divendres, de setembre 28, 2007

25 d'octubre del 2008....

Està clar que aquesta data farà córrer molta tinta, pixelada i sobre el paper. Hi ha qui ja comença a donar l'alarma, hi haurà qui cridarà a la unitat dels "demòcrates" per defensar això que anomenen estat Espanyol. Hi ha que ficara Ibarretxe a les ordres d'ETA, hi ha que comença a sentir que hi ha alguna cosa que trontolla...

Però també hi ha molts i moltes als que les paraules d'Ibarretxe ens han fet recuperar el somni.
Hi ha qui encara pot anar pels carrers del seu poble, del seu país amb al cap ben alt i amb la consciència tranquil·la, perquè és sobre els pilars de la coherència i el compromís vers les seves idees que construeix la seva política. Segur que em separen moltes coses d'Ibarretxe fins i tot el futur que ell dibuixa per Euskadi no seria al mateix que jo dibuixaria si fos Basc, però crec que hem d'aprendre molt del seu compromís, la seva coherència i la seva lleialtat al seu projecte polític. Gracies Ibarretxe per fer-me avui somiar que encara hi han polítics que governen un pais amb compromís i paraula.

No faré basquisme, perquè fa temps que em vaig adonar que hi ha massa gent que lluita per causes llunyanes oblidant les causes de casa, que s'emmiralla amb lluites d'altres pobles i abandona la del seu fins i tot quan son les mateixes.

Avui quan sentia les declaracions d'Ibarretxe al mateix temps que sentia que l'espurna d'esperança tornava a crema, sentia ràbia per mirar al meu voltant i veure uns polítics sense rumb nacional, seguia mirant al meu voltant i veia molta gent il·lusionada i amb ganes de treballar, però molta gent orfe i desenganyada amb TOTS els partits polítics catalans. Per falta de compromís, coherència, per falta de ambició nacional, per falta de full de ruta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada