dimecres, d’octubre 26, 2005

El Trepi també vol la seva estrofa

En Trepat, com d'habitual,
el seu sarcasme llueix com cal.
No ens enganyes, sabem molt bé
que a la cançó volies ser:
T'hi hem posat, no et queixis més

Llibertat Josep Maria Xirinacs!



Ahir la policia nazi-onal va detenir en Josep Maria Xirinacs, que salvant les diferencies ideològiques, ha estat un persona compromesa amb la llibertats, la justícia i la Pau. Als seus 74 anys ha viscut episodis de mil colors... lluitant pacíficament en favor de la independència de Catalunya. Amb la meva joventut només he viscut quan fa poc va decidir no moure's de la plaça sant Jaume fins aconseguir la independència dels països catalans, aquest fet també va fer construir les assembles dels països catalans pel territori, campanya que va abandonar degut al seu estat de salut. Però ara l’estat el persegueix per un gran delicte, declarar-se amic d’ETA i de Batasuna el 11 de setembre del 2002 al fossar de les moreres. Aquesta detenció demostra un cop més com és de dèbil aquesta democràcia i torna a posar de manifest qui es l’oprimit i ocupat.
Tot el meu suport a Xirinacs! Llibertat!
Hi ha qui insulta els catalans dia i nit mitjançant els mitjans de comunicació, creant crispació i odi, hi ha personatges públics que ocupant càrrecs de poder que comparen els catalans amb els nazis públicament, fins i tot tenen els sants pebrots d'obrir expedient a la comissió disciplinaria de la federació de futbol espanyol per si la pancarta dels PPCC el Cap nou incita a la violència quan als camps de mitja espanya s'hi poden veure banderes anticonstitucionals, nazis cada cap de setmana, crits racistes.....

Quan la gent de bé, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’adonarà que amb espanya no anem en lloc...
Des d’aquí tota la meva solidaritat amb Josep Maria Xirinacs!
+ info a vilaweb

dilluns, d’octubre 24, 2005

Crònica del cap de setmana

Aquella nit va sortir el sol . TOR, Baix Empordà. 21-23 octubre 2005

Fa una nit clara i tranquil·la,
Hi ha la lluna que fa llum
Els convidats van arribant
I van omplint tota la casa
De colors i de cançons

Heus ací que a casa l’Eva
Al bonic poble de Tor
Ens hi hem trobat uns bons amics
Hem tingut temps per fer de tot,
Però sobretot hem quedat tips

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

Hola Cristina, estem molt contents,
Que a Boston hi has passat bon temps,
Els musicals t’han agradat
Una bona pila n’has portat
I ara a tornar a la realitat.

En Casals també ha vingut
I alguns altres sort n’han tingut:
Qui els hauria indicat
Aquell camí tan complicat
Per arribar al punt acordat.

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

En Raül i la guitarra
Ens han alegrat la farra
Un repertori de cançons
Que tots hem demanat per torns
La més cantada: PORN PORN PORN

I la Carol, tan eloqüent
Ens ha fet estar ben atents
Hola mulata, ens ha agradat
El teu nivell de català,
Un cacaolat, i felicitats!

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

I l’Ariadna, amb el cotxe verd,
Mica en mica la vergonya perd
Un poc temps, però aprofitat
Esperem que a tu t’hem agradat,
I ja per temps ens faràs costat.

En Serguei un granjeté
Ens xuleja que sap fer.
No havia d’anar a Ullastret
Però cap allí ha anat de dret,
Per arribar a Tor un bon tomet.

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

I en Fabs amb l’assegurança,
Que la hipoteca li fa recança,
Ens ha fet d’intendent
A la cuina el més valent
I tots els altres aprenent.

Vinga, Laia, la directora,
Volem cantar una estona!
Jo no he vingut a treballar!
I les verdures del cuscus
Han de semblar perfectes cubs.

Què passa, Chumi, que t’has portat
Tota la Maria del terrat.
Als triangles hem jugat
I les partides has gravat:
Ni un detall se t’ha escapat.

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

L’endemà de bon matí,
En Tomeu ha fet cap aquí.
A les tres heu arribat,
ni dinar no us han deixat
i d’excursió us hem portat.

