dimarts, de desembre 05, 2006

Veneçuela segueix sent vermella.

Avui m'he aixecat amb l'alegria que el poble de Veneçuela democràticament ha dit que vol seguir caminant pel camí vermell que aquest últims anys Hugo Chavez els ha portat. Democràticament ha guanyat la revolució bolivariana. Aquestes eleccions han posat en dubte aquells que diuen que Veneçuela viu en una dictadura. Tothom ha pogut anar a donar el seu vot lliurement a l'opció política que volgués. No podem deslegitimar un govern pel seu populisme. Que no és igual de democràtic Veneçuela que els EEUU, que estan governats per un "personatge" triat per la majoria del seu poble? No podem deslegitimar els governs només perquè el color de les seves polítiques no ens agraden. Tampoc ho podem asilimar a la situació a Cuba, on sí que existeix una certa manca de llibertat democràtica.
Aquí vivim intoxicats de la part més populista del president Veneçuela, intoxicació feta pels interessos capitalistes que desitgen la caiguda del somni i tornar a controlar el poder i amb ell els grans recursos naturals i econòmics que tenen allà i ara controla l'estat. Avui he sentit les primeres paraules de Chavez parlant del nou socialisme, paraules que m'ha tornat el record les petites estones amb el meu oncle missioner que treballa allà. Ell m'explicava el fet de repensar i actuar en la transformació del socialisme que en el fons és la recerca de la construcció d'una societat més justa i lliure, sense desigualtats i amb oportunitat per tots i totes els éssers humans.
Cal que deixem de reflexionar sobre la imatge i anem al fons de les qüestions. Cal reflexionar per què una majoria lliurement ha anat a votar a una opció política que propugna un alliberament social i una lluita contra el capitalisme imperant. No serà perquè en el fons estan expandint la justícia social a tots els indrets del seu país? No serà perquè ha plantat cara els que robaven i espoliaven els seus recursos naturals? No serà perquè estan farts de ser explotats per l'altra part del món? No serà perquè intenten repartir el que estava en mans d'uns quants entre tots?

Jo estic amb ells, estic amb el poble que s'aixeca i lluita contra les injustícies socials i lluita contra el capitalisme!

El vermell de la revolució corre per llatinoamerica i avui sembla més fort que mai!
P.D= Salutacions i felicitats el meu oncle, que sé que ens llegeix habitualment. Ànims i a seguir la lluita i que no s'apagui la llum de la revolució i esperem que algun dia s'estengui per tot arreu.

2 comentaris:

  1. Benvolgut/da,
    com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
    Xavier Mir

    ResponElimina
  2. Veneçuela no és Europa i la seva estructura social pot justificar, potser, la necessitat d'un daltabaix com el bolivarianisme.

    En tot cas, jo no m'hi il.lusionaria massa per què com tota prova de socialisme acabarà com el rosari de l'aurora, repartint miseria enlloc de benestar.

    Fins aviat,
    Marc
    www.catalunyafastforward.blogspot.com

    ResponElimina