Creia que ERC tindria la valentia de dir No amb la boca gran i ahir en vaig desil·lusionar. Creia que no tindríem por i que afrontarien el referèndum des de la coherència i el compromís vers el país, amb un opció clara i valida, amb fermesa i credibilitat. Els ha tremolat les cames i no han estat prou valents, no han estat a l’alçada dels esdeveniments, que demanàvem el 18 de febre? De que tenen por? Companys i companyes no es això...
Un altre cop semblar ser que ens de conformar amb les molles i ens hem tornat a quedar sense el pa sencer. Que no ens adonem que sempre ens prenen la cartera i desprès ens la tornen buida... i aqui no ha passat res i no aixequis gaire la veu que es millor tenir la cartera encara que sigui buida que res!
Però si ells dimiteixen a nosaltres només en queda autorganitzar-nos per dir NO, per demostra que la veritable força de canvi és la gent, que si els referents de la política dimiteixen, abandonen el camp de batalla algú ha perdre les armes i seguir el combat. Confiem amb la força que tenim i que els fa molta por que la fem servir, que quedi clar que lliurament nosaltres poden decidir el nostre futur. si teniu temps llegiu aquest article del salvador cardus: "no" vol dir "no"
Es l’hora de donar un cop sobre la taula i reivindicar el paper principal que ens pertoca com a ciutadans lliures!
I com deia aquella cançó de KOP: Sols el poble salva el poble!
Un altre cop semblar ser que ens de conformar amb les molles i ens hem tornat a quedar sense el pa sencer. Que no ens adonem que sempre ens prenen la cartera i desprès ens la tornen buida... i aqui no ha passat res i no aixequis gaire la veu que es millor tenir la cartera encara que sigui buida que res!
Però si ells dimiteixen a nosaltres només en queda autorganitzar-nos per dir NO, per demostra que la veritable força de canvi és la gent, que si els referents de la política dimiteixen, abandonen el camp de batalla algú ha perdre les armes i seguir el combat. Confiem amb la força que tenim i que els fa molta por que la fem servir, que quedi clar que lliurament nosaltres poden decidir el nostre futur. si teniu temps llegiu aquest article del salvador cardus: "no" vol dir "no"
Es l’hora de donar un cop sobre la taula i reivindicar el paper principal que ens pertoca com a ciutadans lliures!
I com deia aquella cançó de KOP: Sols el poble salva el poble!
Viam finestra, dues coses
ResponEliminaPrimer que comparteixo la teva desil·lusió però per motius oposats. Qui governa ha de prendre decisions fermes i assumir-ne les conseqüències. ERC no pot seguir fent oposició des del govern, la democràcia no funciona així, crec.
Segon, em posen una mica nerviós expressions del tipus "catalans i catalanes", "ciutadans i ciutadanes"... Haver de llegir la mateixa paraula dues vegades és un atemptat a la intel·ligència. A més no és sostenible, es gasta molt més paper, es dissipa molta més energia en el teclat, i es perd molt de temps que altrament podria ser utilitzat per canviar el món.
Hi ha algun bon motiu per seguir torturant als lectors d'aquest blog amb aquesta redundància que no fa més que subratllar els aspectes més foscos de l'"alliberament" de la dona?
viam xavi...
ResponEliminaprimer no comparteixo que qui governa ha de deixar de ser coherent pel sol fet de governar. Per mi deixar de fer o dir segons en quina cadira seus, és el que desvirtua el sistema democratic. Pero totalment respectable la teva opinio.
Segon... les dones i homes que llegiu aquest blog espero que no us torturi gaire expresar-me com m'expreso.
fins aviat xavi!
Crec que un partit polític no pot dir "no m'agraden les regles del joc, no jugo". Si no t'agraden les regles del joc no et dediquis a la política. Fer política vol dir trobar-se constantment amb la responsabilitat de prendre decisions i aquestes decisions mai són òptimes. Però s'han de prendre. L'oposició pot escapulir-se de prendre decisions compromeses -tot i que no ho hauria de fer-, però els partits que governen, no.
ResponEliminaA qui votarem ara?
Sobre la irritant tortura que representa la duplicitat de gènere en qualsevol frase del teu blog, tinc dues preguntes.
1) Cal? I si cal, perquè?
2) Hi ha algún "lector o lectora" d'aquest blog que es senti "ofès o ofesa" per l'omissió de la part femenina de l'expressió?
Buenu, ara sóc jo el que tortura. Apa, bon cap de setmana bloggers i bloggeres. No us sentiu ofesos pels meus comentaris, penseu que viure als USA m'obliga a afrontar la vida amb agressivitat i radicalitat...
estar clar que cal acaptar les regles del joc, però tb pots estar jugant per intentar modificar el taulell. Tot i que es força surrealista en el mateix sistema i demana sempre poder participar activament i tenir el dret a decidir, ara optar per la via del vot nul...
ResponEliminaque votarem ara??? Jo NO! Jejejeje
Jo crec que si que cal fer servir a “vagades” els dos generes a l’hora de adreçar-te a un públic, lectors o lectores... per la nostre cultura sempre s’ha obviat el femení i no crec que sigui del tot just, També per respecta i consideració a les dones... encara que fer un us abusiu també es força incòmode, amb això tens molta raó.
Ep, el menys per una part de la finestra no en sento ofesa, tot el contrari ja m’agrada que algú llegeixi les meves tortures politiques que avorreixen i fan dormir el ramat!
Apa cuida’t i canya per aquelles terres!
Jo sóc una dona i no em sento ofesa per no escriure la paraula femenina, encara que quan he d'escriure també ho faig com l'Esteve que no molestar a ningú. Però és un coñazo
ResponElimina