dijous, de gener 31, 2008
ZP que gira al centre-dreta
La política dels dos grans partit espanyols, jo no és un batalla sobre idees, sobre dretes o esquerres o si voleu sobre extrema dreta i centre-dreta, ja ni això. Ja no és una batalla entre blau i vermell o entre classes. Ja no és una batalla entre la justícia social i la defensa del capital. Ara sembla més una competició entre dos grans empreses que l'únic que busquen és tenir més clients que l’altre per poder tenir més quota de mercat.
El gir cap al centre-dreta del PSOE.
Com és possible que un president del govern del PSOE decideixi tornar-nos 400€ perquè hi ha beneficis???? Peró qui s'ha cregut que som? Que no hi ha on invertir 5200.000.000€ (segons les seves fonts 13 milions de ciutadans de l’estat espanyol es podrien beneficiar dels 400€) que no hi ha inversions per fer en infraestructures, serveis socials, sanitat, habitatge protegit, etc... si us plau, si algú encara es creu aquesta colla de farsants! I encara ens volen vendre que son socialistes o un contra poder del PP! Aquesta es una política progressista? això nomes te un nom i és: compra de vots.
Això sí, els catalans i catalanes haurem de anar a mendicar perquè ens traspassi rodalies amb les inversions suficients per poder fer anar els trens, anirem a mendicar per tenir un sistema de finançament just per millorar els serveis socials, la sanitat, la mobilitat... mentrestant assistim a les promeses inversores a altres indrets, que segur que són de rebut però no justes i equilibrades, d’això que s’anomena estat espanyol... insultant!
Però com sempre, després anirem a votar el menys dolent per la por a el retorn de la caverna... seguirem patint els retards de Renfe, la manca d’inversió de l’Estat que ens ajudaria a millorar la sanitat, els serveis a les persones, la mobilitat, seguirem esperant els papers de Salamanca, les balances fiscals, etc... seguirem patint per seguir estant obligats a ser part d'aquest estat que tan poc ens estima políticament parlant.
Peró algú encara creu que ens surt a compte pertànyer això que anomenen Estat espanyol? Ni els uns ni els altres, l'única sortida és la independència!
dimarts, de gener 29, 2008
Montserrat a la recercar de nous camins.
Així que sortim de l'aparcament de Can Massana cap a les 10:30h i ens dirigim pel GR o camí de l'arrel direcció al Monestir, passem per sota de la cadireta i deixem el desviamens del Coll del Porc fins a trobar unes marques blaves al cap d'una bona estona de camí (40 minuts). La canal que duu al Coll del Miracle és una canal que puja ben dreta, fins i tot hi ha algun petit tram on ens ajudem amb les mans. Un cop dalt del coll pots contempla l'inconfusible Cua de Bacallà. Fem un mos i decidim anar a buscar un camí equipat que surt del Coll del Porc i travessa per dalt fins a la regió d'agulles fent cresta vora les grans parets. Aquest camí el vaig descobrir per una confusió un cop fet un entrenament....
Des del Coll del Porc enfilem pel dret seguint unes marques blaves difícils de trobar. Arribem a l'entrada d'una canal equipada amb cordes i cadenes. D'uns 8m força verticals. Des d'aquest punt seguim pujant per canals, amb blocs empotrats i alguna corda més i algun pas amb bones vistes a l'abisme de la cara nord. Un cop dalt de la canal descobrim el Lloro que ens dóna la benvinguda, d'aquí baixem seguint fent el mico i fins i tot el llangardaix pel mig de les roques. Després de la primera gran baixada hi ha una bifurcació de camins, on pots optar per seguir carenant pel agulles i canals o baixar cap el camí que porta el refugi d'Agulles. La gana i el cansament ens porten a triar la segona opció i empalmem amb el camí que va del refugi al Coll del Porc (marques grogues) i d'aquí per la Portella fins a Can Massana. 4h de ruta i uns 700m des desnivell.
Ara queda per un dia encadenar totes els camins marcats amb les marques blaves des del Pas de la Portella fins al Cim d'Ecos, pot ser una bona excursió, amb vistes impressionants, entretingut i solitari...
i tornant cap al cotxe, la impressionant muralla nord amb la Cadireta.
dilluns, de gener 28, 2008
Hivern
Com ha d'anar bé el país, si l'hivern ja no és hivern?
diumenge, de gener 27, 2008
Explorant parets...
