dissabte, d’octubre 22, 2005

reflexions d'un militant d'ERC (Jo)



Nou estatut i finançament just per la Catalunya social.

Ahir vaig anar a l’acte de la nova campanya d’ERC per el nou estatut i el finançament. Aquest nit he estat pensant molt, ja que jo creia que l’estratègia que segui el partit on estic militant no era l’encertada. Jo soc de les persones que creien que per avançar en una Catalunya lliure i socialment just cali haver pactat amb convergència. Poder pel reflectint el model del país Basc i pensant que un front nacionalista podria donar canya a Madrid.
El temps, crec que m’ha tret la raó, desprès d’escoltar ahir els dirigents d’ERC estic una mica més convençut que l’estratègia del pacte del Tinell i el nou estatut son encerts que ens apropen a la llibertats nacional i la justícia social.
Hi ha molts de vosaltres que m’heu senti a dir que creia que no estàvem fent les coses be des dels govern, hi han moltes coses que polir, sobre tot la imatge que donem a la societat civil des del govern, degut a que no governem sols i ens hem de empassar alguna que altre... o forces gripaus, però també hem de ser conscient que tenim la força que tenim, 23 diputats, i que molts cops fins i tot qui ens demana coherència i resultats creu pensar que tenim les mans lliures per actuar i produir el canvi social que es pretén des d’ERC. Crec que tots i totes desitgem aquest veritable canvi, però només es produiria des de la suma de complicitats i un majoria social que recolzes un projecte d’esquerres, república i catalanista, Com el 1931. Però fins el moment crec que hem d’estendre la ma i demostrar que es possible. Jo tampoc crec el 100% amb ERC, fins i tot en considero més a l’esquerra, però no podem seguir somiant en una Catalunya lliure i socialista si no unim forces per avançar. Crec que si no sumem el camí es porta a esdevindré un mapa polític multi dividit en l’independentisme que no es fa avançar. No cal combregar amb rodes de molí, però si intentar avançar... ep, m’he desviat del temilla!!
Tornant a l’estratègia, crec que sense el pacte del Tinell no s’hagués aprovat un nou estatut o tindrem un a la baixa ja que amb el PSC-psoe a l’oposició o no hagués acceptat el nou text. Amb el govern amb convergència no s’hagués pogut passar de Catalunya i s’hagués reforçat la imatge del PSC.-PSOE que seguint les ordres de Madrid no hagués pogut fer res de res. Fins i tot crec que amb el cas ERC+CIU haguéssim tingut un desenllaç a com la reforma Basca.
Però ara tenim un Estatut amb un majoria i amb un compromís dels PSC-PSOE d’aprovar i anar fins el final, també haig de dir que crec que no podran suporta la pressió mediatica i política que es viu a Espanya, tant l’externa com l’interna del mateix PSOE, i clar esta, crec que qualsevol modificació del text serà de cara a rebaixa i aquí és on realment podrem comprovar qui estar amb qui.
Ara clar, cal pensar que cal governar i que hi ha un nació de veritat per fer avançar, i que cal ficar-se a treballar, per suposat, però l’estatut es l’eina que ens ha de portar un vida millor, mes justa i solidaria que farà més fàcils les tasques d’un govern, per poder governar un país i construir una Catalunya de futur més lliure i més justa i solidaria amb els pobles del tot el MON. No encara que els mitjans, grups de presió, partits de l’oposició digui que no s’està fent res crec que això es faltar a la veritat, el problema es fins i tot que certs sectors del PSC-PSOE estan interessats en donar la visió que no es treballar... això son figues d’un altre “post”
Ara toca aguantar, tot i totes plegats, perquè com es demostra dia a dia tenim més motius per dir adéu espanya que per ser espanyols!

Apa un opinió més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada