Dimecres a la nit el col·lectiu okupa sortia el carrer, prenien el barri de Gracia i feien sentir la seva veu, la seva ràbia.
He sentit dir moltes coses aquest dies sobre el tema, però lluny d’anàlisis del fons de la qüestió, la precarietat dels joves, l’habitatge, la manca d’espai autogestionats, el creixent control socials, el capitalisme agressiu... totes les solucions que donant els polítics son solucions repressives, totes les declaracions que fan els polítics son per tirar-se la vaixella per sobre i fugir el problema real.
Estar clar que l’estratègia de la gent de la "fera" no es compartida per la gran majoria de ciutadans i ciutadanes, veïns i veïnes del barri. Però també es un estratègia que dona el seus fruits a nivell de globalitzar el problema i arribar a la màxima gent possible tot i la imatge que es dona. Esta clar que no donarà resultat a curt termini però si que es donar a llarg termini. El canvi d’estratègia dels okupes de la "ferra" també és un pas per en fugir del típic enfrontament okupes-antiavalots amb el final de sempre, desallotjament amb les conseqüents detencions. Aquesta nova estratègia, crec que avançar cap un estratègia d’atacar el veritable problema: el capital i globalitzar la problemàtica. Estar clar que tot aquest tipus d’estratègia comportat un gran rebuig social i és poc políticament correcte.
La lluita pren moltes formes, te molts fronts que tots buscant que l’administració publica i els poder econòmics comencin a treballar per solucionar el problema de l’okupació, la falta de vivenda.... Com sempre cal aprendre d’altres països que d’una manera o altre ha arreglat la situació de l’okupació com Alemanya, Holanda, etc..
Mentrestant la resistència activa i organitzada esta condemnada a ser criminalitzada, atacada i reprimida, però la resistència en la forma que es va viure el barri de Gracia posar de manifest moltes de les mancances que pateix aquesta societat encara que els polítics i poder fàctics desviïn el tema de fons, que és la seva incompetència de la gestió publica i la seva submissió el capital i els interessos dels més rics.
Hola Esteve!
ResponEliminaNo estic massa d'acord amb la lectura que fas del que va succeïr a la fera... No tinc massa coneixement de les estratègies actulas del moviment okupa, però crec que l'acció armada (ni que sigui amb pals i gasolina) és una mala acció. Una demostració de força només s'ha de fer quan és imprescindible, i d'altra banda tampoc demsotren massa força provocant alguns aldarulls a gràcia.
És greu, en canvi, la resposta general: el fet q no hi haguéssin detencions ajuda aaquests joves en particular però provoca la demanda popular de més efectius policials i d'una actuació seva més contundent. Cosa que només ajuda al clos i als impulsors d'una barcelona més cínica.
La veritable força d'aquest moviment rau en el recolzament veïnal i la conscienciació social: l'únic ateneu que ha esdevingut legal, com els d'alemània, és el de noubarris, que gaudia del suport de tot un barri i que va saber no perdre'l. La gent no vol que 4 especuladors es reparteixin els pisos i blocs de la ciutat, i que es mantinguin els preus tant alts per benefici dels més rics, però encara volen menys que al costat de casa seva hi visquin yonquis, violents, bruts i sorollosos.
És trist que aquesta sigui la impressió que provoca el moviment okupa, però és q la feina feta per molta gent amb bona intenció per legitimar l'alliberament d'espais (reconstrucció, neteja i acondicionament, manteniment i atenció a les necessitats veïnals no contemplades) s'en va a la merda cada vegada que es lia un sarau així.
Per això el canvi d'estratègia no em sembla massa positiu. Si encara es podia entendre que algú que ha estat cuidant un espai, i l'ha fet seu i del barri, es resisteixí a que el treguin per la força, fins i tot amb actituds combatives, costa molt més d'acceptar que facin un cercavila de destrosses, i que paguin els veïns que segurament ténen poc a veure amb els amos del solar ón hi havia la fera.
Qui sembra ràbia, què recull?
Apa, ja he dit la meva, merci. Salut i força!
Bones tito,
ResponEliminaTens molta raó en el fet que la força del moviment okupa es bassa en la recerca de les màximes complicitats amb l’entorn més immediat, crear un situació de convivència i fer de l’espai alliberat un espai obert els veïns i veïnes.... sense aconseguir aquestes complicitats les cases estan encara més condemnades a ser runa. Estic totalment d’acord que cal trobar la confiança d’entorn per poder tenir força en futures situacions.
Però a l’hora de defensar l’espai en l’últim moment, quan s’ha cremat tota la fusta i estes a les portes d’un desallotjament amb data i hora i saben que sares desallotjat, has de donar una resposta contundent els poder politics i policials, el capital. I crec que l’estratègia de “fera” l’encartat i crec que això es un avançar a l’hora de platejar desallotjaments i resistències actives vers el poder. Estar clar que desconec el passat de la “fera” i les seves relacions amb el barri, estar clar que hi ha cases que no afavoreixen a d’imatge del moviment. jo crec que fins i tot una casa que no tingues cap problema amb el barri i estigues totalment integrada en uns fets iguals els veïns i veïnes tindria un visió diferent dels fets. Serien més entesa la resistència activa, com quan va haver el intent de desallotjament de la casa de la muntanya, o el mític cinema princesa...
I que sembra l’odi recull la ràbia de la injustícia i la reprensió
Hola Esteve!
ResponEliminaJo estic totalment d'acord amb en Tito. De fet, no comparteixo cap argument faci vàlid qualsevol tipus de violència. Malament aniríem si tots acabéssim defensant a cops de pedra el que ens sembla una injustícia! Per no entrar en el que, com a "veïna" de Gràcia, passa pel meu cap cada vegada que hi ha aldarulls al barri (o algú es pixa a la porta de casa meva)...
Potser la propera vegada que cremin un contenidor davant de casa meva, en lloc de trucar als bombers, hauria de sortir a la finestra i respondre fent punteria als caps encaputxats amb el primer objecte contundent que trobi... Com diria el Trepi, vahomeva!
Una abraçada i bon cap de setmana!
Clara