I la Montse que ha vingut amb ell,
Que de poc no m’arrenca la pell
On collons para aquest castell
Aquest Montgrí és molt amunt
Se’n pot anar a pendre pel

Cul inquiet, han portat l’Olalla
Per animar la canalla
Quiero jugar, no importa a què
Millor si és un joc obscè
I si no un altre, no hi fa res!

Oh, Benvinguts, passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
Que casa meva és casa vostra
Si és que hi ha cases d’algú

A s’hora baixa, a Flaçà
En Tenorio hem ‘nat a buscar.
L’assassí ho deus ser tu,
Ell i la Laia ens han ben fotut:
Tot i les trampes hem perdut.

I pels altres que hi heu faltat,
És una pena, ens hauria agradat
Comptar amb vosaltres aquest cop,
Però n’hi haurà d’altres, com hi ha món,
A l’Empordà, al poble de Tor.

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

dissabte, d’octubre 22, 2005

reflexions d'un militant d'ERC (Jo)



Nou estatut i finançament just per la Catalunya social.

Ahir vaig anar a l’acte de la nova campanya d’ERC per el nou estatut i el finançament. Aquest nit he estat pensant molt, ja que jo creia que l’estratègia que segui el partit on estic militant no era l’encertada. Jo soc de les persones que creien que per avançar en una Catalunya lliure i socialment just cali haver pactat amb convergència. Poder pel reflectint el model del país Basc i pensant que un front nacionalista podria donar canya a Madrid.
El temps, crec que m’ha tret la raó, desprès d’escoltar ahir els dirigents d’ERC estic una mica més convençut que l’estratègia del pacte del Tinell i el nou estatut son encerts que ens apropen a la llibertats nacional i la justícia social.
Hi ha molts de vosaltres que m’heu senti a dir que creia que no estàvem fent les coses be des dels govern, hi han moltes coses que polir, sobre tot la imatge que donem a la societat civil des del govern, degut a que no governem sols i ens hem de empassar alguna que altre... o forces gripaus, però també hem de ser conscient que tenim la força que tenim, 23 diputats, i que molts cops fins i tot qui ens demana coherència i resultats creu pensar que tenim les mans lliures per actuar i produir el canvi social que es pretén des d’ERC. Crec que tots i totes desitgem aquest veritable canvi, però només es produiria des de la suma de complicitats i un majoria social que recolzes un projecte d’esquerres, república i catalanista, Com el 1931. Però fins el moment crec que hem d’estendre la ma i demostrar que es possible. Jo tampoc crec el 100% amb ERC, fins i tot en considero més a l’esquerra, però no podem seguir somiant en una Catalunya lliure i socialista si no unim forces per avançar. Crec que si no sumem el camí es porta a esdevindré un mapa polític multi dividit en l’independentisme que no es fa avançar. No cal combregar amb rodes de molí, però si intentar avançar... ep, m’he desviat del temilla!!
Tornant a l’estratègia, crec que sense el pacte del Tinell no s’hagués aprovat un nou estatut o tindrem un a la baixa ja que amb el PSC-psoe a l’oposició o no hagués acceptat el nou text. Amb el govern amb convergència no s’hagués pogut passar de Catalunya i s’hagués reforçat la imatge del PSC.-PSOE que seguint les ordres de Madrid no hagués pogut fer res de res. Fins i tot crec que amb el cas ERC+CIU haguéssim tingut un desenllaç a com la reforma Basca.
Però ara tenim un Estatut amb un majoria i amb un compromís dels PSC-PSOE d’aprovar i anar fins el final, també haig de dir que crec que no podran suporta la pressió mediatica i política que es viu a Espanya, tant l’externa com l’interna del mateix PSOE, i clar esta, crec que qualsevol modificació del text serà de cara a rebaixa i aquí és on realment podrem comprovar qui estar amb qui.
Ara clar, cal pensar que cal governar i que hi ha un nació de veritat per fer avançar, i que cal ficar-se a treballar, per suposat, però l’estatut es l’eina que ens ha de portar un vida millor, mes justa i solidaria que farà més fàcils les tasques d’un govern, per poder governar un país i construir una Catalunya de futur més lliure i més justa i solidaria amb els pobles del tot el MON. No encara que els mitjans, grups de presió, partits de l’oposició digui que no s’està fent res crec que això es faltar a la veritat, el problema es fins i tot que certs sectors del PSC-PSOE estan interessats en donar la visió que no es treballar... això son figues d’un altre “post”
Ara toca aguantar, tot i totes plegats, perquè com es demostra dia a dia tenim més motius per dir adéu espanya que per ser espanyols!

Apa un opinió més!

dimecres, d’octubre 19, 2005

El Capitalisme pren forma d’Ànec blau

Ara ja fa gairebé 3 setmanes que l’ànec blau de Castelldefels funciona. És realment gran, la repercussió que te, tan a nivell local com de comarca. Aquest nou centre es un indicador més que posa de manifest cap on camina la societat d’avui en dia.
Esta clar aquí beneficia més un sistema com l’actual vessat en el consum compulsiu i l’entreteniment ha traves d’un oci totalment comercial. Cada dia més l’anestesia col·lectiva fa empobrir la societat en conjunt i els individus que la conformen, fen més palpable les diferencies socials entre classes. Això beneficia els poder econòmics que son les primer interessats en establir un societat adormida i consumista. El poder polític no te la valentia d’enfrontar-se e intentar fer un veritable canvi socieconomic. Ja que aquells polítics que s’enfronten son enfonsats, atacats, amenaçats, tan personalment com militarment... per els estats i els poder en mans dels capitalistes. Pocs son els que ho intentant. La majoria formen part de la classe política que dominats per els poder fàctics també els interessa crear societats anestesiades per mantenir-se en els respectius governs. L’Anestesia no és només receptada per els poder econòmics a traves del consum, l’oci... si no que aquells governs que son eines del capitalisme fan servir serveis com l’educació per adormir i domesticar la societat.
L’Europa del benestar que es començava a construir desprès de la segona guerra mundial esdevé ara l’Europa del capital, el consumisme, egoisme, l’Europa del Capitalisme i la guerra.

I demà més...

dimarts, d’octubre 18, 2005

Maragallades..

Maragallades: Nom. Nom que rep una idea qualsevol que passa pel cap, en circumstancies que encara es desconeixent, en algun moment del dia i que tot seguit es manifesta sense meditació de la seves conseqüències, viabilitat o perjudici tan per la persona com per el conjunt de persones que t’envolten. Exemples: Canvis de govern, 3%, presentar-se a president de Catalunya, fòrums, fer unes olimpíades...

Diuen que som davant d’una crisi institucional, i ja van 3 mínim. Poder no es una estratègia del PSC-PSOE per intentar fer fracassar l’estatut desprès del gran envolat que s’han ficat sense donar-se compta. Les eleccions anticipades pot ser una sortida endavant per intentar salvar els plats, els gots...
Imaginem que la crisi va més enllà i que el govern es trenca, eleccions anticipades, que això comportaria que els tràmits de l’estatut s’aturessin a espanya o fins i tot que alguna majoria simple el retires des de Catalunya davant del escenari d’eleccions.
La tranquil·litat el PSOE i els sectors espanyolistes del PSC (que son la majoria) regnaria...
Poder la meva hipòtesis també sigui una maragallada, però si el president d’un país pot somiar despert els seus ciutadans també, no?

Cadí per als menys prosaics...

Per a informació tècnica, al post de baix, el de l'esteve ;-)
Vam llevar-nos molt aviat i vam esmorzar a Berga. Des d'allí cap a Gósol, i més enllà, fins a Josa. Us recomano que si podeu us atanseu a qualsevol lloc de per allí aquests dies: els boscos tenen un color preciós, encès, lluminós i amb milions de contrastos. Agafeu un dia humit (dissabte va estar plovent) i assolellat, com el diumenge. Barregeu-ho amb un cel blau intens i una mica de tardor al gust: boscos vermells, grocs, verds i marrons. L'ingredient essencial és el Cadí solitari: no vam trobar ningú en tot el camí, amb dues excepcions, un cuidador de camins, amb l'aixada i les tisores, i un boletaire matiner amb el cistell ple a les deu del matí.
Volíem anar fins al Pic de la Canal Baridana, però s'havia de fer molt tros de carena i ens va fer por que se'ns fes massa tard. De totes maneres, vam gaudir molt amb la companyia dels isards i els voltors, amb el sol i el vent i el Pedraforca vigilant.
A mi em va agradar més que l'excursió per Montserrat el dissabte: tot el dia plovent! :-S

