Sembla que després del repòs de l'estiu hi ha alguna cosa que es mou al meu petit país.
L'estiu fa massa temps que dura, la calma s'havia apoderat fins i tot dels més combatius i lluitadors, fins i tot aquest estiu ens ha deixat un dels grans lluitadors.
No crec que quedin massa opcions i cartutxos per cremar, vivim un moment de pessimisme col·lectiu (dins de l'independentisme, catalanisme, sobiranisme,...) i de pèrdua de confiança en aquells que ens havien fet somiar i treballar per la recerca del somni de la llibertat.
No podem deixar de somiar i intentar construir plegats un projecte conjunt de país. Hem de deixar de banda lluites internes i lluites externes per les cadires i les quotes de poder, posar per sobre de tot la unitat, això no vol dir abandonar l'horitzó propi de cada col·lectiu, partit.... però per poder començar a caminar cap al horitzó propi de cadascun hem d'haver construir una carretera que ens porti aquell punt de sortida: tenir dret a decidir el nostre futur amb llibertat.
És hora que tornem a cridar fort, que recuperem la coherència i el compromís que ens ha portat fins aquí, que abandonem al conformisme i la pluja fina, que recuperem l'empenta i el somriure. Que abandonem al seny i recuperem la rauxa. Que abandonem els despatxos i tornem al combat diari.
hi ha alguna cosa que es belluga i espero que no s'apagui la llum!
- El sector independentista de Convergència es mobilitza
- Intel·lectuals posen en marxa un fòrum sobiranista
Bones parella!!! Esteve, no se si te'n recordaras de mi, l'Alba de Móra d'Ebre... fa ja molts anys que mos vam coneixer, un 11 de setembre per Barcelona, jeje! Bé, m'alegra vore que segueixes com sempre, traginant entre la muntanya i la lluita, és bo conservar determinades aficions!
ResponEliminaNo res, que també m'he enganxat a això dels blocs, i remenant remenant he trobat el vostre... vinga, parella, molta canya i a menjar-se el mon!
Ah! I si, tens raó, potser que espavilessim, no?