dimecres, de maig 24, 2006

Catalunya no es Montenegro...

Semblar ser que un cosa es del tot certa, que Catalunya no es Montenegro, però el que queda clar que aquells que s’omplen la boca dient que aquests vell continent anomenat Europa camina cap a un unitat i la construcció de ciutadans europeus per sobre dels estats i que els independentistes en aquest segle no tenen raó de ser, haurien de fer un pensament ja que avui aquest Europa física consta d’un país més que fa una setmana...Poder en comptes de voler construir o millor imposar l’Europa del € i indivisible, cal avançar en l’Europa dels pobles, de les nacions, del respecta a la diversitat, l’Europa dels colors. Però Catalunya no es Montenegro, esta molt clar, ja que Montenegro a fet un referèndum per dir si vol ser independent o no i nosaltres nomes podem votar si volem més o menys dependència a Madrid, si o si seguim sent un regió més d’aquets invent anomenat estat Espanya.
Nosaltres no tenim ni l’oportunitat de dir si volem seguir sent espanyols o volem ser catalans. Jo sempre m’he fet la preguntar de quina por tenen de deixar fer-nos un Referèndum d’independència? No acabarien amb la demandes dels nacionalistes i independentistes catalans si com diu ells som 4 gats i 4 gates? Així doncs de que tenen por? Que algun dia siguem iguals que Montenegro o sigui, un nació amb Estat.

2 comentaris:

  1. hei he passat el primer exàmen de las opos, i ahir vaig fer el segon... optimisme moderat. ja t'explicaré .... per cert et vaig enviar un mail a correucatalà.com i me l'ha tornat... és igual: entra a www.historiacritica.org (o posa al Google Desafectos i clica al primer que surt... grans articles!
    un salut!
    P.D. gràcies a Déu (o a una història completament diferent) Catalunya té poc a veure amb Montenegro.

    ResponElimina
  2. Ep, cèsar ja m’he baixat l’article...a veurà si es tan bo com diu la ressenya de la pagina! hem de quedar per els llibres de les opos! I felicitats per el primer examen!
    I totalment d’acord, gràcies que no som Montenegro i poc ens assemblem, però envegés poder tenir l’oportunitat de decidir el futur, com ells tot i que els procés que els ha portat no sembla en res al d’aquí.
    Apa cuida’t i a veurà si d’un vagada quedem los bitxos per anar a trepar!

    ResponElimina