dimarts, de maig 30, 2006

De què serveix?

1 Gener

Jornada Mundial de la Pau

30 Gener

Dia Escolar de la No-violència i la Pau

2 febrer

Dia Mundial dels Aiguamolls

15 Febrer

Aniversari de la Primera Manifestació Mundial contra la Guerra

21 febrer

Dia internacional de la llengua materna

8 Març

Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional

21 Març

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial

22 Març

Dia Mundial de l’Aigua

23 Març

Dia meteorològic mundial

7 Abril

Dia Mundial de la Salut

22 Abril

Dia de la Terra

23 Abril

Dia Mundial del Llibre i els Drets d’Autor

3 Maig

Dia Mundial de la Llibertat de Premsa

9 Maig

Aniversari del Final de la 2a Guerra Mundial (1945) - Dia d’Europa

15 Maig

Dia Internacional de l'Objecció de Consciència

21 Maig

Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament

22 Maig

Dia internacional de la Diversitat Biològica

24 Maig

Dia internacional de les Dones per a la Pau i el Desarmament

Dia Europeu dels Parcs Naturals

25 Maig

Dia d'Àfrica

29 Maig

Dia Internacional del Personal de Pau de les Nacions Unides

31 Maig

Dia Mundial sense tabac

4 Juny

Dia Internacional dels Infants Víctimes Innocents de l'Agressió

5 Juny

Dia Mundial del Medi Ambient

17 Juny

Dia Mundial de Lluita contra de Desertificació i la Sequera

20 Juny

Dia Mundial del Refugiat

26 Juny

Dia Internacional de Suport a les Víctimes de Tortura

9 Juliol

Dia Internacional per la Destrucció d'Armes

11 Juliol

Dia Mundial de la Població – Aniversari de la massacre de Srebrenica (1995)

6 Agost

Aniversari bombardeig nuclear d'Hiroshima (1945)

9 Agost

Dia Internacional de les Poblacions Indígenes del Món

12 Agost

Dia Internacional de la Joventut

23 Agost

Dia Internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i la Seva Abolició

30 Agost

Dia Internacional de les Persones Desaparegudes

31 Agost

Dia Internacional de la Solidaritat

8 Setembre

Dia Internacional de l’Alfabetització

16 Setembre

Dia Internacional de la Protecció de la Capa d’Ozó

21 Setembre

Dia Internacional de la Pau

22 setembre

Dia Europeu “A ciutat sense el meu cotxe!”

28 Setembre

Dia Marítim Mundial

3 Octubre

Dia Mundial de l’Hàbitat

12 Octubre

Dia Internacional per a la reducció dels desastres naturals

16 Octubre

Dia Mundial de l’Alimentació

17 Octubre

Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa

24 Octubre

Dia de les Nacions Unides

24 Octubre

Dia Mundial de l'Informació sobre el Desenvolupament

6 Novembre

Dia per a la Prevenció de la Explotació del Medi Ambient a la Guerra i els Conflictes Armats

10 Novembre

Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament

11 Novembre

Aniversari de la finalització de la Primera Guerra Mundial (1918)

16 Novembre

Dia Internacional per a la Tolerància

20 Novembre

Dia Universal de la Infància

25 Novembre

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona

29 Novembre

Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí

1 Desembre

Dia Mundial de la Lluita contra els Presoners per la Pau

Dia Mundial de la Sida

2 Desembre

Dia Internacional de l'Abolició de l'Esclavitud

5 Desembre

Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social

10 Desembre

Dia dels Drets Humans

18 Desembre

Dia Internacional de les Persones Migrants

Córrer més que el sol...


Aquest dissabte toca córrer més que el sol a l’hora de pondre's per l’horitzó, és literalment el repte de la cursa "Cuita el sol" que aquest any arriba a la seva tercera edició. La cursa està basada en un conte de Pep Coll i que el centre excursionista de Lleida ha adaptat.
La cursa té la sortida en petit poble d'Àreu (1250m) al principi de la vall de la Pica d’Estats i puja verticalment al cim del Monteixo (2902m) tot en poc més de 4 km i amb els 1600m aprox de desnivell positiu...
El que fa especial "la Cuita" és que la sortida de les dones es dona quan l'ombra del sol en pondre's comença a cobrir la plaça de la vila i la sortida dels homes quan l'ombra ha cobert per complert tota la plaça. Així cal sortir ràpid perque no t’atrapi l’ombra abans de fer cim, si l’ombra t’atrapa, mitja volta i cap a baix!
També es espectacular veure com poc a poc es fa de nit i per la muntanya ban baixant petits punt de llum dels corredors que ja han fet cim i baixen.
Aquesta cursa combina el caràcter competitiu amb el fantàstic i en un indret màgic com és el Pallars. Aquest any des del 12 de maig estan esgotades les inscripcions, 500 participants intentarem córrer més que sol!

dilluns, de maig 29, 2006

llibertat de dir si o no?

Del dia 2 de juny a les 00:00h comença la campanya electoral pel referèndum, diguem que començar virtualment, ja que fa setmanes totes les partits i plataformes ja han encès la maquinaria de propaganda i difusió.
El que a mi en preocupa es com pot ser que això sembli un baralla de galls entre els partits, quan en cap moment no es presenta cap partit el referèndum. Ells defensa una postura legitima, com ho fem els ciutadans i ciutadanes, les plataformes, col·lectius...
Com pot ser que els les televisions i ràdios publiques es divideixen els espais electorals segons els partits amb representació parlamentaria? Aquest fet perverteix això que ells diuen democràcia, ja que si no ets un partit amb representació parlamentaria no pots fer servir les eines publiques per demanar el vot sobre l’opció per la qual tu apostis. Jo no vaig a votar segons el que digui un partit o l’altre, si no segons si el text de l’estatut es bo o no sobre la meva òptica. Però com si no fos prou, tenen la barra de repartir-se entre ells part dels pressupostos de la generalitat per finançar-se les campanyes! I a mi quin % en toca per fer campanya per l’opció que he triat votar i que vull explicar els meus amics, veïnes, companys de feina... Jo també tinc dret a fer una campanya subvencionada amb els meus impostos! i ja no diguem el dret legítim que tenen les plataformes que defensa tan el si com el No i tampoc tenen dret a fer servis un espai a les teles i ràdios publiques i de rebre ni un € per finançar-se els cartells, pancartes... o juguem tots o trenquem la baralla!
Vivim sota una democràcia amb pinces, una democràcia que silencia la dissidència i actuar per controlar-nos per fer-nos presoners del seus sistema... en que la llibertat d’expressió es una farsa i que els mitjans publiques son eines de manipulació, de propaganda i repressió que estan sotmesos tan els poders polítiques com a les grans empreses privades de la informació.
Aquest es un altre motiu per dir No i trencar la baralla!

dimecres, de maig 24, 2006

Catalunya no es Montenegro...

Semblar ser que un cosa es del tot certa, que Catalunya no es Montenegro, però el que queda clar que aquells que s’omplen la boca dient que aquests vell continent anomenat Europa camina cap a un unitat i la construcció de ciutadans europeus per sobre dels estats i que els independentistes en aquest segle no tenen raó de ser, haurien de fer un pensament ja que avui aquest Europa física consta d’un país més que fa una setmana...Poder en comptes de voler construir o millor imposar l’Europa del € i indivisible, cal avançar en l’Europa dels pobles, de les nacions, del respecta a la diversitat, l’Europa dels colors. Però Catalunya no es Montenegro, esta molt clar, ja que Montenegro a fet un referèndum per dir si vol ser independent o no i nosaltres nomes podem votar si volem més o menys dependència a Madrid, si o si seguim sent un regió més d’aquets invent anomenat estat Espanya.
Nosaltres no tenim ni l’oportunitat de dir si volem seguir sent espanyols o volem ser catalans. Jo sempre m’he fet la preguntar de quina por tenen de deixar fer-nos un Referèndum d’independència? No acabarien amb la demandes dels nacionalistes i independentistes catalans si com diu ells som 4 gats i 4 gates? Així doncs de que tenen por? Que algun dia siguem iguals que Montenegro o sigui, un nació amb Estat.

Cafè per tothom?

La Clara en un post anterior feia un comentari posant de manifest la facilitat que existeix des de Catalunya de fer referència a la frase del “cafè per tothom” per criticar el tracte que rebem els catalans i Catalunya per part de l’estat espanyol. Crec que hi ha un petit problema, que molts cops passa, que els polítics d’ofici parlen en clau interna pels seus col·legues polítics sense fer-se entendre d’una forma planera i recorrent els mateixos recursos literaris sempre que es parlar d’un mateix tema.
Des de la meva modèstia intentaré explicar que vol dir això del cafè per a tots i per què no és una bona fórmula en la construcció, com a mínim, d’un estat plurinacional com el que és l’estat espanyol. El cafè per tothom vol dir que tots els territoris es tallen pel mateix patró, que no existeixen diferents mesures per les diferents realitats nacionals, econòmiques i socials.
Sobretot és una frase que s’aplica als sistemes de finançament de les mal anomenades “autonomies” ja que no tots els territoris tenen les mateixes necessitats socials, econòmiques i d’inversions d’infrastructures. No podem tenir sistemes de finançament centralistes que siguin iguals a nivell de repartir la inversió de l’estat o la recaptació dels impostos especials per nombre alguns exemplars. Sistemes com l’actual impedeix el desenvolupament de Catalunya en benefici del desenvolupament d’altres indrets de l’estat, desenvolupaments que son desmesurats i molt superiors al que correspondria per l’esforç fiscal que fan els seus habitants i per contra les inversions i traspassos d’impostos que reben els catalans per l’esforç fiscal que fem no es corresponen i comportar greus conseqüències socials i econòmiques.
Aquesta mal entesa solidaritat provoca desigualtat a nivell d’inversions de l’estat en els diferents territoris provocant l’empobriment de zones que havien estat el motor econòmic i que perden força per manca d’inversió a nivell d’infrastructures adequades o d’ajudes a les empreses...
En els camps socials es veu com per exemple les zones de l’estat que reben molts més immigrants han de tenir un tracta d’inversió superior al igual que les zones més poblades i on el cost de la vida es molt superior, el cafè per tothom no només afecta les grans instàncies de les administracions, també fa créixer el nivells de pobresa global i la manca de serveis socials.
Però mai el cafè per tothom no ha de provocar desigualtats entre els pobles d’Espanya, si que s’ha de fer en clau de construcció equitativa i quantitativa del tot. Ara podria fer una llarga llista de greuges comparatius entre els diferents pobles de l’estat espanyol però no crec que tampoc calgui, ja que és de tots i totes coneguda la llarga llista...
El que realment està clar que a diferents necessitats han d’existir diferents solucions, perquè aplicar una solució per tots i totes iguals (cafè per tothom) fa que solucions dignes i en clau de millora l’autogovern global, com l’estatut del 30 de setembre, es converteixin en solució a la baixa que perjudiquen el desenvolupament o la subsistència de part del tot que després afecta a la totalitat. El cafè per tothom es el que sempre des de Madrid s’ha ofert per impedir avanços en l’autogovern de Catalunya. No es tracta de cap tracte en benefici d’uns per perjudici dels altres sinó d’un tracte digna per a tothom.
El que jo també em pregunto és: per què no donen cafè de la marca Euskadi o Navarra per tothom? O per què no s'aplica l’estatut del 30 de setembre a tots els pobles d’Espanya? Aquí crec que ningú dubtaria en demanar-ho i acceptar-ho.
Pero com tots i totes sabeu, per mi el cafe per tothom millors és aquell que ens faci ciutadans lliures en una nació amb Estat propi i que formem part d'un mon just i solidari amb totes els pobles del planeta...
Espero haver resolt el dubte de la Clara i d’algun més....

dimarts, de maig 23, 2006

Programa dels dos concerts de Cantabile, el cor de noies amb el que canto, aquest cap de setmana... Si us hi voleu acostar, em farà molta il·lusió.

Dissabte 27 de maig, a les 20h, auditori de la biblioteca Jaume Fuster, Plaça Lesseps 20.

Diumenge 28 de maig a les 21h, a la Capella de l'Esperança, C/Palma de Sant Just, 2.

Ara toca no. Catalunya mereix més



Aqui teniu l'enllaç amb informació per documentar-se sobre el nou estatut, quins son els arguments i raons que ha fet que l'esquerra independentista i nacional digui No!

divendres, de maig 19, 2006

Falten 31 dies... per dir NO!


Avui ja surt el DOC la convocatòria del referèndum pel nou estatut.... les iniciatives de la societat civil començant a funcionar i a treballar per fer arribar el missatge, Aquesta part de la finestra ja sabeu que dirà "NO" i el mateix temps farà campanya activa... ja sabeu que jo soc optimista i que crec que si tots i totes aportem el nostre granet de sorra, tot es possible.
Així doncs animo a tots i totes a participar en el primer acte organitza’t per la plataforma pel dret a decidir i per la plataforma diguem No! El dissabte 27 de maig a la plaça Catalunya cap a les 18h.
A la meves teories polítiques sobre que pot significar un NO que guanyi o un alt % (+ del 35) afegeixo que ara també és un bon moment per reflexionar sobre divisió que existeix dins del independentisme i l’esquerra, per això cal aprofitar aquest campanya per cercar ponts entre totes els col·lectius, partits, plataformes... per aconseguir que l’independentisme sigui un motor de transformació social creïble. Cal avançar cap a la llunyana unitat popular. Cal construir i enfortir un veritable moviment d’alliberació nacional, que sigui capaç de fer el salt. És un moment clau que pot fer despertar i fer extensiu a la gran massa social el projecte independentista, el projecte social d’esquerres.

dimarts, de maig 16, 2006

Paüls: una cursa molt dura a l’hora que bonica!

Cap a les 6 del mati sona el despertador! Eva dorm... La dutxa de rigor abans de cada cursa, l’esmorzar, acabar de prepara la bossa i arriba la meva mare que avui m’acompanya a Paüls. L’Eva es queda cucant a casa per descansar i recupera son.
Torno a les terres de l’Ebre però aquest cop a córrer com les cabres salvatges que corrent pels ports de Beseit. Ja a Paüls molt ambient, aquest any hi ha més participants que l’any passat uns 250, agafem el dorsal, en canvio, crema de sol i apunt per la sortida, a les 9:30 les noies i 15 minuts desprès es dona la sortida els nois.. avui sortim a per totes!...

En sento be i els primers quilometres vaig a bon ritma, fins el primer avituallament, aquí comença la gran pujada, comencem a caminar per la gran rampa, durilla i amb la calor encara més 750m des desnivell positiu en 3km aprox. La pujada, el final es converteix en una petita grimpada que t’ajudes amb cordes passem pel mig d’un forat natural i ja dalt del primer cim comença la baixada, trepidant i tècnica. La segona pujada, el punt més alt, en començar a trencar una mica el ritma i ja comença el patiment. Des del tercer avituallament començar la muntanya russa, pujar i baixar el que significa un constant canvi de ritma, camino a les pujades més dures i les baixades a per totes encara que conservant forces per l’ultima i un cop dalt d l’ultima pujadeta... baixada que pitjo fort l’accelerador per guanyar temps per arribar en menys de 3hores i entro a Paüls amb un esprint final per que no m’atrapin un grup que havia avançat en l’ultima baixada i que venien bufant a les orella...
23km i 3000m de desnivell acumulats, per una paratge molt bonic, feréstec i solitari... Ara el circuit fins setembre res... però comença la copa catalana amb la cursa que cal córrer més que sol... ja ho explicarem... ara a descansar...

dilluns, de maig 15, 2006

Picasoca


Quina mena de ment retorçada es pot inventar una cançó tan enganxosa com el Rock Picasoca?
Des de dissabte a la tarda, que vam actuar a Sant Feliu, estic cantant el rock picasoooocaaaaa es balla cridaaaaant! uh! donem mitja vooooltaaaa i piquem de maaaans! clapclap! ens agafem per la cintura, no ens podem equivocaaaaaar!!!

dissabte, de maig 13, 2006

Matagalls Digital

Gràfic d'ascens de l'excursió.
L'Eva i en Màrius abans de la segona rampa.
Quina pujada!
L'Eva i en Màrius al darrer tram de pujada. Al fons, tot el camí.
Les Agudes amb la seva Cresta dels Castellets...
El trío maravillas al cim del Matagalls.
L'Eva i en Màrius: que se'ns cova l'arròs! Hop hop hop!

Fins la propera!!!

divendres, de maig 12, 2006

I TANMATEIX, LA REMOR PERSISTEIX.

Ara, després de tot el que ha succeït a la política de casa nostra és l’hora de reflexionar i de tornar a mirar l’horitzó, de pensar cap on volem anar i quin és el camí pel qual hem d’apostar per tira endavant.
Està clar que els núvols no ens deixen ara triar, però esperem que s’obri una finestra de bon temps per poder fer l’atac el cim. No puc fugir de la meva pròpia òptica a l’hora de valorar aquest últims 2 anys, en que per primer cop un partit independentista ha arribat a estar al govern. Però ara em sento ideològicament traït per uns companys de viatge que m’havien fet creure que en més o menys mida podríem avançar en el camí de cercar alternatives i donar l’impuls social i econòmic necessari per construir una societat mes justa, lliure i digna. ERC va fer una aposta de futur, i ara encara que no ho sembli hem arribat a un punt de no retorn, en que s’ha tornat a posar sobre la taula el paper de Catalunya la necessitat de millor l’autogovern o el dret a l’autodeterminació, hi havia qui durant molts anys havia treballat per condemnar-nos a seguir sent un poble més en aquesta presos de pobles anomenada Espanya i ara veu amb nervis i tremolors que la caixa dels somnis que semblaven utopies s’obre per donar forma a un projecte real que fins el dia d’avui ha anat avançant i creixent...
Esta clar que hem comes errors, el mes greu creure's la paraula d’alguns i algunes i pensar que teníem la clau i que hi havia bones intencions, està clar que hem estat a vagades una mica passerells. Però ho dic amb el cap ben alt i orgullós que durant aquest temps s’hagi fet molt bona feina des de les conselleries que ha portat esquerra, feina que mai ha transcendit silenciada per la maquinaria propagandística del PSC i per la maquinaria difamadora de CIU i els poders factics. Si una cosa també m’ha quedat clara es que som a l’ull del huracà, fem el que fem i diguem el que diguem som criticats, menyspreats i criminalitzats... Som un partit incomode, ni el millor ni el pitjor, però som un partit que molesta... sinó per què som tan criticats fins a uns límits insultants?
No signarem la rendició...
Considero que en aquest carreró de no retorn, l’independentisme parlamentari es juga molt, ja que hi ha dos possibilitats o que ERC faci el salt cap a trencar el bipartidisme i sigui realment un contrapoder per si sol, un veritable motor de transformació social o resignar-se a esdevenir un partit petit condemnat a la fosca situació de no ser rellevats. Per això, i per responsabilitat política vers el país, cal afrontar el referèndum en clau independentista, en clau de trencament, destinant tots els esforços per fer possible un "No" a aquest estatut, aquest sistema de dependència d’espanya, un "No" que Sigui "Si" a la Catalunya, lliure i plena!. El "no" s’ha de convertir en un "No" incòmode pel PP, pels feixisme espanyol i el conservadorisme català, ha d’esdevenir un punt de trobada d’aquells que molts cops caminem separats però que en el fons conincidim en un estació del llarg trajecte. No podem deixar escapar la oportunitat de fer tremolar l’ordre establert i fer una salt endavant. Tenim l’oportunitat de fer mes gran la massa social de l'independentisme. Ningú creia amb que el 18 de febrer hi hagués tanta gent al carrer, tornem a sortir però aquest cop per omplir les urnes d’il·lusió!
I si no es així, tampoc abandonarem el combat... jo no em conformo només amb el que ens han donant i ens hem trobat.

