divendres, de febrer 29, 2008

Enciams a punt de lligar.

Avui ja fa dos mesos que varem trasplantar els els enciams. Així que la setmana vinent recomençarem a lligar-los per poder començar a fer amanides d'aquí a 15 dies.
També el planter en "probes" comença a donar alguns fruits. Peró degut a la manca de previsió de marcar que hi ha a cada apartat del planter, no ser que es el que començar a creixa....

Primers enciams que seran lligats aviat....

Maduixeres...

poc a poc...

dimecres, de febrer 27, 2008

300mm

Ara sí! Tenia ganes de tenir un objectiu per poder apropar-me una mica més i poder fer fotos de fauna. Però la pasta és la pasta i com mínim havia d'estalviar.... però resulta que un company de feina tenia un 70-300mm de la seva antiga càmera analògica i no tenia intenció de comprar-se una reflex, fins i tot acaba d'adquirir una digital compacta molt potent.

Així que a fer negocis i després de provar-la aquest cap de setmana a València he decidit comprar-li. No és un objectiu d'última generació i té els seus anys, però està molt ben cuidat, és un 300mm i marca original... i el preu està molt bé!

Així que aquí presento el nostre nou objectiu per poder fer fotos com les que fèiem de bitxos amb l'antiga càmera, fins i tot hem guanyat més objectiu ja que l'antiga compacte tenia un relació de 36-290mm!

Estiueig

"El resto de España desea que Catalunya deje la 'rauxa' -arrebato- y coja el 'seny' -cordura- de Pla", ha añadido Pizarro, que ha reclamado dejar atrás "esa Catalunya airada desafiante, que ve a todo el mundo como agresores, cuando todos queremos veranear aquí, que es el mejor sitio de España". (La Vanguardia, 26/02/08)

Això sí que és un argument de pes que reforça la idea que tots tenim de que Pizarro està molt interessat i amoïnat pel desenvolupament de Catalunya.

Bon vent i barca nova! Aquí no cal que hi vingui a fer aquests discursos, francament.

MANIFESTACIÓ PEL DRET A L'HABITATGE

Vine el dissabte 1 de març: MANIFESTACIÓ PEL DRET A L'HABITATGE a 45 ciutats de tot l'Estat espanyol a Barcelona a les 17h a plaça Catalunya.
Estar clar que amb el tema de l'habitatge si que es veritat que s'estan pixant a sobre (bancs, immobiliaries, governs, partits i petit especuladors, etc...) i ens diuen que plou!

Ens veiem!

dimarts, de febrer 26, 2008

30 segons menys....

Ahir varem rebre la visita a Castelldefels de Joan Tardà, el numero 2 de la llista per BCN al Congrés de l'Estat Espanyol. Va ser un acte senzill amb poca assistència, però un acte del qual vaig sortir més motivat del que vaig entrar. Una bona carregada de piles.

Després de l'acte varem anar a penjar pancartes amb dos companys del partit i per acabar el dia em vaig empassar l'última part del debat-monòlegs de ZP-Rajoy.
Està clar que aquestes no són les eleccions que més em motiven, però no podem deixar d'alçar el dit i seguir dient prou. Ja ho va dir Lluís Companys: "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres" i d'aquest nosaltres no anem sobrats. Hem de ser conscients del numero que significa aquest "nosaltres".

També soc conscient de que hi ha molts que han perdut la confiança en ERC, hi ha més d'un que s'apropa per la finestra i fa un cop d'ull, però és vital per l'independentisme, fins i tot per l'extraparlamentari, que ERC sigui forta a Madrid. Ni els vassalls d'ICVEUiA, ni els germans de sang del PSOE, ni aquells que ja van vendre Catalunya 8 anys són garantia per seguir obrint camí.

L'independentisme no pot tornar a les trinxeres ja que seria recular de les posicions d'on hem arribat. Segur que podríem estar en altres condicions, o haver-hi arribat d'altres maneres, però no és moment per abaixar el cap.

Ahir en Joan Tardà deia que érem un sol exercit, que la gent d'esquerra havien de fer tots els papers de l'auca, ja que al mateix temps que obrir l'escletxa anem a construir, a la rereguarda, un futur en llibertat i justícia social.

La reflexió del Joan em va fer pensar que te molta raó, no podem abandonar el combat, és el que voldrien molts. Segur que ens estem empassant molts gripaus, però estic convençut que estem avançant.

Hem de ser molts diputats i diputades independentistes a Madrid per poder marcar l'agenda, per poder defensar els interessos de Catalunya, el nou finançament que tanta falta ens fa i començar a preparar el camí per un futur referèndum d'autodeterminació.

Això ja no hi ha qui ho pari!

divendres, de febrer 22, 2008

Ahir vaig veure la tele

Ahir vaig veure els dos darrers blocs del debat Solbes-Pizarro (abans no perquè feien Polònia!). Comentaré dues coses.

1- El debat era entre dos tios grisos, obscurs, que no miraven a la càmera, que manejaven fulls i bolígraf, a voltes sense alçar el cap, que no es miraven i que semblava que no s'escoltaven l'un a l'altre. Confiança zero. Com diria l'Esteve: a cap dels dos no el voldria a l'altra punta de la corda (d'escalada, s'entén).

2- Suposo que el fet que jo no sàpiga res d'economia entorpeix les meves possibilitats de seguir el debat, els arguments, la lògica dels raonaments que van esgrimir els dos tios grisos. Però jo diria que la majoria d'aquests raonaments van ser inconnexos, buits de contingut, quan no pamfletaris directament. Potser és la meva incapacitat de seguir els raonaments entorn els temes econòmics, però en alguns moments sembla que la gran dialèctica, ensenyar algun gràfic i mencionar els nacionalismes permeti anomenar debat a qualsevol cosa.

He dit dos, i en diré una tercera: va ser avorrit com una mala cosa. Ahir, un cop més, per fer-se una idea del què passa al país, era millor quedar-se a TV3 veient Polònia.

dijous, de febrer 21, 2008

Catalunya no és Kosovo.

Primer de tot, m'agrada que els meus post almenys facin pensar i reflexionar algú. Hi ha cops que crec que ningú els llegeix,...jejeje. Així que torno amb la qüestió de la independència de Kosovo per respondre i ampliar el comentari d'el situacionista del post anterior.

Després dels aclariments, em sembla que veiem la situació des de dos òptiques diferents. Jo en cap moment estic comparant la situació de Kosovo i Catalunya. Cap nació sense estat d'Europa o del món és igual que cap altra, la situació d'Irlanda no és la mateixa que la d'Euskadi, la situació en el seu moment de Lituània, Estònia o Letònia no és la mateixa que la de Catalunya o la d'Eslovènia, Montenegro o Escòcia per dir algunes de les nacions sense estat que han estat lluitant o segueixen lluitant per esdevenir pobles lliures.
Tots els processos d'independència són diferents, això sí, crec que ens hem d'anar fixant en tots per anar aprenent i avançant.

Jo, en el cas de Kosovo, em fixo en com després d'aconseguir una majoria al parlament es declara la independència, fan servir el dret d'autodeterminació, el fet que els pobles tenim el dret de decidir el futur amb llibertat. Això és el que ha fet finalment Kosovo, el seu parlament escollit democràticament ha declarat la independència.

Està clar que no tothom els dóna recolzament gratuïtament i que segur que hi ha qui ho fa per motius estratègics i polítics. Però això no li treu legitimitat a la decisió d'un poble i els seus representants. Doncs per a mi és totalment democràtic com ho seria en el cas que Tarragona o la Cerdanya o fins i tot Sòria o Cadis proclamessin la seva independència.

En un societat lliure tots tenim el dret de decidir individualment o col·lectivament el nostre futur. Fins i tot jo segueixo apostant per construir un món sense fronteres on tothom sigui respectat, on els pobles, les seves cultures, la seva llengua no siguin perseguits, un món de pobles lliures que conviuen entre ells amb respecte i solidaritat, i crec que la independència és l'eina per arribar a construir un món millor. Però això ja donaria per parlar en un altre post.

Seguim amb la qüestió de les proclamacions d'independència per part dels territoris com Tarragona, Berga, etc... Si això passés dins d'un hipotètic (i esperem que algun dia real) estat republicà català, caldria reflexionar el per què de la decisió del col·lectiu de persones que ha decidit independitzar-se , què s'està fent malament en la continua construcció de la nació i caminar per donar les eines per construir un nació on totes les diversitats i tots els territoris que els conformen es sentin acollits, estimats i que tant la seva pròpia cultura o llengua, economia, solidaritat i desenvolupament social es correspongui amb el que ells aporten al Tot (com pot ser el cas de la Vall d'Aran). Que se sentin part d'un nació que no exclou, s'aprofita o espolia a ningú.

Segueixo pensant que no reconeixement de Kosovo per part d'Espanya es tàctic. Sempre han estat segurs, almenys en públic, que no guanyaríem cap referèndum d'autodeterminació. Així que no caldria tenir por, com no té por, sembla ser, França que també té independentistes al seu territori o Itàlia o el Regne Unit... Per això continuo pensant que es més un tacticisme, ja que és conscient que al final, Espanya es veurà obligada al reconeixement per no quedar-se sola.

Encara que si fos la por a les independències de les nacions sense estat que hi ha a la península ibèrica, voldria dir que cada dia estem més aprop, que cada dia som més!

Per una altra banda, veure banderes espanyoles a les manifestacions dels Serbis hauria de fer mal aquells que s'emboliquen amb ella, o poder es senten a gust? Però ZP no es pot permetre ara donar el vistiplau... perquè això seria crear una tensió contraria els seus interessos, que afavoriria el camp contrari i les coses ja estan prou ajustades per fer aventures.

El tema del reconeixement de Kosovo per part del Parlament de Catalunya és més un pas per ajudar a visualitzar el conflicte català al món que per buscar països aliats, però és una manera d'aixecar el dit per anar dient que som aquí.

Un altre cop moltes gràcies pel debat, crec que és la millor manera d'anar creixent, d'anar coneixent totes els punts i totes les visions.

dimarts, de febrer 19, 2008

Montenegro, Kosovo,...

Diumenge naixia un nou estat al món. El parlament democràtic de Kosovo proclamava la independència unilateralment. Així naixia un nou país, que esta sent reconegut pels grans estats de la Unió Europea, però no per l'Estat espanyol. Tacticisme i oportunisme del govern de ZP? Ràpidament el senyor Moratinos va córrer a la reunió dels ministres d'afers exteriors d'Europa a aturar el reconeixement de Kosovo i a fer una declaració demanant que el cas de Kosovo és únic i que no cal moure les fronteres. Quines presses i quins nervis. Jo em pregunto de què tenen por els senyors del PSOE. Amb aquesta acció no estan legitimant les paraules de Putin dient que l'estat espanyol també hauria de deixar ser lliures aquells que ho demanen?

Som davant d'una demostració més que els senyors i senyores del PSOE continuen sent vassalls dels dictàmens del PP amb els temes territorials. Però tampoc ens deixem enganyar, que si estiguessim lluny de les eleccions, tant el PP com el PSOE s'hagués alineat amb França, Alemanya, Itàlia, Estats Units... perquè si és tant il·legítima la independència de Kosovo, què hi fa l'exèrcit espanyol desplegat a la zona, què fan espanyols i espanyoles a Kosovo ajudant a construir el nou país sota la tutela de la delegació europea?

Aquí davant del 9 de març ningú s'atreveix a legitimar una independència amb la consequent atac de l'altra banda. Quina manera més miserable de fer política i d'enganyar a la gent i està clar que això va de vassalls. I com no, els vassalls del PSOE a Catalunya també amb la boca ben tancada, ara seria un bon moment per presentar una moció al Parlament de Catalunya reconeixent l'Estat de Kosovo i portant un delegat de Catalunya allà.

Catalunya ha d'internacionalitzar el conflicte, ja que en l'actual món globalitzat es la base per aconseguir l'alliberament nacional.

La meva benvinguda el nou Estat!

diumenge, de febrer 17, 2008

Empedrats, una bonica excursió.

Fa uns dies li parlava a l'Eva d'un tram de la Núria-Queralt, on es fa de nit i és la part més complicada de tot el recorregut, ja que baixes pel mig d'un petit congost amb aigua per tot arreu. En diuen Els Empedrats. L'Eva coneixia aquell indret de fer excursions fa alguns anys tot i que no ho tenia molt clar, fins que ha vist les fotos avui.

Jo tenia ganes de tornar a fer aquell camí abans de la propera edició de la Núria-Queralt. Dissabte no era l'objectiu, ja que volia provar de pujar al Pic de Cabirols i al Cim de la Canal Baridana des del Coll de les Bassotes. Però el glaç a la pista em va fer canviar de plans.
Així que cap al veïnat de l'Hostalet, punt de sortida d'aquesta excursió i lloc on hi ha l'avituallament de la N-Q.

Aquí deixo el cotxe i començo a resseguir el camí del PR-125 que puja pel mig de la vall, vaig amb el trípode i vaig fent proves amb la càmera, miro amb els binocles les parets a la caça d'algun ocell i poc a poc vaig fent. També hi ha temps per recordar els moments més dur de la N-Q. Va ser en aquest tram que vaig estar apunt de retirar-me....

Després de descobrir l'encant dels Empedrats segueixo pujant fins el refugi Sant Jordi a 1556m. Un gran faig em dóna la benvinguda, tot i que ara està totalment despullat pel fred de l'hivern. La tornada la faig pel mateix camí tot i que és un bona alternativa seguir el PR C-125 que em sembla et deixa el punt de sortida.

Una excursió de prop de 4h amb aturades, fotos, menjar, etc... i uns 700m de desnivell positiu.
Això sí, de pujada pels Empedrats cal anar a veure el Bullidor de la Llet... jo el vaig passar de llarg tot i que està indicat i després l'Eva m'ha dit que val la pena anar-hi a fer una ullada.

Aquí us deixo amb alguns moments.











divendres, de febrer 15, 2008

Un nou viatge a la Mussara

Avui he tingut una mica més de temps per actualitzar el bloc i actualitzar les ultimes sortides a trepar.
Diumenge cap a la Mussara a fer algunes vies i passar una bona estona, l'Eva s'havia de quedar a casa treballant però el final decideix acompanyar-nos. Allà havíem quedat amb el Benet i l'Anna, per un cop som nosaltres els que arribem tard! però ells jugaven amb avantatge perquè havien passat la nit allà.
Anem el sector del soterrani a la part denominada dels roures, un sector on hi ha moltes vies de tot els graus. Alla fem un parell de V i un V+. Després anem més a la dreta per provar algunes vies més. El bon temps fa que aquestes alçades comenci a haver més gent del normal enfilant-se a les parets.
Així que les vies triades estaven ocupades, una bona excusa per cremar els últims cartutxos del dia per proba vies. Primer un 6a de 26m amb dues seccions ben marcades, la primera la d'una entrada vertical i una pel desplomada, però que la seguia es converteix amb un placa tombada que poc a poc es transforma amb una aresta amb ambient... quina por... així que la penúltima xapa em cago els pantalons (en sentit figurat!) i fa que em pengi i que m'ho pensi una prella de cops si segueixo fins la reunió. L'Anna i el Benet també la proven. i per acabar de liar-la fen una ullada a la guia, veig que tenia marcat un intent en el passat a un un 6b+ d'allà a la vora... doncs cap a ja a probar abans d'anar a menjar i recollir. Un mala ideea degut a l'estat de forma actual, 20m més amunt d'alla on havia tingut l'ideea abandono la via... Cal entrenar més!!!

Sector del pati del roura, el Benet a un V.

El Benet a la primer apart del 6a.

L'Anna barallant-se amb l'entrada del 6a.

Sortida del 6b+.
Jo el 6b+ el punt de la retirada...

La placa de petites gotes d'aigua.


i l'Eva esperant l'hora de dinar!

enciams creixent a bon ritme



Els enciams creixen a bon ritme, pel que he estat investigant i consultant d'aquí uns 15 dies els lligarem per espera 15 dies més per collir-los.
Hi ha alguns enciams que van amb un mica més de retard, però ja vindrà be que si no tindrem massa collita per menjar. Així que ja sabeu d'aquí un més teniu un motiu més per visitar-nos i venir a dinar o sopar, tindrem enciams per repartir.... jejeje

dimarts, de febrer 12, 2008

Tot el peix venut

És d'aquelles tardes que m'asseuria amb música tranquil·la al balancí que em va regalar la Iolanda i miraria fotos. Alternativament, tocaria a la guitarra les cançons que sé de memòria memoríssima de tants cops com les he cantat, o abraçaria a qualsevol persona que tingués a la vora. Vull dir que estic mandrosa.

Acabo d'acabar una feina bastant pesada (tot i que en moments divertida, mira que he rigut) que em tenia atrapada des de fa uns dies, i en lloc de marxar cap a casa, miro per la finestra del despatx, i veig com cauen els minuts. Quines poques ganes d'agafar la bici i pedalar muntanya amunt fins a casa.

Demà serà un altre dia. Vaig a fer alguna de les tres coses que faria en una tarda com la d'avui.

Em penso que no llegeixes el blog, però... Felicitats, Pau!!!!

dilluns, de febrer 11, 2008

ZP ho deixar clar, aqui no es mou ningu!

Estic veient l'entrevista-massatge a cuatro que Iñaki Gabilondo esta fent a ZP. No ha acabat encara però amb l'afirmació següent: " La reforma de estatutos de las comunidades autonomas cierra ya la descetralización del estado" ja en tinc prou. Ja feia temps que estava reflexionat i des d'ERC ho deiem, que l'espanya federal no existia en l'imaginari ni en cap voluntat del partit de ZP. Ara ja ens ho diu ell.... Un demostració més que entre PSOE i el PP no hi cap diferencia i que ni peix el cove, ni amics per un instant. Adéu, i de res pels serveis prestats!
Així doncs, poca cosa tenim a fer amb l'estat espanyol, i espero que el dia 9 comencem a demanar la caixa i la clau, fem les maletes per començar a viure en plena llibertat el nostre propi futur. El camí que triem entre tots i totes.

diumenge, de febrer 10, 2008

Sortida de camp,





El dissabte vaig aprofitar el mati per anar a conèixer un indret que feia molt temps que no visitava, els aiguamolls del delta del Llobregat. Sabia que no era una època amb molt moviment d’animals però em feia gràcia també començar a fer proves amb la càmera nova. Així que vaig anar a la zona denominada de ”Remolar-Filipinas” a la vora del aeroport del Prat. Vaig poder veure força varietat d’ocells. Ara el que cal ens tenir una guia per poder saber l’espècie... També em vaig adonar que en cal un objectiu més potent per poder fer fotos millor i de més a prop. Dins de les casetes d’observació era l’objectiu més petitet.

Recomano molt que algun dia us perdeu per aquest indret a 10 minuts de Barcelona, no us deixeu uns binocles per poder gaudir encara més.

dimarts, de febrer 05, 2008

Aixo és una Monarquia-bananera!

Una mostra més de la debilitat d'això que anomenen democràcia, d'això de la separació de poders. Ara estem a punt de veure com una part important de la societat d'Euskadi no pot anar a les urnes a votar la seva opció política. Això sí, el maig passat si que va ser legal fer-ho i a les ultimes eleccions al seu Parlament també. Però ara no. Ara resulta que molesten, segur que aquells diputats i diputades de l'esquerra independentista que podien anar al congrés espanyol fan nosa per configurar majories entre nacionalismes-socialistes.
Perquè algú es creu que amb la persecució de l'esquerra independentista s'acabarà la violència? que si condemnessin la violència s'acabaria aquesta retallada de llibertats?
I que quedi clar que qui escriu aquestes ratlles s'oposa a la utilització de la violència en els processos actuals d'alliberament nacionals de les nacions sense estat que estem encadenats a això que li diuen Espanya.

Però algú creu que es pot solucionar un conflicte retallant llibertats, que amb la via policial i repressora és com es solucionen els conflictes? La meva resposta a aquestes preguntes és clara, No. I dialogar no vol dir claudicar. Per què no proven de deixar la llibertat de poder preguntar els habitants dels territoris si volen esdevenir un poble lliure? Allà i aquí. Quina por tenen?

Però tot això em plateja un gran dubte més de base, si realment a l'estat espanyol hi ha democràcia. Si hi ha o no una divisió de poders clara, si el poder judicial és objectiu i independent, etc...

I a la vista de tot allò que passa amb el poder judicial i la política, crec que No, que això és una monarquia-bananera! en la que encara manen els bisbes, els polítics i els jutges que porten camisa blava sota els hàbits...

diumenge, de febrer 03, 2008

Diumege amb pluja...

Aquí us deixo una imatge del dia d'avui, entre pluja i pluja hem tret la camara per seguir fent proves del mon digital.
Aquesta foto esta feta amb amb un proces que es dius HDR i que consisteix amb fer tres fotos de cop, la primera amb exposició 0 i despres dos mes una amb +2 i un altre -2 de luminositat. tot seguit amb un programa jo fai servir (Photomatix Pro) es fa una imatge aixi aprofites les part de cada foto millor. Diria que es així el procés...
Ahir també vaig començar a provar el programa lliure i gratuït GIMP de tractament de fotos, molt més senzill i potent que els d'imperi adobe...

dissabte, de febrer 02, 2008

El Garraf Budista

Avui, dia de meditació, amb el dia gris que feia i amb l'Eva de reunions i sense plans per anar el monte he agafat la moto i he anat a visitar el monestir Budista que hi ha el ben mig del Garraf.
Ja fa uns quants anys, la comunitat budista de Barcelona va comprar l'antic palau de Palau novella i el va adaptar per portar a terme les seves practiques religioses.
Així que he estat una estona passejant per els voltants, entre els ametlles florits, fent fotos i també he fet gira, no ser com es diuen, un cilindres que tenen el voltant d'un monument. Això dels cilindres (que crec que tenen escrites oracions?) M'ha fet gracia ja que això nomes ho havia vist els reportatges de les expedicions de muntanya el Nepal.





Un mes d'enciams a l'hort.


Aquest dies els enciams estan creixent be, ja fa un més de que vaig trasplantar els enciams. el seu creixement va a bon ritme, espero que dintre d'un mes pugem ja lligar-los i començar a fer amanides!