dilluns, d’octubre 17, 2005

El Cadi solitari

Ahir excursió per serra del Cadí, per un indret solitari, ja que si tens una mica d’imaginació i no vas els indrets Pedraforca (on hi ha tothom) tens paisatges molt màgics i bonics per gaudir. Així doncs cap a les 10h del mati sortim del poble de Josa resseguim el camí del GR-150.1 direcció el coll Jovell, d’aquí es puja pel dret seguint les marques del GR i PR. Pujada una mica perdedora si no s’està atent a seguir les fites i les marques pintades de groc i blanc (PR) o vermell i blanc (GR).
El camí cada cop puja més, fins a un tram que has de fer servir les mans (no arriba a ser una gran grimpada). Un cop superada aquest petit dificultat arribem a un pla, a la grallera gran del boixeder. La pujada final fins el pic de les tres canaletes (2608m) es per un prat que va pujant poc a poc, fins assolir el cim i des d’on es contempla la gran muralla nord del Cadí. Des d’aquí només cal seguir carenant per la part més alta de la serra del Cadí. Nosaltres volíem anar fins el cim de la canal baridana (2643m) al final vam arribar fins el cim puig de les gralleres (2917m) desprès de 4 hores. Fins el cim de la canal baridana encara s’ha de baixar el coll i remuntar l’ultima pala. Foto de rigor el cim i a desfer el camí fet. Per evitat tornar a pujar els cims que havíem deixat, vam baixar fins el coll de la canal del toll 2516m i vam borrega fins la grallera gran del boixeder on el camí comença a baixar amb un forta pendent, desprès del tram més complicat de la baixada un petita pedrera i de roca molt bona t’estalvia un bon tros de baixada feixuga. Ja el coll jovell i cap a Josa. Prop de 7h de camí 1312m de desnivell positiu, amb la companyia de algun volto i un petit grup de isard.

Sau...


Vigileu que tornar a plourà!
Ara que les institucions fa cobrar 1€ per aparcar i visitar la zona del pantà.... que dir.... la meva mare i jo vam anar el 2 d’octubre i encara no feia pagar... ens vam lliurà del impost revolucionari d’esquerres i catalanista!

dijous, d’octubre 13, 2005

12 d’octubre NO PASSARAN!


Un altre any prop de 1000 persones han demostrat el seu rebuig el feixisme i han posat de manifest que aquesta democràcia es un circ ple de incoherències, on encara es permet concentracions i manifestacions racistes, feixistes... o que hi haguí avui en dia una llibreria on es poden comprar tot tipus de material nazi i per un altre banda es reprimeix i s’ataca aquelles que lluitant per construir un alternativa el model actual...
Tot i la gran presencia policia, la por que volen transmetre, la intoxicació mediatitzada que és fa del moviment antifeixista, any rera any no s’aturen a l’ofensiva antifeixista.
Crònica de la mani antifa’05 12 d’octubre
L’ofensiva 2005 a BCN d’aquest any va tindré lloc a al barri de Gracia. Aquest any és va voler posar de manifest, per una banda, que la llibreria Europa continuí les seves activitat (llibreria amb material nazi, d’apologia el genocidi que esta a l’espera de sentencia judicial des del 1998 per aquest fets, encara que segueix amb la seva activitat el barri de Gracia) i per un altre banda, els permisos concedits a les manifestacions i concentracions d’ultradreta que és permeten des dels respectius governs, Barcelona, València.
A Les 12h la plaça de la virreina ja havia més de 500 persones concentrades, cap les 12:30 la mani començava a caminar amb força gent, prop de 1000 persones. El recorregut va transcorre amb tota normalitat pels carrers del barri, a l’alçada del local de l’AJG, es van unir unes banderes vermelles.
La manifestació va continuar fins la seu del districte on es van penjar una pancarta denunciant la passivitat del govern municipal vers la llibreria Europa.
Els manifestants es va dirigir cap el carrer on hi ha la llibreria que era protegida per les forces de repressió espanyoles. Un fort desplegament policial, tan de policia uniformada con de secretes protegien la llibreria. Tot seguit, desprès de llegir el comunicat, la mani es va dirigir cap a la zona de la estació de metro Fontana on es va llegir un comunicat recordant la mort del jove Roger el barri de Gracia ara farà 1 any per un grup de nazis. Aquí la mani és va donar per finalitzada.
Un altre any prop de 1000 persones han demostrat el seu rebuig el feixisme i han posat de manifest que aquesta democràcia es un circ ple de incoherències, on encara es permet actitud racistes, feixistes... i per un altre banda es reprimeix i s’ataca aquelles que lluitant per un mon molt mes just i lliure... Tot i la gran presencia policia, la por que volen transmetre, la intoxicació mediatitza que és fa del moviment antifeixista, any rera any no aturen a l’ofensiva antifeixista.
No passaran!

dimarts, d’octubre 11, 2005

12 d’octubre res a celebrar.

Un altre any els grups d’ultradreta tornaran a fer el seu homenatge particular a la bandera espanyola. Un altre cop amb els seus missatges feixistes, xenòfobs... L’apologia el genocidi serà present al parc de Sant Jordi a Montjuïc. Aqui una altra demostració que no vivim en una veritable democràcia. Aquest acte és permès per l’Ajuntament de BCN (PSc-PSOE+ICVEUIA+ERC) i per la delegació del govern (PSOE). Vergonyós, indignant! Després ens volen donar lliçons de civisme...
Per una altra banda, com si la història es tornés a repetir, la gent que lluita i s’organitza contra el feixisme i l’imperialisme torna a estar dividida i BCN viurà el dia 12 d’octubre dues convocatòries per mostrar el rebuig a la convocatòria d’ultradreta. Les concentracions seran al barri de Gràcia, Plaça de la virreina a les12h i l’altra a la plaça Sant Jaume a 11:30h.
Tornem a veure com no som capaços d’unir esforços per combatre el feixisme. Com pot ser que després de tant de temps on a BCN només hi havia una sola manifestació unitària, aquest 12 d’octubre hi hagi divisió. Amb diàleg entre tots i totes es pot arribar a fer una lluita unitària, no repetim els mateixos errors històrics...
Cal reflexionar, si els col·lectius, organitzacions, partits, moviments... som prou madurs per afrontar una veritable lluita social i de transformació, si no som capaços d’avançar plegats no podrem mai esdevenir veritables motors de canvi social, mai des de la solitud de cada grup podrem assolir els nostres objectius.
Si algun dia volem destruir el feixisme, l’imperialisme i transformar el mon només ho farem amb la unitat d’acció de tots i totes...
Cap agressió sense resposta!

Caçadors de bolets


Dissabte vam ser al Ripollès practicant el noble esport de l'expoli de fongs que constitueixen com tothom sap la base alimentaria i cultural de la població aborígen dels Pirineus. La cosa no tenia més interès, però si al departament de nous formats de TV3 els en surt un programa, a mi me'n surt un bolg, què passa.
Sobre la discussió iniciada fa mesos si aquest any hi haurà molts o pocs bolets, tinc la resposta: fins i tot jo en vaig trobar... La veritat és que ens ho vam passar d'allò més bé de la manera més tonta: vinga inspeccionar molsa a veure si sota hi havia rovellons, i anar fent.
Vam collir una bona panera, i com que encara no haviem vist l'episodi d'ahir de caçadors de bolets, els vam tallar, ara ja sabem que els hem d'arrencar. Però tallats o arrencats, ens els vam menjar per sopar: boníiiiiiiiiiiiisims!!!!!!!!

