Contra els especuladors i els seus còmplices!

Ahir la mani per una vivenda digna va aplegar molta gent. De totes les edats i sectors socials. Una manifestació pacifica però contundent.

El lema de la mani:

La llei no toca el marcat, la llei és paper mullat.

Gran lema i amb molta raó! No tornaré a escriure sobre quin crec que ha de ser la mesura per garantir el dret a l’habitatge. Dret que es recollit en la seva constitució i que com bon demòcrates que son els nostres politics haurien de fer politiques per garantir aquest dret. Però sembla que estan prou contents en garantir que els seus amics, coneguts i familiars s’omplin les butxaques empobrint a la majoria. Estan creant una societat egoista, potencien la lluita per veure qui és més ric. Fent petits capitalistes que l’únic que els interessa es fer-se rics a costa del seus veïns i veïnes... i aquet es fa dir d’esquerres?
Estar clar que ens hem de seguir mobilitzant, globalitzant les resistències i la denuncia. No deixar-nos enganyar i seguir reivindicat un dret basic en aquest estat de dret que ens volen vendre. No demanem una privilegi, demanem un dret!
Ahir érem molta gent, però hem de ser encara molts i moltes més, ja n’hi ha prou!