dimarts, de novembre 13, 2007

Montilla un sac de sorpreses i Rossell s'apunta també al carro.

El passat dimecres 7 de Novembre, Montilla deia a Madrid que correm el perill de caure en un procés irreversible (s'entén que cap a la independència) i segueix la situació de la desafecció que patim els catalans per estar deixats de la mà de l'Estat espanyol. Ahir Rosell s'afegia a la critica facilitant dades basades en els pressupostos generals de l'Estat.

"entre els anys 1997 i 2007 Catalunya va rebre una mitjana de 280 euros per habitant en inversions, una xifra que augmenta a 389 en el cas de la Comunitat de Madrid i que se situa en 310 euros de mitjana a Espanya. Aquestes xifres suposen que en un de cada tres anys no s'ha comptabilitzat a Catalunya cap inversió de l'Estat pel que fa a la mitjana espanyola, un període de temps que se situa en un de cada cinc anys quan s'analitzen les inversions liquidades pel ministeri de Foment entre els anys 1991 i 2006."

Segur que Montilla, en bona part, parlava en clau interna, fent un avís a navegats al PSOE més espanyolista, el PSOE que no creu en l'Espanya plural i menys en l'Espanya federal. Sort té el PSOE que a Catalunya hi ha molta gent que votarà a les properes eleccions al Regne espanyol el mal menor i farà un vot útil, per evitar que tornin a governar Espanya els neofeixistes. Però aquesta sort que té el PSOE és un desgracia pel ciutadans i ciutadanes de Catalunya ja que això fa que el PSOE no faci res i practiqui l'immobilisme i el tactisme vers Catalunya, com ja va fer el PSOE de Felipe i el PP. I Rosell sembla que comença a entendre que cal començar a parlar clar si volem tenir un economia productiva, competitiva i moderna.

Tot alló que durant molt de temps hem denunciat els independentistes comença a forma part del discurs global, com ha passat amb moltes demandes històriques de l'independentisme d'esquerres que poc a poc s'han introduït dins de la vida política i social del país. Això fa que l'independentisme creixi i eixampli el discurs i el front polític per aconseguir l'alliberament nacional i social. Obrir el front ens ajuda a avançar i a cercar camins i es aquí on cal no perdre's i seguir treballant per crear una veritable esquerra nacional que sigui motor de transformació. Perque els fets ens donen la raó i amb la força de la raó hem de seguir treballant.

Anem pel bon camí!

5 comentaris:

  1. El que és insultant és que no et diguin en que gasten els teus propis diners que t'han tret gairebé per força.
    A mi, francament, em posa dels nervis.

    ResponElimina
  2. Hola, Eva, leer tu blog siempre me resulta grato, costoso y útil... primero por lo que escribes, o por varias de las cosas que escribes, y luego porque lo haces en catalán, cosa que para mí no está nada mal ya que me gustaría aprenderlo, aunque no soy catalán, más que nada por ampliar cultura personal y porque lo considero un lenguaje bonito al igual que el gallego. Y dicho esto, que creo que nunca te lo había dicho, lo de que usaba tu blog a veces para ver si se me pegaba algo aunque en realidad no aprendo nada del idioma aunque entienda lo que lea, voy a hablar de lo que escribes en este post.

    Cualquier lider que se mande a Cataluña o que sea de Cataluña dentro de un programa político con aspiración al Estado español o a colaborar con él ya sea en sus organismos o aspirando a ser feerado, siempre dará guiños al nacionalismo catalán, aunque no crean ni un poco en él, ya que saben que una parte del electorado, aunque no sea nacionalista, tiene un gran orgullo de su cultura de siglos y sus diferenciaciones con otras manifestaciones culturales de españa. Popr lo que muchas veces lo que se dice es palabra mojada o bien alienada de antemano. Cataluña, como el País Vasco, está en la génesis del Estado español actual. Si uno se fija en los que alo largo de siglos fueron creando ideas de cómo debía ser españa, muchos son de Cataluña y del País Vasco. Así por ejemplo Pujol seguía a cierto ideologo catalán que era nacionalista a principios del siglo XX y sostenía que para relanzar Cataluña en el mundo había que catalanizar España, hay un libro acerca de las ideas teóricas que fundan españa desde la política muy interesante al respecto y que si te interesa te lo puedo citar en un otro comentario. No me quiero perder en esto, me quiero ceñir a lo que dices. Dentro de la izquierda catalana, quizá una de las más punteras que tenemos, yo me quedo con la anarquista y la del POUM aunque no la nacionalista, obviamente, ya sabes más o menos a través de diversidad diacrítica mis ideas. Cereo, eso sí, que españa, aparte de república, debiera volver a ser federación, no hay problema en ello, como dice la derecha; USA, Alemania, India, Rusia y otros son federaciones y no tienen los problemas guerracivilista con la que nos suele asustar ciertos sectores en españa cada vez que se menciona la posibilidad de la federación. Pero ciñéndome a lo que dices, insisto, cualquier lider que pise la generalitat estará emprestitado con el gobierno del Estado, por lo que muchas veces lo que dicen es una llamada a recoger votos, más que a cumplir al completo lo que dicen. Pueden tener ciertos éxitos nacionalistas (de izquierdas en este caso que hablas), pero no les veo yo más allá, sobre todo porque para pedir una federación ibérica como piden algunos miembros de ERC saben que necesitan contar con otros partidos republicanos federalistas fuertes de otros lugares de españa, y, hoy por hoy, no los hay, el único fuerte de este estilo es ERC. Mientras no inicien el fortalecimiento de esos otros partidos en las otras regiones del Estado sus ideas sólo quedan en dos salidas si se piensan bien: el papel mojado, o una independencia total creando un nuevo Estado en Cataluña que, bien analizado, podría desembocar en un primer momento en guerra civil catalana y guerra contra el resto de España. Por lo que, como analista digo todo esto, ERC sabe que su mejor baza es tantear al Estado español a lo largto del tiempo... pero necesitan otros partidos republicanos federales no catalanes que, lamentablemente, no parecen ayudar a fomentar ellos mismos, pese a sus buienas relaciones con otras izquierdas republicanas como por ejemplo del País Vasco.

    Perdona la extensión, un saludo afectuoso. ¿sabías que el año pasado fui a vagabundear, literalmente, por cataluña? Me encanta Cataluña, por su cultura, y me gustaría conocerla más, aunque me resultó dificil entablar algún tipo de amistad allí ni de estas de una noche de bares, no sé si por ser de Madrid, si porque no duré mucho en los diferentes lugares donde estuve, o por qué, pero me gusta. Lo dicho, un saludo.

    ResponElimina
  3. Hola Canichu,

    te escribiré en castellano por lo que dices de "costoso", pero si prefieres que te conteste en català m'ho dius.

    Antes que nada, gracias por visitar el blog y tus palabras afectuosas. Y debo empezar por hacerte notar que este post lo escribió Esteve, no yo. Aunque en muchas cosas estamos de acuerdo en muchas otras discutimos casi a diario. Digamos que nuestra combinación de ignorancia y testarudez a partes iguales nos lleva irremediablemente a ello :D

    Por ejemplo él es militante de ERC y de hecho tiene responsabilidades a nivel local en Castelldefels, y yo en cambio, aunque suelo votarles por aquello de el menos peor, me niego a militar, tengo serias dudas sobre el sistema de partidos, y no me siento muy próxima a ERC. Siento la confusión! Seguramente no es muy claro en qué momento escribo yo y en qué momento el compañero. :D

    Sobre tus comentarios respecto a la entrada, dejaré que sea Esteve el que te conteste.

