divendres, de març 03, 2006

En fa vergonya, ser un preàmbul!


Som una nació per que una majoria de la ciutadania així ho decideix??? Vergonyós! Vergonya en fa que desprès de 25 anys llargs de democràcia encara aquest país no sigui reconegut com a nació per el complexa dels dirigents polítics de CIU, PSOE, PSC, IVEUIA. Aquest preàmbul diu que la majoria de ciutadans han decidit que som un nació. Perplexa... algú l’han preguntat sobre el tema? O poder es una d’aquelles enquestes secretes? A mi mai m’ho han preguntat, sempre m’han imposat el que diuen que soc.
Aquest procés de reforma d’estatut que avui veurà la llum avanç del tràmit del congres i el senat, sembla més un maquillatge de les regles del joc que un avançament cap a un nació plena, reconeguda, lliure i socialment justa. Com sempre les classes popular i humils del país som les que sortirem perden per que tot continuarà igual...
Estan bojos aquest romans!, ja no estem parlant d’un tema de ser o no ser, si no que han aconseguit retallar la construcció d’una societat més justa i digna. No només fa mal a la societat la retallada en drets nacionals, si no que la retallada social i econòmica pot seguin enfonsant més l’economia del país i de retruc l’economia familiar, pot seguir en augment la manca d’infrastructures i serveis a les persones... de tots i totes, siguin d’on siguin.
I ara vindran amb la cantarella de sempre: és el màxim que podíem haver tret, no podíem demanar més, és millor que el del 1979.... una colla de botiflers i traïdors, seguidistes i llepa cul, ecologistes i socialistes de postal... aquesta tribu de mercenaris ens han venut i han hipotecat el futur...

Ho sento si el meu to del escrit no es políticament correcte, però estic indignat, desencisat... en sento humiliat com a cuitada d’un país que no és i que sempre ha de demanar perdo per tot, que ha de demanar premis per fer i desfer. Ja va sent hora que ens deixem d’històries i pel·lícules, que d’una punyetera vagada comencem a construir un societat més justa i lliure. Cal un bon cop de puny a la taula i trenquem amb l’estat espanyol i amb la classe política catalana, un tribu de mercenaris en cotxe oficial.

6 comentaris:

  1. Tranquil aixo ja no el tindria que agafa desprevingut, ja se sap que tots els partits politics es mouen per interesos partidistes.
    Fins que no surti un lider que el primer i unic clar objectiu sigui l'independencia de catalunya no anirem bé.
    Abans he dit tots els partits politics perque he trobat a faltar en el seu escrit "erc" i tambe tenen una bona dosi de culpa.
    Es cert que s'hi oposan, pero tambe es cert, sota el meu punt de vista tenien que haver-se plantat i tornar-se cap a casa.
    No pot ser que a sobre de cornuts paguem el beure.
    El sr Puigcercos va dir que votarien en contra al congres d'aquell pais, pero que aqui a catalunya per no crear mala maró, demanarian el si al plebicit que es fara proximament.
    Aixo vol dir voste que no es que s'ha tornat boig, o poder ens hi volen fer tornar a nosaltres. De ciu que vol que li digui, es un partit nacionalista, pero, encara no sap de quina nacio, de totes maneras esta mes a prop de la morta que tenim per veina.
    icv, Candits son uns candits prou feina tenen per saber el que es un arbre, uns inutils en potencia.
    psc-psoe Home com el seu nom indica son els colonitzadors disfresats de catalans, amb barretina i tot.
    Aixi doncs convindra amb mi que fins que com he dit abans no hi hagi algu o alguns (encara que siguin d'ideologia diferent)que treballin primer de tot per l'independencia, una vegada ja veuriem si posem rei o fem una republica o be posem un dictador, entenguim primer l'independecia i despres arreglar el pais amb els nostres mitjans.
    Per aixo voste esta tan cremat, vol arreglar el pais, sense tindren com hem pasaba a mi, per aixo quasi arribo al suicidi no ho entenia.
    Pero vaig arribar a la conclusio de que no val la pena malbarata esforços que no vagin exclusivament enfocats a trevallar per l'independencia.
    VISCA CATALUNYA LLIURE
    VISCA CATALUNYA INDEPENDENT
    NO AL ESTATUT
    SI A LA CONSTITUCIO CATALANA

    ResponElimina
  2. Bones sr. X no en tracti de vostè, que en fa gran! jejeje
    No comparteixo gaire la teva visió. Primer de tot, no he anomenat ERC pel fet que no s’ha definit encara i jo tinc l’esperança que poder els podrem salvar de la resta. Crec que dins del joc polític son els que més dignament s’estan comportant i espero que així ho segueixin fent. Estar clar que per arribar a aconseguir l’alliberament nacional hem de ser majoria i per arribar no podem comportar-nos com èpoques passades, si no el independentisme tornarem a la marginalitat política.
    Amb el tema de la construcció nacional no estic gens d’acord, si separem la alliberament nacional del social poder ens podem embarcar en un forat sense sortida. Jo el que tinc clar es que no vull d’independència a qualsevol preu, es important d’unitat d’acció per arribar a la primera parada, però s’ha de tenir una visió de quin tipus de país es vol construir.

