divendres, de febrer 22, 2008

Ahir vaig veure la tele

Ahir vaig veure els dos darrers blocs del debat Solbes-Pizarro (abans no perquè feien Polònia!). Comentaré dues coses.

1- El debat era entre dos tios grisos, obscurs, que no miraven a la càmera, que manejaven fulls i bolígraf, a voltes sense alçar el cap, que no es miraven i que semblava que no s'escoltaven l'un a l'altre. Confiança zero. Com diria l'Esteve: a cap dels dos no el voldria a l'altra punta de la corda (d'escalada, s'entén).

2- Suposo que el fet que jo no sàpiga res d'economia entorpeix les meves possibilitats de seguir el debat, els arguments, la lògica dels raonaments que van esgrimir els dos tios grisos. Però jo diria que la majoria d'aquests raonaments van ser inconnexos, buits de contingut, quan no pamfletaris directament. Potser és la meva incapacitat de seguir els raonaments entorn els temes econòmics, però en alguns moments sembla que la gran dialèctica, ensenyar algun gràfic i mencionar els nacionalismes permeti anomenar debat a qualsevol cosa.

He dit dos, i en diré una tercera: va ser avorrit com una mala cosa. Ahir, un cop més, per fer-se una idea del què passa al país, era millor quedar-se a TV3 veient Polònia.

3 comentaris:

  1. Bueno, lo importante de estos debates no es qué es lo que dicen en ellos, sino qué es lo que se dice despues de ellos. Dudo mucho que nadie que lo viera consiguiera excitarse con la Macroeconomía que hablaron. Ni si quiera entenderla. Así que lo que nos queda es un PP diciendo que ha ganado él, un PSOE diciendo que han ganado ellos y una Antena 3 y una Onda Cero diciendo que Solbes le ha dado un rapapolvo a Pizarro de sientate y no te menees. ¡Qué dura es la vida del político!

    ¡Ah! ¿Acaso pretendías entretenerte? Cuando has visto a un economista, los has visto a todos. Yo voto porque en el debate del lunes salgan los guiñoles de Zapatero y Rajoy. Están muy trillados, y hacen siempre los mismos chistes. Como los de carne y hueso sólo que ahora vemos cláramente que hay alguien ahí que los maneja: los tramoyistas.

    ResponElimina
  2. jo també vaig fer com tu (després de polònia vaig posar antena 3).

    no em va interessar gens, perquè la qüestió era autoflorejar-se o matxacar-se, i a més amb dades econòmiques apuntades quan i com convé. un trunyo, vaja.

    l'únic que em va semblar interessant és que al pizarro li espetéssin a la cara que la bonança econòmica de la legislatura pp va ser deguda a una situació donada (exterior sobretot) immillorable. o altrament dit, que una colla de monos al govern també hagués obtingut creixement econòmic, en aquella època.

    ah! i referent a aquest comentari de Cuando has visto a un economista, los has visto a todos.. Parafrasejant a el situacionista, un cop has vist un polític els has vist tots. (ara picaré a l'Esteve)

    he creat un bucle! ;)

    per cert, no us sembla que el Pizarro s'assembla a en Corvax, el dolent de Big Muzzy?...

    ResponElimina
  3. Ep, amb l'Eva ja havien fet a la mitja part de polonia un vistazo els economistes.... la conseqüència va ser que jo vaig anar a dormir fins i tot avanç de que acabes polonia...
    jo començaré a desfer el bucle, ja que crec que no tots els economistes son iguals, mireu o escolteu el Sala Martí o l'Ureta i son força diferents que aquest dos d'ahir. A mi l'única sensació que trec és la de sempre. Quina diferencia hi havia entre un discurs i l'altre??? fins i tot crec que haurien de començar a replategar eliminar del PSOE tant La S de Socialista com l'O d'obrer...
    i que tots els polítics som iguals, es una afirmació que cada cop esta més estesa i crec que es injusta, però començo estar cansat de justificar...(sense anim de polemitzar amb ningú)

    ResponElimina