Al final un dia amunt i avall, buscant sectors i amb pocs metres d'escalada, però amb molt bona companyia i amb la sorpres d'encadenar un 6a+... poc a poc vaig agafant un altre cop el ritme i torno a dormir-me llegint, millor dit, mirant llibres de ressenyes.
Fòrum social local
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Barcelona el Fòrum Social Català. El cap de setmana passat es va celebrar a Castelldefels el fòrum social local. Divendres vaig assistir a una xerrada molt interessant sobre pressupostos participatius, un tema que sempre he seguit de prop, ja que crec que cal democratitzar el màxim d'espais de poder. Democratitzar en el sentit que cal introduir eines de participació i decisió directa sobre tots els temes públics.
Dissabte amb l'Eva varem anar a la taula rodona de lluites social de Castelldefels. Hi havia els companys i companyes de l'Assemblea de Joves i del CSO el Rabart. També l'Associació de veïns i veïnes de Can Vinader pels temes del bosc de castell i la planta de compostatge. També hi havia la gent de Correus, que estan denunciant la problemàtica que ha deixat a Castelldefels l'antiga fàbrica La Rocalla que utilitzava amiant. També ens va visitar un representat de la plataforma que lluita a Gavà contra el Pla de Ponent, al que des de Castelldefels mai hem donat la importància que calia, tot i que si s'acaba fent el pla urbanístic, Castelldefels en patirà molt les conseqüències.
Cal seguir potenciant espais de trobada, de debat i opinió, d'interlocució de tots els agents socials i polítics de la ciutat, per construir un veritable model democràtic de participació real i de construcció d'un model de ciutat molt i molt diferent a l'actual.
Totes les meves felicitacions aquells que han organitzat i treballat per fer realitat el Fòrum Social Local!
Un altre Castelldefels és possible, un altre món és possible!
dimarts, de gener 22, 2008
He anat al gimnàs
A les 9 i poc érem al pàrquing i a les 10 teníem els esquís als peus, i avall, mai millor dit. Com que anàvem sols l'Esteve i jo, així en plan ganes, vam començar forts, i com que no hi havia gaire cues, doncs no ens aturàvem massa, per no dir gens. Tot això ho explico perquè no soni més greu del compte dir que abans de la una ja ens feien figa les cames. Vam decidir baixar el ritme una mica, cosa que ens va permetre aguantar fins les dues, però no més. I a mi encara em xerriquen els genolls, esgarrifa't.
Total, que l'Esteve es va tornar a armar de paciència i m'ha preparat l'enèssim pla d'entrenaments (jo crec que me'n podria fer una col·lecció, dels plans d'entrenament que l'Esteve m'ha preparat), que inclou un dia (ell diu dos, ho estem negociant) al gimnàs, per fer màquines i treball sobretot de cames per reforçar els genolls.
Sabeu les gàbies dels hàmsters que tenen una roda que gira, i ells allà vinga a córrer? Doncs jo faig més o menys el mateix, però escolto música mentrestant.
La primera sessió del meu pla d'entrenaments es va realitzar ahir i incloïa:
- 27,5 minuts de bicicleta
- 30 exercicis amb cada cama en una màquina
- 30 exercicis amb cada cama en una altra màquina
- 30 exercicis amb les dues cames en una altra màquina
- 5 minuts de córrer a la cinta amb programa suau.
Inexplicablement, avui em fa mal una mà, però això són figues d'un altre paner.
Sense comptar les màquines, que són totalment mecàniques, la bici estàtica i la cinta (que són de lo més electròniques i modernes) em van dir (que dic jo que s'ho van treure de la patilla, o de qualsevol altre element del seu software) que havia consumit unes 450 calories. Posa-li 500 comptant els reduidíssims pesos que vaig aixecar a les màquines analògiques.
El Google m'informa que 500 calories corresponen a 2.092 joules, que així amb un càlcul tonto:
Energia = massa*calor específic*increment de temperatura=
= 50g * 4.184J/g * 10 K=
= 2092J
és l'energia que permet escalfar 50g d'aigua 10 graus, o l'energia que cal per fer funcionar una bombeta de baix consum (10W) durant poc més de tres minuts (concretament 209 segons). Comptant que em vaig estar una hora per produir-la, no és massa energia, no.
Per tant, em penso que hauré de descartar aquella idea que tenia jo de fer un gimnàs amb dinamos a través de les quals poder aprofitar l'energia (renovable, renovablíssima!!) que generen els usuaris.
Els rics (i els que ho volen ser) també ploren...