dilluns, d’octubre 10, 2005

Corrent per les muntanya


Ahir vam anar a fer la 6 cursa de la Molina, una cursa que transcorre per la zona de la les pistes d’esquí de la Molina. La Sortida és el peu de telecadira d’Alp 2500 i puja cap el cim de la Tosa, baixant cap el coll de pal per desprès pujar el Puigllançada, des de aquest últim cim ja baixada fins tornar a retrobar l’estació d’esquí. 24km amb uns 1200m de desnivell positiu. Un cursa maca i amb ambient alpí, llàstima de les instal·lacions de l’estació. La cursa era copa catalana i campionat d’espanya de curses de muntanya, 350 participant aprox. Molt bon ambient, amb una sol que picava fort... Total 2:33 minuts. L’Eva va abandonar en el km 6 ja que es trobava malament, mal de cap i molt de cansament, però igualment es un gran victòria el fet de participar e intentar un reptar tan exigent, això ja es mereix un gran reconeixement ja que aquest any ha fet 3 curses de la copa catalana!
La copa catalana de curses de muntanya ha arribat a la fi de la temporada. Desprès de corre per Berga, la cuita de sol, Andorra, Taga i aquesta ultima de la Molina es tanca la temporada, la meva primera temporada fent curses de muntanya, un gran experiència que en fa mira l’any que ve amb moltes ganes de seguir corrent per les muntanyes, per avançar, per somiar, per lluitar...

dijous, d’octubre 06, 2005

Saltar la tanca

A Ceuta i a Melilla, el que separa el territori espanyol del marroquí és una valla de metre i mig. Però a una distància de dos metres hi ha una altra tanca de tres metres, que degut als "assalts" massius dels darrers mesos han decidit augmentar a sis metres. Fa unes setmanes els periodistes deien assalts massius i es referien a 30 o 50 persones, i aquests darrers dies diuen el mateix i es refereixen a 500 o 1000 persones. Batusses i coses més gruixudes, no sé quants morts i moltíssims ferits... i la solució és una tercera tanca?
El que em deixa perplexa són alguns dels debats que he sentit a la ràdio: "...però una tanca més alta és més fàcil de tombar..."
A mi em sembla que hi ha moltes coses que no s'entenen, i que la millor tanca seria la igualtat: que fos igual estar a un cantó de la tanca que a l'altre. Però segurament, seguint aquella idea d'en Ziegler (al post anterior) sobre el tabú i la humiliació de la fam (i de la desigualtat d'oportunitats, les malalties,...), queda més elegant alçar murs i parets ben gruixudes, no fos cas.

dilluns, d’octubre 03, 2005

Silenci - Jean Ziegler

Extret del llibre (gràcies Daniel) "La fam al món explicada al meu fill", d'en Jean Ziegler. Per cert, aclaparador.

- Per què a l’escola ningú no ens parla mai de la fam? Dels que l’organitzen i dels que la combaten?

- Per mi, també és un misteri. Molts mestres, professors i professores d’instituts i d’escoles són gent oberta, generosa, profundament solidària amb la lluita dels pobles del Tercer Món. Molts d’ells informen els seus alumnes quan es declara una epidèmia de fam, com també de les recol·lectes públiques que s’han originat. Tot i així, no conec cap escola on la fam –que cada dia mata més persones que totes les guerres juntes de tot el planeta- sigui al programa. No hi ha cap programa d’ensenyament on la fam sigui analitzada, discutida i examinada en relació amb les seves causes. [...]

- Les bones intencions són del tot insuficients. Són un luxe per als fills dels rics. La calamitat de la fam actua per mil vies diferents. La seva aparició, els seus estralls, exigeixen moltes anàlisis detallades i precises. Ara bé, l’escola calla. No fa la seva feina. Sovint els adolescents l’acaben plens de bones intencions i d’una vaga convicció de solidaritat, però mai amb un coneixement profund, una clara consciència dels orígens i els efectes de la fam.

- Podríem dir que la fam és una mena de tabú?

- És la paraula justa. Un tabú que fa molt de temps que existeix [...]: per a la gent és tan humiliant saber que un gran nombre dels seus semblants pateixen fam, que es cobreix aquest escàndol amb un espès silenci. Aquesta humiliació continua sent compartida per l’escola, pels governs i la majoria de nosaltres. [...]

