dijous, d’abril 27, 2006

Carta oberta els dirigents d’ERC:


Avui he decidit escriure aquesta carta oberta els dirigents d’ERC, a la direcció del meu partit. El partit en que jo milito i del qual soc president de la secció local de Castelldefels.
Aquesta carta és per demanar-vos que abans de decidir la posició d’ERC el referèndum escolteu la veu de les basses, de la militància, simpatitzats i votants.

Jo, des de la meva modèstia, animo a que ERC faci campanya pel No, sense por i amb plena responsabilitat democràtica i nacional. Els independentistes, la gent d’esquerres, la gent del centre, no tenim cap més sortida: baixar-nos d’aquest tren en que ens han ficat que no ens fa avançar socialment i econòmicament, que no obra cap porta al alliberament nacional, a l’autogestió dels nostres recursos, que no ens reconeix el dret a decidir.
Hem de Seguir el fil de la coherència i el compromís vers el país i la seva gent, fil que ens ha portat on som. No podem defraudar a tots i totes els que creien que ERC era un partit diferent i que tenia una ferma voluntat de transformació social i nacional, gent que fins ara no havia abaixat el cap i ens havien recolzat en l’aposta d’un govern d’esquerres i catalanista, en haver parlant amb ETA per aconseguir la pau, dient NO el congres, dient No a la constitució europea...
Aquest Estatut no és l’estatut dels Catalans i catalanes, de les classes treballadores i populars, dels immigrants, dels joves... ja n’hi ha prou que els patris polítics abandonin a al ciutadania.
Hem de ser referent de tots i totes els que somiant que un altre Catalunya és possible en un altre mon. Si ERC es el referent de la coherència el i el compromís obrirà camins i fera un salt endavant, si sense por diu NO farà creixia la massa social del independentisme i al mateix temps reforça la imatge que ERC és un partit de principis que defensa els interessos d’un poble i la seva gent. Que els seus dirigents no son aqui per les cadires i els cotxes oficials.
Ara tenim una via per avançar en el procés d’alliberació nacional, de donar un impuls social el projecte polits del independentisme i de fer un salt important per acabar amb la socioconvergencia i obrir la porta a que l’independentisme governi i transformi aquest país.
Si us plau siguem valents, que el PP no ens condicioni el Vot, que el seny no ens faci traïdors/es, que l’opinió publicada no ens faci tindre por.
Si votem nul ens estem excloent, no és un vot amb voluntat transformadora. L’independentisme podia assumir la proposta del 30 de setembre, però de cap manera pot restar impassible. El vot nul l’únic que fa és beneficiar les altres opcions de vot, pq els % es faran sobre els vots vàlids. El nul, amb tots els meus respectes, és el vot dels que assumeixen ser oprimits, dels que tenen por d’aixecar la veu, dels que no tenen voluntat de transformar i avançar.
Ara es el moment de decidir si ERC pot esdevenir un veritable motor de transformació real, com en temps de la República o si es una peça més d’aquest sistema polític que ens condemna a la injustícia social i a no ser col•lectivament lliures i

Companys i companyes de partit, amics i amigues, navegants d’aquesta finestra, Diguem no, nosaltres no som d’aquest mon!

Visca la mar, visca la terra i amunt l’esquerra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada