dilluns, de maig 08, 2006

La Classe

Suposo que esteu impacients per saber què va passar amb les esferes carregades i els nens de segon d'ESO d'Aula... Doncs aquí va la crònica.
Vaig arribar a l'escola una mica més d'hora del compte perquè no volia fer tard, i em vaig esperar en una sala de visites. Quan va sonar el timbre de les classes (a dos quarts de tres) em va venir a buscar la Sra. norecordo el nom, que és la profe de ciències. Vam anar cap al pati, on tots els nens, amb bata blau marí tipus camisa ampla (vull dir que no era llarga fins als genolls com una bata...) estaven esperant diligentment en una fila. Vam recollir els nens, i vam anar cap a l'aula. L'aula tenia uns finestrals enormes en dues de les parets des d'on es veia tot Barcelona, fins al mar i tot. De camí a l'aula se'ns va ajuntar la directora. Quan vam entrar a l'aula, tots els nens es van quedar de peu al costat del seu pupitre fins que els van dir "podeu seure", ara no sé si els ho va dir la profe o la dire. Em van presentar, la Sra Vendrell, que ve a fer una xerrada, i tal i qual.
Total, que engego, i... bueno, diguem que les esferes carregades van durar poca estona. Perquè els vaig preguntar: per què es mouen les càrregues? i de les set o vuit mans alçades en vaig triar una, la del Carlos, que em va explicar que perquè hi havia una diferència de potencial. Quan vaig preguntar què eren les càrregues em van explicar que els àtoms, que en estat neutre tenen igual nombre d'electrons i protons, tendeixen a adquirir una configuració de gas noble amb 8 electrons a l'última capa (amb aquestes paraules, us ho juro), i que per això tenim ions.
En fin, que vaig haver de reestructurar tot el que tenia pensat explicar, refer els problemes que havia preparat i improvitzar una miqueta.
Al cap de mitja hora havia explicat què és la intensitat, com es mesura, què és la resistència, de quina manera els xocs dels electrons amb els nuclis del metall són l'origen de la resistència i alhora provoquen l'escalfament de les resistències i per tant la dissipació d'energia.
Em van preguntar per què es gasten les piles i per què a vegades es crema un cable en un circuit. Quan van haver acabat de preguntar, la directora i jo vam marxar de l'aula. En acomiadar-nos, tots els nens es van posar drets altre cop, fins que quan ja tancavem la porta, la professora els va dir "podeu seure" i van continuar la classe.

I després de tot aquest teatre, em van donar la feina? Doncs no. Vaja, en principi no. Vull dir que la directora em va dir que li havia agradat i que estava fent-se una mena de dossier de currículums perquè mai se sap, i tal. De manera que m'estalvio el tràngol i la feinada de decidir.

1 comentari:

  1. uau!

    quina por!!!

    sort que vas poder sortir i no et van tancar en uns baixos amb algunes restes sense vida d'aspirants a profes… ni els nens del blat ("los niños del maíz" no sona gaire de por en català...)

    ResponElimina