foto el cim de la Punta Lequeutre i cap a vall pel mateix camí...
Excursió maca, solitària i en un paratge force salvatge, poder va faltar la cirera del pastis... però un altre raó per tornar i aquest cop amb la corda i l'arnes! El final l'excursió amb números 1500m de desnivell positiu, 6:45h cotxe-cotxe, 152 fotos i l'alegria de començar a deixar part, no del tot, les molèsties a la cama.
Primer tram del camí.
Pla de la Cabana, Font de Llobriqueto.
Els nuvuls que van refrescar la pujada.

Panoramica amb l'estany de gémena en primer pla i de dreta a esquerra:
Punta Lequeutre 2945-Pic d'Abellers-Pic de la Torreta 2962m-

Estany Gémena de baix.
Punta Lequeutre amb tota la carena.
Punta Alta i companyia.
L'isard i el tram final.
Cresta cap a la Punta Passet i el fons el Comaloforno 3029.
Cim de la Punta Lequeutre 2945m amb l'aneta el fons.
Cresta fins la Punta Passet....
Font de Llobriqueto

dilluns, de juliol 21, 2008

Vall de Boi (I)

Aquest cap de setmana vaig anar cap a la vall de Boi l'intenció divendres el vespre era pujar dissabte alguna muntanya prop de la presa de Cavallers i diumenge anar cap a la Punta passet des del Caldes de Boí.
Peró les ganes de dormirrrrr em van fer sortir despres de dinar... aixi que canvis de plans, i faria un excursió pels voltants de la pressa . Cap a les 16:30 arribava a Caldes de Boí per agafar la carretera que puja a la presa de Cavallers . Pero es veu que cavallers es la zona de moda i un forestal em diu que tot esta ple i que no es pot pujar per la multitud de cotxes... i que cap a les 18h obrirant, aixi que decideixo espera, visitan el pla de les ermites a Taüll... Volta per les ermites, algunes fotos i tornar intentar pujar a cavallers, aquest cop el forestal em deixa passar...
Aparco i vaig xino-xano fent la volta a la presa, tothom ja plega i jo vaig pujant, foto aqui, foto allà... i esperant tenir sort i fotografia les primeres marmotes de la temporada... i la sort de ser dels ultims a la vall i de saber on buscar, m'ajuda a fotografia una familia amb 4 o 5 petits que jugan sota la vigilancia dels grans...
Es comença a fer fosc i deixideixo anar baixant cap a la furgoneta per buscar un lloc per anar a dormir que demà vull matinar per poder anar cap a la Punta Passet, 1500m de desnivell per comprobar com va la meva recuperació....
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANTA MARIA DE TAÜLL
Presa de Cavallers.
Marieta.
Pont cap els Bessiberis a la Zona "donde peta el rio malo"
Marmota Adult vigilant el seus petits.
Marmota que en descubreix...
Marmota petita...
Pic de Comalesbienes.