divendres, d’octubre 20, 2006

Som com som.

Hi ha massa cops que es diu que ERC ha perdut pel camí l'independentisme, el republicanisme i la radicalitat. Crec que és un valoració errònia. ERC el que ha fet es millora l'estratègia de cercar una majoria social que faci possible el trencament amb espanya. ja que des del 15% o 20% de la població no podem democràticament trencar amb espanya. El missatge estrictament independentista ha d'evolucionar per fer créixer la massa del independentisme social. Així doncs per convença a la dona que ven fruit el mercat, cal fer-li veure quin és el model social i polític del independentisme. Però això no vol dir renunciar a res, tot el contrari. S'ha demostrat que des de la confrontació continua amb una espanya "democràtica" l'independentisme no creix, però si que creix quan parlem de peatges, de infraestructures, de salut, d'educació, de dèficit fiscal...
Jo Considero que tots i totes els independentistes, sobiranistes, gent d'esquerres, etc... hem de fer un esforç i buscar camins conjunts i no dedicar-nos a atacar uns companys de viatge, poder anem a parades diferents, però una part del trajecte l'hem de fer junts.
Per un altre banda, jo crec que més que aprendre o emmirallar-nos amb líders històrics, cal reivindicar el compromís de la gent anònima d'aquells anys que van apostar per una partit que era una unitat de moltes forces polítiques. Aquests compromís i superació de diferencies va fer que un dia el president Macià proclames l'estat Català. Cal aprendre molt del passat.
I tornant els nostres temps, cal fer Pinya. Jo no comparteixo el 100% el discurs d'ERC,hi ha cops que m'emprenyo i no comparteixo les declaracions dels dirigents del partit, però ara per ara és l'única eina viable dins de l'independentisme que faci avançar el vaixell, l'única eina prou forta que pot ser motor de transformació social. Si algun dia arribem a port, ja ens barallarem que farem a terra ferma, però mai podrem arribar a port sense les aportacions de totes les sensibilitats i visions, sense el compromís de tots i totes els homes i les dones que volen un futur millor i més lliure. No parlem de sigles, si no d'un projecte polític, un projecte de país que entre tots i totes hem de fer fort.

1 comentari:

  1. Benvolgut Esteve. Estic totalment d'acord amb el que escrius quant et refereixes que cal fer veure a les persones qui es el model social i politic del independentisme, per fer aixecar la massa social del independentisme, per aixo s'ha de parlar clar molt clar, s'ha de marcar l'objectiu i posar-hi data.
    Llavors no creus que seria millor que ERC es dediques ha fer una oposicio forta i dir les veritats a la cara sense estar dintre de un govern amb coalicio?.
    Personalment crec que ERC s'ha fet mal governant amb coalicio, ha sigut l'ase dels cops i la millor eina per els patits sucursalistes de continuar fent una politica d'espoli i pasar desapercebuts, i aixo ha fet minvar la seva popularitat dintre la societat catalana.
    Be es cert que encara no s'han celebrat les eleccions pero es simptomatic que gent que les darreres eleccions estaven frisosos amb el resultat electoral de ERC, ara vulguin canviar el seu vot per a votar CIU o el que es pitjor directament no anar a votar per creure que no hi ha ningu que els pugui representar dignament. Com be saps amb paso tot el dia per el camp de tarragona, parlo amb molta gent i es el que estic comprovant dia rere dia, inclus gent afiliada a ERC que se senten disgustades o enganyades.
    Per aixo crec que el millor seria estar a l'oposicio per poguer explicar aquests misatges i model social que volem per una Catalunya independent sense que cap partit sucursalista ens el pugui desvirtuar desde el govern, i anar treballar per poder ser prou forts per governar tot sols.
    En quan a la conforntacio amb l'Espanya "democratica" es inevitable, ja que la seva politica radica en tenir als grups catalans entretinguts a una confrontacio entre si, com molt be deies el que cal es anar tots els grups catalans de la ma siguin de la ideologia que sigui, obviament aixo ja portaria a una confrontacio amb Espanya a la qual si veurien abocats per que els hi treuriem la mascara, i no podrien ocultar la realitat de l'espoli al qual ens sotmeten geneticament.
    Per posar un exemple et transcriure unes reflexions fetes ja a l'any 1987 i on amb podras dir si ha canviat res o si veus posibilitats de que canvin.

    Josep Carner Ribalta del llibre Retorn a Macia, escriu:

    Els mès optimistes i voluntariosos que s'entesten a demostrar que el pactisme pot reeixir, posen tota la seva esperança en el progrès del pais, el progrès cultural, el progrès economic, el progrès social. Quina perniciosa il·lusió! Mentre tinguem aquesta Espanya opresora que ens sotja constanment amb odi i enveja seculars; com mes progresos faci Catalunya mès augmentarà la voracitat centralista per arrebasarnos-ho tot com cosa que els pertany. El pla d'anorrear-nos ès endèmic i premeditat.

    Es refelcteix ben be lo que ha pasat i passara amb el nou estatut.
    Han pasat quasi vint anys, tambe han pasat diversos governs i cada cop Catalunya va baixant el seu estatus tant economic, cultural, politica social etc, en tots els estudis realitzats desde la unio europea.

    Tambe considero que hem d'apendre dels grans liders historics, dels seus errors pero tambe dels seus encerts. Per que el compromis d'aquella gent anonima a la qual et referies nomes queden els fets, prou importants i sense escatimarlos els hem de tenir en compte, pero dels liders ens queda aquella força, oratoria, treball que va aconseguir que aquella gent anonima prengues aquell compromis inclus a risc de perde la seva vida per Catalunya.
    Tornant als temps actuals quin es el lider que pugui despertar aquell compromis?.
    Carod?, la veritat es que jo el votare per que no amb queda cap mes pero la veritat es un home que no amb fa vibrar.

    Una abraçada.

    ResponElimina