dimarts, de maig 23, 2006

Ara toca no. Catalunya mereix més



Aqui teniu l'enllaç amb informació per documentar-se sobre el nou estatut, quins son els arguments i raons que ha fet que l'esquerra independentista i nacional digui No!

2 comentaris:

  1. Interesant text que he rebut per correu electronic... que en quatre paraules diu moltes coses interesants, el final hi ha la clau de tot plegat... un bon resum!

    PERQUÈ VOTARÉ NO A L'ESTATUT?
    No, perquè no vull aquest estatut retallat que ens hipotecarà per vint-i-cinc anys més ("per sempre", va dir el Zapatero).
    No, perquè aquest estatut no resol cap dels problemes principals que afecten als catalans, especialment el finançament (només cal veure com el nou model de finançament pactat a l'estatut andalús és molt millor que el català o com el secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ángel Fernàndez Ordóñez, va dir que el què ens donaven de més via Estatut ens ho prendrien per la via de la solidaritat).
    No, perquè aquest estatut no ens permetrà gestionar l'aeroport, ni les infrastructures de telecomunicacions, ni tenir seleccions esportives, ni participar a la Unió Europea, ni tenir competències en immigració, ni...
    I 'no', perquè estic fart de baixar-me els pantalons davant La intransigència d'una Espanya que no vol evolucionar, que no ens accepta com una nació més i que ha renunciat a la construcció d'un país plurinacional on tots hi tinguem cabuda, i que ens intenta encolomar com si fóssim estúpids una merda d'estatut que no serveix
    per a res.
    El PSC diu que el PP utilitzarà el meu NO contra Catalunya.
    Llàstima que l'Ibarra, el Bono, el Guerra i molts d'altres hagin utilitzat ja el 'sí' de la majoria de partits catalans per 'cepillarse' l'Estatut del Parlament i per tallar-nos, una vegada més, els nostres drets i les nostres llibertats.
    P.S. Per cert, el que tingui por a votar No perquè creu que suposaria un pas enrera, hauria de saber que les misèries que ens dóna l'estatut retallat s'aconseguiran igualment (guanyi el Sí o el No), ja que depenen de lleis que estan en procés de reforma. No hem
    d'oblidar que les diferents reformes estatutàries han comportat que el
    govern iniciï un procés de reforma de diferents lleis, com la del poder
    judicial, o la de finançament, que equipararà els models de finançament de les comunitats que no reformin els estatuts, amb aquelles que sí els
    reformen. És la segona tongada del "cafè para todos".*

    ResponElimina
  2. Hola Esteve!

    No és la primera vegada (ni la segona, ni la tercera...) que sento frases de l'estil de l'última d'aquest missatge, i per molt que m'hi esforço no aconsegueixo entendre el raonament que hi ha darrera: quin és exactament el problema del "café para todos"?

    Merci, una abraçada!

    Clara

    ResponElimina