dimarts, de setembre 19, 2006

El camí cap Itaca és llarg....

Que ens passa a l'esquerra, a la gent més combativa?
Les paraules de l'Eva i el Pablo, em fan reflexionar molt. No perdem il·lusió i l'esperança tan ràpidament! Siguem molt més realistes i analitzem qui ens ha decepcionat, reflexionem les raons i fem caure les mascares d'aquells que prometien i ara han demostrat qui son i quines voluntats polítiques tenen.

Som davant de les properes eleccions i hem de ser molt conscients que ni el PSC-PSOE ni CIU no són eines de transformació social ni nacional. Aixi doncs cap govern amb el qual estiguin qualsevol de les dues forçes politiques, ens farà lliures de cop o a llarg termini. No oblidem la força que té cada partit i fins i tot el poder real de decisió i acció.
Si relament estiguesim davant l'oportunitat real de transformar i trencar, d'avançar cap a l'emancipació colectiva i la construció d'un societat més justa, ràpidament hi hauria un pacte entre CIU-PSC-PSOE per apagar qualsevol espurnar de llibertat. Encara que no portin les mateixes sigles son les matreixes idees, beneficien els meteixos, defensen els mateixos interessos econòmics.... cal que aixo ho tinguem present.
Sé que és dificil seguir il·lusionat. Mantenir l'esperança i els somnis vius, pero és necesari. Realment tenim l'oportunitat de tranformar i de fer veure que hi ha altres maneres de fer política. Segur que no estarem el 100% d'acord, pero existeix i s'ha possat de manifest en les carteres que ha tingut Esquerra. Però sempre la feina de formiga s'ha vist tapada i soterrada. No cal ser gaire intel·ligent per adonar-se que Esquerra ha estat incòmoda el govern perquè ha demostrat les seves ganes de transformació social i nacional. Per això som fora del govern, que ningu s'enganyi. Hem posat nervios a més d'un que té molt de poder.
El camí serà llarg, i cal que seguim sent critics, combatius per fer retificar els nostres representats si caminen en un altre sentit, els hem de demanar la lluna, pero també hem d’entendre que la lluna que nosaltres volem es lluny...
Hem de seguir traballant per ampliar la majoria social, aixo es basic, des del 14% dels votants no podrem relament transformar i d’aixo hem de ser concients tots i totes. El que si que podem fer és demostrar que des dels nostres espais de govern sabem governar, que no som un colla de majaras, que tenim un projecte real, que no som uns il·luminats, que sabem fer oposició i que al meteix moment sabem governar i dir no quan cal dir no.

Companys, no pretenc fer cap miting de suport a unes sigles, si no només una reflexió per intentar fer veure que no llençem la tovallola. Tots i totes som imprecidibles per fer camí, cal seguir el combat i no entrar en qui sera president, si no de quina manera governarà aquest país i com podem condicionar el maxim des de l’esquerra.

No ens enganyem, ells no caminen cap a Ítaca...

1 comentari:

  1. Bones, Raul...
    El que vull dir amb això de les sigles, es que el nom no fa la cosa. Estar clar que ara hi han uns sigles amb representació parlamentaria que defensa'n la cosa (l'alliberament nacional i social) amb tots els matisusu que volgués, però almenys son els que més aprop estan de la cosa.
    Peró això crec que lluny de sigles hem de mirar qui es qui i qui per ser conscients de les dificultats del camí i amb quin podem comptar el dia de demanar per arribar mes lluny. Per això crec que hem d'analitzar qui defensa unes sigles i el seu coral o qui mirar pel país i la seva gent...

    ResponElimina