- La FAO viu de contribucions dels estats membres més rics [...]. Els funcionaris de la FAO, en tots els seus informes, són induïts, malgrat la realitat, a pregonar un discret optimisme.

- Per què?

- Perquè els grans països donants són democràcies, i per tant l’opinió pública hi juga un paper determinant. La FAO està obligada a mentir sobre les perspectives de futur, perquè si no ho fes, l’opinió pública dels països rics ja no acceptaria continuar donant a Roma aquestes quantitats que creurien invertides en va.

- Què fan precisament aquestes persones a Roma?

- Guarneixen regularment les conclusions dels informes amb frases màgiques. El Survey de 1974 acabava amb aquesta sentència indiscutible: “D’aquí deu anys en aquesta terra, cap home, cap dona, cap infant anirà a dormir amb el ventre buit”. I el World Food Summit de 1996 acabava amb aquestes paraules: “Fins al 2015, haurem fet que el nombre de persones que pateixen fam al món haurà disminuït a la meitat”. La promesa de 1974 s’ha transformat en el seu contrari: el nombre d’afamats ha augmentat. I la de 1996 té el risc de revelar-se també com a falsa. De tota manera, els experts de la FAO només poden calcular, observar, analitzar, predir. No tenen cap mena de poder: ni sobre la fixació de preus ni sobre la distribució d’aliments.

- Llavors, qui decideix?, qui té el poder?

- El mercat. Només el mercat. I el poder que té és inexpugnable.

Torna, torna Serrallonga!

Ahir mentre corria per les els guilleries, la cursa del Bandoler 22,400km i 1000m desnivell. En una part del recorregut en vaig trobar uns trabucaires que feien sentir els trabucs cada cop que passava un corredor, la cursa transcorria per els indrets on bandolers s’havien amagat ja fa molt de temps, un d’ells el mític Serrallonga...
Ara aquella zona esta amenaçada per l’alta tensió, la Molta Alta Tensió(MAT). La famosa linea d’alta tensió que vindrà de França
A l’hora de sortida l’organització va comunicar que si la MAT es tira endavant el proper any la cursa arribaria a creuar 5 cops per sota dels 400.000 volts! Però això es una dada poc important en el fons, ja que la destrucció del paisatge que això suposa no te preu, un indrets que tenen un gran valor paisatgístic i encara més un gran valor natural estarien amenaçats. Ara estan amenaçats pels interessos capitalistes.
No podem construir un societat sense límit de creixement elèctric, les solucions existeixen i no cal anar a buscar a les centrals nuclears de França l’energia, cal una aposta per fer us de les energies renovables...
Cal defensar la terra, el país de les agressions contra l’entorn natural, cal estimar i lluitar per conservar la natura, el país...

TORNA, TORNA SARALLONGA
QUE LA TERRA ENS ROBARAN!
QUE L’ALZINA ENS CREMARAN!

dissabte, d’octubre 01, 2005

Ja Tenim Estatut!

Ahir el parlament aprovava la proposta d’estatut. Desprès de fer un cop d’ull el text... si tinc una petita passió per llegir textos articulats. Arribo a la conclusió que no es el meu estatut, des d’òptica independentista, no es l’Estatut que a mi m’hagués agradat... però cal ser realistes, els independentistes ara per ara no es la força majoritari del país, per això l’estatut aprovat no es un declaració de sobirania, de trencar amb espanya.

Crec que es un pas important en el procés de alliberació nacional i en la construcció d’una societat més justa i solidaria. També es un pas que pot cercar complicitats amb molts sectors per ampliar la base independentista i el procés que segueixi ara, depenen de l’actitud dels nostres veien pot fer créixer el sentiment nacional...

El que es clar que els catalans i catalanes hem d’estar alerta per la feina que facin a Madrid. Jo crec que si Madrid el retalla i l’aprova els catalans i catalanes hem de mira molt be el text ja que nosaltres tenim l’ultima paraula en el referèndum...

Ara per ara donem un temps de optimisme... però som lluny de la llibertat i de construcció nacional i social d’un país mes just i lliure!!