I si surt que NO?

Ja sabeu que jo aposto per el NO i que estic confiat que podrem donar la sorpresa la nit del 18 de juny.
Aquests dies, m’he trobat que molta gent no s’atreveix a vota NO per la por a que passarà desprès del 18 de juny en el cas que no s’aproves l’Estatut. Estan disposat a dir NO, però tenen por de les conseqüències polítiques i socials que això poguí comportar.
Això ens demostra que la batalla de la por del bloc del Si ha guanyat. El bombardeig constant i gairebé únic, de l’argument d’anar enrera i de tornar el 79, ha calat en la ciutadania al igual que la criminalització del vot negatiu que han dut a terme el PSC-PSOE i ICVEUiA. Han fet servir la mentirà i la por per intentar portar l’aigua el seu molí en comptes de defensar el text, el projecte d’Estatut amb arguments polítics, econòmics i socials.
Si guanya el SÍ, seguirem sent un regió d’Espanya, seguirem sent expoliats per Madrid i els poder econòmics, seguirem patint el dèficit fiscal, un IPC inferior el nivell de vida català, un marc laboral no adequat a la nostra realitat, els nostres pagesos i pageses seguiran sense tenir veu a Europa, les nostres infrastructures i les inversions seguiran depenen de Madrid i de quin color governa a l’estat espanyol, no tindrem seleccions esportives pròpies, ni veu a Europa com a circumscripció electoral pròpia , ni el rescat dels peatges i ... una llarga llista.
Per contra, si el 18 de juny guanya el No, Catalunya no entra en guerra, no governarà el PP a Catalunya i no deixarem de ser més pobres, no recularem econòmicament ni socialment el nivells 1979 o del 2005, no deixarem d’ingressar ni un duro menys... Si sortís No, Catalunya faria un pas endavant, si decidim plantar-nos i dir prou, que no ens conformem amb les engrunes, estarem dient que volem negociar un veritable model d’Estat, diferent a l’actual, un model econòmic i social que s’ajusti a les necessitats veritables dels catalans. El No és el vot més valent i amb més compromís, no es un vot destructiu, tot el contrari, és un vot en clau de construcció, en clau de tenir la voluntat de participar col·lectivament en la construcció del nostre futur com a ciutadans i ciutadanes.
Si el dia 18 surt No, anirem a negociar a Madrid amb la força d’un majoria del poble que s’ha plantant i com a mínim tindrem el que diu el text que anem a votar el 18 de juny, ja que amb lleis orgàniques podem aconseguir el mateix que ens proposen ara els del bloc del SI. I els del SÍ ho saben be, que li preguntin a el expresident Pujol que d’això sap com el que més.
I si realment surtis no, algú pensa que a Madrid ens negaran a la majoria del poble el que a les urnes hem decidit democràticament? Si ells tanquessin la porta, estaria clar que Catalunya començaria a construir el seu futur emancipat de l’Estat espanyol i no crec que la vaca es permetés deixar anar una de les seves grans mamelles.
Per això si el dia 18 guanya el No, Catalunya guanya, Catalunya avançar cap a l’emancipació col·lectiva, cap a la construcció d’una societat més justa, digna i lliure!
I com diu obrin pas: no tinguis por, no estes sol!

P.D:

Document imprescindible: la 'mutilació' de l'Estatut del 30 de setembre

La Plataforma «Pel dret de decidir» posa a disposició de tothom un document absolutament revelador que permet visualitzar fàcilment la 'mutilació' que a patit a Madrid la proposta d'estatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Es tracte d’un document que mostra les parts 'censurades' en vermell i les parts afegides en verd.