Per què no estic a Escoltes Catalans

Saps quan tens la sensació que t'ha quedat una cosa a mitges? Doncs hi ha un grup de gent amb qui tinc mogollón de coses a mitges.
Fa un temps vaig deixar un projecte en el que creia per mals entesos, faltes de comunicació i faltes de confiança. No tinc ni idea de si ja anaven tan malament les coses que els mals entesos ja no tenien solució, o si els mals entesos i un ambient particularment enrarit, més l'orgull d'uns i altres, van portar al que van portar: plegar, i de quina manera.
D'aquella escaldada, en guardo forces mals records, alguns amics perduts, altres per sort conservats. En general, però, amb el temps, suposo que t'oblides dels mals moments, te'n queden els bons records, i la sensació que encara vas deixar feina per fer. I amb una mica més de temps i perspectiva, fins i tot l'esperança que tot podia haver anat d'una altra manera. Fins i tot, que tot pot anar d'una altra manera.
Fa uns mesos, semblava que s'obria la possibilitat de tornar a afegir-me a la feina, d'una altra manera i superant les dificultats que ens havíem posat uns i altres. Però després no sé si era massa difícil de païr per uns i altres, si encara tenim tots massa orgull, si no ens vam explicar bé, si estavem tots massa decebuts uns i altres... però la cosa s'ha refredat.
Com de difícils són les relacions humanes, quan la convivència i les discrepàncies fan que sembli que les distàncies són insalvables... a mi em sembla que no ho haurien de ser, i si ho són és que no hem après res.