    En todo caso, me alegro de que te guste leer este blog y que gracias o a pesar de que sea en català te esfuerces en comprender. Me hace gracia leer esto de ti (y sé que no eres el único) y compararlo con gente que lleva años aquí y dice que no entiende el catalan.

    Y la proxima vez que vengas a vagabundear por CAT, avisa hombre, que te invitaremos a una cerveza.

    Salut, company!

    ResponElimina
  4. Hola Canicho, com ja explicat l'Eva jo soc l'altre ma que escriu en la finestra. El nostre bloc.
    Primer de tot moltes gràcies per les teves visites i comentaris. Realment es molt agradable i constructiu poder llegir opinions com les teves escrites des de molts km.
    Et respondre amb la meva llengua i si tinguessis qualsevol problema per entendre el text ho dius i et faré la traducció.

    Crec que a Catalunya vivim uns moments importants, desprès de la llarga nit franquista, mai s'havia posat sobre la taula amb tanta contundència la relacióCatalunya-Estat Espanyol.

    I això arriba desprès del fracàs d'intentar construir des de Catalunya una Espanya federal, estar clar que des de Catalunya és molt difícil fer-ho i el fet que no existeix un partit a nivell estatal que aposti clarament i decididament per una republicà federal o alguna sistema semblant fa molt difícil avançar en aquest camí.

    ERC va intentar engegar un procés federal de la ma PSOE però ha quedat demostrat que l'Espanya federal no existeix amb el ideari polític de cap partit Estatal. fins i tot dubto que IU realment aposti per un espanya federal i menys encaraZP . També crec que els catalans no hem fet els millors camins amb espanya, ja que els nostres polítics no ha anat mes enllà d'anar a Madrid a demanar, un política que sempre ha fet el nacionalisme català

    ERC no aposta per un estat federal, si no per un país independent i nomes acceptava passar per un estat federal com a pas previ cap a una republicà independent catalana.

    El que estar clar es que no cal patir, cap procés de independència de Catalunya provocara cap guerra ni civil ni amb l'estat espanyol. Per que els independentistes d'esquerres d'aquest país no apostem per cap enfrontament militar amb l'estat espanyol i sempre treballarem per un construir una majoria social que faci possible construir el nostre propi estat. I ara sembla que poc a poc anem fet pases amb aquest camí.

    I pensa que tot dos estem igual de lluny dels nacionalismes i mes aprop dels llibertaris.

    Salut!

    ResponElimina
  5. gracias por contestar, sólo anoto que no me refería a que una vía independentista de ERC fuese belicista, sino que por los procesos históricos y sociales en diversos lugares del mundo, incluida españa, un proceso independentista podría desembocar en un conflicto bélico según fuese afrontado tanto por la población como por, a la hora de las decisiones clave y la tensión, los cargos guberantivos de ambas partes y los mandos policiales y militares, así como sindicales. Pero ese análisis no tiene porqué ser así. Otras vías hay pacíficas que también se han dado en la historia, pero que sólo han sido posible con la concienciación civica de reconocimiento de igualdad y de implicitud entre ambos en condiciciones al y del otro por parte de ambas partes. Cosa que en españa, hoy por hoy, puede costar décadas en llegar a conseguirse. Aunque yo ya repito que soy simpatizante anarquista y más concretamente de partidos obreros como los antiguos de Oliver, Maurín o Nin. Creo más bien en eliminar el máximo de fronteras posibles, aunque sea a modo de federaciones, donde todos compartamos. Si esto no pudiera ser y una parte de la sociedad quisiera irse de la otra parte, entonces hay que respetarlo, eso es democracia, pero creo más en la unión que en la desunión, siempre en el respeto. No creo en identidades nacionales, y sí en que todos tenemos las mismas necesidades como personas. Hoy por hoy anular los estados es tarea imposible, por ello lo mejor pudiera ser, a mi juicio, federaciones donde funcionen el máximo de democracia y asamblearismo. Es sólo mi ideal. Muchas gracias por contestar y un saludo.

    ResponElimina