Que la prudència no ens faci traïdors,
que la pressa no ens faci entrebancar,
Però estiguem preparats a la senyal del combat.

dijous, de maig 11, 2006

Ja n'hi ha prou!


Ens fan fora!
Impressionant, ja han aconseguit el que volien i buscaven fa temps, desfer-se d’ERC. Avui ens expulsen del govern... qui es qui transmet frustració a la ciutadania quan es carrega el govern d’esquerres i catalanista que tanta il·lusió havia creat? Qui es qui fustra les aspiracions d’un poble quan retalla i modifica 144 articles dels 223 articles sortits del parlament el 30 de setembre?
Tornem al començament, i aquest anys han tornat a demostrar que a la politica catalana no hi ha diferencia entre aquells que s’anomenen "socialistes" i els seus "palanganeros" (ICVEUiA) i els convergents, que son la mateixa família i que en cap cas tenen una voluntat de canvi social i econòmic, ha quedat demostrat que per ells i elles la gent no es important i que prima més els interessos de partit i personals que realment afrontar les problemàtiques de la gent i treballar per millorar el model establert. Tots i totes son peces de l'antic regim!
Estic desencisant per la poca valentia dels dirigents d’aquest país, estic decebut per la poca trempera que transmeten, ja no des d’una visió independentista com la meva, si no des de la visió d’un cuitada de peu que assisteix perplexe a aquesta obra de teatre.

Expulsats però amb dignitat i compromís vers el país!
ERC s’ha pogut equivocar i ho ha fet, però al menys ha estat l’única força política que així ho ha reconegut. ERC no pot tornar al govern si no es veritablement per transformar la societat! ERC ha de convertir-se en l’única alternativa d’esquerres i catalanista capaç de portar-nos endavant, sense por i sense ruptures traumàtiques, amb valentia i revolta democràtica i social. No afluixeu, està clar que vam fer una aposta de futur, una aposta estratègica que no ha funcionat, però ens ha deixat clar que l’únic camí que ens porti cap una Catalunya plena i lliure l’haurem de construir sols. Semblava que havíem abandonat el desert però només havia arribat a l’oasi català, ara toca avançar cap a la veritable civilització.

Obrim l’escletxa!
Sempre tothom m’ha dit que amb el temps perdré la radicalitat, doncs sembla que no, demà faig 28 anys i crec que demà encara serè més independentista que avui. No hi ha futur de les classes socials més desfavorides sense alliberament social i nacional. No podem construir una vida digna per tots i totes sense tenir el dret a decidir el nostre futur. Esta clar que amb espanya i amb els principals partit de Catalunya no hi ha camí lliure de peatges, lliure de cadenes que fa més feixuga la vida diària. Obrim l’escletxa i avancem amb pas valent, donem un puntada aquells que han governat aquest país i ens han empobrit i espoliat, es l’hora de que una nova generació, més valenta i compromesa agafi el pic i la pala i comenci a obrir l’escletxa. I com no, no podem deixar l’oportunitat de dinamitar el petit forat amb un NO rotund i contundent a l’Estatut! Serà un pas en ferm, Ara toca dir NO!

dimecres, de maig 10, 2006

La teoria del caos a la politica catalana.

Els poders polítics i econòmics ja han aconseguit un dels seus objectius principals des de que es va crear el govern d’esquerres i catalanista:
Crear una sensació de caos i de desordre continuat per vendre-la a la ciutadania amb la finalitat d’enderrocar el govern o part d’ell.
No seré jo qui defensi les polítiques que s’han fet des del govern, però m’indigna encara més la manipulació que es fa, la imatge irreal que s’escriu i es diu per els mitjans de comunicació privats i públics. És una estratègia pura i dura de desgast i criminalització amb la finalitat de destruir el projecte independentista que pren força, hi ha qui esta nerviós al veure una formació independentista el govern, que cada dia creix més i que realment a obert una tercera via de fer política, diguin el que diguin els "intel·lectuals", tertulians, periodistes i conscients que som poc i poques, però cada dia més.
El que ha quedat demostrat i clar, és que per avançar en aquest país tan socialment com econòmicament només hi ha una alternativa, alternativa que no passa ni per PSC/PSOE+ICVEUiA ni per CIU, ells han demostrat de quina banda estan i quins interessos defensant, per quin model de política apostant...

Sé que soc molt optimista, pel que escriure ara, però crec que som a les portes d’obrir una nova oportunitat per tornar a pujar el tren que desprès de la llarga nit franquista i pels volts dels anys 90 vam pedra, el tren cap a la emancipació social, política i econòmica, o sigui cap a la independència i el socialisme.

Matinal al Matagalls.

Diumenge 7 de maig
Desprès de passar el dissabte per la piosfera d’EC a donar un cop de ma en les activitats de muntanya, el diumenge vam decidir anar a fer alguna excursió. Masses dies sense sortir a la muntanya a caminar... Així que una matinal per estar a dinar, objectiu el Matagalls. Cap les 7:40 sortim amb el cotxe des de Sant Boi fins a Coll Formic (1144m) aparquem i comencem a caminar seguin el GR5.2. el camí surt directament des del revolt de l’aparcament, no te pèrdua ja que al ser un camí molt transitat l’erosió provocada ha marcat. Primer una pujada llarga per la carena dels roures i d’aquí planegem fins al pla de la barraca tot seguit una forta pujada fins el turó gros de Santandreu (1542m), passem per turó de l’estanyol (1578m) baixem una mica fins el collet dels llops on a la vessant esquerra hi ha una font i d’aquí enfilem l’ultima rampa fins el cim del Matagalls. (1696m)
Durant tot el camí es contemplant molt bones vistes, tot i que el diumenge hi havia molta calitja que dificultava la panoràmica.
Bona matinal i agradable excursió amb 600m de desnivell aproximat i sense cap dificultat, això si, cal portar el gos lligat no sigui que es mengi una de les vaques que pastura! L’ultima recomanació aneu aviat per evitar la masificació que cap el mig dia començar...
Aviat fotos penjarem les fotos.

dilluns, de maig 08, 2006

La Classe

Suposo que esteu impacients per saber què va passar amb les esferes carregades i els nens de segon d'ESO d'Aula... Doncs aquí va la crònica.
Vaig arribar a l'escola una mica més d'hora del compte perquè no volia fer tard, i em vaig esperar en una sala de visites. Quan va sonar el timbre de les classes (a dos quarts de tres) em va venir a buscar la Sra. norecordo el nom, que és la profe de ciències. Vam anar cap al pati, on tots els nens, amb bata blau marí tipus camisa ampla (vull dir que no era llarga fins als genolls com una bata...) estaven esperant diligentment en una fila. Vam recollir els nens, i vam anar cap a l'aula. L'aula tenia uns finestrals enormes en dues de les parets des d'on es veia tot Barcelona, fins al mar i tot. De camí a l'aula se'ns va ajuntar la directora. Quan vam entrar a l'aula, tots els nens es van quedar de peu al costat del seu pupitre fins que els van dir "podeu seure", ara no sé si els ho va dir la profe o la dire. Em van presentar, la Sra Vendrell, que ve a fer una xerrada, i tal i qual.
Total, que engego, i... bueno, diguem que les esferes carregades van durar poca estona. Perquè els vaig preguntar: per què es mouen les càrregues? i de les set o vuit mans alçades en vaig triar una, la del Carlos, que em va explicar que perquè hi havia una diferència de potencial. Quan vaig preguntar què eren les càrregues em van explicar que els àtoms, que en estat neutre tenen igual nombre d'electrons i protons, tendeixen a adquirir una configuració de gas noble amb 8 electrons a l'última capa (amb aquestes paraules, us ho juro), i que per això tenim ions.
En fin, que vaig haver de reestructurar tot el que tenia pensat explicar, refer els problemes que havia preparat i improvitzar una miqueta.
Al cap de mitja hora havia explicat què és la intensitat, com es mesura, què és la resistència, de quina manera els xocs dels electrons amb els nuclis del metall són l'origen de la resistència i alhora provoquen l'escalfament de les resistències i per tant la dissipació d'energia.
Em van preguntar per què es gasten les piles i per què a vegades es crema un cable en un circuit. Quan van haver acabat de preguntar, la directora i jo vam marxar de l'aula. En acomiadar-nos, tots els nens es van posar drets altre cop, fins que quan ja tancavem la porta, la professora els va dir "podeu seure" i van continuar la classe.

