dimarts, d’agost 29, 2006

Jo vull un estat propi.

Aquestes vacances ens hem fet un fart d’explicar d’on veníem. Alguns sorpresos per una matricula estranya on les úniques inicials que acompanyaven les dotze estrelles europees errant les del CAT, ens preguntaven d’on veníem. Altres al sentir-nos parlar ens deien italians i nosaltres els explicàvem que no, que errem catalans, d’altres ens anomenaven espanyols i nosaltres deia que espanyols no que catalans...
Jo vull ser d’un país del món, en que no tingui que donar explicacions d’on vinc, quina llengua parlo i on esta el meu país. Jo vull ser part del món.
Estar clar que tampoc vull un estat propi que sigui més del mateix, un país sumis el capitalisme, un país injust, un país de classes. No vull un país que no representi cap garantia de transformació social.
Ser que per molts i moltes això pot semblar una utopia, una utopia que fes renunciar a lluitar per esdevenir un estat propi o a conformar-se amb un simple canvi de nacionalitat, però jo no renuncio a la lluita diària per l’alliberament social i nacional, no renuncio a aconseguir un futur en llibertat i justícia tant per el nostre poble com per tots els pobles del món.

Avui m’he adherit a la campanya sorgida des de allò que s’anomena la “blogsfera” que porta per lema: jo vull un estat propi!. iniciatives com aquestes sorgides des de la societat civil son les que fan créixer i internacionalitzant la lluita.

Enhorabona el promotor de l’iniciativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada