divendres, de juny 02, 2006

El Fracàs de l’encaix de Catalunya a l’estat Espanyol.

El procés de reforma d’estatut és la demostració del fracàs rotund de l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol i el fracàs de l’espanya federal que el PSC-POSE va prometre.
Alfonso guerra:
"nos hemos cepillado el Estatuto del Parlament"
Aquestes paraules d’Alfonso guerra demostren qui és el veritable avanç de la proposta sotmesa a referèndum. Per posar alguns exemplars; s’han carregat les competències d’organitzar referèndums, que tenen por que parli la gent? s’han carregat el marc laboral català, un fet que preconitza més encara la vida dels treballadors i treballadores del país, entre altres coses per que no podem tenir un IPC Català per calcular els sous adequats el nivell de vida al nostre país; s’han carregat l’Agencia tributaria catalana, el regim d’estada i residència de les persones immigrades, que el català sigui un requisit a la justícia i en requisit en l’etiquetatge, les seleccions esportives catalanes, la negociació bilateral Catalunya-Espanya i una cosa que es parlar poc, les retallades han fet desaparèixer de l’Estatut la necessitat d’un informe determinant de la Generalitat abans d’iniciar un projecte de transvasament.(això obre les portes a que qualsevol govern de Madrid torni a fer un altre PHN) I una llarga llista, 160 articles dels 227, el 65% de la proposta de l’Estatut del 30 de Setembre.
Encara tenen la barra de dir-nos que això millor que res?
Un de les grans conclusions que s’ha de treure del la proposta de nou estatut, és que els Catalans no podem decidir quin tipus de encaix volem tenir dins de l’estat espanyol, esta clar que Madrid amb al convivència de la majoria de polítics catalans han desencaixat Catalunya. Hi havia un proposta per fer avançar un Catalunya justa i digna dins d’una espanya federal, un espanya descentralitzada, però un altre cop l’aliança dels poder econòmics i polítics de la dreta i l’esquerra mes conservadora han evitat el canvi, han evitat una petita revolta democràtica que ja en el 1979 vam pedra.
Aquest Fracàs ha demostrat que l’única via d’emancipació col·lectiva és l’autodeterminació, ens queda molta feina a fer per construir unes estructures d’estat que en faci fer el salt final, però amb hipoteques com l’estatut encara serà més difícil, ja va dir-ho ZP: "Este Estatuto es para toda la vida"
El 1932 els va dir que el "sí" era per salvar la República; el 1979 per salvar la democràcia i no tornar a una dictadura, i ara per quina altra causa ens hem d’hipotecar del NOSTRE futur?
Prou de mentiders, enganys.. i més dignitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada