dilluns, de setembre 24, 2007

Amotos, aquí

Fa 7 anys que porto moto, i 4 que l'aparco a l'aparcament de la foto del post anterior. El primer dia que vaig deixar la moto, m'hi va acompanyar la dona del pàrquing, i em va fer saber que allà és on anaves les motos. Com que no n'hi havia cap, la dona va dir, no la deixis allà, perquè no sé on les deixen els altres, de moment, deixa-la allà. I amb això va assenyalar un lloc apartat d'on van les amotos, i de moment, allà la continuo deixant perquè encara no m'ha dit on la vol. L'Esteve al començament no s'ho creia, fins que el vaig fer baixar a l'aparcament per veure-ho amb els seus propis ulls.

La primera cosa que em va flipar, evidentment, és la A gegant que precedeix a la paraula "motos". Clar. La segona, és la paraula "aquí", perquè si hom escriu "motos" en una paret d'un aparcament, no se sobreentén que és "aquí"? bé, però suposo que això són subtileses.

La meva teoria és que l'error té a veure amb el gènere. Gènere és una paraula que ara està molt de moda, sobretot si la poses després de les paraules violència de o perspectiva de o igualtat de. Però quan jo era petita, gènere era un terme que descrivia només qüestions gramaticals.

Un dia, tot fent cua perquè la senyora que té una botiga amb pinta de tapadera i un pàrquing pirata em cobrés els diners lliures d'impostos de l'aparcament, vaig sentir que la clienta que em precedia a la cua es queixava: No sé por qué tengo que venir yo si el amoto es suyo. Que de raó no n'hi faltava, en això estem tots d'acord. Però per mi va ser una revelació molt més profunda que no pas només la mandra del marit de la clienta en qüestió. ES PENSA QUE MOTO ÉS UNA PARAULA QUE PERTANY AL GÈNERE MASCULÍ. Potser llavors tot encaixa: un amoto. Mira, un amoto. Voy a comprarme un amoto. No tengo ningun amoto.

I vet aquí la meva teoria. Sento les decepcions que pugui haver causat, és que l'Esteve ho va anunciar d'aquesta manera taaan intrigant...

5 comentaris:

  1. Tot aquest post en conjunt té un cert record per a mi, a un missatge de mòbil rebut des d'un tren.

    Així que, efectivament, em venen al cap tot de dubtes: no entenc per què la relació entre que es consideri el (a)moto una paraula de gènere masculí i la ditxosa a ¿?

    (sí esteve, jo m'esperava una teoria més bollante...) ;)

    Jo tinc la teoria de l'el·lisió i pas. La vaig descobrint essent cap de follets, nens de 6 a 8 anys, a l'agrupament: una d'elles no deia vaig a la letrina, sinó vaig a letrina (amb aquesta e un pèl àtona). És a dir, el que ella deia s'entén transcrit com a vaig a la trina. I tots sabem que el trina és per veure, no pas un forat per fer-hi necessitats de campaments.

    Aquesta és la teoria de l'el·lisiói pas, et menges una lletra (a poder ser d'un article) i la passes al substantiu que li ve al darrere. És 100% aplicable a les amotos: tengo la moto aparcada ahí, pot sentirse fonèticament com a tengo la amoto aparcada ahí, i per tant un cop hem "entès" que el substantiu és amoto i no pas moto, doncs el podem utilitzar a tort i a dret com a nom comú.

    Perquè això encara, però i la gent que diu asmari en comptes d'armari? i que diu m'he etivocat, en comptes de m'he equivocat? Quina raó de ser té, això?

    És un no parar...

    ResponElimina
  2. jajaja !

    Interessants teories. Jo crec tb q es tracta d'una assimilació de la a del seu determinant precedent, però no m'havia parat mai a reflexionar-hi amb calma

    Posats a filosofar, però, sobre qüestions gramaticals a mi em fa certa gràcia això q sempre dieu de "ho que importa" llegeixis "u q importa" "u q dèiem" "u q passa" ... u u u

    dic jo no s'hauria de dir "lo" o "el" la forma neutre de la tercera persona del singular ? Ja sé que és un pronom feble però això no vol dir que se li hagi de faltar al respecte, "ho" es pot utilitzar com a neutre en la seva forma reforçada, però estaríem parlant tb d'una qüestió de gènere ? Sería per ser més políticament correctes ? Seria correcte l'ús neutre en detriment del masculí en qualsevol cas ? Qui lo sà ?

    ResponElimina
  3. a veure, que és un fet que diuen moto en masculí. Ara, que si això és la font de confusió o és la mateixa que les (es)tisores... doncs ja no ho sé.

    Pep, hu que passa és que lo també queda malament.

    ResponElimina
  4. Per cert e. si vols parlem de missatges rebuts. Ehem.

    ResponElimina
  5. la meva avia diu amoto i també empra el mot arradio.

    Mai he pogut esbrinar perquè.

    ResponElimina