    ResponElimina
  3. No anem be, ja ho he dit altres vegades. Ja hem fet tard per reclamar la independència, tot i que, potser, és una possibilitat.
    Hem fet tard perquè, en la meva modestíssima opinió, un pais només pot assolir la independència si disposa d'una trama social, política, econòmica que li permetin sobreviure com a pais.
    I lamentablement, la política dels darrers 25 anys ens ha portat al desmantellament de la trama industrial de Catalunya, a la pèrdua de pes econòmic (recordeu que hem passat a ser en No. 11 en la llista d'autonomies per PIB)i a esdevenir una parcela de recepció de turistes amb xancletes i samarreta.
    Catalunya disposava d'un cert teixit industrial que, amb l'aplaudiment dels polítics de torn, s'ha perdut. Tantes empreses han desparegut per un procés que es repeteix sistemàticament: capitalització per una companyia extranjera, aportació de tecnologia per part d'aquesta companyia (normalment amb subvencions públiques) i desmantellament de l'empresa per anar a produir a Polònia (l'altre Polònia, la que té la capital a Varsòvia). L'escusa de la ma d'obra més barata no és cert, o es que a França, Itàlia o Alemània no tenen ma d'obra cara i no obstant això, no hi ha encara la Fiat (amb problemes, es cert), Olivetti, Wolkswagen, Renault (associada amb Volvo, que tampoc ve d'un pais barat), Zeiss, Phillips, etc.? Tot això, cal no ablidar-ho s'ha fet amb els nostres polítics aplaudint i, sobre tot, sortint a la foto.
    I quina trama econòmica ens queda? La Caixa? Per favor... una entitat bancària que té les seves inversions de manera gairebé exclussiva en mercats captius (Agbar, Repsol, Gas Natural, autopistes, ara vol entrar en aeroports...). No tenim uns sindicats potents (tenen el cul llogat), no tenim ni un banc català i els empresaris tenen la mirada posada en Madrid (recordeu els del cava?). El ram del totxo no es de fiar, en tots els embolics de suborns a polítics per requalificacions urbanístiques hi ha algun empresari del sector, del sector que, cal no oblidar-ho, ha basat el seu enriquiment en l'especulació que ha portat el preu de la vivenda a les cotes actuals (sense que cap polític, CAP!, mogui ni un dit).
    Què ens queda? el turisme! I quin turisme pot arribar després d'anar destrossant mica en mica el paisatge de la costa i de la muntanya? Dons el que ve atret per l'atractiu preu de la Xibeca de litre, el que es paseja per la Rambla amb xancletes i samarreta sense mànigues.
    En aqueste condicions, em sap greu dir-ho, em fet tard per a ser independents. Hay que jodersde, ens toca ser un pais de serveis turístics barats, a competir amb Tunisia i el Marroc.
    Ho sento, em sap molt de greu per Catalunya.

    ResponElimina
  4. Discrepo amb la visió global, que hem fet tard al tren de la independència. Des de la meva modesta opinió, crec que mai hem perdut el tren de la independència, per que mai hem tingut l’oportunitat de pujar-nos, si que tens tota la raó quan dius que no hi ha una trama social, política i econòmica que ens permeti sobreviure com a país, ja s’han encarregat de no poder tenir un trama com a la que fas referència, tindríem un sindicat propi i fort si tinguéssim un marc laboral propi, tindríem caixes catalanes fortes si tinguéssim la llei catalana de caixes i així podríem seguir fer una llista llarga... però ja s’han encarregat contínuament de que els catalans no poguéssim desenvolupar marcs propis en els sectors importants, la trama que fes possible el desenvolupament del país i de retruc de la seva gent. Això fica de manifest que aquells que han governat han apostat contínuament per seguir amb un regim establer que no pogués fer possible un vertebració d’una estructura de país, la construcció d’una nació sense estat. Sempre amb el recolzament de la burgesia i els poder fàctics propis.
    Tota la raó que han destruït els sectors econòmics, la natura i ens estan portant a un país de serveis de sol i platja.
    Jo soc optimista i crec que estem a temps de seguir treballant per fer del independentisme l’eina útil per la reconstrucció del país.
    Per això crec que la fase on som no es la de donar-nos per vençut perquè d’independentisme no ha perdut cap batalla, tampoc ha guanyat cap, però estem en la lluitar d’enderrocar el sistema establert i construir un veritable trama, aquesta era una de les apostes del nou estatut, començar a tenir les eines per construir la trama catalana. Poder si que hem perdut aquesta batalla...

    ResponElimina
  5. SR MARIUS DISCREPO AMB VOSTE JO, CREC QUE MENTRES HAGI CATALANS NO VENÇUTS L'INDEPENDECIA ES POSIBLE.
    O ES QUE SON MENYS QUE ESTONIA LITUANIA MACEDONIA ETC..ETC....ETC...
    VISCA CATALUNYA LLIURE
    VISCA CATALUNYA INDEPENDENT
    i COM DIU EL NOSTRE HIMNE
    "QUANT CONVE SEGUEM CADENAS"
    DONCS JA SERIA HORA.

    ResponElimina
  6. Està molt be ser optimista (no se qui deia que un optimista és un pesimista mal informat). Però cal parar atenció en que tot això que no ens han deixat fer o no ens han deixar ser, en gran part, s'ha fet des de Barcelona. A Madrid s'ho han mirat des de lluny i, de tant, en tant, han convidat a sopar als que els feien la feina bruta...
    Caixes catalanes ja en tenim, una d'elles d'una dimensió descomunal, que ofega l'economia de Catalunya amb peatges abusius, un preu per metre cúbic d'aigua el triple del que paguen a Murcia i amb una voluntad increible d'obrir sucursals a tot arreu per poder fugir d'una legislació que un dia (no se sap quan) es pugui fer des del parlament de Catalunya que tracti de lligar-la. I a sobre hem de sentir que la opa a la catalana està comandada per la Caixa! Caixa i Catalunya són dos mots imcompatibles, som musica i militar...
    Amb bona voluntad podrem arribar a ser un immens camping pels turistes amb poc poder adquisitiu.
    I no es que això m'agradi, em fa molta pena, em desconsola i em fa patir pel futur del pais.

    ResponElimina