Però, igual que en el lliure mercat immobiliari, els que sortiran perdent no són les grans riqueses del país, sinó aquells petits que volien ser grans. El capitalisme fins i tot és tan despietat, que s'alimenta dels petits peixos que volen ser grans per fer més gran el monstre del llac per després, un cop xuclada la seva petita riquesa, expulsar-los del mar i enviar-los cap a la costa.
Algú creia que voldrien compartir? Heus aquí la victòria del capitalisme i del tan venerat lliure mercat, de la qual son còmplices per pura avarícia els petits capitalistes, aquells que s'han pujat al carro d'especular amb els diners, el petroli i la habitatge per intentar fer-se rics i poder tenir tot allò que anuncia la tele, per poder portar un cotxe 4x4 els caps de setmana a la Cerdanya i per dur els nens a l'escola.
Aquest triomf del capitalisme espero que poc a poc es giri contra ell mateix i comenci a passar factura a aquells que han contribuït a fer més gran el mostre, que han fet que cada cop hi hagi més gent al llindar de la pobresa, els pobres no seran més pobres, però aquells que volien ser rics poder comencin a entendre que no tot s'hi val, poder algun s'adoni que aquelles que cridaven des de baix començen a tenir raó, s'adonaren perquè els crits vindran de la mateixa habitació perquè ara comparteixen habitació amb aquells dels que en el seu moment van decidir aprofitar-se, perquè tothom ho feia, perquè jo no sóc tonto, etc...
Ho sentiré per la gent que conec i que va decidir pujar al tren, però qui avisa no es traïdor. Ho sento, no comparteixo el model de vida d'intentar acumular la riquesa en poques mans, hi moltes maneres de tirar endavant a la vida, però sempre serà més fàcil especular que treballar, lluitar i esforçar-se per un futur més digne i just per cadascun i per tothom.
divendres, de gener 18, 2008
Zapatero 2 anys i 6 mesos mínims de presó per mentir.
Ràpidament varem parlant del la gran art de ZP de prometre coses i després no fer-les i amb un repàs ràpid vaig sumar dos anys i sis mesos que li caurien a ZP i el seu govern (per col·laboració), si fossin ciutadans dels EEUU. A l'atleta nortamericana Marion Jones per haver mentit els agents federals sobre el seu dopatge li van caurà 6 mesos.
D'acord que ZP no declara o es compromet sota jurament tot i que l'haver jurat la constitució al arribar el càrrec crec que hauria de ser prou valid per portar els polítics davant del tribunals.
Així doncs la suma es fàcil i si la condemna es de 6 mesos per mentira es dona el resultat com a mínim de (sense sumar la presumpta prevaricació que segur que cometia quan promet):
- 6 mesos per la no publicació de les balances fiscals
- 6 mesos per la no arribada del TGV a Barcelona el 21 de desembre 2007
- 6 mesos per no haver traspassat a la generalitat el servei de rodalies el 1 de gener de 2008
- 6 mesos per no haver retornat els mal anomenats "papers de Salamanca"
- 6 mesos per no complir la seva famosa frase: "Aprobare el estatuto que aprobe el parlamento de Catalunya."
Això si, i com he dit altres vagades, el PSOE poc l'importa els compromisos no complerts amb el poble de Catalunya, ja sap que sempre podrà més el vot anti-PP que el maltractament d'aquest petit país. Cal que a Madrid ens facin cas, i no ens podem permetre que el PSOE tingui una majoria ampliar.
Els partits d'estricta obediència Catalana han de poder tenir molta força per poder condicionar el govern de l'Estat Espanyol. Si això no fos així el PSOE podria repetir la historia del PP que després de 4 anys de la política de peix el cove i de parlar català en l'intimidat va passar el feixisme i l'autoritarisme més ranci i a la política més anticatalana dels temps d'això que anomena'n democràcia.
dijous, de gener 17, 2008
Viatge a Andalusia: capítol 3, i darrer
És el dia de Nadal, i estem a El Chorro, escalant.
El cert és que el dia acompanya i fem unes quantes vies.
Però malauradament, quan arribem a la furgo, aquesta diu que no vol engegar-se perquè no té líquid refrigerant. Ho mirem, i efectivament, perd. Recordem aquell gat que vam atropellar a l'autopista cap a València, quan baixàvem. En aquell moment només ens va saber greu pel pobre gat, ni se'ns va acudir que es pogués haver trencat alguna cosa del cotxe... però sí.
L'endemà, el dia de Sant Esteve, altre cop cap a Antequera, però aquest cop, directament cap al mecànic, que no ens dóna massa bones notícies: cal canviar el radiador. Però com que l'esquerda no és massa gran i perd a poc a poc, podem tornar cap a casa amb la furgo, sempre i quan anem parant i reomplint el dipòsit de líquid refrigerant. Grmf.
Cap a casa falta gent. Què hi farem! Ja hi tornarem.
I així acaba la nostra història sobre el viatge de Nadal a Andalusia. Per cert, amb una factura de més de 400 eurus i un radiador nou.
Fòrum social de Castelldefels: Un bon punt de sortida.
Així doncs en aquest enllaç us deixo la graella d'activitats, conferencies,...
Ens veiem!
dilluns, de gener 14, 2008
Ha arribat la primera collita de pastanagues
Els enciams van creixent poc a poc i 3 han estat menjats per aquell monstre de quatre grapes que tenim a casa i crèiem que ja no s'alimentaria més de les plantes d'hort perquè li havíem plantat menjar per ella. La maduixera, després d'haver trobat un cuc entre les seves fulles, ha tornat a rebrotar i creix a molt bon ritme.
Dissabte: Neu, vent , i estrenar casc.
Així que nevant i amb fort vent varem pujar fins l'antic refugi d'Ulldeter per fer la primera baixada, estrenar la temporada i passar una mica de fred... Això sí, amb un vent de l'hòstia i una nevada que va deixar un bon gruix, encara que falta molta neu per la zona d'Ulldeter per poder gaudir.
dijous, de gener 10, 2008
Reptes II
Presentació del Fòrum social de Castelldefels
Doncs a Castelldefels aquest Dissabte 12 de Gener a les 19h al Centre Cívic Frederic Mompou es presenta el Fòrum Social de Castelldefels i el Forum social Català
Tot i que vull manifestar el meu suport al Fòrum i que espero poder participar els dies 17-18-19-20 de Gener en les activitats del Fòrum Social de Castelldefels, no em puc estar de criticar l'exclusió d'aquelles persones que decidim implicar-nos i participar activament amb un partit polític perquè creiem que es una eina vàlida, com qualsevol altra, per construir i lluitar per aconseguir una alternativa al model establert. Això sí, s'hi pot participar com a persona individual i no com a representant d'un partit.
És una cosa que mai he acabat d'entendre i que em sembla que xoca frontalment amb l'argument següent, que està estret de la pàgina del FSCat,: "El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa" La meva veu, opinió o reflexió no és igual d'important que la d'aquella persona que es compromet i treballa amb una ONG, o una associació de veïns, etc...? ells no estan fent política? No fer un fòrum amb tots els agents socials, polítics, etc... que es vulguin sumar i implicar amb la recerca d'alternatives al model actual no és retallar el dret a la participació? no es fer dues classes de persones?
Ens veiem el dissabte 12 a les 19h a la presentació del FSCat i del Fòrum social de Castelldefels!
dimarts, de gener 08, 2008
Reptes
Però l'Esteve diu que no li agrada, perquè no és una joguina. Ell proposa "Una nova òptica", però a mi em sembla una mica fàcil la broma.
Crec que donat el nivell de complexitat del manual d'instruccions, dels botons de la bèstia en sí i dels programes de tractament d'imatge que han aterrat al nostre maltractat ordinador el més savi seria titular-lo "Que Déu ens ajudi", però com que sóc alegre i optimista, he decidit que "Reptes" era una manera descriptiva d'explicar com ens sentim.
dimecres, de gener 02, 2008
Viatge a Andalusia: capítol 2, Torcal de Antequera
El Torcal de Antequera està a la vora d'Antequera (és el que té), i és molt curiós, perquè és un paisatge amb tot d'agulles, que recorda molt a Montserrat, però en canvi és tot roca calcària, i és molt molt molt humit. Té aquesta pinta:
En una esplanada on ens vam aturar a treure'ns roba que ens sobrava, perquè havia sortit el sol, se'ns va acostar descaradament i sense cap mena de por una guineu no massa grossa i molt bonica. No estava gens espantada i se'ns va acostar molt, i ens va deixar fer-li moltíssimes fotos.
Però res és gratis: l'esteve li va haver de donar una barreta de cereals.
I se'n va llepar els bigotis, la tia!!
Hi havia moltes menes de molsa i herbetes i plantetes i de tot.
I al costat de l'aparcament, la roca tenia aquesta pinta, com de safates apilades. Molt i molt bonic.
El temps, però, no ens permetia massa alegries pel que fa a l'escalada, de manera que vam anar a dinar a Antequera i l'endemà vam fer camí cap a la Garganta del Chorro.