I després de tot aquest teatre, em van donar la feina? Doncs no. Vaja, en principi no. Vull dir que la directora em va dir que li havia agradat i que estava fent-se una mena de dossier de currículums perquè mai se sap, i tal. De manera que m'estalvio el tràngol i la feinada de decidir.

divendres, de maig 05, 2006

Fer teatre

En fi, avui m'espera un dia d'escenaris... mireu:

a les 14.30 he de fer aquella classe a l'escola Aula. Al final, el tema que m'ha comunicat la directora que havia de tocar és la intensitat de corrent. He preparat una classe molt xula plena d'esferes carregades connectades amb fils conductors. El públic s'ho mereix tot i sortiré al ruedo a menjar-me el món. Ja se sap, quan hom porta la vocació d'actriu a les venes...

Després, assaig general i estrena del concert que amb la companyia Somnhi hem estat preparant darrerament. Serà un concert de cançons de musicals, per si us hi voleu acostar, a les 20h al centre cívic Fort Pienc de Barcelona. Aquí més que menjar-me res intentaré repassar les coreografies i no ficar la pota o algú altre se'm menjarà a mi, per exemple la Cris.

Show must go on!

dimecres, de maig 03, 2006

L'escola AVLA

L'escola Aula és una escola a la part alta (altíssima) de Barcelona. Resulta que busquen profe de física. Bueno, com que la docència és una de les vies que m'havia plantejat, vaig fer arribar un currículum, i aquest matí he visitat la directora.
Jo no tinc massa idea del que és l'escola, però me l'han descrit com una escola amb molt bons alumnes perquè n'entren 80 i en surten 10. A la seva web hi ha els resultats de les olimpiades de mates, física i química. Els cursos es diuen coses com Kyoto (A, E i I), Amazònia, Mil·leni , Sahel...
En fi, que avui he visitat la directora, però resulta que per una confusió amb la seva agenda i la seva secretària, no tenia temps per mi, i m'ha tornat a citar divendres. Ah, i prepara't una classe per... posem... segon d'ESO. Una classe? de què? Hmmmm... de ciències.
En resum, m'he ficat en un embolat per una feina que no crec que vulgui, però què carai, el món és dels valents. Algú té alguna idea per la meva classe de ciències amb els nens de segon d'ESO d'Aula?

L’assemblearisme que fa por!

Ahir participava en la meva assemblea territorial d’ERC (Baix Llobregat) em vaig adonar de la importància que té formar part d’un partit assembleari. Ahir la militància va fer servir la veu per dir, per opinar i fins i tot per mostrar públicament el seu desacord majoritari amb la postura que havia pres la direcció respecte el vot a l’Estatut. Sense divisions internes ni trencament ni batalles però amb la discrepància, la pluralitat i la participació directa que fa diferent el nostre model de democràcia interna.
Ara la resta de forces polítiques critiquen que ningú mana a ERC, però és això el que més por fa, que siguem un partit assembleari, diferent i allunyats de visions estalinistes que imperen a la resta. Des del poble més petit del Pirineus fins a la gran ciutat, tots i totes tenim dret a dir la nostra i fins i tot podem arribar a discrepar i no passa res, això es la democràcia, no som un partit que diu amén a tot el que diu la seva direcció, com la resta, aquí s’accepta la discrepància i el debat intern.
Ara cal que els dirigents del partit demostrin la credibilitat i siguin coherents i compromesos amb la militància, sense por i demostrant que som diferents, que no som com la resta.